Resultats eleccions al Parlament de Catalunya 2010

29/11/2010 – 9:00h. Amb el 100% dels vots recomptats, la distribució dels 135 diputats del Parlament de la IX legislatura que representaran el poble de Catalunya serà la següent:

Vots dels partits 1980-2010

T’interessarà:

About these ads

32 thoughts on “Resultats eleccions al Parlament de Catalunya 2010

    • Ens agrada comptar-ho vàries vegades…
      A Sant Pere de Vilamajor CiU 798, PP 200, PSC 187, ERC 161, ICV 139, RI 74, SI 73, C’s 63, Altres 65, En Blanc 61, Nuls 7.

  1. Ha guanyat el menys dolent.

    Malauradament tornem a les polítiques de dretes conservadores i a veure els cruxifics a les escoles.

      • El teu Marx, el teu Engels, tots els teus herois revolucionaris i tu mateix, amb la teva retòrica encasellada, ja podeu dir el que vulgueu: jo estic convençut que ahir es va escriure història, i de la bona. Temps al temps…

    • El que seria conservador seria perpetuar un model de govern que evidentment no ha funcionat. Ni crucifixos ni PP, no siguem alarmistes! Tenim un president sòlid, intel·ligent, l’únic del panorama actual capaç de canviar el status quo de la política amb España i fins i tot en el si de la política catalana, que ho diguin els socialistes.
      Conservador?? Jo diria “trencador”…

      • CiU és un partit conservador que va rebre la ideologia de la burgesa Lliga Catalana de començaments del segle passat. Et sona Millet (clar representant de la burgesia catalana la qual viu dels seus contactes).

        Mas és un líder que va ser escollit pel “democràtic” sistema nepotista heretat del pujolisme (la dedocracia) sense tenir en compte les bases. Un sistema emprat pel PP (Aznas versus Rajoy). Per fer democràcia primer s’ha de practicar i avui en dia el menys democràtic son els partits polítics.

        David et recordo que Unió forma part del corrent europeu de la Democràcia Cristiana on es defensen els valors familiars i religiosos (cristianisme).

        CiU defensa l’ensenyament elitista amb subvencions (que tots paguem) a escoles privades (principalment religioses) que demanen una quota mensual (alta i poc apte per les economies precàries) per la seva “fundació”.

        Malgrat tot prefereixo un govern conservador i pseudonacionalista a un govern proespanyolista però socialista.

        Com dic, és l’opció menys dolenta

        • Apa Ferran! La passió per la història tira massa. Convergència és un partit fundat a finals dels anys 70, on vas al segle XIX amb la Lliga?! I la Convergència dels 70 i 80 no té res a veure amb la d’ara. És cert que Unió és conservadora i socialcristiana però CDC és un partit de centre-liberal (no és, en cap cas, la dreta dura que diu l’arqueòleg). Cal recordar que un dels partits integrants de CDC fou Esquerra Democràtica de Catalunya. No dic que sigui de centre esquerra tampoc, només que com diu el seu nom hi convergeixen moltes sensibilitats i corrents diferents. Una altra cosa és que alguns (PSC, ERC, ICV…) els interessi penjar una certa etiqueta per poder dir: “que vé el llop!”.

          Em sembla que (i no ho dic només per tu) encara hi ha massa tòpics sobre la política. No veurem en Mas posar un crucifix a les escoles públiques com tampoc hem vist l’Herrera cremant cap església.

          En fi, ara veurem que farà el nou govern…

          • Ep!!! que jo no he dit que CiU fos una derivació de la Lliga sinó que utilitza, a grosso modo, la seva ideologia burgesa, conservadora i liberal.

            Respecte als crucifix, és cert que no els posarà, però era una forma metafòrica del que representa Unió (estic convençut que molt votants del CDC fotarien fora a Unió).

            Finalment, la paraula “centre” la utilitzen aquells que tenen indefinició política, els que tant l i agrada la carn com el peix.

            No ens enganyem: la majoria de votants de CiU el voten per què és el partit català seriós per antonomàsia i no pas pel seu programa electoral.

            Per què no comentes la democràcia interna del partit? la dedocràcia? l’elitisme?…. Són factors típics i tòpics dels partits conservadors dretans

  2. Tinc un dubte, els resultats són el que són.
    Però com a un suposit, si ERC, SI, reagrupament, haguessin anat units, quans escons tindrien tots tres, es a dir erc ara 10, SI 4, RG 0. Si sumessin tots els vots en una sola candidatura, quin seria el resultat, es un dubte que no tinc clar, tot estaria igual o poder augmentarien en algun diputat més..

