La gralla seca

GrallaireJa fa temps, l’u d’abril, en Lluís Camprubí em va preguntar què era una gralla i li vaig respondre que ja li contestaria en un apunt al bloc. Per qui no coneixeu en Lluís, és un nen d’onze anys que escriu un bloc anomenat “Pensaments en veu alta”. La seva pregunta em va sobtar. De petit que sentia els grallers assajar davant de casa, als 14 anys vaig començar a tocar-la i fins avui. Aquest intrument arcaic i rudimentari m’ha acompanyat més de mitja vida, i m’ha estranyat que algú no el conegués.

Però, ben mirat, té raó en Lluís de no saber què és una gralla. No hi és a les orquestres, a les bandes o als concerts massius. I si es decideix a buscar-la al diccionari, tampoc li facilita massa la feina. Per exemple, al Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, trobem:

Gralla

1 1 f. [ZOO] Ocell de la família dels còrvids, d’uns 33 centímetres de llargada, de plomatge molt fosc amb el cap de color gris clar, comú als nostres camps, on vola en estols (Corvus monedula). 2 [ZOO] gralla de bec groc Ocell de la família dels còrvids, amb el bec groc i les potes vermelles, que viu a l’alta muntanya (Pyrrhocorax graculus). 3 [ZOO] gralla de bec vermell Ocell de la família dels còrvids, amb el bec llarg d’un vermell intens (Pyrrhocorax pyrrhocorax).

2 f. [MU] [LC] Instrument aeròfon de fusta, de doble llengüeta, pavelló obert i tub cònic, d’ús popular.

Bé, Lluís, intentaré explicar-te què és una gralla més enllà del que trobaràs al diccionari. Vejam:

La gralla és una varietat catalana de la dolçaina valenciana, també coneguda com a donçaina, xaramita, xirimita o gaita. A Euskadi hi ha una varietat vasca coneguda com a Bolin-Gozo. Diuen que el seu nom prové del seu so estrident que molts assimilaven al crit de la gralla (ocell).

De gralles n’hi ha de quatre tipus:

  1. La gralla seca. És la varietat menys evolucionada però més difosa i coneguda. És la que toquen els grallers de Sant Pere de Vilamajor.
  2. La gralla dolça. És una varietat de gralla més llarga que té una, dues, tres, quatre, cinc o més claus metàl·liques que permeten tapar nous forats amb les quals pot tocar més notes que la gralla seca. La més habitual és la de dues claus per aconseguir dues notes més greus, el fa i el mi. També hi ha claus que permeten fer octaves.
  3. La gralla baixa. És una gralla dolça amb claus que permeten fer alteracions i tocar notes més greus, amb la peculiaritat que amb tots els forats tapats és una octava més baixa que la gralla seca.
  4. La gralla cromàtica. És la varietat més nova i evolucionada. Té un conjunt de claus que li permeten fer octaves i totes les alteracions possibles.

.

Gralla seca

.

Els grallers Montserrat, Carme, Ivette i Higini a Sant Pere de Vilamajor

Els grallers Montserrat, Carme, Ivette i Higini a Sant Pere de Vilamajor

La gralla seca: És un instrument de vent de la família dels oboès però no ha evolucionat tant i ha esdevingut un instrument de la música tradicional i folklòrica malgrat els lloables recents intents per introduir-lo amb altres registres més innovadors. És en el món tradicional on se li reserva un paper molt important: des d’avisar de l’aixecament d’un castell humà o del ball dels gegants. Les gralles són fetes de fusta de forma artesanal pels luthiers. Té una llargada aproximada de 35 centímetres i tenen una forma cònica. Tenen set forats per a produir notes, un a la part inferior i sis a la superior (un menys que la flauta dolça). També té dos forats d’afinació.

La canya o inxa: El que produeix el so tan característic de les gralles és la inxa que vibra quan el graller bufa la doble canya amb la força del diafragma (mai de pulmons). La inxa és la part més sensible de la gralla i l’afecta la temperatura o la humitat. La colla de grallers de Sant Pere de Vilamajor empra inxes de canyes de la riba navarresa del riu Ebre. La inxa està unida a la gralla pel todell. Estirant-lo o apropant-lo al coll de la gralla es pot modificar l’afinació però cal anar en compte que no hi hagi fuites d’aire en aquesta unió. El manteniment de les inxes és molt delicat.

