Si vols que faci un acte de fe, d’acord, però m’enganyis

Sala i Martin VS Castells

Ja tenim finançament!

Ja era hora! Però… aquest finançament és el que veritablement necessitem? En aquest punt, com en tot, no hi ha consens. El govern que l’ha negociat diu que estem davant d’un bon acord, malgrat la crisi, mentre que l’oposició l’acusa de feble i insuficient.

Centrem-nos en les xifres. El govern català diu que el 2012 Catalunya rebrà entre 3800 i 4000 milions d’euros. L’oposició, però, afirma que hi ha trampa en aquestes xifres perquè inclouen els diners dels mossos i de les presons, i està molt per sota dels 5000 que permet l’Estatut. I la Guàrdia Urbana, com sempre, dirà la meitat del que digui cadascú…

Una pregunta que el ciutadà de carrer es pot plantejar és “qui coi diu la veritat? Qui hem de creure?”. Els que no en sabem res d’economia ni de finançaments estatals acabem fent un acte de fe i ens creiem qui sigui que ens produeixi un sentiment d’empatia, ja sigui economista, polític, carnisser, taxista… algú que ens faci confiança i que probablement sigui “de la nostra corda”. La Cambra de Comerç, en nom de la societat civil, va aixecar la veu i va posar el llistó de la xifra del finançament en un mínim de 3800 milions d’euros anuals que haurien de començar a comptar a partir de l’1 de gener de 2009. És arrel d’això que el nostre catedràtic d’economia més internacional (i el més vistós!), en Xavier Sala i Martín, alerta per als perills d’aquest finançament: l’acord no respecta el que demanava la Cambra en un principi, ja que, segons ell, els 3800 milions d’euros no es faran reals fins el 2012. En canvi, el nostre prestigiós Conseller d’Economia, l’Antoni Castells, afirma sentir-se molt satisfet amb el resultat de les negociacions i presenta un escenari força positiu. Ja el President Montilla, en una entrevista que li va fer la Mònica Terribas, assegura que la Cambra de Comerç no havia parlat del 2009 sinó del 2012! “Consulti vostè les declaracions”, li deia en Montilla

El problema és que algú li va fer cas:

No sé si va dir una mentida o si es va equivocar, però el cert és que, sense tenir cap doctorat en economia, una simple consulta a internet pot determinar si una persona sap de què està parlant o no. Si volen que fem un acte de fe, d’acord, però no ens enganyin!

L’Estatut, els rostres pàl·lids i el setè de cavalleria

tapiesDesprés d’anys de negociacions esgotadores per a tenir un nou Estatut i cremar políticament un President, i després d’uns anys més de negociacions encara més llargues per un nou finançament i cremar un Vicepresident i un Conseller d’Interior, encara esperem la sentència del Tribunal Constitucional. Diuen que està al caure i tot fa pensar que serà retallat o interpretat a la baixa. Molts polítics catalans [TOTS] [PUJOL] [MAS] [MONTILLA] [MONTILLA] [CAROD] [PUIGCERCÓS] [RIDAO] [SAURA] han advertit de les conseqüències d’una retallada de la Norma catalana referendada pels catalans en referèndum. Pocs se les creuen i molts temen que, un cop més, el “seny” català abaixarà el cap per evitar que vingui el setè de cavalleria. I aquest consol poc arrauixat serà l’únic que ens alleujerà del fet que TC retalli l’Estatut, que la LOFCA descafeïni el finançament i que els tres pares del govern tripartit català siguin ja cendres polítiques.

Si la cosa ja és trista per si mateixa, agafa un caire tragicòmic si mirem enrere i comprovem que la història es repeteix. Trenta anys de pedagogia del “cas català” no han servit de res. La Trinca ens cantava en el seu disc “Nou de Trinca” del 1981 que els tractats amb rostres pàl·lids només són paper mullat i amenacen que si no estem quiets amb el setè de cavalleria. No us recordeu de Bono refrescant la memòria a qui el volgués escoltar dient que la missió constitucional de l’exèrcit és la defensa de la unitat espanyola?

Creieu que la versió actual del Polònia de 2009 és gaire diferent de la versió del 1981 de la Trinca?

