Puigcercossus, tu també, fill meu?

logo_ercQueden lluny aquells dies en què Carod i Puigcercós es van unir per descavalcar Àngel Colom i Colom (el 6 ales) de la presidència d’Esquerra Republicana. Sota la direcció de Carod, Esquerra va assolir els millors resultats de la seva història recent amb 23 diputats al Parlament de Catalunya i va ser el pare de la fórmula del Tripartit (PSC-ERC-ICV). Les lluites de poder internes van separar els camins de Carod i Puicercós malgrat coincidir en l’aposta pel Tripartit I, II i III. En el darrer Congrés del partit, els líders que podien fer ombra a Puigcercós varen ser derrotats: el crític Bertran ignorat i arraconat. El rebel Carretero, expedientat i expulsat. I el vicepresident Carod, convidat a renunciar a presentar-se com a cap de llista altra vegada i deixar via lliure a en Puigcercós. I així ho va fer Carod però deixant clar: “Joan, ara és la teva hora. Aprofita-la. No et deixaré sol. No m’inhibeixo. No em retiro. No em desentenc, al contrari. Et vull acompanyar al teu costat a primera línia de compromís polític en aquesta etapa“:

Només han passat sis mesos i s’ha filtrat que Puigcercós ja ha comunicat a Carod que no comptarà amb ell ni a les llistes (no serà diputat ni president del Parlament) ni al futur govern (tampoc conseller ni vicepresident). És a dir, se l’ha convidat a inhibir-se i retirar-se de la primera línia política per ajudar a la renovació que demana la nova etapa d’Esquerra.

carod-i-puigcercos

La renovació de cares serà encapçalada per Joan Puigcercós, diputat des del 1992 (època daurada del Maragall olímpic). Qui hi vulgui veure una lluita de poder interna, un repartiment de poder o una enemistat manifesta, simplement, és un malpensat.

Esquerra encara és un partit assembleari i seran els seus militants qui escolliran el cap de llista (Puigcercós) i serà aquest qui triarà qui l’acompanyarà a la candidatura al Parlament. Fins aquí, cap retret. Però potser caldria preguntar-se si aquestes són les millors formes d’escenificar un relleu. A uns dies de nomenar candidat, enmig de la tempesta d’informes inútils i estudis sobre el programa POLÒNIA, el nou Reagrupament de Carretero… era aquesta la millor manera? Personalment, crec que no s’hauria pogut fer pitjor. Ara, quina autoritat moral li queda a la cara visible d’Esquerra al Govern català? Cal recordar que en Carod, tot i una gestió tan discutible que es vulgui, no deixa de ser el vicepresident del Govern de tots els catalans.

En fi… Amb prou feines han sonat els primers compassos dels tambors que anuncien la Gran Guerra i ja hem sentit les paraules del primer moribund: Puigcercossus, tu també, fill meu?

Entrades relacionades:

Anuncis

6 thoughts on “Puigcercossus, tu també, fill meu?

  1. Puigcercós em recorda talment a Stalin, un funcionari del partit, sense cap carims, que ha trepat per les ombres dels passadissos, aliant-se amb els enemics dels seus enemics per despre´s apunyalar-los a tots.

    “El partit avança depurant-se” fantàstic! Així pensen aturar als ultres de Reagrupament del nazi Barrera?

  2. Home, no t’has passat un pel amb la comparació? 😯 Una cosa és que es pugui titllar a en Puigcercós de poc diplomàtic, de no cuidar les formes, de tauró polític fins i tot… Però és president i candidat d’Esquerra perquè així ho han votat els militants del seu partit i en Carod no té per què tenir una cadira reservada a totes les eleccions.

    En Puigcercós ha fet una aposta de renovació (no de cares ja que ell ja fa anys que volta per ERC, però sí de sector). El sector de Ripoll substitueix al sector de l’avellana. I en Carod -crec- farà un pas enrere i un cop passades les eleccions li retraurà la fuita de vots cap a Agrupament, CiU i l’abstenció.

    Puigcercós, Ridao i companyia no han sigut gens hàbils a l’hora d’escenificar la retirarada d’en Carod… però d’aquí a comparar-lo amb Stalin hi va un bon tros, no?

  3. Jo crec que en el moment en que l’impresentable Sr. Carod deixi de remenar la perdiu, ERC podrà tenir un cert futur i fins i tot guanyar vots. Sigui com sigui, poder deixar de veure al Carod per televisió, en mítings, etc… és un luxe per tots els catalans. Només per això hauríem de votar tots ERC a les properes eleccions… En fi 😛

  4. És el que diferencia ERC de la resta de partits. Aquí les punyalades són públiques. Passin i vegin com ens esbatussem! Quatre gats mal comptats i barallats. Com es pot arribar a llençar per la borda un capital polític tan gran en tan poc temps? L’error d’ERC no han estat els tripartits, ha estat l’absoluta manca de lideratge dels seus dirigents, la inexistència d’un rumb clar i la publicitat interessada de totes les desavinènces. Quina colla d’inútils!

  5. Gràcies Pedro. A mesura que s’acosta la data de les eleccions es van atomitzant més les candidatures (ja n’he comptat vuit i mitja…), això ja sembla l’efecte TDT passat a la política…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s