Comparativa de les diverses enquestes sobre les eleccions europees 2009

ue_banderaA mesura que s’acosta la data dels comicis es van publicant noves enquestes i no totes pronostiquen els matexos resultats. A continuació podem comparar els resultats de les enquestes del CIS, GESOP (el Periódico), NOXA (La Vanguardia), METROSCÒPIA (El País), SIGMA DOS (El Mundo) i DYM (ABC). Segons les enquestes els 50 eurodiputats es repartirien entre les següents formacions polítiques:

Comparativa de diverses enquestes sobre les eleccions europees 2009

Comparativa de diverses enquestes sobre les eleccions europees 2009

Si agafessim les mostres de totes les enquestes publicades (hi afegeixo també la de del diari Público que és molt semblant a la del Periódico), agrupem els percentatges d’intenció de vot i tornem a aplicar la Llei d’Hondt com si fos una sola macro-enquesta, els resultats serien els següents:

Total: 50 diputats

  • Partit Popular: 42.7% i 23 diputats
  • Partit Socialista: 40′5% i 21 diputats
  • Coalició per Europa (CiU): 4′6% i 2 diputats
  • La Izquierda (IU-ICV): 3′9% i 2 diputats
  • Europa dels Pobles (ERC): 2′8% i 1 diputat
  • UPyD: 2′8 % i 1 diputat

La següent candidatura en obtenir representació seria el PSOE en lloc de PP amb un 2′1% més i empatarien a 22 diputats cadascun.

I si a mitja legislatura, amb els mateixos resultats, s’apliqués el Tractat de Lisboa i s’adjudiquessin 54 diputats a Espanya en comptes dels 50 actuals, els 4 nous eurodiputats se’ls repartirien 2 el PP i 2 el PSOE. Les altres formacions es quedarien igual.

Enquestes publicades:
Altres entrades relacionades:
  • Resultats de les eleccions europees 2009 (clica aquí)
  • Han fet els deures ses eurosenyories? Comparativa. (clica aquí)
  • Campanya de participació. Polèmica lingüística catala-valencià. (clica aquí)
  • Campanya socialista: Que ve el llop! (clica aquí)
  • Campanya espanyolista: Qui la té més llarga (clica aquí)
  • Campanya catalanista: Ciutadans de Catalunya, som aquí! (clica aquí)

Noxa: Enquesta europees 2009

ue_banderaS’ha publicat una nova enquesta d’intenció de vot realitzada per l’empresa demoscòpica NOXA encarregada pel diari La Vanguardia. Segons aquesta nova enquesta els 50 eurodiputats es repartirien entre les següents formacions polítiques:

  • Partit socialista (PSOE): 23 eurodiputats – 42’5%
  • Partit Popular (PP): 22 eurodiputats – 40’9%
  • Coalició per Europa (CiU-PNV-CC): 2 eurodiputats – 4′9%
  • Unión de Progreso y Democracia (UPyD): 1 eurodiputat – 3’3%
  • Esquerra Unida – Verds (IU-ICV): 1 eurodiputat – 3’2%
  • Europa dels pobles (ERC-BNG-EA): 1 eurodiputat – 2’2%
  • Ciudadanos-Libertas (C’s): No obtindria representació

La nova enquesta publicada manté el frec a frec amb els dos grans partits espanyols, tot i que els socialistes mantenen el lideratge. Els espanyols consideren al govern socialista culpable que l’Estat no estigui en condicions d’afrontar la crisi, però no veuen el PP com alternativa. Les llistes nacionalistes (CiU-PNV-BNV-CC) i (ERC-BNG-EA-Aralar) mantenen resultats. El més destacat és el fort augment de UPyD de Rosa Díez, tot i que només aconsegueix 1 diputat; i el fort retrocés d’IU-ICV, que perd la plaça de diputat que li correspondria a Raül Romeva.

