Resultats eleccions europees 2009

ue_banderaJa hi som. Avui és el dia. Els col·legis electorals s’han obert després d’una campanya de les més lamentables que es recorden. L’objectiu era crear polèmica per motivar l’electorat abstencionista. S’ha creat polèmica, però s’ha mobilitzat els votants?

Vegem els resultats: (Per l’anàlisi, clica aquí)

resultats europees 2400

Modificació d’escons: Si finalment s’aprova el tractat de Lisboa, Espanya estarà representada per 54 diputats en comptes de 50. Quatre més que ara, que es repartiran de la següent manera: 2 més per al PP, 1 més per al PSOE i 1 més per a CiU. Aleshores quedarà: 25 PP; 22 PSOE; 3 CiU; 2 IU-ICV; 1 UPyD i 1 ERC.

.

Tots els partits han guanyat: Hem quedat els primers, hem pujat posicions, hem baixat menys del previst… Però la realitat que no es vol veure és que la campanya de la por socialista i el seguidisme dels altres partits no ha mobilitzat electors obtenint un 37’5% de participació a Catalunya (9% menys que a la resta d’Espanya).  La tàctica d’en Gargamel ha fracassat.

Què han aconseguit els socialistes catalans amb la campanya Gargamel? Baixar la participació i obtinir menys representació a Catalunya que a la resta d’Espanya tot i tenir un Partit Popular completament neutralitzat (18%). El que hauriem d’aprendre d’aquesta campanya és que als electors no els agrada que els prenguin per estúpids.

Aprendrem la lliçó? No, ni de bon tros. Si quan els periodistes pregunten a Iceta (PSC) si la campanya Gargamel ha estat un error i ell s’escuda en què el PSC ha fet una bona campanya perquè ha tret més vots que cap altre; això vol dir que no hem après res. No volem aprendre res.

Ja que no aprendrem la lliçó, us animo a veure el resum de la campanya. Només heu de canviar la paraula Barrufets per Catalans i Gargamel per Vidal-Quadras. En fi, és el que tenim; és el que ens mereixem:

.

Altres entrades relacionades:

  • Redoblen els tambors de guerra: la contracampanya europea: (clica aquí)
  • Han fet els deures ses eurosenyories? Comparativa. (clica aquí)
  • Campanya de participació. Polèmica lingüística catala-valencià. (clica aquí)
  • Campanya socialista: Que ve el llop! (clica aquí)
  • Campanya espanyolista: Qui la té més llarga (clica aquí)
  • Campanya catalanista: Ciutadans de Catalunya, som aquí! (clica aquí)
Advertisements

12 thoughts on “Resultats eleccions europees 2009

  1. Veient el Montilla celebrant-ho he pensat, coi que encara guanyaran, però no. M’agradia veure la seva cara ara, després de veure la desfeta del PSC, perquè ha estat una victòria encoverta, amb la pèrdua de Girona i Lleida el que és un cop d’efecte
    Lleida i Girona són un cop d’efecte. El principi de la fi del PSC. Ara comença el canvi, per començar el ZP i el Montilla queden coixos i veurem les properes eleccions catalanes…

  2. Això és informació a temps real.
    Jo he anat a votar també, fins a l’últim moment no m’he decidit a fer-ho i a qui entregava el meu vot. Encara que he vist el resultat del vot en blanc seria el seté partit més votat. Potser cal fer-ho mirar
    Tot i que, s’ha de llegir com a eleccions europees, no cal dir que la visió catalana és molt interessant i dóna a entendre moltes coses.
    Una pregunta? per què amagues el sisé partit de Sant Pere? no tothom té l’honor de tenir el PACMA, què li feu als animals en aquesta poble?

  3. Pep, clar que el nostre poble té molt de suport un partit antitaurí! Si la primera casa que rep la gent es diu can Brau! hehehe 🙂

    Aquí hi ha els resultats de TOTS els partits a Sant Pere de Vilamajor: 😉
    3012 cens electoral
    965 vots emesos
    CiU – 264 – 27,47 %
    PSC-PSOE – 251 – 26,12 %
    PP – 183 – 19,04 %
    ERC-(Edp-V) – 129 – 13,42 %
    ICV-EUiA – 66 – 6,87 %
    PACMA – 8 – 0,83 %
    II -7 – 0,73 %
    LV-GVE – 4 – 0,42 %
    IZAN-RG – 3 – 0,31 %
    PUM+J – 3 – 0,31 %
    UPyD – 2 – 0,21 %
    LIBERTAS – 2 – 0,21 %
    PSA – 1 – 0,10 %
    PFyV – 1 – 0,10 %

  4. Una visió curiosa dels resultats:

    Si l’Abstenció fós un partit polític els diputats s’haurien repartit així:

    Abstenció: 30 diputats
    PP: 10 diputats
    PSOE: 9 diputats
    CiU: 1 diputat
    ICV: cap
    ERC: Cap
    UPyD: Cap

    S’haurien de deixar 30 seients buits?

