Vilamajor recula 1000 anys per transformar-se en el Vilamagore medieval

VilamagoreTot Sant Pere de Vilamajor esdevé la vila medieval que Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó van escollir al segle XI per passar-hi llargues temporades. Es tracta d’una de les principals festes medievals de Catalunya perquè tot un poble s’aboca per retornar places i carrers als costums, tradicions i usos de deu segles enrere i per organitzar nombroses activitats atractives a totes les edats.

D’aquesta manera, els carrers i places del nucli de Vilamajor s’omplen de nombroses activitats com són:

  • Música i dansa: Les cercaviles de foc, l’actuació de corals, grups musicals i joglars i trobadors que interpreten peces de l’època es poden trobar en diferents racons del poble. Els espectacles de dansa tradicional també hi són presents.
  • vilamagore 4Teatre al carrer: Al llarg de les dues jornades s’interpreten diverses escenes de l’obra teatral “Història e Feyts de Vila Magore” que reconstrueixen esdeveniments d’un moment clau en la construcció nacional de Catalunya a Sant Pere de Vilamajor i els municipis de l’entorn: el naixement d’Alfons I a Sant Pere de Vilamajor, la recreació de les justes poètiques de les que ell mateix en va ser impulsor i participant o també es reconstrueix l’escena de la persecució de les bruixes.
  • vilamagore 2Justes de cavallers: Una vintena de cavallers experimentats són els protagonistes d’un dels espectacles que atrauen més públic amb lluites, combats i proves d’habilitat amb espases i llances.
  • Animació al carrer: Qualsevol racó de Vilamajor pot ser l’escenari d’una lluita de dos cavallers, un grup de dones pidolaires, malabars, venedors d’esclaus o de peix o narradors de gestes.
  • Mostra d’oficis: S’hi podrà trobar i fer ceràmica, assistir a la preparació tradicional dels pigments que utilitzaven els pintors per fer les seves obres d’art, treballar el cuir, fer servir les eines de brunzir amb l’escloper, fer una cabana de vímet i veure com treballa el fuster i la teixidora. També s’hi poden trobar vitralls, vestits de l’època, artesania de plata i macramé.
  • vilamagore 3Mercat: Conté més d’una trentena de parades de queviures com embotits i formatges, neules, olives i fruits secs, vins i licors, pastissos i coques de recapta.
  • Menjar medieval: Durant el dia es courà una vedella sencera que es podrà degustar a la taverna del castell juntament amb botifarres de porc, aigua fresca, cervesa i vi negre.
  • Crema de la Torre de l’Homenatge: Totes les nits de Vilamagore finalitzen amb un gran espectacle pirotècnic que representa la crema de la Torre Roja amb un gran muntatge de colors i foc.

Reserveu un forat a l’agenda: 4 i 5 de juliol de 2009 a partir de les 7 de la tarda al centre històric de Sant Pere de Vilamajor!

2593_1091526775878_1457774056_30257020_2092677_n

Cavallers barallant-se davant la taverna

Els gegants de Sant Pere de Vilamajor estrenen vestits nous

20 GEGANTS silueta Aquest dissabte 27 de juny de 2009, la colla gegantera de Sant Pere de Vilamajor ha celebrat el vintè aniversari del bateig dels seus gegants: el rei Alfons I el Cast i la seva dida Loreto. I ho ha fet estrenant nous vestits confeccionats per als dos gegants, els tercers que llueixen des del seu bateig. Els primers vestits van ser confeccionats el 1989 per diverses dones del poble. Els segons, del 1999, els va fer la modista Teresa Bassa i els tercers, acabats d’estrenar, han estat confeccionats pel taller de gegants de l’escultor David Ventura de Navata (Girona), el mateix taller que va fer en Quico i els capgrossos Pere i Joan, el 1991.

Els vestits dels gegants han seguit sempre el mateix model (1989-1999-2009) amb petites variacions.

El gegant: La túnica abandona el grana del 1999, recuperant el color vermell del vestit original del 1989. El canvi més visible és la substitució dels farbalans del coll (1989 i 1999) per la introducció d’un mantell d’ermini sobre la capa negra. Els accessoris (corona, clau, espasa…) no han canviat.

La geganta: Manté el mateix model però amb un color verd més apujat i blavós.

Els gegants, amb en Quico al capdevant, dirigint-se cap a la plaça de l'església

Els gegants, amb en Quico al capdavant, dirigint-se cap a la plaça de l'església

Cercavila de la XX Trobada de gegants de Sant Pere de Vilamajor

Cercavila de la XX trobada de gegants de Sant Pere de Vilamajor

La plantada dels gegants a la plaça de l'església abans de començar la cercavila

La plantada dels gegants a la plaça de l'església abans de començar la cercavila

Inici de la cercavila de la XX trobada de gegants de Sant Pere de Vilamajor. En primer terme, el gegant Felip de Sant Antoni.