  3. Em sap greu que SI hagi entrat al Parlament, ho dic amb tot el respecte a tots els votants i als quatre diputats.
    A part de la Independència programàtica, què més coneixíem del programa de SI?.
    El mateix discurs (després d’en Mas) de Joan Laporta, la nit electoral, feia enrajolar de vergonya.
    Jo dubto, i potser tan sols és una presumpció influenciada pels interessos mediàtics en contra d’aquest personatge, de la seva honorabilitat. No em crea cap empatia i més aviat el veig oportunista, buit de contingut i un penques, vaja!, que ha sabut filtrar-se en el moment just, en un Parlament. En un altre circumstància i dins d’un partit sòlid, hagués hagut de picar molta pedra, abans de ser cap de llista, o potser no ho hagués aconseguit mai.
    No es va posar d’acord amb l’altre diva (Sr. Carretero) i tampoc amb Esquerra, ja que allà tan sols hi te cabuda l’ego del Sr. Puigcercós, massa gran, sense cap mena de dubte.
    Els socialistes hauran de fer una travessia del desert molt llarga i hauran de canviar moltes cares, però sobretot, abans hauran de decidir si són PSC o PSOE.
    En qualsevol cas, jo crec que el somnis independentistes del 10 de juliol, s’han rebaixat notablement, després d’aquest resultat, tan lícit i espectacular de CIU, que no té en el seu programari, ni a curt, ni a mig, ni allarg termini, un trencament o una opció sobiranista i la majoria dels catalans, jo crec amb el cor a la ma, que tampoc.
    Jo penso que això i així és Catalunya, tant o més plural del que diu la composició d’aquest nou Parlament i potser encara hi faltaria, la visualització dels escons buits, de tots aquells que haguéssim volgut en realitat, una mostra evident del càstig que es mereixen tots plegats, per haver fet les coses, tan malament i amb tant poc sentit de país.
    Dubto que CIU sigui capaç de fer-ho, però al menys té una majoria prou suficient per intentar posar ordre. Jo sóc anti convergent, de mena, i sé que algunes de les bones mesures fetes pel tripartit (ni han hagut moltes més del que sembla i ells mateixos han sabut dir i explicar), les tiraran malauradament enrere i també penso que CIU estarà lligada per un entorn terrible, que deixa molt poc marge de maniobra a fer polítiques “diferents”. La globalitat mana i molt.
    No sóc gaire optimista, però celebro d’una punyetera vegada que hagi acabat aquest llarg període d’incertesa.
    Ara que es fotin a treballar i no es tirin els trastos pel cap i sobretot que no es protegeixin, si no tenen solucions immediates, com van prometre, en lo malament que s’han fet les coses i com ho han trobat. Ells ho van deixar molt malament en una època de bonança, gens comparable amb l’actual.
    Ells són prou bons (esperem) per endreçar-ho, oi?
    A pencar i ja tindrem temps per fotre canya.
    Salutacions per a tothom

    • Hola, Joaquim! Celebro veure’t per aquí! :)
      Que no et sàpiga greu no estar pròpiament exultant pel resultat d’aquestes eleccions: jo exulto pels dos! :mrgreen: La veritat és que estic molt esperançat. Trobo que més enllà de les sigles i dels tòpics hi ha una persona, en Mas, extraordinàriament intel·ligent, molt capacitat, molt humà i plenament conscient del vot de confiança que li va fer molta gent que tradicionalment no hauria votat CiU. On els altres veuen ambigüitat, jo hi veig maduresa i serietat, i això, entre d’altres coses, ja em val.
      Espero que el temps em doni raó, que tu també arribis a tenir bons motius per estar orgullós del nostre nou president, i que tot plegat també repercuteixi positivament a la música.
      Salut!

      • Celebro que coneguis personalment a Mas.

        Malauradament els que només el coneixem gràcies a la TV no podem observar les virtuts que al·legues que te.

        • El problema no és el mitjà; és el receptor. Si entre la teva ment i la pantalla de la tele hi ha una muralla xinesa feta de prejudicis, tòpics i un munt de roba bruta d’altres temps, difícilment podràs veure-hi gran cosa…

          • Ostres David, quina resposta!!!! No m’ho esperava.

            Resulta que si tinc una opinió diferent a la teva és un problema meu per tenir prejudicis, tòpics i roba bruta d’altres temps. Potser el problema és teu que et trobes ancorat en un sistema caduc com a seguidor d’un partit polític que fa més de trenta anys que tenen els mateixos líders.

            Crec que tinc una bona formació política i crec que tinc les idees clares. Em considero apartidista i no crec amb la democràcia actual per estar caduca i poc evolucionada. No per això deixo de tenir el dret a opinar sobre els nostres polítics. I en el cas que ens ateny (no per què li tingui una especial ràbia sinó per què és el protagonista de les nostres converses) parlem i opinem sobre el CiU i en concret del seu líder Mas.

            Aquesta persona és una animal polític i com a tal sap i coneix totes les estratègies per mantenir-se en el poder (que és la seva feina, per tant la seva actuació és lícita). I una de les estratègies és saber comportar-se davant de les TV. Per tant, a mi em resulta molt difícil determinar com és una persona solament per les seves aparicions a la TV. Per posar un exemple seria intentar conèixer com és en la vida real Brad Pitt en funció de les seves pel·lícules. Mas, com tots els polítics, ACTUA davant de la TV.

            Ara bé, si penses que la meva opinió està carregada de prejudicis, tòpics i no se que més mandangues estàs en el teu dret. La democràcia te això, que tothom pot opinar i dir la seva.

