Campanya catalanista: Ciutadans de Catalunya, som aquí!

ue_banderaLa campanya ha començat i vull analitzar-la des de tres punts de vista: la campanya socialista, la campanya espanyolista i la campanya catalanista. La que teniu a continuació n’és la tercera, titulada: “Ciutadans de Catalunya, som aquí!”.

Que comenci la campanya!

Logo_CiUCoalició Europea: Coalició dels partits nacionalistes formada per Convergència i Unió, el Partit Nacionalista Basc, el Bloc Nacionalista Valencià, Unió Mallorquina, Coalició Canària, el Partit Andalusista, i Unió Menorquina. La candidatura està encapçalada pel català Ramon Tremosa (CDC).

Els objectius de la campanya nacionalista són essencialment dos:

  1. Sobreviure al bipartidisme imposat pel PP i PSOE i aconseguir ser la segona força més votada a Catalunya [LA VANGUARDIA]. A les passades eleccions, amb Guardans com a candidat, quedà en tercera posició darrere dels populars.
  2. Llançar el globus sonda de la Casa Gran del Catalanisme amb un candidat marcadament sobiranista. Un bon resultat en aquestes eleccions pot suposar un aval al gir que Artur Mas vol donar a la federació nacionalista. [AVUI]

Aquestes són les primeres eleccions en què es presenta la nova “Casa Gran”. Que això es faci a les eleccions europees no és casual, ja que un eventual fracàs no seria gaire traumàtic (l’electorat està desmotivat). En canvi, si té èxit, es podria presentar com la inauguració dels fonaments del projecte que vol recuperar un govern nacionalista a la Generalitat. Tremosa, com a economista, potencia un dels eixos que més adeptes ha aportat al sobiranisme i independentisme -la butxaca-, amb independència de la llengua materna que parlin. CiU marca com a prioritats les infreastructures, l’economia i el finançament i, alhora, com ERC i ICV, denucia la política lingüística “franquista” [AVUI] dels dos partits estatals a Europa per aconseguir l’oficialitat plena del català, que els populars obertament rebutgen i que el govern socialista no ha demanat, conformant-se amb uns usos restringits.

L’altre cavall de batalla de Tremosa és la dificultat de destacar-se en un escenari d’accentuat bipartidisme. Si bé els duels sanguinolents entre el PSC-PSOE i el PP el deixen relativament al marge d’atacs, aquest no deixa de ser un caramel emmetzinat, ja que té com a contrapartida el risc de passar desaparcebut també pels electors.

El problema de la campanya de Convergència és que l’armistici entre CiU i ERC per centrar els atacs en el PSC-PSOE i el PP fa que molts votants no vegin clarament la diferència entre les dues opcions sobiranistes. Junqueras i Tremosa s’intercanvien elogis i mostren una visió soberanista conjunta. Si els seus programes són semblants, per què, doncs, no poden anar en una llista conjunta a les europees? I si són tan diferents, per què no evidencien els motius que els priven de concórrer junts a uns comicis d’abast europeu? I resulta que, una vegada més, tota l’estrategia d’ambdues formacions gira en clau més catalana que no pas europea.

0147La Izquierda: Coalició electoral formada per Izquierda Unida, Iniciativa per Catalunya Verds i Izquierda Republicana, encapçalada per l’eurodiputat Willy Meyer (IU). El número dos de la coalició és el català i eurodiputat Raül Romeva (ICV).

La campanya ecosocialista ha perseguit acomplir tres objectius:

  1. Trencar el bipartidisme imposat pel PP i el PSOE per poder fer arribar el seu missatge als seus votants i deixar de ser vistos com una marca blanca dels socialistes.
  2. Millorar la imatge del partit després de la mala gestió al Govern català (Saura).
  3. Potenciar el gran crèdit personal del candidat Raül Romeva, que ha estat valorat com el parlamentari europeu més actiu de la passada legislatura [PARLORAMA].