Inici de la cercavila de la XX trobada de gegants de Sant Pere de Vilamajor. En primer terme, el gegant Felip de Sant Antoni.

Els gegants, en cercavila, dirigint-se cap a la plaça del Montseny

Els gegants, en cercavila, dirigint-se cap a la plaça del Montseny

Entrades relacionades:

La gralla seca

GrallaireJa fa temps, l’u d’abril, en Lluís Camprubí em va preguntar què era una gralla i li vaig respondre que ja li contestaria en un apunt al bloc. Per qui no coneixeu en Lluís, és un nen d’onze anys que escriu un bloc anomenat “Pensaments en veu alta”. La seva pregunta em va sobtar. De petit que sentia els grallers assajar davant de casa, als 14 anys vaig començar a tocar-la i fins avui. Aquest intrument arcaic i rudimentari m’ha acompanyat més de mitja vida, i m’ha estranyat que algú no el conegués.

Però, ben mirat, té raó en Lluís de no saber què és una gralla. No hi és a les orquestres, a les bandes o als concerts massius. I si es decideix a buscar-la al diccionari, tampoc li facilita massa la feina. Per exemple, al Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, trobem:

Gralla

1 1 f. [ZOO] Ocell de la família dels còrvids, d’uns 33 centímetres de llargada, de plomatge molt fosc amb el cap de color gris clar, comú als nostres camps, on vola en estols (Corvus monedula). 2 [ZOO] gralla de bec groc Ocell de la família dels còrvids, amb el bec groc i les potes vermelles, que viu a l’alta muntanya (Pyrrhocorax graculus). 3 [ZOO] gralla de bec vermell Ocell de la família dels còrvids, amb el bec llarg d’un vermell intens (Pyrrhocorax pyrrhocorax).

2 f. [MU] [LC] Instrument aeròfon de fusta, de doble llengüeta, pavelló obert i tub cònic, d’ús popular.

Bé, Lluís, intentaré explicar-te què és una gralla més enllà del que trobaràs al diccionari. Vejam:

La gralla és una varietat catalana de la dolçaina valenciana, també coneguda com a donçaina, xaramita, xirimita o gaita. A Euskadi hi ha una varietat vasca coneguda com a Bolin-Gozo. Diuen que el seu nom prové del seu so estrident que molts assimilaven al crit de la gralla (ocell).

De gralles n’hi ha de quatre tipus:

  1. La gralla seca. És la varietat menys evolucionada però més difosa i coneguda. És la que toquen els grallers de Sant Pere de Vilamajor.
  2. La gralla dolça. És una varietat de gralla més llarga que té una, dues, tres, quatre, cinc o més claus metàl·liques que permeten tapar nous forats amb les quals pot tocar més notes que la gralla seca. La més habitual és la de dues claus per aconseguir dues notes més greus, el fa i el mi. També hi ha claus que permeten fer octaves.
  3. La gralla baixa. És una gralla dolça amb claus que permeten fer alteracions i tocar notes més greus, amb la peculiaritat que amb tots els forats tapats és una octava més baixa que la gralla seca.
  4. La gralla cromàtica. És la varietat més nova i evolucionada. Té un conjunt de claus que li permeten fer octaves i totes les alteracions possibles.

.

Gralla seca

.

Els grallers Montserrat, Carme, Ivette i Higini a Sant Pere de Vilamajor

Els grallers Montserrat, Carme, Ivette i Higini a Sant Pere de Vilamajor

La gralla seca: És un instrument de vent de la família dels oboès però no ha evolucionat tant i ha esdevingut un instrument de la música tradicional i folklòrica malgrat els lloables recents intents per introduir-lo amb altres registres més innovadors. És en el món tradicional on se li reserva un paper molt important: des d’avisar de l’aixecament d’un castell humà o del ball dels gegants. Les gralles són fetes de fusta de forma artesanal pels luthiers. Té una llargada aproximada de 35 centímetres i tenen una forma cònica. Tenen set forats per a produir notes, un a la part inferior i sis a la superior (un menys que la flauta dolça). També té dos forats d’afinació.

La canya o inxa: El que produeix el so tan característic de les gralles és la inxa que vibra quan el graller bufa la doble canya amb la força del diafragma (mai de pulmons). La inxa és la part més sensible de la gralla i l’afecta la temperatura o la humitat. La colla de grallers de Sant Pere de Vilamajor empra inxes de canyes de la riba navarresa del riu Ebre. La inxa està unida a la gralla pel todell. Estirant-lo o apropant-lo al coll de la gralla es pot modificar l’afinació però cal anar en compte que no hi hagi fuites d’aire en aquesta unió. El manteniment de les inxes és molt delicat.