            Jo mentre respectaré l’opinió dels altres

            • No pretenia insultar-te: la meva intenció era dir que de vegades no veiem determinades coses per la simple raó que no hi estem receptius. Crec que això et passa a tu en aquest cas i de ben segur que em passa a mi en altres casos. O potser és que em té ben enganyat, vés a saber, però no m’ho crec.
              Perdona; reitero que la meva intenció no era insultar-te ni tan sols punxar-te.

  4. Hola David, buf! la música, pinta malament la cosa cultural i ja saps que la música no compta massa en el programi dels partits i em sembla que en Mas no és gaire melòman i fixat, el President Montilla, si.
    Jo també crec que en Mas és molt seriós, capacitat i tot plegat, però les seves polítiques no m’agraden, no estat mai lliberal i molt menys demòcrata cristià (UDC), però estic convençut que faran coses que convenients, però d’altres que s’allunyaran del meu model de societat. És la llei de les alternances i l’admeto i accepto, sobretot perquè és fruit de lo malament que han algunes coses.
    Anirem parlant del tema

    • Joaquim, tot al contrari!! Les polítiques del CiU són liberals i properes a la Democràcia cristiana.

      Per la resta estic d’acord amb tu

      • Crec que en Joaquim es referia a ell mateix, volent dir que ell no ha estat mai liberal ni demòcrata cristià. Val a dir que CiU tampoc és que advoqui per un liberalisme fonamentalista… I pel que fa els valors cristians de CiU, suposo que estarem d’acord que en aquest punt Unió hi té més pes que no pas CDC. Però sí, és cert: en Mas en aquest punt és un pèl conservador i això és un punt negatiu… Tanmateix, una qualitat que té CiU és que té un full de ruta molt clar, una visió de país i de gestió econòmica molt definida, i dins d’aquest marc hi cap tothom, des de gent molt conservadora fins a gent molt oberta. Per exemple, el 2005, més de la meitat dels diputats de CDC al Parlament van votar a favor del projecte de llei per a l’adopció per part de parelles homosexuals. Tinc entès que l’alcalde de Girona és gai! Hi ha de tot… No els comparem, per tant, al PP. Ara bé, m’hauria agradat que en aquella votació del 2005 en Mas no hi hagués votat en contra… I que tampoc no s’hagués manifestat en contra del concepte “matrimoni” aplicat a la unió entre persones del mateix sexe… El que passa és que aquesta crítica que li podem fer no nega la resta de qualitats que jo li veig (malgrat no conèixer-lo personalment…), i, al cap i a la fi, esperar de trobar en un partit polític un calc exacte del meu marc moral és ser una mica innocent…

        • Una correcció així a corre-cuita! Em referia a l’alcalde de Figueres, cap de llista de Girona. L’alcalde de Girona ni és gai (en últim cas seria lesbiana) ni és de convergent… Perdoneu… :oops:

  5. La Democracia parlamentatia funciona así. La alkternancia de poder es fácil para la Drecha porque si gobierna la Izquierda tendrá en contra la mayoría de los medios de cominicación en manos de sus oponentes y el poder del dinero. Y una vez que la Izquierda goibierna se encuentra con todo tiupo de dificultades por parte de los que detentan el poder económico, de manera q

  6. de manera que las peras de la derecha caen en su plena sazón cuando toca. Ese es el Sistema Parlamentario y así funciona la Democraciia. La adobamos con ilusiones, con entusiasmos, con utopías y así vamos tiirando.

    • Javier eso no es una democracia. Eso es lo que los politicos nos venden como una democracia. La cuestion es si nosotros nos la creemos

  7. Jo crec que El principal partit conservador de Catalunya agafant les etiquetes es el PSC. Perquè, és el partit que de què tot quedi igual; la autonomia com esta ja ens va bé, no volem ni ves autonomia ni menys; sentència del TC… No passa res mirarem trampejar amb el govern amic per recollir les engrunes per a tornar on érem. I fins fa gairebé una setmana era el partit del país que gestionava el 90% dels pressupostos públics i regnava gairebé arreu.
    Crec per això les tribu dels montilles ha sofert tal càstig, la seva coalició tribal era molt feble i aquesta coalició què els havia donat el monopoli de poder estava feta d’elements divergents. Per això la deserció de votants dels seus pols cap a RCAT, RI, CiU per la banda de ERC i dels socialistes per la banda de CiU, PP i C’s i sobretot la deserció què els ha fet perdre inclús als seus feus. El centre de l’oasi ha canviat.
    I una victòria de’n Mas és un vot de canvi i de càstig, crec que CiU no és pot negar que ha sabut llegir els canvis: Per una banda no voler més docilitat amb qui mani a Madrid i el cansament de la societat de la subvenció: Una política de la societat de la subvenció, com a subvencionar el ninis no ha agradat a l’electorat i abans hauria quallat. També el desplaçament és en llimb nacional, on la majoria ha deixar de ser autonomista però no els convencen els independentistes clàssics o nous.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s