Les 10 festes perdudes de Vilamajor

Ja som a Setmana Santa. Amb els anys i la progressiva laïcització de la societat, moltes festes religioses s’han perdut (també a Vilamajor): les processons, les catifes del Corpus, les Caramelles, el Pas Sal… però també n’han desaparegut d’altres. Te’n recordes d’alguna? Aquí en tens unes 10 de les festes perdudes de Vilamajor:

1. El ball de Gitanes. És el ball típic del Vallès -sobretot a la zona de Sant Celoni- i es ballaven per la festa del Carnestoltes. A Vilamajor es ballaven a la plaça de l’Església. Se’n van ballar durant dues èpoques -en va ballar el meu avi i la meva mare- fins que es van perdre. Al poble veí de Sant Esteve de Palautordera, encara hi són molt vives.

2. L’aplec del Corral. A l’arribada del dilluns de Pasqua, els vilamajorencs ens enfilàvem cap al Corral a menjar-hi la mona i a jugar per l’esplanada. Cada vegada hi va pujar menys gent, diuen que per la competència de l’aplec del Corredor, i amb el temps també es va perdre. Per acabar-ho d’adobar, la font del Corral també es va assecar.

3. Les Majorettes. Van començar el 1987 i va durar molts pocs anys fins l’entrada dels 90’s. El vestuari era molt vistós: blanc i vermell. Era ben bé un grup de majorettes com les que havíem vist a les pel·lícules americanes, seguides de timbals i percussió. Podeu veure’n fotografies al bloc d’imatges antigues [majorettes I] i [majorettes II].

4. Presència Històrica e Feyts de Vila Magore. En Francesc Bardera va escriure l’obra de teatre medieval que es va representar entre els anys 1993 i 2000 per més de 150 actors amateurs dirigits per l’Alfred Luchetti. L’obra representava diverses parts de la història de Catalunya, entre altres, la llegenda de les 4 barres, el casament i les estades del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la seva esposa, la reina Peronella d’Aragó al castell de Vilamajor i el naixement del rei Alfons. Actualment només se celebra la festa medieval però no l’obra de teatre.

5. Aplec de Sant Elies d’estiu. Dels tres aplecs que es feien a l’any a l’ermita de Sant Elies, el del 20 de juliol era l’original: l’aplec de Sant Elies del dia de Sant Elies. El de l’estiu, la calor i la sequera. Però era època de treballar al camp. Mala data. Per la primavera, per Sant Marc, no feia tanta calor i potser amb una vegada ja n’hi hauria prou per a contentar el Sant, no?

6. Les fontades a la Font Fresca del Samont. Cada 11 d’agost, acabada la missa de l’aplec de l’esglesiola de Santa Susanna, no es dinava a l’esplanada com es fa ara sinó que s’anava a dinar a la font Fresca del Samont. El costum de les fontades era molt més estès, sobretot a la font Munné o al Roure Gros. El fet de fer-ho també en un aplec no era exclusiu de Santa Susanna, ja que per l’aplec de Sant Elies la gent anava a dinar a la font de les Planes o a la font del Cortès.

7. La Festa de Sant Ramon Nonat. Per celebrar la fi de la temporada d’estiu, el Grup Trypahire (l’associació més veterana de Vilamajor) celebrava un sopar la nit del 31 d’agost, la diada de Sant Ramon Nonat. El sopar es feia a l’aire lliure, al bell mig de la carretera del poble -es tallava la circulació-, l’actual avinguda de Sant Nonet.

8. L’aplec de Sant Elies de tardor. Aquest va ser el primer dels tres aplecs de Sant Elies que es va perdre. Era per Santa Teresa i s’hi pujava cada 15 d’octubre. L’ermita de Sant Elies està dedicada a cadascun dels Sants dels tres aplecs: Sant Marc (primavera), Sant Elies (estiu) i Santa Teresa (tardor). Actualment només se celebra el del 25 d’abril.

9. Il·luminar l’abre de Nadal del campanar. A l’hivern del 1987, la Carme de can Baró (la meva mare) va anar a parlar amb una colla de joves que estaven muntant les festes del poble: el grup La Força. Els va comentar que sempre li hauria fet molta gràcia veure el gran arbre del costat del campanar engalanat amb llums per les festes de Nadal. I dit i fet. La premsa en va dir “L’arbre il·luminat més gran de Catalunya“.

10. El pessebre vivent. A finals dels anys 80 Vilamajor també es va mobilitzar per a transformar-se en el Betlem que veié néixer l’infant Jesús. Pastors, ferrers, fusters, dimonis, àngels, els reis d’Orient, rentadores omplien l’antic veïnat de La Força i no se separaven de les olles de brou o de les fogueres per fer passar el fred de la nit de Sant Esteve. Milers de visitants de la comarca es van acostar a veure el Naixement.

I què n’hem de fer d’aquestes festes? Oblidar-les? Recuperar-les? Recordar-les?

