Va, home, fes el pas! No costa res fer-me content!

L’altre dia estava parlant amb un veí del poble. Li direm el senyor “A”. Tot i que no he gosat a dir-li mai que l’aprecio i el considero tot un senyor, ell segurament ho intueix. Sempre és a punt per ajudar en el que sigui sense esperar res a canvi; algú que, tot i no mantenir-hi una relació estreta, saps des d’un bon principi que hi pots confiar cegament. De gent així no n’hi ha massa. “A” em va comentar que visitava aquest bloc amb freqüència i que l’hi agradava (gràcies!). 🙂 Aleshores li vaig dir: “Per què no has deixat mai un comentari? Em faria molta il·lusió!” I la resposta fou un “No ho sé, prefereixo no fer-ho, que després no pararia…” 😮 Doncs, precisament per això! La gràcia d’un bloc és la interactivitat entre tots! Ara que sé que em llegeixes, deixa’m dir-t’ho: va, home, fes el pas! No costa res fer-me content! 😛

higini herrero puntcat bart

Moltes gràcies a en David P., a en Ricard, a l’Arqueòleg Glamurós, a en Pep, a en Lluís C., a l’Adrià, a en Damià, a en Pedro, a l’Òscar G., a en Toni, a la Carme-Laura, a en Carles, a en Kevin, a en Sergi S., a en Joaquim, a en Toby, a la Montse, a en David M., a la Carme, a en Jaume, a l’Anna M., a l’Anna, a l’Anna A., i també a l’altra Anna, a en Feliu, a en David, a en Theo, a l’Arcangelo, a l’Annette, a en Met, a en Miquel, a l’Assur, a en Pere, a en Pau, a en Quim, a en Puigcarbó, a en Josep, a l’altre Josep, a en RS, a l’Aleix, a en Javier, a la Glòria, a la Teresa, a l’Edi, a l’Estel·la, a en Marc, a en Lluís P., a en Dani, a en DVK, a en Quico,al Pungoles Opina, a en Riky, a en l’altre Pere, a l’Israel, a l’Alba, a en Damagatotis, a en Joan… pels vostres comentaris. 😀

T’hi afegeixes?

Entrades relacionades:

Advertisements

16 thoughts on “Va, home, fes el pas! No costa res fer-me content!

  1. El comentari sempre és el carro que el bou arrossega, a vegades l’almoïna agraïda del lector, poques vegades la rèplica, però en qualsevol cas, per les plantes que posem en aquest jardí virtual, sempre són una pluja molt ben rebuda per fer-les florir. i què el jardiner, ansiós, espera cada vespre.

  2. Com bé diu en Ricard, els comentaris són l’aliment dels blocs i un comentari es pot fer sense gens d’esforç i en un moment, oi David? 😉 😆 hehehe

  3. Quan visiti el bloc de l’Higini, deixaré un comentari
    Quan visiti el bloc de l’Higini, deixaré un comentari
    Quan visiti el bloc de l’Higini, deixaré un comentari
    Quan visiti el bloc de l’Higini, deixaré un comentari:

    COMENTARI!

    (deixat)
    Anna

  4. Hola Higini,
    Moltes moltes moltes felicitats!!! Felicitats per aquest magnific bloc!!!! i com no per al teu aniversari.
    Hi han tantes coses a llegir, a votar que…. encara no ho he vist tot!!! però al que he vist super super super xulo! a partir d’ara…. ja sòc una fidel seguidora teva!!!
    Gràcies.
    P.D., si no saps qui sòc, si el meu nom no et sona, pregunta als teus pares…
    i si necessites recolçament per promoure una rehabilitació de Sant Elies, pots contar amb mi!!!!!
    Reitero Gràcies!

  5. Esther, moltes gràcies pel comentari! Molt maco 🙂
    Sigues benvinguda 😉

    PD. Havia acompanyat d’ajudant al meu pare a posar-hi alguna barana a can Cervelló 😀 hehehe 😛

  6. Caram, Ricard, et fixaré per la meva cadena de blogs. Aixó es poesía bloggera.
    Els comentaris als blogs son un treball més per el blogger. Aquest avís del email quand estás enfrascat amb págines innominades i absurdes; es una tamborilada de punts i lletres que n´hi ha que descifrar, moderar, penjar. Els bloggers podem dir per la galería que rebre comentaris es d´agrair. Higini es un paio molt generós, evidentment.
    I parlant de la cabina fantasma, he de dir que els nens del parc no trucan i les mares ja porten el móvil.

  7. Et felicito Higini!
    Sols et puc posar unes paraules del estimat Pere Quart, crec que les segueixes fil per randa i amb excel·lent com a resultat final.
    Des de Tennesssee una forta abraçada. Si tens facebook seria un honor ser amic teu!

    Sàpigues company

    Sàpigues company,
    tu que ets conscient
    que no tot és por,
    que no tot és plany,
    que no tot són crits
    i ràbies i cops.
    Ni desig d’amor
    ni amor compartit.

    Cal pensar també
    i molt aviat
    en aprendre bé,
    amb vocació
    i aplicadament,
    un ofici clar,
    un treball decent.

    Company, cal servir
    segons els teus dons,
    sense vanitat.
    Si no, què seràs?
    Un número més,
    un paràsit més,
    una nosa més.

    Si no vols ser esclau
    del podrit diner,
    del poder d’un sol
    o el poder de molts,
    fes-te abans esclau
    de les teves mans
    i del teu cervell,
    a profit de tu ,
    a profit dels teus,
    a profit de tots.

    Tot depèn de tu
    i de cadascú.

    Pere Quart

  8. Has estat una troballa, anava cercant informació del sender PRC 139 quan he trobat el teu blog m’agrada especialment perquè som veïns de Sant Pere, però jo nomes fa 11 anys, i m’agrada aquest poble, la seva natura, l’historia que l’envolta, la rectoria i la meravellosa Torre Roja.
    Et seguiré per el mail, ja m’he subscrit.
    I per cert, has fet una bona feina a l’Ajuntament i pel poble.

    • Pere, m’alegra que el bloc t’agradi i desitjo que t’hagi fet servei la informació del sender. Moltes gràcies pel comentari 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s