L’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor dóna suport a la consulta independentista

Avui, a les 12 del migdia, s’ha celebrat un Ple extraordinari per votar la moció presentada per la Coordinadora Independentista de Sant Pere de Vilamajor. La moció ha estat aprovada amb els 8 vots a favor de Convergència, Esquerra, el GISP, els Independents de Sant Pere i el regidor del grup mixt. Els dos regidors socialista i popular hi han votat en contra. Així doncs, l’Ajuntament ha acordat donar suport a la consulta: “Està a favor que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, lliure, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”

Moció Consulta sobiranista SPVDemà dissabte, 17 d’octubre, es farà la presentació de la Coordinadora a les 19h a la Rectoria. [+ info]

Entrades relacionades:

Anuncis

7 thoughts on “L’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor dóna suport a la consulta independentista

  1. M’agradaria saber qui dels que van formular la pregunta pot assegurar que una hipotètica Catalunya independent podria formar part de la Unió Europea, tenint en compte que no hi ha cap indicador al Dret Internacional ni a la pràctica internacional que ho justifiqui.

    La Convenció de Viena de 1978 sobre la successió dels estats en matèria de tractats internacionals no resulta gaire aclaridora, ja que quan parla de la successió dels tractats constitutius d’una organització internacional, dóna preferència a la decisió de l’organització (article 4), i ni tan sols preveu clarament la continuïtat dels tractats en cas de separació dels estats, tot i que en principi, sí (article 34).

    El que és molt més clar és la pràctica seguida al respecte, o el costum internacional, que és la base del Dret Internacional. I el que diu el costum és que quan una part del territori d’un estat se separa per formar un nou estat, els nous estats (o els estats d’independència recent, en cas de descolonització) hauran de passar per totes les condicions d’adhesió al tractat constitutiu. Així ho va fer, per exemple, Montenegro al 2006 per formar part de les Nacions Unides, després de la escissió de Sèrbia. I si bé Catalunya probablement podria adherir-se a les Nacions Unides, sembla que no ho podria fer a la Unió Europea. No existeix cap precedent, i està previst al Tractat de la Unió Europea de 1992 (ni a revisions, com ara el Tractat de Lisboa). Catalunya ho tindria difícil bàsicament perquè si ha de seguir els mecanismes habituals d’adhesió a la Unió Europea, necessita l’aprovació per unanimitat de tots els estat membres, i com seria lògic pensar, Espanya i altres estats plurinacionals votarien en contra, per por d’altres escissions.

    Per tant, incloure a la pregunta de la consulta un punt com a garantit, quan en principi sembla impossible d’acomplir, i que no depèn dels organitzadors ni de la mateixa Catalunya hipotèticament independent, és demagògic i invalida els resultats que es puguin obtenir. S’obtindrien els mateixos resultats si la pregunta fos “Està a favor que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, lliure, democràtic i social, fora de la Unió Europea, i possiblement aïllada internacionalment?” ? Seria interessant saber-ho.

    Un petó, Higini!

  2. Jo crec que no invalida cap resultat ja que la consulta està feta en la hipòtesi de pertànyer a la unió europea. Per altra banda la pregunta que tu formules de constatar fora de la unió és tendenciosa i barata. Potser hi ha altres preguntes més simples que donarien un resultat satisfactori també com ara: “Esta a favor d’un estat català independent?”

  3. Ei Mikeldi 🙂 M’agrada molt veure’t per aquí 😉
    😀 Una abraçada!

    Diu un ex-vocal del Consell General del Poder Judicial que “la legislació internacional preveu que si Catalunya mai s’independitza pugui convertir-se automàticament en nou estat membre de la Unió Europea.”

    Argumenta que l’article 17 del Conveni de Viena de 1978 estableix que “quan una nació s’escindeix té el dret de subrogar-se i assumir les obligacions contretes per l’estat al qual pertanyia” i que “només ho ha de notificar a totes les parts”, és a dir, que en el cas de Catalunya “seria tan fàcil com comunicar-ho” al govern espanyol i als altres 26 socis de la UE.

    El Tractat de Lisboa, que entrarà en vigor el 2009 (¿?), no inclou cap norma específica sobre una possible escissió de nacions que ara pertanyen a estats membres de la UE, com Catalunya, Euskadi, Escòcia, Flandes o Gal·les. El govern espanyol de José Maria Aznar va intentar introduir una “clàusula d’intangibilitat de fronteres de la UE”, però va retirar-la “quan se’n va adonar que això significava renunciar a la reivindicació sobre Gibraltar”.

