Campanya socialista: Que ve el llop!

ue_banderaLa campanya ha començat i vull analitzar-la des de tres punts de vista: la campanya socialista, la campanya espanyolista i la campanya catalanista. La que teniu a continuació és la primera de les tres, titulada: “Que ve el llop!”.

Que comenci la campanya!

socialistesCampanya Socialista: A la llista del PSOE s’hi integra el Partit dels Socialistes de Catalunya. El cap de llista és el canari i exministre de Justícia Juan Fernando López Aguilar. A la llista hi destaca la antes partía que doblá exministra de Foment Magdalena Álvarez. La candidata catalana amb una millor posició a les llistes és la mà dreta de Raimon Obiols, l’eurodiputada Maria Badia.

Els objectius de la campanya socialista havien de resoldre tres grans premisses:

  1. Evitar el (inevitable) desgast de govern i (circumstancial però omnipresent) fantasma de la crisi econòmica.
  2. Endolcir a Catalunya la presència de Magdalena Álvarez, l’endarreriment sine die del finançament i l’amenaça d’una retallada de l’Estatut.
  3. Engrescar els votants desanimats amb una Europa massa llunyana, políticament debilitada i que deixa de ser font de finançament de cooperació territorial per les nostres infraestructures després de l’ampliació cap als països de l’Est.

Tot un repte. Per això hi havia una gran curiositat a la xarxa per saber quina campanya emprarien les files socialistes. Per què tanta curiositat? Perquè hi havia el convenciment que ja no podien emprar l’estratègia de la por que tan bé va funcionar per donar 25 diputats a la ministra catalana Carme Chacón amb el “Si no hi vas, ells tornen“, després d’haver donat la presidència del Parlament basc al Partit Popular a canvi de la lehendecaritza pel socialista Patxi López. (Dibuix: Aleix Saló)

directe138-bloc

La pre-campanya va començar amb un intent de mobilització de l’electorat amb una estratègia didàctica cap als electors sobre les implicacions de la política europea. Un vídeo amb una música èpica de fons (a partir d’aquí cal seguir llegint amb la musiqueta de fons per garantir el to èpic del missatge) explicant com gràcies a un socialista espanyol, davant d’una dreta europea sense escrúpols, i amb l’única arma de la paraula (la musiqueta puja de to) van aconseguir que els europeus no perdessin cap dels seus drets laborals.

Vist l’augment de la més que probable abstenció, la direcció socialista va decidir canviar d’estratègia. Aparcar el “Aquest partit es juga a Europa, estàs convocat” i recuperar el “Que ve el llop!“. I ho fan amb un vídeo genial! El nou vídeo de campanya ha estat un revulsiu. Un capellà cristià (amb habilitat no li han posat cap símbol catòlic) defensa una Europa monoconfessional. Una francesa amb una mirada gèlida que fa por reclama la pena de mort. Un cap-rapat alemany crida (o borda) que la homosexualitat és una malaltia… Qualsevol que vegi el vídeo li entren ganes de córrer cap al col·legi electoral per posar a l’urna la papereta socialista. Recorda: “Si tu no hi vas, ells tornen” o “El problema no és el que pensen, és el que votaran“.

Però abans de començar a córrer cap al col·legi, atura’t un moment. Quin programa votes? Quines idees? Saps quina Europa no vols, però quina volen els socialistes? Estàs d’acord que aquells que no són socialistes són ultradreta? Tot plegat és una hàbil però insultant manipulació de la por, la raonable por a la ideologia ultra i extremista. L’estratègia és convèncer que només hi ha dues Europes possibles: la ultra (popular) o la socialista. Només hi ha dues opcions. El bé i el mal. Desapareixen les altres candidatures (liberals, centristes, ecologistes, nacionalistes…) i els grisos. Blanc o negre. I no ens enganyem. L’estratègia funciona. Ja ha funcionat (pregunteu-li a la Chacón) però el llop ja dirigeix el Parlament basc.

