Entrevista anacrònica

Per què el punt d’informació es diu “la Mongia”? Entrevista anacrònica a Ramon Oliveró

Sant Pere de Vilamajor compta des de la passada festa major amb un nou equipament: la Mongia de Vilamajor (veure vídeo a Vilamajor TV). És un punt de la xarxa de centres d’informació del Parc Natural del Montseny i, també, del municipi de Sant Pere de Vilamajor. Està situat al peu de la Torre Roja, al carrer de l’Església número 3. Per què el punt d’informació es diu “la Mongia”? Per conèixer la resposta crec que caldria fer una entrevista anacrònica a en Ramon Oliveró, el darrer monjo de Vilamajor. Som-hi!

Higini: Bon dia… sou mossèn Ramon?

Ramon: Sí, sóc sacerdot i sí, em dic Ramon Oliveró. I és més: vaig ser elegit com a monjo de Vilamajor.

Higini: Elegit?!

Ramon: Sí, el rector de la parròquia i els obrers del Consell escollien entre els sacerdots interessats en el benefici de la mongia qui seria el monjo de Vilamajor.

Higini: Perdoneu la meva ignorància, però… quins obrers? Paletes?

Ramon: No són paletes ni manobres, noi! Ha, ha, ha… El rector de la parròquia tenia un Consell format per seglars, normalment dos, triats entre els prohoms del poble, per un període de dos anys; és a dir, persones laiques que no han estat ordenades, que ajuden el rector en l’administració dels béns de la parròquia.

Higini: Ah… I què fa el monjo si ja hi ha un rector?

Ramon: Es pot resumir en dos tipus de tasques. Per una banda, tocar les campanes, assistir el rector com ho faria un vicari acompanyant en els sagraments el rector de la parròquia, especialment els que se celebraven fora de l’església de Sant Pere… Per l’altra banda hi havia les tasques pròpies del monjo: molts feligresos deixaven en els seus testaments propietats o diners a la mongia que calia administrar, i també rebíem diners o part de les collites de les famílies a canvi de celebrar misses i pregar pels seus difunts. Per fer aquesta tasca, a més, es cobrava una remuneració i es gaudia de privilegis com, per exemple, el dret de tenir una casa prop de l’església: la mongia.

La Mongia medieval de Vilamajor, entre cal Menut i cal Ferrer

La Mongia medieval de Vilamajor, entre cal Menut i cal Ferrer. Dibuix: Higini Herrero

Higini: Per això es diu “mongia”? Perquè hi viu el monjo?

Ramon: Sí… però no. Es diu així perquè és la casa del monjo però jo no hi he viscut mai, ni a la mongia ni a Vilamajor! Quan em van fer monjo vaig arrendar la mongia i visc, en part, del lloguer que em dóna l’arrendatari. Avui dia ja no és com abans: pensa que jo vaig ser monjo als anys 30 del segle XIX. La gent ja no ens deixava gaires rendes i el sou s’havia reduït al dret de la mongia. Els pagesos paguen poc, i quan paguen! Perquè volen que resis però després mai troben temps per venir a pagar! A més a més, has de tenir en compte que, a mesura que les rendes disminueixen, la relació amb el rector és cada vegada més tibant. Tothom mira per si mateix. I saps què? Que em vaig dir que pel poc que es cobra no paga la pena venir fins aquest cul de món.

Higini: Com? No heu viscut mai a Sant Pere?

Ramon: No.

Higini: Però i com feu les tasques de la mongia? Com podeu tocar les campanes si no viviu aquí?

Ramon: Venint algun dia a la setmana ja en tinc prou per administrar la misèries de la mongia. Faig alguna missa per encàrrec d’alguna família i pel que fa a les campanes és senzill: deixes la clau a un feligrès i està content com un gínjol de poder fer-ho ell.

Higini: Perdoneu, però… no és una mica de barra? No es queixa, el rector?

Ramon: I tant que es queixa! Ha, ha, ha! Però ja pot dir missa! Que no vinc, que vinc massa poc, que no compleixo les meves obligacions… Paguen massa poc… quan paguen! Mira: vaig morir el 3 d’agost de 1839 i vaig ser el darrer monjo de Vilamajor. No n’hi va haver cap altre després de mi perquè ni feia falta ni hi havia cap irresponsable que hagués volgut la feina! Ja es veia a venir… Segles enrere sí que era una plaça molt cobejada… però això era molt abans… Els monjos havien arribat a administrar un terç dels bens de la parròquia i cobraven moltes rendes. Arribar a tenir la plaça de monjo a Vilamajor era tot un reconeixement! Abans hi havia prou teca per més d’un monjo i tot!

La Mongia de Vilamajor rehabilitada per escola el 1925

La Mongia de Vilamajor rehabilitada per escola el 1925. Dibuix: Higini Herrero

Higini: Ah! Hi ha hagut més d’un monjo?

Ramon: I tant! Del 960 al 1060 hi ha haver una canongia a Vilamajor, una comunitat de monjos! D’aleshores ençà n’hi havia un o dos, segons l’època. Aquells sí que eren bons temps! El 1312 hi havia de monjos en Berenguer Sagi i l’Arnau Sauleda. Ells sí que vivien bé! Després del terratrèmol que ensorrà el castell tot va canviar. El pobre Francesc Collet, el monjo de llavors, sí que les va passar magres! Cap el segle XVII van tornar a viure millor, es cobrava més, però tot això ha anat a la baixa… fins que es va acabar. El meu darrer sou: poder agafar una pulmonia en una casa vella, gèlida i plena de goteres. Apa, siau!

Higini: I quan vau morir, què se’n va fer de la mongia?

Ramon: L’escola estava en molt mal estat i la parròquia va cedir la mongia perquè es fes servir d’escola. Pobres nanos! No estava gaire millor! El 1925 van haver de reformar-la perquè els sostre els hauria caigut per barret! Per la Guerra Civil fins i tot es va fer servir la planta baixa de presó! T’ho pots creure?! Els nens a dalt i els presos a baix! Per favor!…

Higini: No heu tingut gaire bona relació amb la parròquia, oi?

Ramon: No. Però saps quan em vaig fer un fart de riure? L’any 1957, quan es va revisar el padró, l’Ajuntament, d’amagatotis, va posar la mongia en nom seu sense que el rector se n’adonés, i pam! Els hi van fotre! Ha, ha, ha! Ja els està bé! Ha, ha, ha… Ho veus com tothom mira per ell? Ha, ha, ha!

Higini: Suposo que al rector no li va fer gaire gràcia…

Ramon: Ni se’n va adonar! Però ja els està bé! Però no et pensis, l’ajuntament tampoc es va gastar ni un duro en arreglar la mongia i cap els anys vuitanta la mongia amenaçava ruina i la van tirar a terra. Una llàstima. Tants segles i mira. A terra. I el solar va estar trenta anys buit, fins que el 2009 hi van construir el nou punt d’informació i vinga! A vendre postals, mapes per excursionistes i punts de llibre… Me’n regalaràs un, oi?

Higini:

El solar de la Mongia de Vilamajor enderrocada entre 1980 i 2009

El solar de la Mongia de Vilamajor enderrocada entre 1980 i 2009. Dibuix: Higini Herrero

T’interessarà:

5 replies »

  1. Molt, molt i molt bé!
    Per cert, si fa falta que algú vingui a tocar les campanes, jo m’hi apunto! :mrgreen:
    Sóc un nen en el cos d’un gran ateu… ;)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s