Altres enquestes sobre les eleccions europees:

  • Comparativa de les Enquestes de les eleccions europees 2009. (clica aquí)

Altres entrades relacionades:

  • Resultats de les eleccions europees 2009 (clica aquí)
  • Han fet els deures ses eurosenyories? Comparativa. (clica aquí)
  • Campanya de participació. Polèmica lingüística catala-valencià. (clica aquí)
  • Campanya socialista: Que ve el llop! (clica aquí)
  • Campanya espanyolista: Qui la té més llarga (clica aquí)
  • Campanya catalanista: Ciutadans de Catalunya, som aquí! (clica aquí)

Campanya catalanista: Ciutadans de Catalunya, som aquí!

ue_banderaLa campanya ha començat i vull analitzar-la des de tres punts de vista: la campanya socialista, la campanya espanyolista i la campanya catalanista. La que teniu a continuació n’és la tercera, titulada: “Ciutadans de Catalunya, som aquí!”.

Que comenci la campanya!

Logo_CiUCoalició Europea: Coalició dels partits nacionalistes formada per Convergència i Unió, el Partit Nacionalista Basc, el Bloc Nacionalista Valencià, Unió Mallorquina, Coalició Canària, el Partit Andalusista, i Unió Menorquina. La candidatura està encapçalada pel català Ramon Tremosa (CDC).

Els objectius de la campanya nacionalista són essencialment dos:

  1. Sobreviure al bipartidisme imposat pel PP i PSOE i aconseguir ser la segona força més votada a Catalunya [LA VANGUARDIA]. A les passades eleccions, amb Guardans com a candidat, quedà en tercera posició darrere dels populars.
  2. Llançar el globus sonda de la Casa Gran del Catalanisme amb un candidat marcadament sobiranista. Un bon resultat en aquestes eleccions pot suposar un aval al gir que Artur Mas vol donar a la federació nacionalista. [AVUI]

Aquestes són les primeres eleccions en què es presenta la nova “Casa Gran”. Que això es faci a les eleccions europees no és casual, ja que un eventual fracàs no seria gaire traumàtic (l’electorat està desmotivat). En canvi, si té èxit, es podria presentar com la inauguració dels fonaments del projecte que vol recuperar un govern nacionalista a la Generalitat. Tremosa, com a economista, potencia un dels eixos que més adeptes ha aportat al sobiranisme i independentisme -la butxaca-, amb independència de la llengua materna que parlin. CiU marca com a prioritats les infreastructures, l’economia i el finançament i, alhora, com ERC i ICV, denucia la política lingüística “franquista” [AVUI] dels dos partits estatals a Europa per aconseguir l’oficialitat plena del català, que els populars obertament rebutgen i que el govern socialista no ha demanat, conformant-se amb uns usos restringits.

L’altre cavall de batalla de Tremosa és la dificultat de destacar-se en un escenari d’accentuat bipartidisme. Si bé els duels sanguinolents entre el PSC-PSOE i el PP el deixen relativament al marge d’atacs, aquest no deixa de ser un caramel emmetzinat, ja que té com a contrapartida el risc de passar desaparcebut també pels electors.

El problema de la campanya de Convergència és que l’armistici entre CiU i ERC per centrar els atacs en el PSC-PSOE i el PP fa que molts votants no vegin clarament la diferència entre les dues opcions sobiranistes. Junqueras i Tremosa s’intercanvien elogis i mostren una visió soberanista conjunta. Si els seus programes són semblants, per què, doncs, no poden anar en una llista conjunta a les europees? I si són tan diferents, per què no evidencien els motius que els priven de concórrer junts a uns comicis d’abast europeu? I resulta que, una vegada més, tota l’estrategia d’ambdues formacions gira en clau més catalana que no pas europea.

0147La Izquierda: Coalició electoral formada per Izquierda Unida, Iniciativa per Catalunya Verds i Izquierda Republicana, encapçalada per l’eurodiputat Willy Meyer (IU). El número dos de la coalició és el català i eurodiputat Raül Romeva (ICV).

La campanya ecosocialista ha perseguit acomplir tres objectius:

  1. Trencar el bipartidisme imposat pel PP i el PSOE per poder fer arribar el seu missatge als seus votants i deixar de ser vistos com una marca blanca dels socialistes.
  2. Millorar la imatge del partit després de la mala gestió al Govern català (Saura).
  3. Potenciar el gran crèdit personal del candidat Raül Romeva, que ha estat valorat com el parlamentari europeu més actiu de la passada legislatura [PARLORAMA].