Cal destacar que Raül Romeva és segurament un dels millors candidats d’aquestes eleccions. El seus resultats l’avalen. Però malgrat la seguretat del seu discurs, costa no veure la imatge d’incompetència en la gestió governamental del president del seu partit que fins i tot els de les seves files critiquen (Cayo Lara – IU) [EL PAÍS]. Iniciativa ha encarat la campanya en una clau d’eix dreta-esquerra una mica simplista. Amb aquesta visió justifica la no convergència de les tres opcions catalanistes [SINÈRGIES] (CiU-ICV-ERC) en una sola candidatura. D’aquesta estratègia en traspuen dos punts foscos:

  1. Si no pot anar amb CiU en una candidatura perquè aquest partit no té pedigrí d’esquerres, per què també ha refusat anar de la mà d’ERC (també catalanista i d’esquerres)?
  2. Si la crisi és per la culpa dels governs que apliquen polítiques de dretes, està dient ICV que els governs d’esquerres del Regne Unit, Espanya o Catalunya (on també hi ha crisi) fan polítiques de dretes?

logo_ercEuropa dels Pobles – Los Verdes: Coalició integrada per Esquerra Republicana de Catalunya, el Bloc Nacionalista Gallec, Aralar, Eusko Alkartasuna, la Chunta Aragonesista, Nueva Canarias, Entesa per Mallorca i Los Verdes-Confederación Ecologista. La candidatura és encapçalada pel català Oriol Junqueras (ERC).

La campanya d’Esquerra ha pivotat sobre dos punts:

  1. Primer, com ICV i CiU, lluitar contra el bipartidisme espanyol de PSC-PSOE i PP. El fet que tot Espanya sigui una única subscripció electoral aguditza aquest problema. Com a conseqüència hi ha un armistici entre les opcions catalanistes.
  2. Marcar i accentuar el perfil sobiranista i independentista d’ERC. El pas d’Esquerra pel Govern català i l’assumpció de l’actual direcció del partit (Puigcercós-Ridao) -però també de l’anterior direcció (Carod)- d’una actitud més pragmàtica ha comportat, entre d’altres motius, diferències de criteri estratègic dins de la formació. Aquestes diferències han estat dures, des de la crítica interna de Bertran fins a l’escissió de Carretero. Calia fer un gest cap als sectors més bel·ligerants del partit per separar-se dels socialistes i encarar la campanya cap a la clara defensa de l’Estat propi per Catalunya. (Dibuix: Aleix Saló)

directe139-bloc

L’elecció del mediàtic candidat està resultant una arma de doble tall. La seva virtut és el seu defecte. No és un polític professional, és un magnífic professor universitari d’història que domina l’escena, les distàncies curtes i genera confiança. Se’l veu preparat, intel·ligent i honest. És un independentista convençut i defensa la plena oficialitat del català a Europa, la limitació del grau “d’espoli fiscal” dels Estats a les seves regions i el dret a independitzar-se dins d’Europa. La patinada de la campanya és potser un excés d’història: l’atac a Vidal-Quadras per haver tingut un besavi esclavista [AVUI]. En aquest sentit, Vidal-Quadras és un home generós ja que cada vegada que obre la boca regala grapats d’arguments per rebatre’l, tants, que no cal recórrer als pecats dels seus avantpassats, encara que siguin històricament certs i condemnables.

El candidat republicà ha impregnat la seva forma de ser de “bon jan” a la campanya. I això s’agraeix enmig de tants dobermans. La seva és una campanya neta, sense insults ni apel·lacions a les vísceres. “Pròxima estació, Europa“. Llàstima que el vídeo de campanya, tot i que agradable, ha arribat a un extrem de guant blanc on ni s’esmenta cap programa ni cap altre missatge que no sigui un genèric convit a la participació, i podria, per tant, haver estat signada per qualsevol altre partit o pel propi Parlament Europeu. Uns perquen per massa; d’altres, per massa poc. Però que no diu res el vídeo de campanya? I tant que sí! Molt, fins i tot! Heu vist quina cara surt després de la paraula futur? Tot un missatge de la direcció d’Esquerra.

Moltes altres candidatures es presentaran en aquestes eleccions, però a última hora se n’ha afegit una de nova a l’escena, Iniciativa Interacionalista, la qual cosa promet fer variar els càlculs inicials. Se’n ressentirà Aralar i EA i també ICV?

Altres entrades relacionades:

  • Campanya socialista: Que ve el llop (clica aquí)
  • Campanya espanyolista. Qui la té més llarga? (clica aquí)
  • Han fet els deures ses eurosenyories? Comparativa. (clica aquí)
  • Campanya de participació. Polèmica lingüística catala-valencià. (clica aquí)

Enquestes publicades:

  • Comparativa de les Enquestes de les eleccions europees 2009. (clica aquí)
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s