Espremem la llimona. Segona part: “Ells també volen canviar el món“. Qui són ells? Cinc llops temibles: Chirac, Aznar, Berlusconi, Bush i Kaczynski.

tanca-ells-volen_channel_media_full1

La caputxeta vermella, Maria Badia, ens justifica la presència dels cinc llops de la següent manera: “Són els exmandataris dretans responsables de la crisi econòmica”. Ai! Exmandataris? Berlusconi encara és primer ministre italià i Kaczynski encara és el president polonès… L‘Aznar no podia faltar i en Bush no és europeu però també fa por. Si posem la dreta, on és Sarkozy? No! Que és amic de Zapatero i ens deixa una cadira plegable pel G-20! Ah, no es tracta de dretes sinó de qui ens ha portat a la crisi…? Doncs, on és Blair? Ah no, que és socialista…

Però ningú ho explicarà millor que el Molt Honorable President:

Diuen que els socialistes afirmen en privat que encara que presentessin de cap de llista un sofà (sic) guanyarien les eleccions. L’alternativa és el llop. Indignant, oi? Tot plegat em sembla un insult a la intel·ligència de l’electorat. Una Europa socialista? Si la volem ha de ser per convenciment, no per por. Aquesta forma de fer campanya afavoreix l’abstenció? Amb això el PSC serà el “Per què  Sortir de Casa?” A la matinada del 7 de juny, al carrer Ferraz i al carrer Nicaragua sentireu: “Visca, visca, visca, Europa socialista!” I ningú se’n recordarà dels milions d’abstencionistes que s’hauran quedat a casa.

Altres entrades relacionades:

  • Campanya espanyolista: Qui la té més llarga (clica aquí)
  • Campanya catalanista: Ciutadans de Catalunya, som aquí! (clica aquí)
  • Han fet els deures ses eurosenyories? Comparativa. (clica aquí)
  • Campanya de participació. Polèmica lingüística catala-valencià. (clica aquí)

Enquestes publicades:

  • Comparativa de les Enquestes de les eleccions europees 2009. (clica aquí)
Advertisements

10 thoughts on “Campanya socialista: Que ve el llop!

  1. Higini, has fet un perfecte resum de la campanya del PSC, intentar donar por. Ells no diuen farem això , lluitarem perquè tal cosa no passi, no ells van a buscar la por. Que un pobre votant embaucat (com diria el Laporta) es cregui el seu missatge de por (molts s’ho van creure, ja saps 25 diputats inútils) i molts s’ho tornaran a creure. Perquè que una persona voti al PSC-PSOE demostra l’amor que li té a Catalunya (0) i una persona que no s’estima el seu propi país probablement no s’adonarà de que a la campanya només surten els enemics del seu líder, del líder del PSC, del Zapatero. El PSC no és més que una titella en mans del ZP que desde Madrid coordina de manera brillant el seu partit perquè li donguem 25 diputats.
    Ara si que ve el llop, EL LLOP ES DIU MAGDALENA ÁLVAREZ i ara si que es compleix ell si tu no hi vas ells tornen, SI TU NO HI VAS LA MALENI TORNA! (si hi vas també torna perquè és la número 3 però el que és important és que el PSC baixi a Catalunya i que la gent fagi notar que no vota al PSC perquè no vol votar a la Maleni.
    A les properes eleccions a la Generalitat, l’eslògan és clar: SI TU NO HI VAS, ELLS SEGUEIXEN!

  2. Doncs a mi m’ha semblat el millor anunci electoral que he vist mai!!!
    Jo, ho reconec, voto mogut exclusivament per l’odi contra la dreta, l’esglesia, els homòfobs, la patronal i Marta Ferrussola!

    Llàstima que l’anunci, més que de votar al PSC, em donin ganes de cremar la parròquia que tinc a prop de casa!

  3. Que t’ha fet l’església? Potser està una mica antiquada però els musulmans si que són perillosos que per ells la seva fi és morir per defensar la religió. Vaja que si fan un atemptat suïcida al metro i maten a 200 catalans els que ho han fet són reis per a ells. Això si que pot provocar odi no l’església.

