El perquè d’un aplec

El dia comença d’hora. És primavera, el sol gairebé ha sortit i de mica en mica grups de gent es van aplegant amb la bossa a l’esquena i algun bastó. Ningú vol pujar a ple sol de migdia, cal marxar d’hora. Rialles i converses. On esmorzarem? A la font Borrell. I cap amunt. Falta gaire? No, ja arribem. A mig matí ja comencen a pujar els cotxes carregats de gent, taules i galetes i vi bo. Arriben al cim els primers caminaries i s’asseuen al mateix lloc de cada any. Sota l’ombra de l’alzina. La “nostra” alzina. En poques hores el turó és ple. A les dotze, el mossèn fa sonar la campana, i l’ermita s’ompla. A fora, molts, indiferents a les pregàries, veuen com es comença a cuinar una gran paella d’arròs. Déu n’hi do que gran. Ostres! Quantes gambes! més que l’any passat. Moltes converses. El sol pica de valent. Sortint de l’ermita, es beneeixen els panets. La cua davant dels cuiners es va allargant de mica en mica. Uns corren per ser els primers. D’altres ja hi anirem quan marxin, no s’acabarà pas l’arròs… Vols aigua? No, ja tinc vi. Cada vegada, galtes més rosades, més rialles, crits i nens amunt i avall. Has vist quin serà el cartell de la festa major? No, ja l’han ensenyat? Ja han repartit el cava? Allà baix, sí… vés a preguntar si s’han oblidat de nosaltres. Ostres! Mira els músics! Vens a ballar? No, dona, no! Ves-hi tu. Vine! No facis el ronço! D’on has tret el ron cremat? El reparteixen a l’ermita. És bo, tu! Anem tirant cap avall? Un segon que busco el nano. Era rera l’ermita, bosc endins. Crida’l. Cap núvol, no han pregat prou. Més rialles. Baixem pel mateix camí? No, conec una drecera i no menjarem la pols dels cotxes que baixen. Saps què? ja baixaré en cotxe… Apa! No vindràs? No, feu, feu! I el nano? Ara vé, ara vé. Vaig a dir-los adéu i marxem. Vinga! L’any que vé no m’enredareu per pujar a peu. Sí, home, sí! Però si t’has fet un fart de riure! I de bufar… On coi és el nano? Ha baixat amb la seva colla fa una estona. Doncs som-hi! Érem més que l’any passat, oi? Per què creus que ha pujat tanta gent? Per demanar l’aigua? Per la festa? O per la paella?

Entrades relacionades: Sant Elies, Sis segles demanant pluja, Aquest any la farem grossa: Tocats de l’ala!, Vídeo dels matins de TV3 a Sant Elies 2008

Per veure més enquestes clica aquí:

0_enquestes

Si només fos la memòria

-Ei! Què és allò d’allà?
-Allò? Un petit invent que vaig fer fa uns anys…
-Ah sí? I per a què serveix?

si-nomes-fos-la-memoria1

-Quan tinc una idea, s’encén.
-Ostres! Que pràctic, oi?
-Sí.
-I per què n’hi ha dues?
-Si la idea és bona, s’encenen les dues.
-Òndia! Estan enceses! Què se t’ha acudit?
-No ho sé, ja no me’n recordo… però segur que era una molt bona idea, sino no s’hauria encès la segona bombeta…
-Ah… I no pots fer memòria?
-No vull.
-Per què?! No siguis burro!
-Hi ha coses que fan molt de mal. I prefereixo oblidar-les. Fora del cap.
-Però i les coses bones? Com aquesta idea…
-No ho veus que si faig servir la memòria me’n recordaré de coses que vull tenir oblidades!
-I et val la pena?
-No ho sé, però és més fàcil.
-Crec que estàs deixant perdre moltes coses…
-Veus? ja s’han apagat les dues bombetes. Ja no cal fer memòria.
-Ai, si només fos la memòria…

Les 5 diferències (4). Gegants plantats

Tornem-hi amb el joc de trobar les 5 diferències entre la imatge de la dreta i la de l’esquerra. Aquesta vegada més fàcil de trobar :) . Vinga!  ;) A veure si ho pots resoldre sense veure la solució.😛

diferenciesaleix

A la fotografia, els gegants de Sant Pere de Vilamajor, el rei Alfons i la seva dida Loreto, amb el gegantó Quico “plantats” davant de la Casa de la Vila. Si us hi fixeu, amagat a les faldilles, el jove geganter Aleix.

Clica aquí per veure la solució.

Si vols més jocs clica aquí:

0_jocs

30 anys d’ajuntaments democràtics (2)

D’ençà de la recuperació de la democràcia, en aquests darrers 30 anys s’han celebrat 8 eleccions municipals i, a Sant Pere de Vilamajor, s’han escollit 5 alcaldes. Hem vist de tot: canvis de governs, canvis de majories, canvis de partits, governs amb majoria absoluta i en minoria, governs monocolor, bipartits, tripartits, quadripartits, de concentració, participacions i abstencions diverses, partits d’àmbit general, agrupacions d’electors, partits desapareguts, eleccions amb una sola candidatura (1987) o d’altres amb vuit (2007)!

És clar que l’Ajuntament  de 1979 no té res a veure amb el del 2009, però el poble tampoc. Però no m’atreviria a dir que en sigui un fidel reflex. Trenta anys són un bon moment per fer balanç, per mirar enrere i fer una valoració dels encerts (dissimulats i obviats per molts) i dels fracassos (nombrosos i sovint magnificats per molts d’altres).

Aquesta entrada és la continuació de 30 anys d’ajuntaments democràtics (1) i continua a 30 anys d’ajuntaments democràtics (3).

Solució a les 5 diferències (3)

Era fàcil, oi?🙂 La solució a les 5 diferències (3). En Quico eren:

  • solucio-diferencies-quico1El dit de la mà del sac d’e Quico ha desaparegut.
  • Ha desaparegut una arruga de la orella.
  • Li hem tallat els cabells del serrell.
  • Hem tret una arruga de la màniga.
  • Li ha caigut un botó de la camisa.

Si cliques sobre de la imatge es farà més gran.😉

Si vols més jocs clica aquí:

0_jocs

30 anys d’ajuntaments democràtics (1)

El 3 d’abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals després de la dictadura franquista. D’això, ja en fa trenta anys. L’Ajuntament ha esdevingut l’administració pública més propera al ciutadà on es gestionen afers que ens afecten a tots de forma molt directa.

Crec que tots plegats ens n’hem de felicitar i, especialment en aquests moments, tenir present aquells que durant trenta anys han treballat de valent dedicant-hi moltes hores del seu temps lliure o professional.

Passats 30 anys d’aquelles primeres eleccions municipals, els ciutadans ja no només demanem que se’ns consulti cada quatre anys, sinó que exigim polítiques actives de participació en tots els afers públics. El votar ha esdevingut un mínim de mínims. Però, així és com ho veu la societat en general? Segurament no. Aquesta voluntat de participació i implicació conviu amb una inèrcia cada vegada més arrelada i ben manifesta en expressions del tipus “tots els polítics són iguals”: el tantsemenfotisme. Aquests mateixos dies, la Comissió Europea està presentant una campanya per a estimular el vot a les eleccions al Parlament Europeu, que molts han titllat d’agressiva: “Si no votes, no et queixis“. Un intent de combatre l’endèmica abstenció a les urnes.

Gràcies a la democràcia, jo puc queixar-me, puc opinar i decidir. Avui, tothom té dret a fer-ho. I tu, ja exerceixes el teu dret?

Aquesta entrada continua a 30 anys d’ajuntaments democràtics (2).