Els gegants de Sant Pere de Vilamajor se’n van de festa major a Arbúcies

A Arbúcies estan de festa major i aquest cap de setmana (26/07/09) no hi han volgut faltar els gegants de Sant Pere de Vilamajor per acompanyar als seus companys de l’altra banda del Montseny en la seva XVIII Trobada de Gegants. A la cercavila van desfilar els gegants d’Arbúcies, Vic, Navarcles, Poble Nou de Manresa, Gualba, Sant Feliu de Guixols, la Batlloria i Sant Pere de Vilamajor.

La propera trobada a la que assistiran els gegants de Sant Pere de Vilamajor serà el proper diumenge 2 d’agost a Sant Esteve de Palautordera.

Entrades relacionades:

MacGyver

estrella1estrella12estrella0estrella0estrella0

.

Encara recordo les discussions a l’hora de sopar amb el meu germà sobre quina sèrie era millor, si El equipo A (la vèiem en castellà) o la nova sèrie que l’havia substituït a TVE1, MacGyver. Eren discussions plenes d’arguments, el més brillant dels quals era la credibilitat d’una respecte l’altra… Ja us ho podeu imaginar. I, mentrestant, el meu pare demanant silenci perquè no podia seguir el capítol.

macgyverEn MacGyver era un jove acabat de llicenciar en Ciències Físiques que, arrel d’un accident d’infància, era radicalment pacifista i no podia suportar les armes de foc. El director d’Operacions de la Fundació Phoenix i millor amic de MacGyver, en Pete Thorton, el fitxa perquè l’ajudi en la lluita contra els “dolents”, entre els quals hi haurà el malvat assasí Murdoch.

Durant els episodis de les 7 temporades (1985-1992), MacGyver farà gala dels seus coneixements científics per a sortir victoriós de mil i una situacions de perill. Es farà famós per poder realitzar qualsevol cosa amb un simple clip, un xiclet, una goma de cabell i la seva apreciada navalla suïssa. (Totalment versemblant, tal com afirmava el meu germà… hehehe😉 )
.

.

Més informació i comentaris de sèries i pel·lícules a:

tv

El Dr. Slump – Arale

estrella1estrella1estrella1estrella1estrella12

.

.

El 1981 es va començar emetre al Japó la sèrie de dibuixos animats El Dr. Slump, obra del dibuixant Akira Toriyama, el mateix que uns anys després faria Bola de Drac. A Catalunya, no va ser fins a mitjans de la mateixa dècada que es va passar per TV3 acompanyant-me les tardes després d’arribar de l’escola. El seu humor surrealista ens presenta la vida d’un poble mig japonès, mig tropical, que jo imaginava que era el meu. Una sèrie senzillament genial.

01 La Vila del Pingüí és un poblet situat en una illa a l’arxipèlag de Japó on tothom parla. Tothom? Sí: les muntanyes, les pedres, el sol, les caques, els animals i, també, les persones. Un dia qualsevol no comença fins que un porc amb un megàfon avisa que ja s’ha fet de dia mentre el sol, acabat de llevar, es renta les dents. En aquest poblet, l’eminent Dr. Slump, en Sembei Norimaki, crearà un androide en forma de nena que farà passar per la seva germana: l’Arale. El dia a dia d’aquesta vila és ben extrany: els corbs diuen que són corbs, les cafeteries tenen forma de cafetera, l’estanquera no para de menjar galetes, en Superman viatja en monopatí mentre menja prunes i el Doctor Slump només pensa en poder veure les calcetes de maduixes de la Senyoreta Yamabuki.

.Aquest és el primer capítol:

Més informació i comentaris de sèries i pel·lícules a:

tv

Ensurt per un incendi forestal als Quatre Camins de Vilamajor

Cap a les 7 de la tarda d’avui, una columna de fum sortia darrere la carena dels Quatre Camins, prop de cal Fuyó. En poc més de vint minuts s’han mobilitzat els camions de bombers, helicòpters, hidroavions, ADF, mossos, municipals, ambulàncies i voluntaris que han pogut apagar-lo abans que arribés al bosc de pins i alzines dels dipòsits d’aigua municipals.

Tot plegat un gran ensurt pels veïns que han vist arribar el foc a poc més de cent metres de les cases de Quatre Camins. Per sort, la rapidesa dels mitjans, el poc vent i l’ambient ennuvolat han fet que no passés res de pitjor. Cal estar alerta ja que tot el territori està brut i sec i tenir el telèfon a prop per trucar, si cal, al 112.