  4. Higini:Bon anàlisi el que has fet. Les campanyes mediàtiques del psc-PSOE es basen sempre en desqualificar al contrari i en crea psicosis de la por abans de explicar que han fet o que faran, perquè amb aquests arguments ràpidament acabarien perquè ni han fet ni faran rés.
    Els socialistes saben que a les generals a Catalunya no cal que s’esforcin perquè sempre guanyen, per tant no val la pena fer res perquè total guanyen igual. I el PP, tot el contrari com que sempre perden a Catalunya, no cal perdre mes temps, ni dedicar esforços inútils, total per perdre…
    Ara surt un pòster de campanya amb la badia de cara i L’Alejo Vidal de cul, si li dones la volta veuràs a la Badia de cul i al Vidal quadres de cara, perquè en el fons el PSOE i el PP son el mateix. Catalunya els importa ben poc.

  5. Hola Adrià,

    Entenc que davant dels atemptats de les faccions més radicals de l’islamisme puguis veure’ls com “els dolents”, però això no és ben bé així. Els musulmans, per definició, no són una cultura més violenta que la cristiana, sinó més aviat el contrari, diria jo… Com a mínim, des d’una perspectiva històrica (és a dir, si mirem més enllà dels successos més recents) l’església catòlica ha estat molt més violenta i opressora que qualsevol altra religió oriental.
    Mira què en diu la María Teresa Román, una professora del departament de filosofia de la UNED i membre de la Sociedad Española de Ciencias de las Religiones:

    Otra importante diferencia entre el pensamiento indio y el occidental estriba en que mientras el segundo ha vivido de un concepto unívoco de la verdad, y por lo mismo excluyente (si una doctrina es verdadera, la contraria necesariamente tiene que ser falsa), resultado del cual han tenido lugar las luchas del cristianismo contra el islam, por ejemplo: en la India, por el contrario, el concepto de riqueza de la verdad ha admitido diferentes interpretaciones y matices con la conciencia de que todas ellas eran limitadas y siempre susceptibles de mejorar. […] Únicamente los pensadores cristianos tienen una concepción básica unitaria. *

    Ja veus: l’església, per definició, parteix del pressupost que la seva veritat és l’única possible i acceptable i que totes les altres formes de pensar o de viure són negatives i condemnables. L’església va promoure guerres santes, va tenir el seu exèrcit de gent disposada a morir per la fe (els Templaris), va anul·lar gairebé totes les cultures ancestrals dels pobles per on va passar (els missioners evangelitzadors que feien poc més que imposar les seves creences i instaurar la cultura de la por), i, més recentment, condemna tot aquell que no és creient i té valors diferents als seus: els ateus, els agnòstics, els homosexuals… És una església misògina que menysprea la dona i encara, a dies d’ara, no permet que les dones puguin ser ordenades sacerdots! La veritat és que no puc entendre com les dones poden seguir anant a l’església cada diumenge… L’únic que fan és pactar amb la discriminació de la qual són víctimes! I la postura intransigent i prepotent de l’església catòlica es fa palesa cada dia: sempre s’està ficant en assumptes d’Estat i vol imposar-se com l’únic paradigma de la moral social. Bàsicament, el seu missatge és “o estàs amb nosaltres, o estàs perdut”.

    Adrià, em sap greu dir-te tot això però és el que crec: igual que la monarquia és una aberració democràtica, l’església és un endarreriment social, una forma de castració de les llibertats personals i un vici social que no es pot justificar per les vies naturals de la raó. Ho sento…

    *ROMÁN, María Teresa. Sabidurias Orientales de la Antigüedad. Alianza Editorial (col. Ensayo), Madrid, 2004. Pp. 38-39.

  6. És un molt bon anàlisi. Començant pels objectius inicials de la campanya.
    Això és pura tècnica Goebbels. Les masses són molt més manipulables que les persones, i pots mobilitzar molta més gent amb els instints més bàsics, o pots ser hauria de dir més baixos.