Bé, Lluís, si vols sentir-ne (sentir-me) en directe, aquest cap de setmana ens trobaràs a la Festa Major de Sant Pere de Vilamajor. 😉

Entrades relacionades:

Advertisements

11 thoughts on “La gralla seca

  1. Havent d’inventar-se un instrument, per què inventar-ne un que soni justament com una gralla?? Per què no un cucut o un rossinyol?!… 😛

  2. Durant una temporada els grallers vam portar aquest model de pantalons durant les cercaviles. Eren mooooolt xulos! 🙂

    Però ja no els duem 😦

  3. Jo fa quatre anys que la toco i m’agrada moltíssim i mai he acabat d’entendre com tanta gent pot no conèixer un instrument tant popular i típic de les nostres festes, però bé, suposo que no tot es pot conèixer en aquesta vida. El que de veritat em fa ràbia és la gent que prefereix sentir una batucada, que es basa simplement en el repic de quatre tambors, caixes, bombos, etc. a escoltar una cançó de gralla, perquè diuen que és més animada la batucada que la gralla i que la gralla fa un soroll molt estrident. No puc amb comentaris com aquest… la gralla té un so preciós i els instruments de percussió haurien d’anar agafats de la mà d’aquestes, en comptes de fer el que se sol fer últimament, de decantar-se cap a les batucades i limitar-se a dir “això és una merda” la gent a qui no els agrada la gralla, en molts casos perquè mai s’han parat a escoltar-la…
    He fet una reflexió una mica improvitzada i que potser no hi pinta res aquí, però m’ha vingut així, ho sento però és un tema que em posa nerviosa… jaja Salut!

  4. Hola! Estava buscant informació pel google i he trobat aquesta web, he llegit i trobo que el resum és molt interessant i molt complert, felicitats!
    Però hi he trobat dos coses… La primera es que les gralles baixes… nose com està la novetat més novedosa dels luthiers, però, originariament el seu registre és d’una cinquena inferior al de la gralla seca i no pas d’octava. Tot i que segurament afegint-hi més claus es deu arribar a la octava.
    I el segon terme, és el del nom de la gralla… m’agradaria per curiositat saber amb que et bases per dir que el nom és el mateix que el d’un ocell. Els meus mestres no m’ho han relacionat mai i ha estat en el moment que he buscat per internet quan he vist gent que ho afirmava, però repeteixo que tinc curiositat per saber-ne més d’aquest tema.

    Gràcies i a reveure!

    • Gràcies pel comentari Albert. 🙂 Pel que em preguntes sobre la relació entre la gralla (ocell) amb la gralla (instrument), si t’hi fixes veuràs que no afirmo que tinguin cap relació, només apunto que corre aquesta versió pel món graller; per això faig servir l’expressió “Diuen”. No sóc ni lingüista ni musicòleg per afirmar-ho ni per negar-ho. A part de les referències orals, fa temps, quan vaig escriure aquest text, la relació gralla-instrument estava també a la Viquipèdia tot i que actualment ja no hi és.

      Et deixo l’enllaç de l’historial: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gralla_(instrument)&action=historysubmit&diff=6381678&oldid=53140

      Endavant amb la pràctica d’aquest instrument i que ens alegris els balls dels gegants i les pujades dels castells! 🙂

      Una abraçada

      • He trobat aquest article, que explica que la voluntat de fer polifonia va conduir a la necessitat d’explorar el registre greu de les gralles. La gralla llarga (o “de claus”) sorgeix en aquest sentit i afegeix 5 notes al registre greu de la gralla seca (o “curta”), però era difícil de tocar. El pas següent va ser crear la gralla baixa, que es tocava amb una posició de mans diferent, més natural. Pel que diu l’autor de l’article, sembla ser que l’extensió greu era d’una cinquena, tot i que, com també diu l’Albert, amb l’ajut de claus es podia baixar encara més, fins a l’octava.

        Remanant per la xarxa he trobat el següent vídeo, del programa Nydia (al canal 33), on es parla de la gralla i dels nous usos que se li donen. Suposo que us interessarà, malgrat que, si us he de ser honest, a mi personalment no m’agrada gens el so d’aquest instrument i trobo que no lliga gens bé amb els instruments més clássics. És un so que no es fusiona… En canvi, si que el trobo natural i integrat a les fanfarres. Però és només la meva opinió…

        Per últim, pel que fa l’etimologia del nom de l’instrument, s’hauria de mirar bé. Les falses etimologies –aquelles que funcionen en aparença però que resulta que no tenen fonament científic– són molt fàcils de fer i, per això mateix, molt perilloses. És molt probable que el nom vingui de l’ocell, però s’hauria d’estudiar.

        Ho sento si no he aclarit gran cosa…

        http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

        • Genial! No m’hagués arribat a imaginar mai el poder difusiu d’un bloc. Trobo molt interessant que hi hagi tant d’interès per instruments com la gralla i que un comentari porti tant de debat, de veritat felicitats Higini i gràcies David per dir la teva opinió.

          Ara m’agradaria tractar el comentari que has fet sobre el so de l’instrument, el trobo interessant ja que jo sóc graller i també amb els meus amics faig fusions estranyes per trobar noves formacions i funcions per la gralla, i tot el que faig m’agrada (segurament perquè sóc un apassionat de l’instrument, o potser perquè des de dins es veuen diferents les coses). El cas és que el so o el timbre d’un instrument, no té perquè ser sempre el mateix i menys amb un instrument tan rústic com la gralla. Existeixen diferents escoles, des de la de Sitges, Reus, Tarragona… i tot i que sembli poc provable cadascuna té timbres diferents. De la mateixa manera que els grallers que són autodidactes o que provenen de l’estudi d’altres instruments tindran una tímbrica diferent.

          Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s