Cal destacar que Raül Romeva és segurament un dels millors candidats d’aquestes eleccions. El seus resultats l’avalen. Però malgrat la seguretat del seu discurs, costa no veure la imatge d’incompetència en la gestió governamental del president del seu partit que fins i tot els de les seves files critiquen (Cayo Lara – IU) [EL PAÍS]. Iniciativa ha encarat la campanya en una clau d’eix dreta-esquerra una mica simplista. Amb aquesta visió justifica la no convergència de les tres opcions catalanistes [SINÈRGIES] (CiU-ICV-ERC) en una sola candidatura. D’aquesta estratègia en traspuen dos punts foscos:

  1. Si no pot anar amb CiU en una candidatura perquè aquest partit no té pedigrí d’esquerres, per què també ha refusat anar de la mà d’ERC (també catalanista i d’esquerres)?
  2. Si la crisi és per la culpa dels governs que apliquen polítiques de dretes, està dient ICV que els governs d’esquerres del Regne Unit, Espanya o Catalunya (on també hi ha crisi) fan polítiques de dretes?

logo_ercEuropa dels Pobles – Los Verdes: Coalició integrada per Esquerra Republicana de Catalunya, el Bloc Nacionalista Gallec, Aralar, Eusko Alkartasuna, la Chunta Aragonesista, Nueva Canarias, Entesa per Mallorca i Los Verdes-Confederación Ecologista. La candidatura és encapçalada pel català Oriol Junqueras (ERC).

La campanya d’Esquerra ha pivotat sobre dos punts:

  1. Primer, com ICV i CiU, lluitar contra el bipartidisme espanyol de PSC-PSOE i PP. El fet que tot Espanya sigui una única subscripció electoral aguditza aquest problema. Com a conseqüència hi ha un armistici entre les opcions catalanistes.
  2. Marcar i accentuar el perfil sobiranista i independentista d’ERC. El pas d’Esquerra pel Govern català i l’assumpció de l’actual direcció del partit (Puigcercós-Ridao) -però també de l’anterior direcció (Carod)- d’una actitud més pragmàtica ha comportat, entre d’altres motius, diferències de criteri estratègic dins de la formació. Aquestes diferències han estat dures, des de la crítica interna de Bertran fins a l’escissió de Carretero. Calia fer un gest cap als sectors més bel·ligerants del partit per separar-se dels socialistes i encarar la campanya cap a la clara defensa de l’Estat propi per Catalunya. (Dibuix: Aleix Saló)

directe139-bloc

L’elecció del mediàtic candidat està resultant una arma de doble tall. La seva virtut és el seu defecte. No és un polític professional, és un magnífic professor universitari d’història que domina l’escena, les distàncies curtes i genera confiança. Se’l veu preparat, intel·ligent i honest. És un independentista convençut i defensa la plena oficialitat del català a Europa, la limitació del grau “d’espoli fiscal” dels Estats a les seves regions i el dret a independitzar-se dins d’Europa. La patinada de la campanya és potser un excés d’història: l’atac a Vidal-Quadras per haver tingut un besavi esclavista [AVUI]. En aquest sentit, Vidal-Quadras és un home generós ja que cada vegada que obre la boca regala grapats d’arguments per rebatre’l, tants, que no cal recórrer als pecats dels seus avantpassats, encara que siguin històricament certs i condemnables.

El candidat republicà ha impregnat la seva forma de ser de “bon jan” a la campanya. I això s’agraeix enmig de tants dobermans. La seva és una campanya neta, sense insults ni apel·lacions a les vísceres. “Pròxima estació, Europa“. Llàstima que el vídeo de campanya, tot i que agradable, ha arribat a un extrem de guant blanc on ni s’esmenta cap programa ni cap altre missatge que no sigui un genèric convit a la participació, i podria, per tant, haver estat signada per qualsevol altre partit o pel propi Parlament Europeu. Uns perquen per massa; d’altres, per massa poc. Però que no diu res el vídeo de campanya? I tant que sí! Molt, fins i tot! Heu vist quina cara surt després de la paraula futur? Tot un missatge de la direcció d’Esquerra.