    Aquesta campanya és terriblement barroera. Primer no diu quina Europa volen, pot ser el programa no difereix tant de la “dreta” i al igual que les receptes per superar la crisi del PSOE en una part important les hauria fet el PP. Jo ja he dit que respecte Catalunya les polítiques del PP i el PSOE tenen un diferència estètica.

    Com davant la impossibilitat de diferenciar positivament el seu producte, enfoquen sobre els altres uns valors que identifiquin a tot adversari com al dolent, però sense distingir qui (ells) és el bo i perquè.

    Seguint amb el pensament únic sorpren el cartell de campanya amb els cinc cap on solament 1 o 2 a molt estirar segueix en actiu i amb capacitat decisòria*.
    * Un dels kasinkis va perdre les eleccions a primer minitre enfront del liberal Tusk.

  7. Personalment no és que sigui molt defensor de l’església, alguns diumenges vaig a missa i prou però crec que si be és cert que l’església està molt antiquada avui en dia no representa cap perill. Que les dones no puguin ser sacerdots és una mostra més de que està antiquada. Si be és cert que en el passat va representar el país (tens raó en tot el que dius del passat) avui en dia observo que els musulmans són un perill, volen reconquista al-andalus i no els hi importa morir per fer-ho i matar encara menys. Davant d’aquest perill crec que hem d’anar amb compte.
    Una pregunta et volia fer, si l’església es modernitzes, les dones fossin igual que els homes, acceptés l’avortament(al principi de l’embaràs) i l’us de preservatius, seguiries odiant l’església?

  8. Per cert, avui 30 minuts va d’un tema relacionat amb això, dels islamistes que van pillar al Raval.
    pd:Higini, he posat el la teva pàgina a la llista d’enllaços del meu bloc

  9. Hola Adrià,

    Jo sóc ateu. Això vol dir que la idea que hi hagi un déu, per a mi, no té sentit.

    Se sap que l’ésser humà té una tendència innata a experimentar por davant del desconegut i la mort. Això, aliat al fet que l’home és essencialment curiós i creatiu, ha fet que al llarg dels temps s’hagi anat inventant explicacions possibles per als fets naturals que anava veient: pensa que les primeres persones no sabien res del món i es devien preguntar per què el sol apareixia cada matí i desapareixia cap al vespre a l’altra banda del cel?, per què hi havia pluja, fred i calor?, per què hi havia tempestes amb rajos i trons? per què es moria la gent i, quan naixien, d’on venien?… La gran majoria de vegades, la resposta a aquestes preguntes estava completament fora del seu abast perquè la ciència encara no s’havia inventat, de manera que es van convèncer que devia haver-hi entitats que governaven el món i la vida: uns éssers que ningú veia però que devien de ser-hi per donar ordre a tot allò que les persones no podien explicar a través de la seva experiència quotidiana. Amb el temps, algunes d’aquestes explicacions van arrelar i així van sorgir els mites, cada vegada més elaborats, entre els quals se situen en posició destacada els religiosos. S’inventen els esperits del vent, de l’aigua, del cel, de l’amor, de la vida, dels negocis, i molts més, que després serien considerats déus, i a partir d’aquí la història es complica molt, fins arribar als nostres dies. Això, de forma molt simplificada, és el que jo crec que hi ha darrere les religions: bàsicament és la necessitat humana de respostes sumada a la tendència a la credulitat que dóna origen als mites i creences religioses de tota mena. Per això dic que sóc ateu, perquè aquesta paraula ve del grec atheós i significa alguna cosa com “negació de l’existència de déu”, el qual només existeix a dins del nostre cap i és fruit de les nostres pors.

