Llistat dels 100 pobles que faran la consulta sobiranista el 13 de desembre

Reunió organitzativa. Foto: AVUI

Reunió organitzativa. Foto: AVUI

Aquest dissabte, les diverses coordinadores, entre elles la de Sant Pere de Vilamajor, s’han reunit a Arenys de Munt per tal de coordinar les consultes que se celebraran el proper 13 de desembre.

Ja hi és el teu poble o ciutat?

Llistat dels municipis que ja han confirmat que faran la consulta sobiranista el 13 de desembre de 2009: (Actualització novembre 2009: clica aquí per veure la llista ampliada dels 167 pobles)

CLICA AQUÍ PER VEURE EL MAPA ACTUALITZAT

El Vallès Oriental: Sant Pere de Vilamajor, Sant Celoni, Les Franqueses del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Llinars del Vallès, Cardedeu, Tagamanent, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera

El Maresme: Canet, Premià de Mar, Arenys de Mar, Masnou, Sant Pol de Mar, Argentona, Tiana i Vilassar de Dalt

El Vallès Occidental: Sant Cugat del Vallès, Castellbisbal, Gallifa i Sentmenat

Osona: Santa Eugènia de Berga, Taradell, El Brull, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç, Torelló, Alpens, Vic, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Montesquiu, Sora, Vidrà, l’Esquirol, Roda de Ter, Tona, Santa Eulàlia de Riuprimer, Prats de Lluçanès, Lluçà, Olost, Manlleu i Perafita

El Bages: Sallent, Monistrol de Montserrat, Callús, Navàs i Castellbell i el Vilar

El Solsonès: Solsona i Clariana de Cardener

El Berguedà: Berga i Puig-Reig

L’Urgell: Tàrrega, Castellserà, Bellpuig i Agramunt

El Pla Urgell: Linyola, El Palau d’Anglesola i Ivars d’Urgell

El Segrià: Alcarràs i Corbins

Les Garrigues: Les Borges Blanques, Arbeca, Juneda i Fulleda

La Noguera: Ponts

El Pla de l’Estany: Banyoles, Porqueres, Palol de Revardit, Serinyà, Sant Miquel de Campmajor, Camós, Cornellà de Terri, Esponellà, Crespià, Vilademuls i Fontcoberta

La Garrotxa: Besalú, Argelaguer, Maià de Montcal, Ridaura

La Selva: Arbúcies, Sils i Caldes de Malavella

El Baix Empordà: Torroella de Montgrí i Jafre

El Gironès: Cassà de la Selva i Celrà

L’Alt Empordà: La Jonquera, Roses i Palau Santa Eulàlia

El Baix Camp: Almoster

La Conca de Barberà: Les Piles

El Tarragonès: Constantí

L’Alt Penedès: Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia

El Baix Penedès: Arboç

El Garraf: Vilanova i la Geltrú

CLICA AQUÍ PER VEURE EL MAPA ACTUALITZAT

(Actualització novembre 2009: clica aquí per veure la llista ampliada)

Altres municipis, per qüestions d’organització, faran la consulta en altres dates, segurament el mes d’abril, com Girona, Manresa…

T’interessarà:

About these ads

19 thoughts on “Llistat dels 100 pobles que faran la consulta sobiranista el 13 de desembre

  1. Home, hi han pobles que amb prou feiens tenen 100 habitants!! A Camos hi vaig estar excavant i la suma d’habitants es inferior a la de la meva escala!

    Quans pobles hi ha del Baix Llobregat o Barcelonés, on hi viuen respectivament 800.000 i 2.200.000 habitants?? CAP

    Clar, que en aquests municipis igual el resultat no és del 96% búlgar i no interessa!