Moltes altres candidatures es presentaran en aquestes eleccions, però a última hora se n’ha afegit una de nova a l’escena, Iniciativa Interacionalista, la qual cosa promet fer variar els càlculs inicials. Se’n ressentirà Aralar i EA i també ICV?

Altres entrades relacionades:

  • Campanya socialista: Que ve el llop (clica aquí)
  • Campanya espanyolista. Qui la té més llarga? (clica aquí)
  • Han fet els deures ses eurosenyories? Comparativa. (clica aquí)
  • Campanya de participació. Polèmica lingüística catala-valencià. (clica aquí)

Enquestes publicades:

  • Comparativa de les Enquestes de les eleccions europees 2009. (clica aquí)

Vilamajor: Distribució de la població

Municipi de Sant Pere de Vilamajor (*): 4127 habitants

  • Veïnat del Pla de Vilamajor: 914 habitants
    • Barri de La Força i l’Eixample: 608 h. (cap de municipi)
    • Barri de Can Derrocada: 222 h.
    • Disseminats del Pla: 84 h.
  • Veïnat de les Brugueres: 1106 habitants
    • Barri de les Faldes del Montseny (**): 1016 h.
    • Barri de Can Sebastianet (***): 2 h.veinats SPV
    • Disseminats de les Brugueres: 88 h.
  • Veïnat del Bruguer: 178 habitants
    • Barri de les Pungoles (***): 112 h.
    • Barri de Can Miret (***): 29 h.
    • Disseminats del Bruguer: 37 h.
  • Veïnat dels Boscassos: 1800 habitants
    • Barri de la Vallserena: 402 h.
    • Barri de Can Vila (***): 928 h.
    • Barri de Can Ram (***): 434 h.
    • Disseminats dels Boscassos: 36 h.
  • Veïnat de Canyes: 80 habitants
    • Barri dels Refugis (***): 56 h.
    • Disseminats del Pla: 24 h.
  • Veïnat de Santa Susanna: 33 habitants
  • Veïnat del Sot de l’Om: 16 habitants
(*) Dades actualizades el 27 de maig de 2009. (**) Inclou també les parts dels barris de Can Volart i del Mirador que pertanyen a Sant Pere de Vilamajor. (***) Només inclou la part del barri que pertany al terme municipal de Sant Pere de Vilamajor.

Campanya espanyolista: Qui la té mes llarga?

ue_banderaLa campanya ha començat i vull analitzar-la des de tres punts de vista: la campanya socialista, la campanya espanyolista i la campanya catalanista. La que teniu a continuació és la segona, titulada: “Qui la té més llarga?”.

Que comenci la campanya!

popularsCampanya Popular: El cap de llista és el basc i exministre de l’Interior Jaime Mayor Oreja. El català més ben posicionat a la llista, el número 4, és el vicepresident del Parlament europeu, Alejo Vidal-Quadras, tot i que milita al Partit Popular de Madrid. El militant del Partit Popular de Catalunya més ben posicionat i, per les enquestes amb possibilitats d’aconseguir l’acta d’eurodiputat, és Santiago Fisas, que ocupa el número 23.

Els objectius de la campanya popular, tal com en el cas de la campanya socialista, també havien de resoldre tres grans premisses, que en aquest cas, però, eren obviament eren diferents:

  1. Desgastar el govern socialista encarant la campanya com una moció de censura al president Zapatero.
  2. Desgastar el govern socialista amb la mala gestió de la crisi econòmica per treure de l’actualitat el casos de presumpta corrupció popular al País Valencià, encarant la campanya com una moció de confiança al president Camps.
  3. Desgastar el govern socialista amb la gestió de les ministres més ben valorades del govern socialista, Carme Chacón (Defensa) i Trinidad Jiménez (Sanitat), per treure d’actualitat la sentència sobre la mala gestió en la identificació dels cadàvers de l’accident d’un avió militar a Turquia quan Federico Trillo (PP) era ministre de Defensa.