About these ads

15 thoughts on “Les 10 festes perdudes de Vilamajor

  1. “el Betlem que veié néixer l’infant Jesús”? Em sap greu decebre’t però els estudiosos estan cada vegada més convençuts que Jesús va néixer a Natzaret.
    A part d’això, molt bon post! D’on treus tanta informació?? ;)

  2. Carme P.–>Jo les recuperaria gairebé totes.
    Tinc molts bons records, ja que jo hi he participat en unes quantes: l’aplec del corral, les majorettes, l’obra de teatre del Vilamagore, la festa de Sant Ramon Nonat, l’il·luminació de l’arbre del campanar i el pessebre vivent. I la resta les conec gràcies als records de la família.

  3. Ondia!! Recordo l’arbre il·luminat i el pessebre vivent. També em sona, però mai l’havia vist, l’obra que feia en Luchetti. Ara, lo més friki és lo de les majorettes :-)

    • Carme –>“Les majorettes… friki? Doncs perquè no vas poder lluïr el vestuari… Aquella mini, el body vermel, el llaç al cap…”

  4. Isabel F.–>Oh, quins records, les caramelles, el corral, l’arbre de nadal gegant de l’esglesia i sobretot el pessebre vivent, son els que jo anyoro, a part es clar de moltes coses més, com anar a comprar material escolar a la peluqueria, sabates a la carnisseria, roba a l’estanc, les chuches de “Ca la Peluda”, comprar colajets a Can Noguera, passar hores xerrant al pont o als cavalls de l’Alfredo, les matances de porc i paro perquè m’està entrant una depre…..

  5. Rosa F.–>“el pessebre vivent la Carme i la Isa encara el recorden, però el que segur que ja no recordeu es quan fèiem la catifa de corpus davant l’entrada de l’església i l’altar a la plaça, anàvem tots els nens de l’escola a buscar ginesta, roselles, malves, escarcia, etc….. i fèiem una catifa que dibuixava la srta. Maria Teresa, la nostra mestra d’Avila, després fèiem l’altar a plaça i servia per fer una professor, donant voltes a l’església, es baixava per l’empedrat i es pujava pel corredor, a vegades es feia pujant per can vinyes i baixant pel cementiri. mare meva el que ha plogut des de les hores…….”

  6. Quina pena que tots aquest records es vagin perdent a mesura que passi el temps.

    Fóra bo fer un recull de totes les vivències viscudes, anècdotes, fets, curiositats,… del nostre poble. Aplaudiria qualsevol inciativa encaminada cap aquest objectiu.

    Felicitats pel blog.

  7. Ostres Higini, ets massa!
    Hi ha tantes i tantes coses que havíem fet en aquest poble el jovent d’aquell moment!
    Són tants els records i la il.lusió amb que ho fèiem, sense esperar res a canvi. Recordo que només veure l’arbre de l’església il.luminat des de S. Antoni era un orgull per tots nosaltres.
    No sé que ens ha passat a tots plegats, ens hem fet grans i ens hem acomodat, però en la nostra mà està que alguna (ja no dic totes) d’aquestes coses es pugui recuperar. Felicitats per fer-nos memòria.
    Helena

  8. De totes les festes que dius no en recordo cap, perquè no hi havia anat mai, només em sona la de l’obra de teatre perquè sortia a la tele.

    A Palau, les gitanes també s’han perdut, però fa un temps, vaig descobrir que això de les gitanes és habitual que apareguin i desapareguin amb els anys, per tant, qui sap, potser d’aquí un temps torneu/tornem a tenir gitanes. Per més informació http://www.gitanesbaixmontseny.cat

  9. No em puc creure que sigui la única persona que hagi votat a favor de les Majorettes! Si es la millor festa del món! Si voleu ja vinc jo a donar voltes al bastonet, amb un vestit glamurós!

    • Arqueòleg, et confirmo que jo NO he votat les Majorettes, però ho faria només per veure’t dur “[...] aquella mini, el body vermel, el llaç al cap…”, que diu la Carme! No em puc resistir a un bon espectacle! :mrgreen:

  10. Cecília Bosch—>ENCARA QUE HEM CONSTA ERA DEFICITARIA, PER A MI LA GRAN PERDUA VA ESSER L´ESCENIFICACIÓ TEATRAL HISTORICA I EMBLENATICA DE XIFRE EL PILÓS, QUE ENCARA QUE HAGHESIM TINGUT QUE SOSTENIR-LA ENTRE TOTS, EL POBLE, DISTINGÍA EN GRAN MANERA EL NOSTRE MUNICIPI. ES UNA LLÁSTIMA

    TAMBE ELS ACTES RELIGIOSOS SIGNIFICATIUS FORMABAN PART DE LA NOSTRE RELIGIOSITAT I DE LA NOSTRE HISTÒRIA

    SI ANEM PERDENT LA HISTORIA TAMBE PERDREM LA IDENTITAT

    CECÍLIA BOSCH NURI

  11. A tots els que heu votat tornar a il·luminar l’arbre de Nadal del costat del campanar… ja no pot ser.
    L’arbre ja no hi és… :(

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s