La creu de l’avi Higini abraça a qui ja no puc

El poble de Corcolilla (València) vist des del turó del Calvario.

El poble de Corcolilla (València) vist des del turó del Calvario.

De molt jove, l’avi Higini deixà la seva terra natal de la Serranía de València per anar a Catalunya. S’instal·là a Cardedeu on va conèixer a la meva àvia, la Maria Codina, pubilla de can Llamada, un taller de ferrers i manyans de Cardedeu. Avui, amb el meu germà ja són cinc generacions treballant el ferro.

Quan va morir, seguint els seus desitjos, les cendres es van portar a Corcolilla on s’hi plantà un ametller.

El meu germà es va posar en contacte amb l’alcaldessa d’Alpuente, municipi on pertany el poble de Corcolilla, i li exposà la idea de col·locar una creu forjada al cim del turó del Calvario en memòria de l’avi Higini. I dit i fet, el meu germà va encendre la fornal, va preparar l’enclusa i es va posar a forjar.

Avui, 18 d’agost de 2009, s’ha inaugurat la creu amb la presència de l’alcaldessa, els amics, familiars i veïns de Corcolilla. Sota la creu, encastada en el padestal, una placa diu als seus “paisanos“: (text M. Herrero)

L’  A V I     H I G I N I

 

Hi ha persones que és impossible de no estimar. El meu avi n’era una.

Va néixer a Corcolilla però la vida el dugué a Cardedeu (Barcelona), on aprengué el mester de ferrer. Però allà no només treballà el metall; també forjà un amor, una família i el respecte de qui l’arribà a conèixer, i encara que tenia tot això, mai no oblidà el seu poble, la seva muntanya, la seva gent…

Així, doncs, demanà tornar-hi un cop més, al paisatge gravat a la ment d’un infant. Demanà formar part d’allò que estimava. Demanà ser ametller… Ésser roca i ésser vent. Com a persona es guanyà el cel, com a avi, el nostre afecte, i, alhora, la seva terra, el nostre respecte.

 

Per a mi, aquesta creu abraça qui no puc abraçar.

 

18/08/2009

La creu en honor al meu avi coronant el turó del Calvario a Corcolilla (València)

La creu en honor al meu avi coronant el turó del Calvario a Corcolilla (València)

Entrada relacionada:

.

Advertisements

4 thoughts on “La creu de l’avi Higini abraça a qui ja no puc

  1. Osrtes!
    No crec que ningú pugui estar més orgullós del que segur que està el vostre avi.
    És tot un exemple d’amor i respecte…però sobretot hi ha una cosa que em conmou en especial i que respecto moltíssim, i és aquesta consciència del llegat famíliar, de la feina i de l’esforç. Espero que sapigueu fer realitat una sisena i una setena i … generació que s’estimi tant com vosaltres l’ofici del voste avi.

    Ostres! no sé pas com coi he anat a petar al blog! és la grandesa d’internet supuso. Sigui com sigui una abraçada des de Girona!

  2. Gràcies Anna 🙂 Salutacions a Girona, una ciutat que m’enamora 😛

    Ens estimem molt el tarannà familiar i ho seguirem fent clar que sí 🙂 Tot i que el cognom del meu avi és Herrero i siguem una nissaga de ferrers, tot plegat és una graciosa coincidència 🙂

    Pots tornar quan vulguis, hi seràs ben rebuda 😀

  3. Crec que t’he linkat al blog de l’Enric Vila! ejjejeje…
    I si! passaré de tant en tan, m’has despertat certa empatia, pq a casa meva (per cert, visc a Girona però sóc de l’Empordanet!!) semrpe hem estat pegesos! Si tot va bé, el meu germà petit serà la cinquena generació com a mínim! crec…
    I jo (suposo que com tu) tot i no dedicar-m’hi ho porto a la sang i em defineix.

  4. És un honor tenir un avi així, i que no només el valorin els de casa sinó també els del fora, això demostra que va ser una gran persona.

    Us heu de sentir molt orgullosos d’ell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s