La Mallorca de Vilamajor

Som l’any del Senyor de 1228. La notícia corre com la pólvora. Una esquadra de moros de l’illa de Mallorca ha capturat dues embarcacions catalanes i el rei Jaume ha demanat al walí Abu Yahya una reparació.

Tot indica que Abu Yahya respondrà, aconsellat pels genovesos, amb el silenci. El rei té l’oportunitat d’or per matar tres pardals d’un tret. Si aconsegueix que les Corts Catalanes aprovin i financiïn la conquesta de Mallorca podrà guanyar territoris, aconseguir la seguretat contra els pirates moros necessària pel comerç marítim i, de passada, guanyar el prestigi davant la noblesa catalana que el jove monarca necessita. Finalment, a les Corts s’acorda la conquesta i com es repartirà: la meitat per al rei i l’altra per als nobles.

Les tropes catalanes acampades a les portes de la Ciutat de Palma.

Les tropes catalanes acampades a les portes de la Ciutat de Palma.

El 5 de setembre de 1229 salpa dels ports de Salou, Cambrils i Tarragona una flota de 150 vaixells que en paraules del propi rei en Jaume: “tota la mar sembla blanca de les veles”. Els homes de Vilamajor, com a vila de domini reial, acompanya les tropes catalanes cap a Mallorca. El que semblava una travessia senzilla, sense atacs moros, acaba amb una forta tempesta que dispersa les naus abans d’arribar a l’illa. Això farà que no arribin totes juntes. Alguns nobles arribaran sols el dia 6 i seran atacats i morts per les primeres defenses mores. La resta de vaixells catalans arribaran entre els dies 7 i 10. De moment, cap altre atac moro. Tot sembla tranquil. A la fi, el rei ordena avançar cap a Portopí.

Les poques habilitats militars del walí Abu Yahya fa que els moros es repleguin a les muntanyes i es tanquin a la ciutat emmurallada de Palma. El 2 d’octubre es dóna l’ordre d’assaltar la ciutat però Palma resisteix. El setge s’allarga fins el 31 de desembre de 1229, quan els moros fugen cap la serra de Tramuntana i de Llevant. L’ocupació i pacificació de l’illa s’allargarà encara un parell d’anys. .

El 1232 es repartiran les terres illenques d’acord amb allò pactat a les Corts Catalanes. Al mapa: (blau: la meitat dels nobles – quadribarrat: la meitat del rei). El rei donà part de les finques que li pertocaven a les ciutats que l’havien ajudat: Barcelona, Tarragona, Marsella, Lleida, Girona, Besalú, Vilafranca, Montblanc, Cervera, Prades, Caldes, Piera, Tàrrega, Vilamajor i Argelès. A Vilamajor li correspongueren vint-i-vuit finques anomenades cavalleries tant al pla com a muntanya.

mallorca-vilamajor-meitat-r

Més informació: Si voleu ampliar la informació referent a la Mallorca de Vilamajor, què eren les cavalleries, on eren, què se’n va fer, quins eren els motius de la conquesta us animo a consultar l’esplèndid article de Mercè Jordà publicat a la revista del Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor: Quadernets de Vilamajor, número 2.

Això no s’acaba aquí:

realitat-ficcioBé, ja hem vist que l’afirmació de l’enquesta “La realitat supera la ficció?” de la donació reial de terres de Mallorca a ciutadans de Vilamajor era certa.  :) Ho havies encertat? Ja has votat?

Digues què opines de les altres afirmacions de l’enquesta. Només has de clicar sobre el banner. Seran certes o falses?

Per veure més enquestes clica aquí:

0_enquestes

About these ads

One thought on “La Mallorca de Vilamajor

  1. Els Quadernets de Vilamajor els trobareu a la venda a l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, a la Farmàcia Sandoval (Av. Sant Nonet, 17) i a la paperia Mayol (Ca la Sánchez) de Sant Antoni.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s