Probablement…

Probablement l’Higini és un tros de pa. Probablement no ho és. Probablement no ho sabràs mai. Probablement tu i jo ens veiem cada dia a través del bloc sense saber-ho. Probablement canviaries alguna cosa i jo, desconeixent-ho, l’acuso més i més. Probablement voldries que parlés d’algun tema i no ho faig. Probablement no t’agrada el que veus però continues visitant-lo. Probablement no hi tornaràs més. Probablement voldries escriure però no saps què ni tens temps per pensar com dir-ho. Probablement segueixes el bloc i no m’ho vols dir. Probablement creus que m’equivoco i no canvio. Probablement no entens, si mai no tinc temps per tot, què coi estic fent amb aquest bloc. Probablement no em coneixes de res i no saps per què dic tot això… Probablement creus que el comentari me’l faràs d’una altra manera.

De tota manera, gràcies. 🙂

busvermell-copy

Anuncis

10 thoughts on “Probablement…

  1. Amb tantes probabilitats i no has enxampat la meva.

    Probablement tu i jo, amic, compartim coses que tots dos estimem. I així, mica a mica, post a post, acabarem transcendit alló comú i serem nosaltres alló comú.

    Sense tu que obres la teva sala d’estar, i de ser, es perderia una dècima d’aquells moments en què hom vol sentir-se més persona.

    Probablement, no sapiguem perquè fas aquest bloc. Potser a vegades ni tu ho has sabut ben bé, però en la distància, més que estar, hi som, no ho dubtis.

  2. I després vas dient per aquests mons de Déu que no ets de lletres… 😉 Si les ciències, a mesura que s’acosten a l’essència de les coses, cada vegada tenen menys números i més lletres, encara que siguin la x, la y, la z, pi, el número e, alfa, beta… 🙂

  3. Molt maco el cartell de l’Aplec! Llàstima que no se’l pugui comentar…
    Per cert, on es compren els tickets del Cremallera del Montseny?? 😉

  4. Ja, ja, ja! Initiatio, has tingut una bona pensada. De fet podríem penjar un telefèric fins la torre de guaita de l’Higini.

  5. Ah, em descuidava. Ara resultarà, Gini que els de ciències sabem apreciar les lletres, i en canvi, els de lletres no troben en les ciències més que intents de representar -burdament- una realitat que, de fet, no els preocupa.

  6. Ricard, el meu tutor em va dir que fes lletres, fins i tot em va fer presentar a un concurs literari que feia la Coca-Cola… jejeje i em van fer un munt d’obsequis de la companyia… em van fer molta il·lusió 😛 Però no li vaig fer cas i em vaig endinsar en una carrera de “ciències” (arquitectura) i he de dir que la trobo bastant equilibrada (tècnica-humanitats)… 🙂

    La gran majoria de la gent de “lletres” que conec són molt impermeables al món de les ciències a qui la paraula matemàtiques és anatema. En canvi, no dic que tots els de “ciències” siguin uns lectors i intel·lectuals compulsius però sí que necessiten molta literatura i imaginació per entendre i fer-se una imatge mental de les abstraccions teòrico-científico-tècniques més enrabassades…

    La permeabilitat d’una matèria, bé, almenys en el meu cas, està en com s’explica una cosa i no en la cosa en sí. 😉

    i, David, el Cremallera fins a la torre de Guaita funciona tots els dies menys el dia de l’aplec que s’ha de pujar a peu! 😛

  7. Amb el meu permís em poso al mig de la conversa, perquè algú de lletres ha de defensar-les.

    En general és més fàcil acostar-se al món de les lletres des de les ciències que a l’inrevés. Perquè sempre se’n ha presentat les ciències com una cosa de poca gent i que per entendre-la cal estudiar. En canvi les lletres tothom pot opiniar i en pot participar. Tothom és apte.

    I dir que a les lletres som una cosa a part és mentida, per als nostres estudis necessitem més del que ens pensem, nosaltres, i vosaltres de les ciències. En realitat uns sense els altres no podriem existir.

    Cal treballar en conjunt i no fer diferències així segur que la Ciència (en majúscula) avançarà segur.

