P – PERNIL
Si bé a casa, cap a quarts d’una, sí preguntavem què hi hauria per dinar, mai es preguntava què sopariem. Ai! Aquells sopars de pa i pernil. I aquelles nits llevant-me per anar a beure aigua. M’agrada menjar-ne. Sol. Amb pa. Amb pinya. Amb meló… Mmmmmm!
Abecedari: A - B – C - D – E – F – G – H – I - J – K – L – M – N – O
Entrada relacionada: Per participar, cal un esmorzar anglès
Qui no pot negar-se a un bon pa amb tomàquet i pernil!!! i si és com el de la foto, segur que no.
“com el de la foto”? Et refereixes al pernil crivellat de fletxes del pobre i tan estimat Sant Sebastià de la teva foto?
Ara que aconsegueixo treure’m l’arbre del POUM de sobre, i agafo la primera imatge que tinc a mà. Es clar que podia utilitzar l’escut de Palau, però tampoc era plan o en Domènec Mansana. Només feu que criticar-me. Em sembla que deixo de visitar aquest bloc.
Pel jefe, a Palau no tenim la revista, o almeny al catàleg no surt. Ja m’has enganyat. Un altre motiu per no tornar ; )
No, no, que a mi m’agrada molt el sant aquest. No era cap crítica; era una aclucada d’ull!
No ens abandonis ara… Ets un element valuosíssim de l’univers higinià! A més, en Sebastià serà una molt bona influència al carca de Sant Pere! 
No se’t passi pel cap deixar de visitar-nos