    Aquest ex-vocal i jurista explica que “quan no existeix normativa comunitària, s’aplica la legislació internacional, que també han signat els socis de la UE”.

    • És interessant, però no estic totalment d’acord amb el que diu aquest senyor:

      La citació que fa aquest senyor o que fas tu de l’article 17 de la Convenció de Viena de 1978 no és del tot precisa. No parla de nacions, parla de “Estados de reciente independencia”. Si mires les definicions dels conceptes a l’article 2, aquest nom és un eufemisme per no dir ex-colònies. Catalunya hauria de demostrar internacionalment el la seva qualitat de colònia espanyola, ja que si no, només s’aplicarien les normes de la Parte 4, Unificación y separación de estados (article 31 i endavant), on no hi ha la mateixa clàusula que pels Estados de reciente independencia. Actualment, les Nacions Unides no inclouen a Catalunya com a colònia (Ni Ceuta ni Melilla. Gibraltar, curiosament, sí).

      A més, en cas que es pogués aplicar l’article 17, en el punt 3, diu:
      “Cuando en virtud de las estipulaciones del tratado o por razón del número reducido de Estados negociadores y del objeto y el fin del tratado deba entenderse que la participación de cualquier otro Estado en el tratado requiere el consentimiento de todas las Partes, el Estado de reciente independencia podía hacer constar su calidad de Parte en el tratado sólo con tal consentimiento. “
      Traduït: tenint en compte l’estatus d’organització restringida en règim de semitancament de l’Unió Europea, els estats membres podrien decidir sotmetre l’entrada a votació.

      En tot cas, i com a conclusió, no crec en absolut que l’entrada a l’Unió Europea fos tan fàcil com “notificar-lo a totes les parts”. Però bé, no hi ha res clar, no hi ha cap precedent i no sabem si la hipotètica escissió es faria en contra d’Espanya o si estaria disposta a col·laborar. Crec que el futur europeu de Catalunya no depèn tant de la legislació, que és molt poc concreta, sinó de la voluntat de cooperació de la resta de les parts, que es guiarien sobretot per la manera en la que s’ha fet l’escissió. Segueixo pensant, doncs, que l’opció més correcta seria esborrar la menció de l’Unió Europea i estalviar-se un possible problema.

  4. La pregunta que jo havia formulat no era la meva proposta, només volia que es veiés la poca lògica de la que s’utilitza actualment. Dir que Catalunya podria aïllar-se és tan demagògic com dir que s’integraria a la Unió Europea. Per tant, la teva proposta és la més correcta i la que mostraria els veritables resultats de la voluntat, no condicionats per promeses incertes. Jo crec que la referència a la Unió Europea sí que invalida la legitimitat dels resultats del referèndum, i de fet jurídicament podria invalidar-los: en cas que l’adhesió no es produeixi i si es demostra que la presència d’aquest element ha estat una base essencial per a la manifestació del consentiment dels participants (com ho seria al meu cas).

  5. I que més dona si posa que Catalunya serà membre de la UE o un anell de Saturn?? Si el referenedum no te cap valor me´s enllà del seu simbolimse com a Performance?

    Molta sort i que us distregueu una bona estona! Ja ens narraràs si batiu el búlgar 96% d’Arenys! Desgraciadament no tindreu tanta premsa, passada la novetat a poca gent sembla interessar-li ja!!

    • Francament, Arqueòleg, no sé per què et crispa tant aquest tema… Aquest acte serveix per afirmar un posicionament ideològic i sondar la intenció dels habitants del municipi, de manera que la formulació correcta de la pregunta és imprescindible. Ara bé, tot i que comparteixo els dubtes d’en Mikeldi, crec que el plantejament de la pregunta és correcte i que la menció a la UE no només s’hi escau sinó que fins i tot és necessària. S’ha d’informar el votant d’el marc concret ideal en què es planteja la situació de Catalunya després d’escindir-se d’Espanya. El que no pot ser és que el votant dubti perquè “votaria que sí, però… en quines condicions?”…
      Però, com he dit, comparteixo els dubtes d’en Mikeldi perquè tampoc no tinc tan clar que tot serien flors i violes… Si la formulació de la pregunta és important en aquesta performance, com li diu l’Arqueòleg, en una situació de referèndum oficial la formulació correcta, clara, gens demagògica i sense idealismes és condició sine qua non! La qüestió és massa seriosa com per endur-nos després un disgust…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s