Top 10: Topònims estranys de Vilamajor

Aquest rànquing és evidentment personal. Els he triat només perquè em van sobtar la primera vegada que els vaig sentir. En un Top 10 només n’hi caben 10, aquesta és la seva gràcia però també comporta la dura decisió de deixar-ne fora altres noms que també hi podrien o hi haurien de ser. Quina seria la teva llista o quin nom hi afegiries?

En el número 1, hi ha can Patirem: una casa abandonada i enrunada fa més de cent anys. Té un nom poc acollidor, no et sembla? En segon lloc, trobem la Font de les Febres amb un raig d’aigua ple d’arsènic i mercuri… mmm… Oi que fa passar la set sense haver de beure? En tercer lloc, el misteriós Pla de la Dona Morta… Qui era? Com va morir? Calia posar-hi aquest nom…? No podia faltar una mostra d’enginy a l’hora de batejar un indret: el turó de Més Amunt! Senzillament genial! Dalt de la serra de Palestrins, entre Vilamajor i Cànoves hi ha el turó de Calabruixes. S’amagaven allà dones amb berrugues al nas per fer pocions i fer volts amb escombres? Can Saltimbanqui és un nom modern per rebatejar la casa nova de can Vidal del Puig. Nom curiós… No és l’única amb nom estrany: també tenim can Xiriboia a Brugueres. En novena posició tenim can Derrocada. El nom no és estrany; sí que ho és que la tingui la casa més gran i senyorial de la contrada! I per acabar el rànquing he triat un sufix -ell, molt recorrent: Can Planell, can Surell, el Borrell, el Collell, el Pi Novell, el Polell… Quin significat voldrà dir? Petit? Algun lingüista a la sala?

Per a veure més llistes de Top’s, clica aquí:

Gini

About these ads

20 thoughts on “Top 10: Topònims estranys de Vilamajor

  1. Can Patirem, sensacional el topònim!!, molt català. Respecte el Pla de la Dona Morta jo crec que cal que aprofundeixis més en el topònim, és molt suggeridor.

    Jo soc d’Igualada, i tot i que ja no hi visc, sempre recordaré la plaça dels Porcs (plaça d’Espanya, tot i que ningú l’anomena així…).

    • A Granollers hi ha la plaça del Cony, perquè quan van fer les obres de remodelació la gent es preguntava: Què cony és això? I així es va quedar. Extraoficialment, clar! :D :lol:

  2. XDDDD bonissim Higini!

    No en coneixia quasibe cap, excepte Can Derrocada ;p que li tinc molt de carinyo, i els “-ell” ;))

    molt bo!! m’ha agradat molt ;)) aquestes paranoietes curioses em fan molta gracia ;)

    Petonas1

  3. Cert és que a la nostra toponímia local apareixen noms que poden sobtar, però tot té o pot tenir una explicació. Anem a pams.

    Can Patirem compartia espai amb Can Xicaïna. Vistes les restes encara visibles, dubto que es tractessin de dues masies, sinó que més aviat es tractaria d’un mas amb dos noms. Allà, a la dècada dels 40-50, hi havia una velleta que es guanyava la vida venen ganyps pel poble, especialment els dies de festa. Potser el topònim faci referència a l’extremada pobresa i la delicada salut de la velleta que feia “patir” a tothom.

    Efectivament, com hom pot suposar, al Pla de la Dona Morta trobaren el cos d’una noia jove, ep!!!! i no parlo de fan molt de temps. Quan trobi les referències biblogràfiques us les paso.

    Curiós el nom de Ca l’Esquena ample!!!. El mot esquena fa referència a la part superior de la muntanya just on s’acumulen els sediments provinents dels cims superiors, convertint la terra en fèrtil. Mireu una foto per satèl·lit i en comprendreu.

    I finalitzo amb Can Derrocada. El nom ho diu tot!!! Una de les claus en el sistema defensiu dels castells era eliminar tots els obstacles entre la muralla i uns quilòmetres més enllà. S’arrassava amb tot (boscos) i la terra es fèia erma. No es permetia cap construcció ni cap tipus d’activitat. No podem, però, obviar que hi ha d’altres explicacions, sinó com explicaríem l’existència del topònim Vilarasa sense la presència d’un castell?.

    Bé, no us dono mésla vara.

    Bona nit

    • Ferran, ets tota una base de dades! :)

      Can Xicaina compartia espai amb can Patirem??? Diria que confons can Patirem amb can Pairana, que sí compartien edifici. Can Patirem està més amunt del Corral d’en Parera. Però podria ben ser que tampoc visquessin gairebé… hehe..

      Estic ansiós per saber més d’aquesta “dona morta”…

      Bona explicació amb ca l’Esquena Ampla… Segur que més d’un es podria pensar que hi vivia algú amb molta barra o algun bastaix que carregava llenya a collibè… hehehe…

      PD. Ah! I no dones pas la vara! I ara! Benvingudes siguin les teves aportacions! :D

  4. Doncs mira, potser no te’n recordes però l’agost del 2008, quan tornàvem de l’Aplec de Santa Susanna, a l’Aleix se li va acudir de preguntar justament per què hi havia tants noms acabats en -ell a la toponímia catalana, i jo em vaig comprometre a esbrinar-ho, cosa que més o menys vaig fer i us vaig enviar el mail que penjaré ara a continuació.
    He d’avisar que l’Aleix era, aleshores, un nen d’11 anys, de manera que vaig fer un esforç considerable en redactar un text que fos entenedor i amè. No sé si vaig aconseguir que fos entenedor però sí que se li nota un caire una mica infantil… No voldria que es pensés que normalment parlo d’aquesta manera: és que hi havia un motiu. :)

    Hola macos!

