La gralla seca

Ja fa temps, l’u d’abril, en Lluís Camprubí em va preguntar què era una gralla i li vaig respondre que ja li contestaria en un apunt al bloc. Per qui no coneixeu en Lluís, és un nen d’onze anys que escriu un bloc anomenat “Pensaments en veu alta”. La seva pregunta em va sobtar. De petit que sentia els grallers assajar davant de casa, als 14 anys vaig començar a tocar-la i fins avui. Aquest intrument arcaic i rudimentari m’ha acompanyat més de mitja vida, i m’ha estranyat que algú no el conegués.

Però, ben mirat, té raó en Lluís de no saber què és una gralla. No hi és a les orquestres, a les bandes o als concerts massius. I si es decideix a buscar-la al diccionari, tampoc li facilita massa la feina. Per exemple, al Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, trobem:

Gralla

1 1 f. [ZOO] Ocell de la família dels còrvids, d’uns 33 centímetres de llargada, de plomatge molt fosc amb el cap de color gris clar, comú als nostres camps, on vola en estols (Corvus monedula). 2 [ZOO] gralla de bec groc Ocell de la família dels còrvids, amb el bec groc i les potes vermelles, que viu a l’alta muntanya (Pyrrhocorax graculus). 3 [ZOO] gralla de bec vermell Ocell de la família dels còrvids, amb el bec llarg d’un vermell intens (Pyrrhocorax pyrrhocorax).

2 f. [MU] [LC] Instrument aeròfon de fusta, de doble llengüeta, pavelló obert i tub cònic, d’ús popular.

Bé, Lluís, intentaré explicar-te què és una gralla més enllà del que trobaràs al diccionari. Vejam:

La gralla és una varietat catalana de la dolçaina valenciana, també coneguda com a donçaina, xaramita, xirimita o gaita. A Euskadi hi ha una varietat vasca coneguda com a Bolin-Gozo. Diuen que el seu nom prové del seu so estrident que molts assimilaven al crit de la gralla (ocell).

De gralles n’hi ha de quatre tipus:

1. La gralla seca. És la varietat menys evolucionada però més difosa i coneguda. És la que toquen els grallers de Sant Pere de Vilamajor.
2. La gralla dolça. És una varietat de gralla més llarga que té una, dues, tres, quatre, cinc o més claus metàl·liques que permeten tapar nous forats amb les quals pot tocar més notes que la gralla seca. La més habitual és la de dues claus per aconseguir dues notes més greus, el fa i el mi. També hi ha claus que permeten fer octaves.
3. La gralla baixa. És una gralla dolça amb claus que permeten fer alteracions i tocar notes més greus, amb la peculiaritat que amb tots els forats tapats és una octava més baixa que la gralla seca.
4. La gralla cromàtica. És la varietat més nova i evolucionada. Té un conjunt de claus que li permeten fer octaves i totes les alteracions possibles.

.

.

Els grallers Montserrat, Carme, Ivette i Higini a Sant Pere de Vilamajor

La gralla seca: És un instrument de vent de la família dels oboès però no ha evolucionat tant i ha esdevingut un instrument de la música tradicional i folklòrica malgrat els lloables recents intents per introduir-lo amb altres registres més innovadors. És en el món tradicional on se li reserva un paper molt important: des d’avisar de l’aixecament d’un castell humà o del ball dels gegants. Les gralles són fetes de fusta de forma artesanal pels luthiers. Té una llargada aproximada de 35 centímetres i tenen una forma cònica. Tenen set forats per a produir notes, un a la part inferior i sis a la superior (un menys que la flauta dolça). També té dos forats d’afinació.

La canya o inxa: El que produeix el so tan característic de les gralles és la inxa que vibra quan el graller bufa la doble canya amb la força del diafragma (mai de pulmons). La inxa és la part més sensible de la gralla i l’afecta la temperatura o la humitat. La colla de grallers de Sant Pere de Vilamajor empra inxes de canyes de la riba navarresa del riu Ebre. La inxa està unida a la gralla pel todell. Estirant-lo o apropant-lo al coll de la gralla es pot modificar l’afinació però cal anar en compte que no hi hagi fuites d’aire en aquesta unió. El manteniment de les inxes és molt delicat.

Bé, Lluís, si vols sentir-ne (sentir-me) en directe, aquest cap de setmana ens trobaràs a la Festa Major de Sant Pere de Vilamajor.

Entrades relacionades:

• Els gegants de Sant Pere de Vilamajor estrenen vestits nous
• Com es porta un gegant? T’hi atreveixes?
• La gralla seca
• El secret més ben guardat de les bruixes del Montseny
• En Jordi Ferrer: 16 anys de president i 20 anys de cap de colla
• 20 anys de gegants a Vilamajor
• Fem uns gegants! Comencem el proper dissabte 14 de novembre de 1987
• Guifré el Pilós convida al rei Alfons a les festes de Ripoll
• Gràcies per ajudar-nos a fer una bogeria més (Sant Elies 2009)
• Ella té un problema i ell em sembla que també