Les eleccions al Parlament de Catalunya es vilamajoritzen

A Sant Pere de Vilamajor es van presentar 8 candidatures per ocupar les 11 cadires del Ple. Un fet bastant insòlit… fins ara. Mentre cada vegada el mapa polític espanyol tendeix al bipartidisme PP-PSOE, el mapa polític català tendeix a l’atomització després que Ciutadans trenqués el tabú del “Aquí ja no hi ha espai per a ningú més“. Ja hi ha deu o onze candidatures a la vista i amb tots els matisos possibles perquè cadascú trobi aquella que s’adapti més a la seva forma de pensar. Talment com si fós una estratègia per reduir el vot en blanc! Hi haurà espanyolistes centralistes, federalistes, espanyolistes dretans i esquerrans, socialistes, ecosocialistes, catalanistes, nacionalistes, populars, populistes, progressistes, futbolistes, independentistes a curt, mig i llarg termini, liberals, conservadors, neocomunistes…

Tria, tria!possibles-candidats-eleccio

Artur Mas. A la tercera va la vençuda? Estat de la qüestió: L’Artur va guanyar les eleccions però li van dir que el que comptava no era el nombre d’escons sinó el nombre de vots: Maragall va ser president. L’Artur va tornar a guanyar les eleccions però li van dir que el que comptava no era el nombre de vots sinó la capacitat d’arribar a pactes amb altres forces polítiques: Montilla va ser president. L’Artur es torna a presentar i si aquesta vegada no aconsegueix la presidència potser ja no li deixaran tornar a provar. L’alcaldíssim Recoder està a l’aguait. Objectiu del candidat: Evitar el Tripartit III i aconseguir, a la tercera, formar govern. Objectiu del partit: Si el Tripartit III no suma, que no hi hagi cap alternativa possible a un govern convergent en minoria amb suports puntuals d’altres partits.

José Montilla. Tercer tripartit? Estat de la qüestió: Montilla és president de la Generalitat, primer secretari del Partit Socialista i, amb el permís de Montserrat Tura i Antoni Castells, únic i indiscutible candidat del PSC. Objectiu del candidat: Visualitzar l’obra govern. Objectiu del partit: La sociovergència està descartada i encara més si no està liderada per Montilla. L’única opció passa per reeditar el Tripartit III (PSC-ERC-ICV) i atacar al principal contrincant (CiU) per dretà (pro-PP) i per sobiranista (pro-ERC o pro-Reagrupament).

Joan Puigcercós. Equidistància creïble? Estat de la qüestió: Havent apartat del camí a Uriel BertranJosep Lluís Carod Rovira i Joan Carretero, Puigcercós ha esdevingut protagonista únic del partit republicà. Intentarà per tercera vegada consecutiva la tàctica de l’equidistància entre CiU i PSC per tornar a apostar finalment pel Tripartit III? Encara no ho sabem. Objectiu del candidat: Evitar la davallada pronosticada en les enquestes i consolidar-se com a líder indiscutible del partit. Objectiu del partit: Reeditar el Tripartit III i, si no pot ser, entrar al govern convergent de Mas. La principal preocupació haurà de ser controlar la fuga de vots de l’excisió de Carretero i el desgast de govern.

Joan Carretero. Independència i independència. Estat de la qüestió: L’aposta de Carretero és un doble salt mortal i sense xarxa. Després de sortir d’ERC, després d’intentar sense èxit evitar el Tripartit II, es presenta amb una nova marca que té com a únic punt de programa assolir la independència: la Casa Gran de l’Independentisme? Objectiu del candidat: Evitar el Tripartit III i guanyar visibilitat mediàtica. Objectiu del partit: Posar la independència a l’agenda política i recollir els vots sobiranistes d’ERC, CUP, CiU i els abstencionistes. Un mínim de 10 diputats.

Joan Herrera. Del gust dels tomàquets al noi de la bicicleta. Estat de la qüestió: Després del turbulent pas d’ICV per Interior, Joan Saura renuncia a la primera línia política i deixa pas a una nova generació dins de la formació ecosocialista. Objectiu del candidat: Consolidar-se com a nou dirigent d’ICV i ocultar la unànimement criticada gestió de Saura a Interior. Objectiu del partit: No aparèixer com a marca blanca dels socialistes, potenciar l’eix dreta-esquerra per sobre del catalanisme-espanyolisme i, per damunt de tot, reeditar el Tripartit.