    • De veritat, Arqueòleg, ja són ganes de ficar-hi pegues i frivolitzar-ho tot plegat! Ja ha quedat molt clar que a tu no t’agrada la idea d’una Catalunya independent d’Espanya però quin problema tens amb una consulta popular?? Per què et molesta tant??? I per què has de veure-hi segones en tot?? T’has parat a pensar que potser no es fan aquestes consultes a municipis molt poblats per les dificultats logístiques que això comporta? I, per cert, posat a fer preguntes, podries ajudar-me a entendre per què et desagrada tant la idea d’una Catalunya independent? No m’has de convèncer de res però t’agrairia moltíssim si m’exposessis uns quants arguments que justifiquin la teva posició perquè, francament, no l’entenc!…

      • 1.- Qui frivolitza la democràcia es qui realitza parodies d’eleccions veritables sense cap control ni garantia democràtica.

        2.- No estic en contra ni a favor de la independència, soc internacionalista i m’es igual si la banderola del meu ajutament te 2 o 4 barres, estic en contra de que el nacionalisme folclòric del Barça vs Madrid envaeixi tot el discurs polític, eclipsant lluites socials infinitament més importants, amb un discurs heguelià de patries irredemptes que serveixen de justificació i legitimació a Millets, Coloms i Laportes varis.

  2. És evident, Arqueòleg, que el veritable esperit del Poble Català, no és precissament a Bellvitge ni al Raval. L’independència, que no és una reivindicació, sinò simplement una recuperació nacional, només la poden sentir els hereus d’aquells que van lluitar per mantenir-la, que varen morir en perdre-la.

    A les grans ciutats, on l’esperit de la Catalunya que sempre ha estat no existeix, la consulta al respecte de la independència és una crònica anunciada.

    És tant ridícul fer un referèndum a las grans ciutats de casa nostra com fer-ho a la resta d’España respecte la independència de Catalunya.
    Però més gent no representa més a Catalunya; Catalunya és i serà per molt que la democràcia que dona el vot a qualsevol per a qualsevol tema, doni la seva majoria a seguir sotmesos a l’Estat dels que no tenen estat, a la bandera dels que no tenen bandera.

    En un país, el nostre, on el 30% dels joves no han nascut a Espanya, on no hi porten ni mitja dotzena d’anys, aquesta lluita per una Catalunya lliure està perduda, certament. De fora vingueren, i de casa ens traieren…

    El poble català no és lliure per decidir el seu destí. I català no és només qui viu i treballa a Catalunya, són moltes coses més.

    • Es a dir, els Hospitalencs no som prou catalans, ja que som sopitosos de no tenir la sang ni la raça prou pura ehh.

      I que ens fareu als ciutadans del BAix Llobregat quan sigueu independents? Tancar-nos en ghetos? Enviar-nos a gulags de reeduació? Expulsar-nos de la pàtria?

      I ja no pregunto pels Valencians quan feu l’Anchluss clar…

  3. Jo penso que la independencia de Catalunya es valuosa per la seva cultura, la seva llengua i la seva identitat, per la seva economía, peró no arribaríen al cel ni a un mon de bienaventurats al dia següent, per la raó de que tindríen les mateixes classes socials q´ara, les mateixes forçes polítiques, el mateixos grups de pressió poderosos i dominants, i tot aixó al bell mig d´un món liberal on les grandes potencies es reparteixem les zones d´influencia a un map d´interesos geoplítics.
    Penso que el mateix entusiasme que posem a l´esforç per la Independencia de Catalunya, sería bó posar la meitat per que la crisis económica no cargui el seu pes a sobre de les clases populars i les classes mitjanes, per crear una alternativa al model de capitalisme que governa el món occidental.

  4. Home, q´aixó m´ho digui un Arqueóleg Glamurós i propietari d´un blog iconoclasta, irreverent, refescant i espumós, es d´alló més afalagador.

