Gràcies per ajudar-nos a fer una bogeria més

Avui hem celebrat l’aplec de Sant Elies però també hem celebrat el vintè aniversari dels gegants de Sant Pere de Vilamajor: l’Alfons i la Loreto pujant a peu des del poble fins a dalt del turó. Gràcies als molts veïns que ens han acompanyat, gràcies als gegants i geganters de Sant Antoni i Sant Celoni que han pujat a peu amb nosaltres, gràcies a l’ajuntament per donar-nos suport, gràcies a Sant Elies per fer esperar unes hores la caiguda de pluja que semblava que remullaria.

I, sobretot, gràcies a totes les persones que han donat a vida aquests personatges gegantins durant els darrers 20 anys. 🙂

25/04/2009 Els gegants arribant a l'ermita de Sant Elies

25/04/2009 Els gegants arribant a l'ermita de Sant Elies

25/04/2009 Els gegants a Terra Blanca pujant cap a Sant Elies

25/04/2009 Els gegants a Terra Blanca pujant cap a Sant Elies

25/04/2009 L'Higini portant en Quico a l'alçada de Terra Blanca

25/04/2009 L'Higini portant en Quico a l'alçada de Terra Blanca

25/04/2009 Els gegants pujant a Sant Elies a l'alçada de can Ribes

25/04/2009 Els gegants pujant a Sant Elies a l'alçada de can Ribes

25/04/2009 Els gegants pujant a Sant Elies

25/04/2009 Els gegants pujant a Sant Elies

Advertisements

6 thoughts on “Gràcies per ajudar-nos a fer una bogeria més

  1. Sí! I no hem quedat xops (que m’ho pensava!)

    Aquest any no han tret el Crist de la Costa del Montseny (potser perquè ja ha plogut prou aquests mesos) però hi han pujat els gegants de Sant Pere de Vilamajor (hi pugen cada any que l’aplec s’escau en cap de setmana i enguany celebraven el 20è aniversari) i vam convidar els gegants de Sant Antoni (els nostres companys i veïns -Els gegants de Sant Pere van ser els padrins dels gegants de Sant Antoni el dia del seu bateig ara fa 10 anys!-) i els gegants de Sant Celoni (Va ser el primer poble on van anar els gegants de Sant Pere -a la ciutat gegantera 1989 de Sant Celoni-)

    Quan veig les fotos no paro de pensar: “Gràcies per ajudar-nos a fer una bogeria més” ! 🙂

  2. No és bogeria, és fer país, fer poble. Un poble i un país de bojos, certament, però el nostre al cap i a la fi.

    Ara recordo un jove que, a l’esplanada de St. Elíes, ens va demanar a un grup d’amics, mainada inclosa, fa uns pocs anys, el DNI, advertint-nos que no podíem estar allí fent “pic-nic”. De fet anàvem de camí cap les Planes d’en Cortés a acampar-hi.

    Adivineu, amics, qui era?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s