L’esperit d’Arenys s’estén com una taca d’oli

El dia 13 de setembre em vaig sentir arenyenc. Tenia ganes de poder entrar al Centre Moral, introduir una papereta del “Sí” en un sobre i dipositar-lo en una urna mentre una setantena de falangistes lladraven riera avall. Volia posar el meu gra de sorra. Sé que no és un referèndum vinculant, sinó més aviat una costellada, però que se sàpiga d’una vegada que, independentment d’ideologies que ens puguin separar, a molts catalans ens uneix la voluntat que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea.

Diuen que l’esperit d’Arenys s’estendrà arreu de Catalunya com una taca d’oli. Doncs jo ja tinc la llesca de pa a punt i la gana feta.

El dibuix de Francesc Llopis, censurat pel setmanari "El Jueves" per no seguir la línia editorial de la revista. L'autor demana que en fem difusió.

El dibuix de Francesc Llopis, no publicat pel setmanari "El Jueves" per no seguir la línia editorial de la revista. L'autor demana que en fem difusió.

No me’n puc estar de penjar aquest acudit de l’Aleix Saló sobre la consulta d’Arenys, com tots els seus dibuixos: genial!

referendum Arenys Aleix Salo

Entrades relacionades:

Anuncis

5 thoughts on “L’esperit d’Arenys s’estén com una taca d’oli

  1. Con lo bonita que es España… así, tan unidita, tan cohesionada en un gran pueblo feliz, tal cuál un huevo frito, allí, con Madrid en el medio y lo resto tooodo blanquito… :mrgreen:

  2. N’hi ha que sí, que ho voldrien, però a mi em sembla una barbaritat. Podríem formar una gran Hespèria (els “països occidentals”, segons els antics grecs) si Espanya no tingués encara una concepció de l’Estat tan franquista i centralista, però tal com estan les coses em sembla preferible que Portugal romangui allà, ensopit en una mena d’apatia i amb una total falta d’amor propi, és cert, però un Portugal portuguès i no cap província d’Espanya que vegi vulnerats els seus drets més bàsics. El que passa és que mentre l’elit catalana es posiciona cada vegada més en favor de la independència de Catalunya, a Portugal hi ha una suposada elit d’escriptors i intel·lectuals de dretes que creuen que la solució de tots els problemes nacionals és fusionar-se amb Espanya. Realment no sé si són uns pobres il·lusos que veritablement esperen que Espanya els miraria com a iguals o si el que volen en el fons és passar directament a ser espanyols…

  3. Jo també tinc a punt el pa, tinc feta la massa, i el forn encès. Ara només haig d’esperar una estona i ja tindré la llesca a punt. Però, l’oli arribarà abans que quedi sec el pa?

    Pel que sembla aquesta taca d’oli té algun problema al Baix Montseny. I aquesta és la meva por, que el pa em quedarà sec i la única solució que em quedarà és donar el pa a les gallines.

    Tan de bo, el pa me’l pugui acabar de menjar jo enlloc de les gallines.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s