No cal que truquis, la porta és oberta

Foto: Higini Herrero. Porta d'una església lisboeta.

Foto: Higini Herrero. Porta d'una església lisboeta.

-On eres?

-Aquí, tota l’estona.

-He estat cridant durant hores a la porta i no em senties.

-Ja saps que no cal que truquis, la porta és oberta.

-Però ets un inconscient! Mira que deixar la porta oberta?

-I si algú necessita alguna cosa? Si troba la porta tancada no el podria ajudar…

-Doncs que truqui.

-Tu trucaves i no et sentia.

-I si et volen robar?

-Creus que volen fer-ho?

-Eh? No ho sé! No! Però potser sí… jo què sé!

-De debò creus que em volen robar? Qui? Per què?

-Que no en sé res! Que no et volen robar, home!

-M’havies espantat. No passa res, doncs. Si no em volen robar no hi ha perill que la porta estigui oberta. Què vols?

-Que tanquis la porta i no siguis tan confiat!

-Tu no creus que si volen robar, no entraran per la finestra?

-Suposo que sí…

-Doncs ja hi ha barrots a la finestra.

-Però mira que ets obtús! Si la porta està oberta, per què creus que voldran entrar per una finestra de barrots?

-Has vingut per dir-me que tanqui la porta?

-No!

-Doncs digues què volies.

-M’han robat la cartera al mercat.

Anuncis

3 thoughts on “No cal que truquis, la porta és oberta

  1. Aquest comentari no del post d’avui, però és que ahir vaig descobrir una cosa que no sabia, i suposo que tu com a bon habitant de Sant Pere ja deus saber. Que l’església de Sant Pere de Vilamajor fins abans de la Guerra Civil era coneguda com “La Catedral del Vallès”. Això si que és tenir privilegis, ser catedral sense bisbe….

  2. A tot arreu t’exposes a que et prenguin el pèl, t’estafin, et robin… Jo, fa anys que tinc un sistema per venjar-me d’aquesta gent: vaig inventar una “illa dels indesitjables”. És una illa que només existeix en el meu cap però de tant en tant, amb més freqüència del que seria desitjable, hi envio algú. No hi ha gaires recursos; només l’indispensable, com menjar i protecció dels elements, però sobretot no hi ha llei ni ordre, de manera que em produeix una gran satisfacció pensar com es deuen avenir tots els “indesitjables” amb la seva mala educació, la seva falta de civisme, la seva arrogància, prepotència i maldat. 🙂 Sé que sona a cosa de nen petit però ajuda a pair determinades situacions de conflicte.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s