Montseny

Top 10: Les fonts de Vilamajor

Sant Pere de Vilamajor té més de 60 fonts i triar-ne només 10 és molt difícil i, per a mi, més en aquest cas. En un Top 10 només n’hi caben 10, aquesta és la seva gràcia però també comporta la dura decisió de deixar-ne fora d’altres que també hi podrien o hi haurien de ser. No he utilitzat un sol criteri: la més emblemàtica, la més maca, la més cabalosa… sinó una barreja que fan d’aquest un llistat molt personal. Quina seria la teva llista o quina hi afegiries?

En el número 1, hi ha la font més emblemàtica, sense dubte, de Vilamajor: la font Ferrussa. Generacions i generacions de vilamajorencs, vallesans i montsenyencs van venir a tastar aquest xarop rogenc contra l’anèmia que rajava de les fonts ferrusses del Pla Saparera. Avui, la més emblemàtica i coneguda arreu, la font Ferrussa ja no existeix, però encara conservem les seves germanes petites: la font del Sofre i la font del Ferro amb qui comparteixen el primer lloc del rànquing.

En segon lloc, la font més cabalosa de Vilamajor: la font del Cortès, seu de les fontades dels pretèrits aplecs de Sant Elies. En tercer lloc, la font més fresca i idíl·lica: la font Fresca del Samont. En quart lloc, -amb el permís de la font Roquet- la font més elevada situada a l’esquena del turó del Samont: la font Joana.

Font Borrell

En cinquè i sisè lloc les fonts de Vilamajor més conegudes i visitades pels garrafaires a muntanya i al pla respectivament: la font Borrell i la font del Roure. En setè i vuitè lloc, dues fonts molt arrelades al poble de Sant Pere. Per una banda, la font dels Lladoners que va abeurar la gent que no tenia aigua corrent ni pou i va omplir els safarejos públics fins la generalització dels electrodomèstics. I per altra banda, la històrica i també desapareguda font Muner, seu de les fontades dels veïns del poble de Sant Pere on s’hi berenava i s’hi pescaven crancs de riu. En novena posició una font de nom terrorífic: la font de les febres, que raja aigua gens recomanable amb altes concentracions d’arsènic i mercuri. I, per acabar, una font agrícola: la font de can Parròquia que manté l’encant d’haver d’endinsar-se uns graons terra endins per trobar el preuat premi refrescant.

I l’onzena? Quina hi posaries?

T’interessarà:

Per a veure més llistes de Top’s, clica aquí:

Gini

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s