Amb la crisi com a protagonista de la campanya, els estretegues populars empren un to més populista. L’argument segons el qual hi pots confiar és que “tenemos un compromiso con las personas“. Afirmen, amb raó, que “los jóvenes tenéis que poder tener empleo” i que “No podemos permitir que 8 de cada 10 nuevos desempleados en Europa sean españoles“, però es descuida de dir-nos quines són les seves “soluciones“. Tot plegat, la seva tàctica es base en instrumentalitzar la por a l’atur. El llop, en aquest cas del PP, es diu atur, i el missatge subjacent a la seva campanya és que “Si no ens votes perdràs la feina ja que nosaltres, al contrari que el govern socialista i la resta de governants del món, sí sabem com solucionar la crisi però no en diem com, no sigui que algun socialista ens copiï la recepta”.

Però tot i que les campanyes sempre són calentes, aquesta s’ha escalfat més de l’habitual amb l’estratègia socialista “Que ve el llop!” (Clica aquí). Aleshores, els estrategues populars han caigut de quatre potes a la provocació socialista i han contraatacat amb un vídeo de les mateixes característiques. Sembla la cursa del “A veure qui tracta com a més imbècil l’elector“.

De la campanya de la por a qui la té més llarga:

Però quan la campanya semblava restringir-se a l’alternativa simplista de qui fa més por?: l’ultradreta nazi-inquisitòria sense escúpols o l’esquerra que et deixarà a tu i a la teva família sense feina i ensorrat a la misèria… les enquestes revelen l’augment de suport pertot Espanya al nou partit d’Unión, Progreso y Democracia de Rosa Díez i, a Catalunya, en menor grau, al Partido de la Ciudadanía, que destaquen pel seu nacionalista espanyol més abrandat. (Dibuix d’Aleix Saló)

directe111

A partir d’aquí entra en campanya l’eix espanyolisme-catalanisme i la llengua catalana no deixa de ser l’arma que més rèdits dóna. Els atacs a la llengua catalana, per part del PP, UPyD i C’s, es fan en dos fronts: (Dibuix d’Aleix Saló)

  1. A Catalunya: el català no pot ser l’única llengua vehicular de l’ensenyament.
  2. A Espanya i a Europa: el català no pot ser llengua oficial a les institucions d’àmbit espanyol ni europeu.

directe921

Mayor Oreja, com Vidal-Quadras, està situat a l’òrbita propera de l’expresident Aznar i fora del projecte de l’etern i inversemblant viatge al centre de la nova direcció popular de Mariano Rajoy. Per això els han enviat al “cementiri d’elefants” del Parlament europeu. Malgrat tot, Mayor Oreja no s’ha desviat ni un mil·límetre del seu mentor i enfoca el seu discurs cap a una bel·ligerància encara més accentuada adreçada als nacionalistes bascos, catalans i gallecs, i fent aclucades d’ulls als sectors més espanyolistes i franquistes de la dreta espanyola:

Oreja fins i tot es jacta del fet que el seu besavi els prohibí parlar basc a casa perquè el seu espanyol fos perfecte i poguessin sortir del graner…

En aquesta fal·lera per arraconar el català a l’àmbit folklòric també s’hi afegeix Vidal-Quadras, que diu que la iniciativa sobre l’oficialitat del català a Europa és una “chorrada [AVUI] [LA VANGUARDIA]

I així, les candidatures del Partit Popular, Unión de Progreso y Democracia i, també, Ciutadanos-Libertas van mesurant qui la té més llarga o qui és més nacionalista espanyol… De tant en tant es despenja algun socialista per afegir-se a aquesta competició patriòtica.