  5. Doncs ho sento, però Iceta tenia raó i la campanya socialista era ben certa: la amenaça de la ultraderta majoritaria és ja un fet i els únics culpables son els abstencionistes. Fins quan els demòcrates haurem de callar davant aquest llast parasitari?

  6. Una altra dada:

    Si finalment s’aprova el tractat de Lisboa, Espanya estarà representada per 54 diputats en comptes de 50. Quatre més que ara, que es repartiran de la següent manera:

    2 més per al PP
    1 més per al PSOE
    1 més per a CiU

    Aleshores quedarà: 25 PP; 22 PSOE; 3 CiU; 2 IU-ICV; 1 UPyD i 1 ERC

  7. “És el que tenim”, sí, però en absolut “és el que mereixem”. Si més no, no aquells que ens prenem la molèstia d’informar-nos tant com és possible, i que anem a votar. No ens mereixem un nivell polític, en termes general, lamentablement baix (la campanya sociata, benvolgut Arqueòleg, era repugnant; i s’estan acostumant a fer campanyes on parlen més del yuyu que dóna la dreta, que de propostes i solucions als problemes!); no ens els mereixem.

    Una pena i una vergonya, tot plegat.

  8. A mi les eleccions més igual.
    Però amb aquest post m’has fet recordar el temps que em passava mirant els barrufets!
    Per a mi, els barrufets sempre quederan dins del meu cor!

  9. Tristíssim. A vegades penso que no ens mereixem aquests polítics, però quan veig el Kevin i les Jessis… ja no ho tinc tant segur. L’abstenció brutal deixa molt mal parada l’eurocambra, i no sé quan en sortirem d’això…

    Salutacions!

  10. Lluís, a mi també m’agradava molt els barrufets, tot i amb el pas del temps me n’he oblidat bastant… Això sí, en portuguès es deien “Estrumpfs”! 😉
    Arqueòleg, no voldria contradir-te però estic amb en Ferran: la campanya socialista no podia haver estat més barroera. Això sí, com que l’estratègia funciona, en el sentit que dóna peu a conversa i debat (tan és així que encara n’estem parlant!), i com que sembla que en política els fets (guanyar vots) justifiquen els mitjans (insultar la intel·ligència de la ciutadania), aquest format s’ha contagiat a la resta de campanyes i el resultat ha estat un autèntic programa del cor en clau política. De “glamurós”, Arqueòleg, no hi ha hagut res… 😉
    Una altra cosa: em molesta una mica aquest atac desenfrenat als abstencionistes com si fossin ells la raó de tots els desperfectes a la política… Qui ens assegura que si tots els ciutadans haguessin anat a votar els resultats serien gaire diferents?? Potser les dretes es veurien encara més enfortides, ves a saber… o potser no, però, en tot cas, la democràcia es caracteritza per la manifestació de les llibertats individuals, i encara que jo cregui que l’ideal seria que tothom anés a votar, en no fer-ho estan exercint un dret que no és menys democràtic que el d’anar a votar. Em sembla que carregar el mort als abstencionistes és fixar-se excessivament en els símptomes i no voler veure el veritable arrel del problema, i el problema, crec, és un seguit de causes-efecte. La meva teoria és que, en algun punt del camí, la política es va transformar en un camp elitista dominat per economistes i advocats, els quals s’han especialitzat en parlar un llenguatge tecnicista inintel·ligible –quan no és deliberadament ambigu i confús– i han transformat la ideologia “romàntica”, potser, de fa dos segles, en un elaboradíssim sistema de màrqueting dels polítics professionals. La conseqüència és evident: la gent viu la política com una cosa fora del seu abast, una màquina que ja rutlla sola i que no entén, i se’n distancia. Els professionals de la política se n’adonen i què fan? Adapten el seu discurs a un format que creuen que el públic vol sentir, o, si més no, a un tipus de missatge que segur que arribarà al públic, encara que en lloc d’arribar-los al cervell els arribi als budells. L’error, crec –a part de les òbvies implicacions ètiques–, està en pensar que això motivarà la gent a votar, ja que em sembla que el que anima és, precisament, l’abstencionisme! Això, Arqueòleg, és el que ha iniciat, promocionat i establert com a mètode la campanya socialista. Em fa gràcia quan els professionals-polítics surten ara a la tele, aparentment preocupats, reflexionant sobre l’abstencionisme com si aquest fos un fet incomprensible… Jo els diria que quan es munta un circ val més que els acròbates estiguin ben preparats i els pallassos siguin bons, perquè si no és molt probable que acabin fent el ridícul i el públic se’n vagi a mig de l’espectacle…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s