    Aquest agost em vau reptar a esbrinar el significat de tants topònims (és a dir, noms de llocs) acabats en -ell: per exemple, Sabadell, la font Borrell, etc.

    […] Així, doncs, us puc dir que els romans, que parlaven llatí, tenien una forma de transformar una paraula en una altra per designar un col·lectiu. Nosaltres també ho fem i no és gens complicat: agafem la paraula “pi”, per exemple, o “faig”, que són noms d’arbres, i els afegim la terminació -eda. Ara tenim “pineda” i “fageda”, que ja no són noms d’arbres sinó de col·lectius d’arbres. Una pineda és un lloc on hi ha molts pins i una fageda és un lloc on hi ha molts fatjos. Els romans feien el mateix però utilitzaven les terminacions -ETUM i -ETAM.

    Al començament, aquestes terminacions només es feien servir en el món botànic (és a dir, a plantes i arbres) però, amb el pas del temps, es van començar a aplicar a grups de persones — a pobles, per exemple. És per això que hi ha tants noms de llocs a Catalunya acabats en -et, com Lloret de Mar, per exemple, perquè són paraules derivades de les terminacions llatines -ETUM i -ETA i donen la idea d’un lloc on hi viu gent. Ja ho explicaré una mica millor més avall. Això sí: no s’han de confondre amb diminutius!! En català, paraules amb les terminacions -et i -eta com, per exemple, “panet”, “solet”, “maneta”, etc, signifiquen “pa petit”, “sol petit” i “mà petita”, però en llatí, la llengua que parlaven els romans, no era així. Aquestes terminacions significaven col·lectius i prou. Quan volien expressar diminutius, feien servir terminacions diferents.

    Però el que ens interessa és que paraules com ara PINETUM o LAURETUM, que significaven “grup de pins” i “grup de llorers”, van entrar a la llengua catalana transformades en “pinet” i “lloret”. Ara, imagineu-vos una tribu que decideix construir el seu poble allà on hi ha un grup de pins o de llorers. Com creieu que la gent es referirà a aquest poble? Segurament serà per allò que crida més l’atenció: que són, per exemple, el poble on hi ha aquella plantació de llorers, és a dir, el poble de Lloret!

    I per què hi ha tants llocs acabats en -ell, doncs?? Segons els experts, és possible que els romans hagin afegit una altra terminació a paraules com PINETUM i LAURETUM per tal de transformar-les en diminutius, de la mateixa manera que nosaltres agafem la paraula “pa”, li afegim la terminació “-et” i, segons la matemàtica de les paraules, PA + ET = PANET. Ara, en lloc d’un pa normal i corrent tenim un pa petit, un panet. Els romans van agafar, doncs, la terminació -ETULUM, la van afegir a PINETUM i a LAURETUM i d’aquí en van sortir paraules com PINETULUM o LAURETULUM. Aquestes paraules es referien a un lloc on hi havia una plantació de pins o de llorers (o bé un poble que es digués PINETU o LAURETU) però més petit! Clar, perquè van transformar aquelles paraules en diminutius, igual que nosaltres transformem “pa” en “panet”.

    Era molt freqüent que a prop d’un LAURETU (un poble o una plantació de llorers) n’hi hagués també un altre de més petit. A aquests, és clar, els romans s’hi referien en diminutiu. Així, doncs, a prop d’un LAURETU n’hi hauria segurament un LAURETULU, que era un “Lauretu” petit. Fixeu-vos que els noms de lloc perden la “-m” final; no és que m’hagi equivocat jo, eh?? ;-)

    I ja està: LAURETU es transforma, en català, en Lloret (nom de poble, no necessàriament petit perquè, recordeu, aquest -et final no té la funció de diminutiu), i LAURETULU es transforma en Llorell (aquest sí, és un diminutiu: és un LAURETU petit). Exactament de la mateixa manera, PINETU es transforma en Pinet i PINETULU en Pinell.

    Avui dia, que ja no parlem llatí sinó català, aquestes terminacions en -et i -ell ja han perdut una mica el seu significat original i ara paraules com Surell, Borrell, Carbonell, Sabadell, etc, es diuen així perquè sí, sense que hagin de ser necessàriament indrets petits.

    …però… també és possible que els seus germans grans hagin existit i nosaltres no ho sabem!! Podia haver existit (o fins i tot pot encara existir) en algun lloc un Suret, un Borret, un Carbonet i un Sabadet! Però això potser no ho sabrem mai… ;-)

    Espero que s’hagi entès més o menys aquesta història! Sinó, quan ens retrobarem ja us l’explicaré millor.

    Records i fins aviat!

    David

    • Doncs sí, hi havia un lingüista a la sala… :) hehehe :lol:

      Qui sap si l’Aleix se’n recorda? Li podriem preguntar…

      Gràcies David! ;)

  5. Es que aquests de Vilamajor teniu noms molt estranys, jejeje De tots em quedo amb el de la Dona Morta i l’esquena ampla.

    Ferran i David sou uns experts i molt clarificadors, d’això se’n diu tenir experts !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s