Mare! M’he fet vell!

mhe-fet-vell

Recordo que de petit mai m’havien hagut de perseguir per dutxar-me abans d’anar a dormir. M’agradava. Els diumenges eren especials. Un ritual. Posava el tap, omplia la banyera d’aigua ben calenta i, lentament, m’hi submergia… hores i hores… enfonsava les ampolles buides de sabó -grans transatlàntics-, desfeia els rotlles de cartró -barques que naufragaven-, dibuixava en el baf de les rajoles -una pissarra perfecta-, feia curses de gotes per la paret -sempre guanyava la meva-…

La meva mare, de tant en tant, treia el cap i deixava anar un: “No t’hi estiguis tanta estona!”. Seguit de l’obligat i poc sincer: “ara surto, ara surto”.

Un dia, horroritzat, vaig veure’m les mans i vaig sortir del bany corrent plorant i cridant: “Mare! Mare! M’he fet vell!”

Anuncis

2 thoughts on “Mare! M’he fet vell!

  1. M’encanta aquesta història de quan et vas fer vell! Em recorda una reacció típica d’en Calvin de “Calvin & Hobbes”. 😉
    Per cert, el gerundi del verb “córrer” és “corrent”, encara que tothom digui [kurens]… Ho sé: és una d’aquelles coses que fa que que els amants del català ens preguntem “per què, déu meu, per què???”…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s