  8. Pep, estic completament d’acord amb tu que les unes necessiten de les altres per tenir un sentit complet. I, també he de dir que sí que és veritat que en el món -divers- de les humanitats (lletres) tothom s’hi veu en cor d’opinar… la història per exemple. Quants no hem fet (m’hi incloc) d’historiadors amateurs? Però també passa en altres camps de ciències. Quants no hem fet de metges: “Ui, et passa això, deu ser això altre. Pren aquest medicament que va molt bé”. O d’arquitectes: “Va! Aquests paletes no ho fan bé! Eh! tira més ciment allà! Aquesta paret aquí no cal!”. O d’economistes: “La culpa de la crisi és de l’euro”…

    Tots ens veiem en cor de parlar d’aquelles àrees del saber que afecten directament la nostra vida, siguin del camp que siguin. Mentre que en d’altres, potser més específiques (igual d’importants però d’aplicació directa menys visible) no ens “hi posem” tant perquè no les entenem com la física quàntica, per exemple.

    També crec que tens raó en no fer diferències i treballar en conjunt. Crec que la divisió entre lletres i ciències no és la millor per organitzar els coneixements. En el meu camp, l’arquitectura, per exemple, és història de l’art, composició, lleis però també física, matemàtica i tecnologia. Un bon exemple de la unió necessària de molts camps diversos. 😉

  9. A mi m’agafa amb una certa sorpresa i estranyesa la idea que als de lletres no ens interessa la realitat i que menyspreem les ciències, sobretot quan moltes branques de les humanitats pateixen un cert complex de poc científiques (la lingüística, per exemple)… Només se m’acut que en Ricard ho hagi dit per tal de fomentar una mica de polèmica i debat. Què se n’ha fet del “Aquests de lletres en sabeu un munt.” de l’altre dia? 😉
    De fet, jo m’atreviria a dir que el que sí existeix és una certa supèrbia per part del món de les ciències, que insisteix a considerar les humanitats i les arts com a germanets petits. Aquesta és, però, una postura moderna. A l’antiguitat clàssica, per exemple, els filòsofs i els poetes eren els col·lectius més valorats i estimats (alguns, com a veritables superstars!), al contrari d’ara, que estimulem una societat formada exclusivament per tecnòcrates i confonem cultura amb diversió, relegant-la als moments d’esbarjo. Al Renaixement, en canvi, l’ideal d’home educat era polivalent: era l’home-total, que tant en sabia d’història i filosofia com de biologia, política, retòrica, dret, ciències militars…
    És cert que la ciència ha assolit un nivell de complexitat extraordinari en l’últim segle i que no és qualsevol el que s’hi pot dedicar; cal tenir certes aptituds intel·lectuals. Però, per altra banda, la quantitat d’informació que ha de saber manegar un historiador, per exemple, és immensa! I, per algun motiu, la nostra societat recompensa amb bones feines i prestigi social el primer cas i no pas el segon… Em preocupa el fet que ens estem fent una societat de gent còmoda però acomodada, deshumanitzada i infantil. Tenies molta raó, Ricard, quan l’altre dia li vas dir a en Lluís que fos savi, que això el faria lliure; que fos sensible, que això el faria persona, i que aprengués, que això el faria llest. Tens tota la raó: aquest és el camí.

  10. Interessant debat…

    Afegiria que les ciències utilitzen el llenguatge dels símbols, i les lletres això, les lletres, que fan paraules, paraules que dónen sentit al pensament. No hi ha més diferències que “l’interfície” que fan servir uns i altres per expressar-se.

    Ara bé, les ciències tenen unes regles de joc molt més estrictes, sistemàtiques i racionals que les lletres i d’aquií les diferències.
    En lletres es pot explicar i demostrar el que hom vulgui, fins i tot amb sofismes, en canvi, en ciències tot s’ha de veificar (per inducció, deducció o abstracció, que són els métodes científics).
    Quan hom llegeix Newton o Einstein se n’adona que una cosa els uneix amb els de lletres: són filòsofs i utilitzen el llenguatge d’aquests. No hi ha diferències entre Pitàgores o Euclides d’en Platò o Aristòtels.

    Ara bé, les lletres són llibertàries, i les ciències encorsetades. Les ciències són racionals i les lletres són viscerals (de cor, seny, estòmac, testiculars…). La ciència és demostrable i la letra controvertible. En ciències s’atrapa abans a un mentider que a un coix, en canvi en lletres tot és possible i convincent. Mirat així l’una i l’altre es necessiten per existir, tots plegats les necessitem com el dia i la nit. Són una parella de fet que donen sentit a l’espècie humana.

    I la darrera expressió humana són les arts, les sis clàsiques i el setè art tecnològic. Una tercera via del llenguatge i la comunicació d’idees i sensacions. La música, en aquest sentit és el resultant de la còpula entre les matemàtiques i el só: una meravella meta-física de la creació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s