  5. Doncs jo no ho hauria dit mai! 8O Potser és que em costa llegir entre línies però no sé què vol dir ser “internacionalista”?? Que t’agradaria viure en un espai internacional? Que creus que les decisions, els poders i les idees internacionals són més rellevants que les nacionals? No ho sé, no ho entenc… Si el concepte mateix de “internacional” significa ‘entre nacions’, és a dir, suposa l’existència de les nacions… A més, pensa que aquest espai internacional que dius s’allunya cada vegada més dels problemes socials i cada vegada tira més cap a la dreta!
    També parles del Barça i del Madrid… T’has deixat l’Espanyol, per cert, però què hi té això a veure amb un projecte hipotètic però seriós d’emancipació de Catalunya?? No hi ha res que tingui un sol nivell d’anàlisi, i tu això ho saps perquè ets intel·ligent i tens formació, de manera que m’estranya que sempre hagis d’aixecar aquests núvols de pols simplistes i reductors! Obres el calaix de sastre i vinga treure’n els titulars més enlluernadors i rimbombants, encara que no hi tinguin res a veure!! Ara resulta que el nacionalisme només pot ser folclòric; resulta que mentre quatre gats es disposen a perdre el seu temps lliure per dedicar-se a una petita farsa que encaixa perfectament en el concepte de democràcia (em refereixo a les consultes), els polítics deixen automàticament de treballar i totes les problemàtiques d’ordre social i de qualsevol altre tipus cauen en l’oblit; resulta que en Millet ara també és fruit dels plantejaments nacionalistes i independentistes!!…. De veritat, això és tot el que veus?…

    I per cert, Javier, qui t’ha dit que un Estat català arreglaria tots els problemes del món?? Que no és l’Obama l’encarregat de fer-ho??? ;-) De debò, quin estat coneixes que sigui perfecte, que no visqui amb tensions polítiques, on no hi hagi pobresa, classes socials dominants, classes treballadores, classes dominades…?? Algú ha tan sols insinuat que Catalunya seria el paradís perdut???… I una última qüestió: mantenir-nos a dins d’Espanya, perllongar ad aeternum el status quo que hi ha entre Catalunya i Madrid, realment creieu que és la solució per sortir de la crisi, protegir la cultura, la llengua, la economia i les institucions catalanes???…

    De veritat, hauria preferit que m’haguéssiu contestat que us sentiu tan espanyols com catalans i així es tancaria el tema. Cadascú amb la seva. Però és que fins ara encara no he sentit un sol argument sòlid en defensa d’una Catalunya espanyola!…

      • Em temo que no ho capisco, ho sento. He consultat el diccionari i veig que em diu el mateix que tu (tot i que amb menys passió), però segueixo sense trobar-ne el sentit. Em sembla un moviment dualista que redueix el món, les persones i els problemes fins a dimensions anecdòtiques. Em sembla quelcom anacrònic, més propi de l’Argentina peronista que de l’Europa del segle XXI. Això no obstant, el teu proïsme és lloable –tant, que si vols t’acompanyaré a la propera manifestació que defensi legítimament els drets dels treballadors de Madrid!– però torno a dir que encara no he sentit un sol argument consistent en defensa d’una Catalunya espanyola.

  6. Home, els nacionalismes, com molts dels istmes s´inclinen als maximalismes. Uhhhh. quina por… quants morts han donat a la historia. Una Catalunya, Estat independient si, peró amb llibertad per tohom, no únicament per els pares de la patria.

    • Aquesta és la intenció, i les morts les fan les guerres i les malalties incurables. Els independentistes no volem ni l’una ni l’altra.
      Per cert, tinc uns quants -ismes per tu: internacionalisme, proïsme, espanyolisme, atletisme, patriotisme, llatinisme, budisme, romanticisme, optimisme, marxisme, comunisme… ;-)

