El comte Guifré el Pilós i la seva esposa han convidat aquest cap de setmana el rei Alfons I i la seva dida Loreto (Sant Pere de Vilamajor) a la trobada de gegants de les Festes de Sant Eudald de Ripoll. La cercavila de gegants ha transcorregut pel centre històric de Ripoll acabant a la plaça del monestir. A la trobada també han estat convidats els gegants de Camprodon, Lliçà d’Amunt i Sant Joan Despí.
-
- Els gegants de Sant Pere de Vilamajor i de Ripoll a la plaça del monestir
-
- Els geganters Pep i Assun durant la cercavila a Ripoll
-
- Els gegants de Sant Pere de Vilamajor ballant pels gegants de Ripoll
-
- Els meus pares (Higini i Carme) durant la cercavila
-
- El cap de colla, en Jordi Ferrer, esperant per fer entrar els gegants a plaça.
-
- La geganta de Sant Pere de Vilamajor davant del monestir de Ripoll
Per veure la galeria fotogràfica del Ripollès.info clica aquí
Entrades relacionades:
- Els gegants de Sant Pere de Vilamajor estrenen vestits nous
- Com es porta un gegant? T’hi atreveixes?
- La gralla seca
- El secret més ben guardat de les bruixes del Montseny
- En Jordi Ferrer: 16 anys de president i 20 anys de cap de colla
- 20 anys de gegants a Vilamajor
- Fem uns gegants! Comencem el proper dissabte 14 de novembre de 1987
- Guifré el Pilós convida al rei Alfons a les festes de Ripoll
- Gràcies per ajudar-nos a fer una bogeria més (Sant Elies 2009)
- Ella té un problema i ell em sembla que també
RSS - Posts
Un dia esplèndid!
Només pel viatge ja va valdre la pena. Quin paisatge!…
No es per desanimar-te, peró diria que el senyor compte i la seva dona fa un mileni llarg que crien malves… igual es retrassen un xic!
Doncs per estar morts ballaven amb molta gràcia!
Gini, com ho tenim aixó de plantar una senyera a la torre de La Força? Penso que l’Alfons estaria d’acord. I l’Oril.la, no vegis.
Això! La senyera a la Torre Roja com a Ripoll!
Amb pal? I si fa de parallamps? Em fan molta por els llamps! :S
No pateixis, Alba. A la torre com a molt hi viuen coloms, que són rates amb ales, i fantasmes.
Estaria bé, Ricard. Però caldria que es posessin d’acord Parròquia (propietari) – Ajuntament (usufructuari) – Generalitat (vetllador pel patrimoni nacional) ja que la Torre Roja està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). I, clar, com diu l’Alba, que el màstil no fes de parallamps, però si a Ripoll ho fan deu ser que es pot fer… També cal tenir en compte que l’accés al “terrat” del campanar és molt difícil i no reuneix cap mesura de seguretat per accedir-hi. Quan hi vaig pujar, ja fa uns anys, vaig haver d’enfilar-me amb una escala de gat des del darrer pis de les campanes per un petit forat a la volta del sostre i escorre’m, penjat a força de braços (i molt vertigen), forat endins fins al terrat. Vull dir amb això que l’accés és molt dolent i sense un accés segur (arnesos/bastides/grua…) és una bestiesa (vaig ser un imprudent) enfilar-s’hi. També cal tenir present que la vida útil d’una bandera sotmesa a la intempèrie (rajos ultraviolats, aigua i vent) és d’uns sis mesos, doncs caldria canviar-la dos cops l’any…
Però sí. Un cop m’imagino la torre amb la senyera, m’agrada!
L’usdefructuari pot perfectament penjar una bandera a la Torre, hi té tot el dret. No crec que ni el Propietari, ni l’Usdefructuari, ni el Conservador del Patrimoni, estiguessin en contra, ni Déu N.S. que l’ha beneïda.
Certament tu ets el candidat adequat per fer la gesta; una gesta inconmensurable, Gini.
Pel que fa a la bandera, cal fer-la de material sintètic -deixem el cotó de banda- així pot durar tota la vida. (Parla amb els de Ripoll). I si no, ja tens una nova feina: conservador de la Senyera, Ja, Ja!
Gini, ja t’hi veig…