Enquesta

Enquesta: Catalunya, Espanya, Ibèria o les Espanyes

Ara més que mai s’està parlant d’independència. La sentència del Tribunal Constitucional, les consultes sobiranistes, la proximitat de les eleccions catalanes, l’aparició de nous partits com el Reagrupament de Carretero o la Solidaritat Catalana de Laporta, les reaccions de la coneguda brunete mediàtica… han centrat tertúlies i enquestes als diaris. Uns defensen una Catalunya independent, d’altres quedar-se com està, alguns tornar enrere i algú fins i tot proposa solucions intermitges que ningú no explica i pocs entenen. I enmig de tants grisos, creix la crispació i l’alternativa del blanc o negre.

Si puguessis escollir la relació que haurien de mantenir Espanya i Catalunya, quina escolliries?

Un Estat espanyol centralitzat. Consisteix en un Govern Central fort amb la totalitat de les competències i que es subdivideix amb regions sense poder polític més enllà de la gestió dels serveis públics. El Govern Central pot cedir i revocar les competències atorgades a les regions. El model d’Estat Central és el que s’aplica a molts països del món (és el majoritari), com els nostres veïns de Portugal i França, i és com també s’organitzava Espanya abans de la Constitució del 1978. A Espanya, alguns partits demanen retornar a aquest model, com UPyD i un sector del Partit Popular.

Un Estat espanyol semi-centralitzat. Aquesta és l’organització actual de l’Estat Espanyol, coneguda com “l’Espanya autonòmica”. Aquest sistema és una versió del sistema centralista, ja que el poder el cedeix l’Estat Central a les regions i el pot revocar si ho creu necessari. Té un sol Poder Judicial i una sola Constitució. No obtant això, té un grau molt elevat de cessió de competències a les regions anomenades “comunitats autònomes”, les quals gaudeixen d’Assemblees legislatives i, en el cas de Catalunya, també de policia i dret civil propi. És un pas intermedi entre Estat centralista i Estat federal tot i que la Constitució espanyola prohibeix la federació de les seves regions. A Espanya defensen mantenir aquest model el Partit Popular i un sector del Partit Socialista.

Un Estat espanyol federal descentralitzat. Un Estat Federal està constituït per un poder Federal de competències limitades i per regions amb poders legislatius pròpis reconeguts a la seva Constitució i que l’Estat Federat no pot revocar. Les regions que formen un Estat federal, tot i que es poden considerar sobiranes ja que tenen competències exclusives en alguns temes, no estan considerades Estats independents per la comunitat internacional. Les regions cedeixen al Govern Federal la representació exterior i no sempre gaudeixen del dret a l’autodeterminació. Alguns països que estan organitzats amb aquest model serien els Estats Units d’Amèrica o Alemanya. A Espanya, Izquierda Unida, Iniciativa per Catalunya i el Partit Socialista demanen avançar cap al model federal.

Un Estat espanyol confederat a un Estat català. La relació confederal entre Estats sobirans independents s’esdevé quan les potències decideixen  associar-se lliurement en el marc d’algun tema en concret, ja sigui compartir competències, la moneda o el cap d’Estat. En tot moment mantenen el dret a autodeterminar-se. La relació confederal és la que tenien entre si els regnes d’Aragó, Velència, Mallorca i el principat de Catalunya durant l’edat mitjana, ja que eren sobirans amb lleis pròpies però compartien la figura del monarca. També es podria equiparar als Estats de la Commonwealt, on Canadà, el Regne Unit, Autràlia… són països sobirans malgrat que comparteixen el cap d’Estat. A Catalunya defensen aquesta opció Unió Democràtica de Catalunya i alguns sectors de Convergència. A Portugal, el Nobel José Saramago defensava una confederació ibèrica entre Espanya i el seu país.

Un Estat espanyol independent d’un Estat català. Aquesta opció seria l’antítesi dels lligams que suposa un sol Estat centralista i representaria un pas més de la confederació, ja que establiria una independència total entre dos Estats sobirans: l’espanyol i el català. Una Catalunya independent sense cap més relació amb Espanya que la que puguin tenir ara Portugal o França és defensada per Esquerra Republicana de Catalunya, alguns sectors de Convergència Democràtica de Catalunya, Reagrupament i Solidaritat Catalana, entre d’altres.

.

:arrow: Quina és la teva opció?

.

About these ads

17 replies »

  1. Qualsevol de les opcions, excepte l’última, exigeixen l’acord o consentiment de les dues parts. Aquest consentiment, per part d’Espanya, només es dóna d’una manera plena a la primera opció i de forma parcial en alguns sectors, però tots són clarament contraris a totes les altres opcions. Als catalans que no accepten la primera ni la segona opció només els queda la possibilitat d’optar per la darrera, que és la indendència plena, que no exclou que, posteriorment, es busquin fórmules de cooperació, confederació o federació. Però sense passar per ser un estat propi amb capacitat de decisió constitucional, totes les altres opcions són insuficients o inútils. Per això voto per la cinquena opció sense cap vacil·lació.