A qui li sembla funcionar-li millor és al nou partit de Rosa Díez:

UPyDUnión, Progreso y Democracia: Partit nacionalista espanyol que curiosament es declara antinacionalista. Encapçala la candidatura el nord-africà (Marroc espanyol) Francisco Sosa Wagner. Les enquestes pronostiquen un augment de les seves expectatives i li arriben a donar 1 eurodiputat. La campanya, però, no deixa de ser un populista “jo no sóc com els altres polítics”, “jo em faig entendre” i un “bla, bla, bla” fàcil que podria haver signat qualsevol altre partit:

L’altra candidatura, encara desapareguda, d’aquest triumvirat és:

logo_cs_biggerLibertas – Ciudadanos de España: Coalició formada per Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, Unión del Pueblo Salmantino i Partido Socialdemócrata. Tot i que Ciutadans (C’s) s’autodefineix com a centre-esquerre, participa a les eleccions al Parlament Europeu amb Libertas, un partit polític europeu qualificat d’euroescèptic, conservador i, fins i tot, d’extrema dreta. Encapçala la candidatura l’exdirector de l’ONCE, Miguel Duran.

La prioritat d’aquesta candidatura en aquestes eleccions és que UPyD no acapari els vots espanyolistes descontents del PP. Tot i així, C’s no ha destacat en aquesta campanya perquè està massa enfeinada en lluites fraticides dins del seu grup parlamentari al Parlament de Catalunya. Molts preveuen que el partit no aguantarà una altra legislatura.

El discurs del triumvirat espanyolista del PP, UPyD i C´s ha:

  1. Donat munició i arguments a la tàctica del llop socialista.
  2. Augmentat encara més l’abstenció en aquestes eleccions.
  3. Acostat més catalans cap a opcions independentistes.

Altres entrades relacionades:

  • Campanya socialista: Que ve el llop (clica aquí)
  • Campanya catalanista: Ciutadans de Catalunya, som aquí! (clica aquí)
  • Han fet els deures ses eurosenyories? Comparativa. (clica aquí)
  • Campanya de participació. Polèmica lingüística catala-valencià. (clica aquí)

Enquestes publicades:

  • Comparativa de les Enquestes de les eleccions europees 2009. (clica aquí)

GESOP: Enquesta europees 2009

ue_banderaS’ha publicat una nova enquesta d’intenció de vot realitzada per l’empresa demoscòpica GESOP encarregada pel diari el Periódico de Catalunya. Segons aquesta nova enquesta els 50 eurodiputats es repartirien entre les següents formacions polítiques:

  • Partit Popular (PP): 23 eurodiputats – 43′0%
  • Partit socialista (PSOE): 21 eurodiputats – 39′0%
  • Esquerra Unida – Verds (IU-ICV): 2 eurodiputats – 4′7%
  • Coalició per Europa (CiU-PNV-CC): 2 eurodiputats – 4′2%
  • Europa dels pobles (ERC-BNG-EA): 1 eurodiputat – 3′6%
  • Unión de Progreso y Democracia (UPyD): 1 eurodiputat – 2’6%
  • Ciudadanos-Libertas (C’s): No obtindria representació

Les diferències amb l’enquesta del CIS és que el Partit Socialista perdria 2 diputats i es quedaria amb 21, que anirien a les candidatures d’Esquerra Unida-Verds (+1) obtenint 2 eurodiputats i un altre per Unión de Progreso y Democracia (+1) que obtindria representació. D’aquesta manera, Raül Romeva (ICV) seria reelegit. El Partit Popular augmenta la distància amb els socialistes mentre que les coalicions de (CiU-PNV-CC-BNV) i de (ERC-BNG-Aralar-EA) es mantenen. L’enquesta encara no recull l’efecte que pot obtenir amb la nova candidatura -ara legalitzada pel Tribunal Constitucional- d’Iniciativa Internacionalista que podria recollir molt vot descontent. Veurem què passa. Ciutadans-Libertas continua sense possibilitats de representació parlamentària.

Altres enquestes publicades:
  • Comparativa de les Enquestes de les eleccions europees 2009. (clica aq)
Altres entrades relacionades:
  • Resultats de les eleccions europees 2009 (clica aquí)
  • Han fet els deures ses eurosenyories? Comparativa. (clica aquí)
  • Campanya de participació. Polèmica lingüística catala-valencià. (clica aquí)
  • Campanya socialista: Que ve el llop! (clica aquí)
  • Campanya espanyolista: Qui la té més llarga (clica aquí)
  • Campanya catalanista: Ciutadans de Catalunya, som aquí! (clica aquí)