I si el cel ens cau al damunt?

campanar nadal 1987La passada diada, entre peça i peça del concert de l’onze de setembre, recordàvem que ara fa un bon grapat d’anys, a l’hivern del 1987, la Carme de can Baró (la meva mare) va anar a parlar amb una colla de joves que estaven muntant les festes del poble: Era el grup La Força que, amb els anys, esdevindria la colla gegantera. Els va comentar que sempre li hauria fet molta gràcia veure el gran arbre del costat del campanar engalanat amb llums per les festes de Nadal. I dit i fet. La premsa en va dir “L’arbre il·luminat més gran de Catalunya“.

Parlant sota la seva ombra, ens vam adonar com d’estressat n’estava el pobre arbre. Molt sec. Passava set i se li notava. Poc escocell i poca pluja. I bé, amb la ràdio advertint de tanta pluja i tempesta que s’acosta, m’alegro que no seré l’únic que tindré els peus xops. Llàstima que no sabrem quants litres hauran regat els xiprers del campanar ja que l’estació meteorològica de Meteovilamagore està, espero que només provisionalment, fora de servei. Des d’aquí una abraçada a en Xavier Cruzado amb el desig que ben aviat pugui tornar a posar-la en marxa.

I és que aquests xiprers de veure ploure se n’han fet un fart i segur que se’n recorden de quan més d’un vilamajorenc es va pensar que el cel sí que ens queia al damunt. Va ser a principis de la dècada dels 80 quan unes fortes pluges van ensorrar la muralla del campanar, la de la pujada de l’església i el cementiri vell, escampant pedres, terra i ossos per la plaça de l’església. Els grans amb les mans al cap, els petits amb cranis i costellam als peus, jugant a futbol.

Ep! Que ja comença a tronar! I si el cel ens cau al damunt?

Anuncis

5 thoughts on “I si el cel ens cau al damunt?

  1. Me’n recordo d’aixó que expliques. No sabia que hagués estat idea de la mestressa de Can Baró.

    Te’n recordes de “La Botifarreta” amb aquell cotxe digne d’en Fellinni i la seva senyora fent cinema usant la muralla (amb una tela) com pantalla? No havíes nascut, però la Carme t’ho podrà explicar.

    Són moltes vivències a Sant Pere, i indubtablement la carnisseria i l’espardenyaria sempre estaran entre els meus records més nostàlgics.

    … I la Cristina Romero a la caixa del súper, impagable.

  2. Ricard, quan vam arribar a casa, el dia de la diada, ma mare em va preguntar si et coneixia perquè ens havia vist parlar. Li vaig dir que sí, que havíem coincidit al Consell del Poble i pels blocs… I li vaig retornar la pregunta. Em va dir que tu, de ben petit, ja voltaves per la carnisseria 😉

    No me’n recordo ni n’havia sentit a parlar de la “Botifarreta”. Ja li preguntaré. 🙂

    Va ser la Cristina qui em va ensenyar anar en bicicleta sense les dues rodetes del darrere. Encara em fa mal el dit petit del peu de la patacada que em vaig fer… 😥

    PD. Acabes de fer el comentari número 500 del bloc. Moltes gràcies per participar-hi tan activament 😀

  3. Oi que ho sembla? 😆

    Al ensorrar-se la muralla que aguantava el cementiri vell dels xiprers de l’església, la terra va caure avall amb ossos i tot. Tot un esdeveniment i un espectacle, m’imagino! Els ossos es van recollir i enterrar tots junts al cementiti nou, a l’avinguda dels Quatre Camins. La muralla es va reconstruir de nou. L’actual, molt similar a l’original, no és tant vertical com l’antiga, que feia un efecte més “castral” i “imponent”. La part original és la del tram més proper a can Pau. Si t’hi fixes, veuràs la diferència entre els trams nous i vells 😉

    Per Tim Burton, fixa’t en l’esquelet de l’àngel crucificat que hi ha a la façana de l’entic cementiri de l’església! Esquelet de metall i ròtules, cervell i pulmons de pedra… Això sí que és de Tim Burton!!! :mrgreen:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s