Si vols que faci un acte de fe, d’acord, però m’enganyis

Sala i Martin VS Castells

Ja tenim finançament!

Ja era hora! Però… aquest finançament és el que veritablement necessitem? En aquest punt, com en tot, no hi ha consens. El govern que l’ha negociat diu que estem davant d’un bon acord, malgrat la crisi, mentre que l’oposició l’acusa de feble i insuficient.

Centrem-nos en les xifres. El govern català diu que el 2012 Catalunya rebrà entre 3800 i 4000 milions d’euros. L’oposició, però, afirma que hi ha trampa en aquestes xifres perquè inclouen els diners dels mossos i de les presons, i està molt per sota dels 5000 que permet l’Estatut. I la Guàrdia Urbana, com sempre, dirà la meitat del que digui cadascú…

Una pregunta que el ciutadà de carrer es pot plantejar és “qui coi diu la veritat? Qui hem de creure?”. Els que no en sabem res d’economia ni de finançaments estatals acabem fent un acte de fe i ens creiem qui sigui que ens produeixi un sentiment d’empatia, ja sigui economista, polític, carnisser, taxista… algú que ens faci confiança i que probablement sigui “de la nostra corda”. La Cambra de Comerç, en nom de la societat civil, va aixecar la veu i va posar el llistó de la xifra del finançament en un mínim de 3800 milions d’euros anuals que haurien de començar a comptar a partir de l’1 de gener de 2009. És arrel d’això que el nostre catedràtic d’economia més internacional (i el més vistós!), en Xavier Sala i Martín, alerta per als perills d’aquest finançament: l’acord no respecta el que demanava la Cambra en un principi, ja que, segons ell, els 3800 milions d’euros no es faran reals fins el 2012. En canvi, el nostre prestigiós Conseller d’Economia, l’Antoni Castells, afirma sentir-se molt satisfet amb el resultat de les negociacions i presenta un escenari força positiu. Ja el President Montilla, en una entrevista que li va fer la Mònica Terribas, assegura que la Cambra de Comerç no havia parlat del 2009 sinó del 2012! “Consulti vostè les declaracions”, li deia en Montilla

El problema és que algú li va fer cas:

No sé si va dir una mentida o si es va equivocar, però el cert és que, sense tenir cap doctorat en economia, una simple consulta a internet pot determinar si una persona sap de què està parlant o no. Si volen que fem un acte de fe, d’acord, però no ens enganyin!

Anuncis