Brindàrem per Hipòcrates, tots dos!

HippocratesA la classe de “Prevenció de Riscos Laborals”, hem parlat de l’origen de la preocupació pel benestar en les condicions de treball. Tot i que pot semblar una preocupació molt recent, ja fa temps que un ancià en parlava als seus deixebles. Era Hipòcrates, un savi grec del segle IV abans de Crist, considerat el pare de la medicina científica. Quan la malaltia era considerada un càstig diví, ell descrivia les malalties que afectaven les cames dels miners de les mines de plom (el saturnisme)… Tal era el seu prestigi que durant segles els seus coneixements es consideraren tan excelsos que no calien ser millorats. Encara avui, els metges, en acabar la carrera, fan el jurament hipocràtic com a compromís ètic amb les bones pràctiques de la professió.

Les seves tècniques mèdiques eren, segons el grau d’intervenció, la cirurgia, els medicaments, la higiene i una bona dieta. La famosa dieta mediterrània. Aquesta darrera inspirà una cançó popular de taverna grega que diu així:

Jo tenia un mal ben dins el cor / i a un metge encomaní tot el meu cos; / en comprovar que tot era al seu lloc / així, improvisà les conclusions:

-Si vol, pot fer / com fa tota la gent: / deixar tots els plaers, / morir una mica abans. /Savis han dit / que el peix era roí, / que l’oli era un verí, / i el vi pecat mortal.

Com que el doctor em va guarir d’un cop, / brindàrem per Hipòcrates, tots dos / tot recordant cançons a cada glop / de Creta, de l’Alguer i d’altres llocs. / El vi també / dansava en els tonells / brindant pels seus parents, / les vinyes prop del mar. / El Penedès volia vi arlès / i a Dènia el moscatell / retsina demanà.

Que vagi d’entrada la confessió del meu absteniment alcohòlic. Ni una gota. Però, en canvi, m’encanten les cançons de taverna. A França, hi ha una cançó del beure de Grabriel Bataille (1615) que vaig escoltar per primera vegada cantada per una coral al peu de la Torre Roja durant la Festa Medieval del Vilamagore. Deia així:

L’únic remei a la migranya es un dinar ben abundós, si, com es lògic, l’acompanya un vi de la bota del racó.

Diuen que l’aigua fa malbé els camins, brinda, brinda, brinda, brinda amb els amics. Beu-te aquesta ronda, que tornarem a omplir. bis

Es un vinet criat per l’avi, que se’l guardava amb molt d’amor . Qui en beu un got es torna savi sense cap llibre ni lliçó.

Diuen que l’aigua fa malbé els camins, brinda, brinda, brinda, brinda amb els amics. Beu-te aquesta ronda, que tornarem a omplir. bis

Aire, amics meus! Alcem els vasos, lluents els ulls contents els cors! Qui estigui trist que es quedi a casa, sol i pansit com un talòs.

Diuen que l’aigua fa malbé els camins, brinda, brinda, brinda, brinda amb els amics. Beu-te aquesta ronda, que tornarem a omplir. bis

Si vols sentir-la amb la lletra original francesa però amb una música més moderna:

Al principi (1994), Festa Medieval durava quatre dies seguits, de dijous a diumenge. I jo, quan s’acostaven les sis de la tarda, pujava cap a la plaça cada dia cames ajudeu-me per estar a primera fila i escoltar cantar aquesta cançó. I ara, passats quinze anys, continuo destrossant-la cantant quan vaig en cotxe (i sol)… 😀 Diuen que l’aigua fa malbé els camins, brinda, brinda, brinda, brinda amb els amics. Beu-te aquesta ronda, que tornarem a omplir…

Anuncis

2 thoughts on “Brindàrem per Hipòcrates, tots dos!

  1. Les cançons de taverna són molt bones i interessants, especialment aquelles que són interpretades pels propis usuaris de la taverna.

    Segur que no veus alcohol? Jo diria que si!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s