  2. Hola. Aposto per la independència, sense excloure acords posteriors de cooperació entre estats (com diu passihobe en el seu comentari). Altres opcions que requereixin de complicitats polítiques dels grans partits espanyols semblen quimèriques -mirem sinó el que pensen de Kosovo- per tant, mirem de fer el nostre camí. Pensem en el follón que s’ha muntat amb el tema dels toros, imaginem que passarà quan es parli d’independència com una opció real.

  3. Escolta, aprofitant que són 5 les alternatives, per què no proveu de ser un Estat espanyol els dilluns, una comunitat autònoma els dimarts, una regió d’un Estat federat els dimecres, una confederació els dijous i un Estat propi els divendres? Així tots estaríeu contents i satisfets, almenys per un dia. Als caps de setmana faríeu un descans: seríeu un no-lloc apolític i anacional, i podríeu aprofitar per anar a fer una copa tots junts, o un cinema en V.O., o anar a la platja i prendre el sol que, en això estareu d’acord, és el mateix per a tothom.

    Dit això, jo trio una independència total. Després, si ens convé, ja podrem decidir fórmules diferents. Bàsicament, el que diu en Passihobé.

  4. No, com a persona. Als portuguesos, en canvi, el que ens cal / és dels catalans l’orgull nacional. (la rima, com veus, l’acabo d’inventar…) ;)

  5. Federalisme, absolutament! Ja veig que soc l’únic votant de la opció! En fi, jo el que realment preferiria es que NO es discutís sobre aquest tema banal, vulgar i ordinari, sinó que tot el debat girés entorn l’eix esquerra-dreta, com al 99% dels països occidentals que tenen la sort de no anar arrossegant rèmores de l’antic règim, privilegis feudals territorials i monarquies absurdes!

  6. El problema no és de competències, sinó d’incompetències. Deien els d’ERC que s’havia de demanar la independència perquè els trens arribaven tard. Fa mesos que en tenim les competències i què? Van millor? De qui ens independitzem ara?

    • Andreu,
      d’acord que hi ha incompetències per tot arreu, però la resta de l’anàlisi no val. ERC deia que no es podia incidir en la puntualitat dels trens si no s’hi tenia competència plena, que no és el mateix que tu li fas dir. Ara, a part de gestionar el cobrament dels bitllets i poder intercanviar el nombre de vagons i pintar-los d’un altre color, poca cosa més s’ha transferit. Si et sembla que ja no ens podem independitzar de ningú més és que deus pensar que ja ho han transferit tot. Sense comptar amb les inèrcies que existeixen en situacions tant enquistades com la falta de puntualitat dels trens. Només es podrà valorar la competència o incompetència dels nous gestors d’una petita part del sistema de trens de Catalunya al caps d’uns anys i sempre i quan vaigin accedint a la gestió plena: vies (de forma molt especial doble via a tot arreu), estacions, personal i contractes, trens de mitjana i llarga distància, noves inversions i pressupost de manteniment, integració i racionalització horària, i un llarg etcètera. Fins que tot això estigui en mans de la Generalitat, amb independència o sense, no es poden valorar els resultats en termes de competència o incompetència. Pots fer els anàlisis que creguis convenient i estar en contra de la independència de Catalunya, però no facis dir als altres allò que no han dit mai per justificar els teus plantejaments i conclusions.

  7. Definitivament independència. El tren del federalisme ja fa temps que va passar i el PSOE només l’utilitza “de boquilla”, per a desmarcar-se una mica del PP amb la seva defensa fèrria de les autonomies. A més ho fan sota una denominació tan etèria com és “La España plural”, que no s’han molestat a explicar a ningú. Em sembla que ja ens hem decensisat tots prou del bo d’en ZP. que s’omple la boca prometent i parlant de federalisme quan després s’ha desentés totalment de l’Estatut i el TC.

    Així doncs, ara mateix ja no hi ha volta de full, independència. Sigui com sigui, no veig tampoc als polítics catalans massa posats per aquesta via. Com diu un amic meu, s’hauria de fer un relleu generacional polític forçós a tots els partits.

  8. Sent una enquesta, vote amb el cor “Confederació Ibèrica”. Si tingués alguna validesa juridica, votaria amb el cap “independència”, perquè ha quedat més que demostrat que amb Espanya no es pot dialogar. M’han convertit en un independentista “per necessitat”.

  9. Opció 6: uns ppcc independents totalment o parcial, fruit de la lliure associació entre aquells que s’hagin independitzat prèviament d’Espanya.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s