    És cert que l’església em molesta però no l’odio. Em molesta perquè parteix d’una base en què jo no crec, que és l’existència d’un déu, tal com t’acabo d’explicar, i després perquè dóna falses esperances a la gent, alhora que els inculca unes pors, unes limitacions, uns tabús i uns complexos que només els fan mal. L’església s’ha inventat el Dimoni i ara es proclama com l’única salvadora. Els que no pensin i visquin d’acord amb els preceptes que l’església mana, estan condemnats al foc etern… Tot plegat, no m’agrada. Ho trobo immoral i irracional. Així que encara que l’església fes tots els canvis que suggereixes, segurament em molestaria menys però seguiria sent irracional.

    Per cert, de cap manera vull ofendre qui pensa de manera diferent però la qüestió és que no puc ser sincer si he d’anar mesurant cada paraula per tal de no molestar…

    Això és pel que fa el meu posicionament vers l’església, però volia comentar-te encara una altra cosa: he entrat al teu blog i he vist que en segueixes un altre que es diu “alerta islamista”. Volia aconsellar-te, si m’ho permets, que vagis amb compte amb les lectures que fas i que sobretot les contrastis amb d’altres de diferents. No et quedis només amb la que et sembli més còmoda i assegura’t d’entendre el que llegeixes. Ho dic molt seriosament perquè aquest és un tema molt delicat i és fàcil caure en prejudicis si no tenim les idees ben clares… Per exemple, un error que he trobat en aquest blog que segueixes i que veig que tu també comets (segurament per contagi) és el de considerar “musulmans”, “islamistes” i “terroristes” com a sinònims. Aquestes paraules tenen significats ben diferents i és important que ho tinguis present, sobretot per poder fer una lectura crítica d’aquell blog.

    Els musulmans no són terroristes ni assassins i no parlen de reconquerir l’Al Andalus. En tot cas, qui en parla i qui fa atemptats és l’Al Qaeda, una facció extremista i violenta de l’islamisme (que no és el mateix que l’islam! Ara t’ho explico), i confondre’ls és tan greu com dir que tots els bascos són etarres. La societat basca (com la musulmana) és una societat pacífica, però té la mala sort que hi ha una facció terrorista, l’ETA (com l’Al Qaeda), que mata en nom de tots els bascos, quan en realitat molts pocs bascos hi estan d’acord, de la mateixa manera que la majoria de musulmans s’oposen al terrorisme.

    Els musulmans practiquen una religió que es diu “islam”, de la mateixa manera que els cristians practiquen el cristianisme, però no has de confondre “Islam” amb “islamisme” ni “musulmà” amb “islamista”. Són coses bastant diferents i potser ho hauries de recordar als que escriuen aquell blog, ja que ells fan aquesta confusió (i, el que és pitjor, em sembla que la fan conscients que el que estan dient no és cert però tanmateix s’aprofiten de la mala imatge que llancen sobre l’islam i els musulmans).

    Així, tenim l’islam, que és una religió com ho és el cristianisme, malgrat les seves divergències ideològiques, i a dins de l’islam hi ha qui pensa que el dret, les institucions i el govern s’han de sotmetre a la religió, és a dir, a l’Islam. Aquest és un moviment politicoreligiós i els que el defensen són els islamistes. Aleshores, l’islamisme sí que pot ser considerat perillós perquè defensa que l’Estat ha de dependre de l’església i això minaria tot el que és la llibertat de pensament, els drets humans, etc. A més, molts islamistes donen suport a activitats terroristes, com els que van pillar al Raval, però els musulmans (o “islamites”, sense “s” entre la “i” i la “t”) són, en un principi, pacífics.

    Podrem opinar el que voldrem sobre la doctrina islàmica (i jo prefereixo no fer-ho perquè aquest comentari ja va llarg i el tema dóna per molt), però cal que no ens confonguem perquè caurem en el risc de fer pagar justs per pecadors. Torno a dir: és tan injust com si diguéssim que els bascos van posar bombes a l’aeroport de Barajas fa un parell d’anys, quan en lloc de bascos hauríem de parlar d’ETA. La tria d’una paraula o d’una altra fa tota la diferència.

    Perdona la llargada d’aquest comentari. Tinc aquest defecte, ho sento…

  10. Retroenllaç: La memòria dels peixos | En veu alta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s