Fem un cafè?
Cafè, tallat, amb llet o sense, llarg o curt, amb sucre, sacarina, sol… és igual. Tu i jo sabem que només és l’excusa per trobar-nos. Fem un cafè? Fotografia: Grans […]
Cafè, tallat, amb llet o sense, llarg o curt, amb sucre, sacarina, sol… és igual. Tu i jo sabem que només és l’excusa per trobar-nos. Fem un cafè? Fotografia: Grans […]
-No em veies? -Sí… -I per què no venies? -No ho sé. Però volia venir, eh? De debò. -No passa res. Ja ets aquí. -Ja, però em sap greu no […]
L’altre dia vaig tenir una conversa que em va deixar una mica bocabadat. Després d’un assaig de gralla, quan ja tothom era fora i ja havia tancat els llums, vaig […]
L’any 2001, el Centre d’Estudis va començar una col·lecció de monografies sobre Sant Pere de Vilamajor. Des d’aleshores, cada any ens presenta un nou volum. El primer número es va […]
-Te’n vas? -Bé, no és això… -Però te’n vas o no? -No sé com dir-t’ho… -A veure, és fàcil de dir: si et quedes o marxes. -Mmm… -T’ho faré fàcil. […]
Noves sensacions. Nous temps. Nous objectius. Noves priotitats. No cal afegir-hi res perquè millori. Però ho millorarem, oi?
Amb el lliri a la mà T’ensenya la vida, simbolitza la mort. Veig allò que vull veure, no el que tinc al davant. Tot té un principi i un final. […]
No els vull obrir Ho veig. Ho sé. Però no ho vull veure. No ho vull saber. Tancant els ulls no em torno invisible. Però no els vull obrir. No […]
-Ostres! Has vist aquell ramat? -Sí. Fa estona que el miro. No m’agrada. -Però què dius?! Quant fa que no veies un ramat aquí dalt?! Mira, mira, s’acosten! -Veus aquella […]
Simplement, gràcies. Pel teu comentari, pel teu e-mail, per la teva trucada. Per les teves trucades. Per fer-me saber que hi eres a prop. Em calia. Ja saps que tens […]
-Què hi ha allà darrera? -No ho sé -I no et neguiteja? -No -I què creus que hi deu haver? -Darrera la paret? -No! Darrera les heures! -Tens por d’algun […]
No deixa de ser xocant que el teu poble es digui La Força. Un nom una mica estrafolari, no us sembla? Som els més forts del món? Els més bèl·lics? […]
L’ermita de Sant Elies és un lloc singular que m’ha marcat des de petit. Estic segur que m’ho han contagiat des de casa. Els meus pares foren la primera parella […]
La pell freda d’Albert Sánchez Piñol “Quan el van desembarcar a la platja, el va sorprendre que l’únic habitant de l’illa no sortís a rebre’l” Declaració d’intencions: El recomano a […]