Alícia S. Camacho. Entre dimissions, escàndols i SMS. Estat de la qüestió: La dinàmica política catalana ha portat el Partit Popular a la marginalitat política. Ningú no hi vol pactar i ells mateixos o se’n van o confessen -via SMS- que el partit és una merda. Això és un perill. Davant les queixalades desesperades dels darrers espeternecs de Ciutadans o les queixalades tauronils de Nebrera, cal cuidar el flanc espanyolista encara que això signifiqui tancar-se la porta definitivament d’un pacte amb CiU. Un exemple és la impugnació davant del Tribunal Constitucional de la nova Llei d’Educació de Catalunya. Objectiu de la candidata: Reforçar-se com a presidenta del partit. Objectiu del partit: Segons Nebrera, limitar-se a mantenir el potencial 20% del vot fidel conservador espanyolista.

Montse Nebrera. Algú em segueix? Estat de la qüestió: Enèsim intent fallit de centrar el PP. Com ja li va passar al seu mentor Josep Piqué, Nebrera tampoc se n’ha sortit, i marxa amb un cop de porta cap a un projecte encara no definit. Objectiu de la candidata: Demostrar que existeix un espai liberal-conservador en una Espanya federal asimètrica i, de passada, tocar allò que no sona a la nova direcció del Partit Popular. Objectiu del partit: Encara no hi ha partit.

Albert Rivera. Amb el cul a l’aire. Estat de la qüestió: Ciutadans s’està desinflant tan ràpidament com es va inflar ara fa tres anys, amb l’agreujant que l’han desinflat des de dins. Objectiu del candidat: Sobreviure políticament. Objectiu del partit: No desaparèixer.

UPyD. Opa hostil. Estat de la qüestió: UPyD també viu moments convulsos interns com Ciutadans, però els resultats electorals els acompanyen millor que a la franquícia catalana. Objectiu del candidat: Encara no està designat. Objectiu del partit: Menjar-se Ciutadans.

Josep Anglada. El salt o l’assalt al parlament. Estat de la qüestió: El partit d’Anglada, titllat de falangista, populista i xenòfog, fa el pas de les municipals a les eleccions al Parlament. Objectiu del candidat: Aconseguir l’acta de diputat. Objectiu del partit: Guanyar visibilitat mediàtica i entrar al Parlament.

Joan Laporta. No em perdeu de vista. Estat de la qüestió: El president del Barça va temptejant amb partits sobiranistes sense comprometre’s amb ningú a l’espera del moment oportú per fer el salt a la política. Darrerament se l’ha pogut veure portant torxes amb Esquerra Republicana, darrera de pancartes al costat de Joan Carretero, fent-se fotografies amb Artur Mas o lluint amistats de l’òrbita convergent… Els seus postulats oberta i desacomplexadament independentistes li han portat elogis i atacs per totes bandes. Alguns, apel·lant al personalisme de Laporta, no descarten una candidatura pròpia…

Algú més s’anima?

T’interessarà:

Anuncis

4 thoughts on “Les eleccions al Parlament de Catalunya es vilamajoritzen

  1. L’altre dia tenia temps per perdre i em vaig dedicar a fer estrambòtics càlculs electorals. Full d’excel, antics resultats, enquestes i una bona dosi de percepció basada en la collita pròpia. Tens dos escenaris:

    El primer, el creixement del sobiranisme es fa notar però molt lleugerament, Reagrupament no aconsegueix mobilitzar l’abstencionisme ni desgastar CiU, sí que ho aconsegueix en certa mesura amb ERC però acaba sent percebut com un partit testimonial de quatre eixalabrats però amb suport. La resta de partits extraparlamentaris no compten, no crec que entri ningú i Ciutadans desapareixerà. Sota aquests supòsits tindràs: CiU 54; PSC 35; ERC 15; PP 15; ICV 11; Reagrupament 5. El resultat és la sociovergència.

    El segon, el sobiranisme es fa notar, Reagrupament dóna la campanada, aconsegueix rescatar de l’abstenció els desencantats d’ERC, restar-li vots i en menys mesura restar-ne a CiU. Sota aquests supòsits tindràs: CiU 45; PSC 32; Reagrupament 20; PP 15; ERC 12; ICV 11. El resultat és la sociovergència.

    Una volada de coloms com una altra però amb un mateix resultat.

  2. centrar el PP era l’objectiu de la Nebrera? d’una dona que ha dit que el matrimoni homosexual és com “una boda entre germans o entre una dona i un dofí” crec que no se’n pot dir centrada. simplement volia ser la ‘jefa’ del PPC, la pija operada l’ha guanyat per alguns vots i ha marxat rebotada… corrents a criticar l’Aznar i a escriure el llibre per, al menys, passar per caixa

  3. RS, un dia faré algun post sobre política-ficció dels resultats electorals 😉

    😯 Marquitos, estàs insinuant que el llibre de la Nebrera i la seva marxa han coincidit en temps per algun altre motiu que la casualitat ???! 😉 😆

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s