Bé, Lluís, si vols sentir-ne (sentir-me) en directe, aquest cap de setmana ens trobaràs a la Festa Major de Sant Pere de Vilamajor.😉

Entrades relacionades:

Una avioneta cau a Sant Pere de Vilamajor

Avui, revetlla de Sant Joan, a dos quarts d’onze del matí, una avioneta ha caigut davant de la façana de can Soriano de Sant Pere de Vilamajor. Malauradament, tant el pilot com el copilot no han pogut sobreviure a l’accident.

accident-aeri-2009.

Accident Vilamajor avionetaL’avioneta havia sortit de l’aeròdrom de Sabadell per a realitzar pràctiques de vol. Quan l’avió era sobre can Soriano, a la part sud del terme de Sant Pere de Vilamajor, el motor de l’avioneta s’ha aturat i ha caigut en picat a sis metres de la façana de la casa, moment en què ha explotat el dipòsit de combustible causant un petit incendi. Set dotacions dels bombers l’han extingit de seguida. Encara es desconeixen els motius del tràgic accident.

Els veïns s’han queixat reiteradament que molts avions sobrevolen la zona a molt baixa altura, gairebé tocant els arbres; paren el motor per planar i fer piruetes i després el tornen a encendre.

Aquesta no és la primera vegada que una avioneta s’ha accidentat a Sant Pere de Vilamajor. Fa setanta anys, es produí un altre accident durant la Guerra Civil a la serra de can Pairana.

Més informació:

Entrada relacionada: Accident aeri a Vilamajor durant la Guerra Civil.

20 anys de gegants a Vilamajor

Amb l’arribada de la diada de Sant Pere, al darrer cap de setmana de juny, Vilamajor celebra la seva Festa Major. I, com cada any, la colla gegantera de Sant Pere de Vilamajor celebrarà una trobada de gegants. Enguany, serà la vintena en la que se festejarà el 20è aniversari dels gegants fruit dels esforços de molta gent centralitzades en el grup La Força.

20 trobada geants SPVLa festa començarà a la tarda del dissabte 27 de juny, a les sis de la tarda, on es reuniran a la plaça de l’església vuit parelles de gegants:

  • Sant Esteve de Palautordera,
  • Vic,
  • Arbúcies,
  • Taradell,
  • Ripoll,
  • Sant Antoni de Vilamajor,
  • Vilanova del Vallès
  • i Sant Pere de Vilamajor.

Els gegants de Sant Pere de Vilamajor, l’Alfons i la Loreto, estrenaran un nou vestuari realitzat pel taller de l’escultor David Ventura de Navata (Girona), el mateix que va crear el gegantó Quico i els capgrossos Joan i Pere.

Tot seguit, a les set de la tarda, faran una cercavila al ritme de les gralles i tabals. Bona festa major!🙂

Entrades relacionades:

Vilamajor en xarxa (VX 9.6)

vilamajor-en-xarxaJa fa temps que en Ricard Camprubí va començar a recollir en el bloc Vilamajor en Xarxa les pàgines i blocs de Vilamajor. De mica en mica, aquesta blogosfera ha anat creixent i creixent. I encara ho fa.

Ha passat un mes i ja he pogut ampliar el plànol de la xarxa amb 5 blocs més. La primera nova incorporació és el bloc de la gimcana de la Festa Major: la SantGimPereKana. Una altra, que us deixarà un bon gust de boca, és l’Apunts de cuina. També tenim el bloc del mas del Polell, al veïnat de Santa Susanna. La quarta incorporació és el bloc del Taller de Tècniques de laboratori de l’IES. I la cinquena és un bloc personal anomenat Unom.

LÍNIA 1. Blocs personals o monogràfics, LíNIA 2. Actualitat i política, LÍNIA 3. Educació i cultura, LÍNIA 4. Lleure, muntanya i esports, LÍNIA 5. Economia i empresa, LÍNIA 6. Administracions públiques…

Higini Herrero Webs Vilamajor Xarxa jun09

LÍNIA 1. Blocs personals o monogràfics, LíNIA 2. Actualitat i política, LÍNIA 3. Educació i cultura, LÍNIA 4. Lleure, muntanya i esports, LÍNIA 5. Economia i empresa, LÍNIA 6. Administracions públiques…

:) Coneixes algun bloc o pàgina web nova que s’hauria d’afegir a Vilamajor en Xarxa? Fes-m’ho saber!🙂

Entrada relacionada: