7 de juny: Eleccions europees 2009

ue_banderaEl 7 de juny de 2009, 375 milions de ciutadans de la Unió Europea (UE) escollirem la nova composició del Parlament Europeu per un període de 5 anys. Es renovaran els 785 eurodiputats que representen els 27 estats que formen la UE. A l’Estat espanyol s’escolliran 50 eurodiputats.

Per fomentar una participació que es preveu molt baixa s’ha llançat una campanya per tota la Unió. L’anunci correspon a unes notícies en diversos idiomes d’un noticiari fictici sobre assumptes que es decideixen a l’Eurocambra. Seguint amb la política del secessionisme lingüístic a la que ens té acostumats el govern valencià, aquest ha amenaçat l’Eurocambra de no emetre l’anunci en català pels mitjans públics valencians i ha demanat una traducció al valencià. El cost de la traducció ha ascendit a 6000 euros. El resultat ha estat dues versions gairebé idèntiques. Escoltant les dues versions es pot comprovar que gràcies a la gestió de la Generalitat valenciana, els valencians podran entendre la crida a la participació de la Cambra europea.

Versió catalana:

Versió valenciana:

Entrades relacionades:

  • Comparativa de les Enquestes de les eleccions europees 2009. (clica aquí)
Anuncis

5 thoughts on “7 de juny: Eleccions europees 2009

  1. A Portugal tenim un refrany que últimament em ve al cap amb molta freqüència: “cada macaco no seu galho”. Parafrasejat en català vindria a dir que cada mono s’estigui a la branca que li pertoca. Que els polítics facin de polítics, que els capellans facin de capellans i, si us plau, deixin que els lingüistes facin de lingüistes!!! De veritat, són ganes de fer el ridícul…
    He de dir que m’esforço per mantenir una mentalitat oberta i depurar-me dels estereotips, però la classe política m’ho posa molt difícil. I després es pregunten per què estan tan mal vistos per la societat en general…
    És curiós que tot just ahir vaig llegir en aquest blog l’opinió de la intel·lectual francesa Simone Weil (París, 1909-1943) a respecte dels partits polítics (tinguem en compte l’època que va viure) i que jo comparteixo però atribuiria més aviat a la figura del professional-polític que no pas al partit en si… Deia ella en un llibre que va escriure molt poc abans de morir, Notes sobre la supressió general dels partits polítics, que:

    – un partit polític és una màquina de fabricar passió col·lectiva;
    – un partit polític és una organització construïda de tal forma que exerceix una pressió col·lectiva sobre el pensament de cadascun dels éssers humans que en són membres;
    – la finalitat principal i, si de cas, última, de qualsevol partit polític és el seu propi creixement, i, en aquest sentit, no coneix límits.

    Em sembla que aquests trets s’adiuen a moltes categories possibles, com a la religió o, en alguns sentits, a les grans empreses multinacionals, només per donar-ne un parell d’exemples, però en el cas de la política crec que s’apliquen com un guant no als partits sinó als polítics pròpiament dits. Els partits acostumen ser mitjans, no finalitats en si mateixos…

    Per cert, per què insistim en anomenar “polítics” els professionals de la política?? Que jo sàpiga no estan llicenciats ni doctorats en Política perquè aquesta carrera ni tan sols existeix (i un llicenciat en Politologia és un politòleg)… “Polític” és un adjectiu que s’aplica a tot allò que s’ocupa de la “pòlis”, la ‘ciutat’ llatina: és a dir, als afers, a les accions i a les opinions, però polítics ho som tots! Tots vivim a la pòlis, en som depenents, tots pensem i opinem (de contrari no votaríem) i tots podem arribar a exercir activament la política. Aquells que formen governs no són més que ciutadans polítics (i aquí crec que l’adjectiu està ben emprat) com qualssevol de nosaltres, i crec que el gran desengany que la societat pateix envers els polítics es deu a que molt sovint això surt a la llum. Sovint es fa evident que la gent que està “al mando” no té una formació sòlida en “Política” ni tan sols en “Pensament”, “Ciutadania”, “Sentit Comú” o “Esperit de Sacrifici per la Causa Comuna”, en part perquè aquestes carreres no existeixen però sobretot perquè es tracta de professionals molt ambiciosos amb tendència a desenvolupar un cert super-ego, i la resta de ciutadans polítics ens n’adonem. És clar que les excepcions també tenen dret a la vida, com les “meigas”, que “haberlas, hailas”, la qüestió és saber on carai s’amaguen…

    Tal com diuen la Simone Weil i l’Helena González, crec que la societat civil hauria d’estimular el col·lectiu professional-polític a fer una reflexió seriosa sobre el que significa exercir la política, simplement per a […] recuperar a conciencia da actividade política como práctica nobre e coherente; nin gregaria, nin oportunista, nin carreirista.

  2. El meu comentari quedarà pobre després de l’anterior … però ja et dic que si fos més gran i hetero li demanaria la mà a la Rahola … tu també aniras a votar a les Europees? xDDD

  3. David: volia fer una resposta en positiu, d’optimisme, de defensa als polítics en general i dir que la gran majoria és gent entregada, que només veus el que fan els caps de campanya, que fa més soroll una arbre caient que tot un bosc creixent… i bla, bla, bla… però cada vegada em costa trobar arguments i els fets, ossuts, et donen la raó… i és trist… 😦

    Assur: Deus estar trist que la Rahola no es presenti, oi? hahaha 🙂

  4. La meva humil opinió és que el Parlament Europeu cada dia fa coses més extranyes i enlloc de millorar la percepció davant la societat va en sentit contrari. Només cal veure el vídeo o els monumentals pollastres envasats que hi ha a la plaça de la Catedral de Barcelona, on la gent enlloc d’interessar-se en el missatge es fa fotografies.

    Cal votar? aquesta és la pregunta que cada dia abans d’anar a votar em faig. Però, penso que el sistema no és el millor. Segur que el podem millorar, però per arribar on som avui van tenir que lluitar molta gent, i que gràcies a ells cal fer aquest exercici de responsabilitat. I intentar canviar els polítics que ens representen.

  5. Jo a aqeust assumpte l’anomene ‘el despilfarro dels 6000€’ perquè no té altre nom la veritat. El Govern de Camps és especialista en fotre als demés, i després en privat va dient que ell sap que el català i el valencià són el mateix… si d’aon no hi ha..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s