    • Javier, m’he quedat pensant en això que has dit sobre els pares (i jo hi afegiria els “fills”) de la pàtria. Mira, jo sóc portuguès, com ben saps, però m’he integrat a la cultura catalana i fins i tot espanyola al llarg dels 5 anys i mig que porto vivint aquí. Ho he fet voluntàriament, no perquè m’hi hagin obligat, i com jo hi ha molta més gent. Som estrangers d’origen però ens fem catalans a base de reconèixer els trets propis i únics de Catalunya, estimar-los i saber-los valorar. No és més català aquell que té dos cognoms catalans, encara que alguns ho puguin pensar… Ho dic perquè un Estat, un país normal, no està format només per llinatges seculars de gent nascuda en el territori, sinó per gent de tota mena, de totes les provinences, de totes les creences i ideologies… i la llibertat és un dret de tots. Jo sóc estranger a l’Estat Espanyol i seguiré sent-ho a l’hipotètic Estat Català, però prefereixo ser-ho a Catalunya perquè crec que d’aquesta manera es protegirà millor la gent, les institucions i la cultura que jo he apadrinat i que, per altra banda, m’ha adoptat. Les lluites pels drets socials, per una renovació de les classes acomodades, per una millor gestió econòmica, per una màquina administrativa més propera i no excloent, totes aquestes lluites es poden fer igual i fins i tot millor que ara!
      Fixa’t en alguns dels “-ismes” que t’he dit abans:proïsme, optimisme, internacionalisme… romanticisme! Tots rimen amb “nacionalisme”, “independentisme” i “catalanisme”. :-)

  7. Arqueòleg, hi ha dos aspectes que voldria matisar:

    a) Ningú atorga a aquestes consultes l’oficialitat d’un referèndum. Hi posen -posem- interès i ganes però són el que són. Una altra cosa és que es facin aquestes consultes-costellades perquè el tema de la independència estigui sobre la taula, se’n parli i per demanar que no hi hagi por de fer un referèndum oficial. Potser tens raó que el resultat d’un referèndum oficial realitzat ara a tota Catalunya, podria ser negatiu en un 60%. Potser sí. Però i què? Quina por hi ha a fer la pregunta? Fem-la, i amb tots els controls i garanties democràtiques, i deixarem d’una vegada de parlar de possibles i futurismes.

    Aquí hi ha una mica d’hipocresia. No es pot dir que no et deixo els recursos oficials, cens, instal·lacions… i després acusar-te de paròdia democràtica. És com clavar-li una puntada de peu a algú i després criticar-lo perquè coixeja…

    Per cert, mira aquesta notícia ;)

    b) Tampoc entenc la mania de barrejar temes que no tenen res a veure i dir que són incompatibles quan no ho són de cap manera. Es pot lluitar contra la desigualtat social amb i sense independència. Jo crec que millor amb independència perquè es comptaria amb més recursos… però això ja és una opinió personal. Tot plegat ho trobo una mica demagògic. És com dir que com ens atrevim a perdre temps amb la independència si encara no hi ha la pau al món? O com ens atrevim a perdre el temps anant al cinema si encara no em trobat la cura del càncer?

    Una abraçada ;)

    • Home doncs la veritat es que cal felicitar a Osona decideix! Per fi algú amb un xic de seny!

      A mi el que no m’agrada del nacionalisme es que vol que m’alii amb els rics catalans contra els pobre sespanyols, cosa que atempta contra la meva lògica marxista!
      Una abraçada epr tu! PAssa’t pel meu blog i participa!

  8. A mi el que no m´agrada del nacionalisme es que a la mateixa olla van rics i pobres, poderosos i débils, i tots comparteixem el mateix entusiasme per que el dia després de la independencia, els rics siguin més rics i els il.lusionats es quedin amb aixó, amb una il.lusió cada vegada més minvant.

    • Perdó però d’on les traieu, aquestes conclusions…?? Que als nous Estats d’Europa ha passat això, potser?… Els rics es fan més rics cada dia a tot arreu i als pobres els passa tres quarts del mateix: surten a treballar cada dia enlluernats per les promeses d’un futur millor fins que un dia es moren i ja està, el món segueix donant voltes en el seu rumb tan peculiar i nosaltres tan contents. L’Estat català no és la solució definitiva de tots els nostres problemes, tal com tu, Javier, ho has dit abans, però representa una maximització de recursos molt important. A mi també m’agradaria que el model del capitalisme fos substituït per un altre amb més contingut, que valorés les persones abans dels seus comptes corrents, que promogués la qualitat per sobre de la quantitat i d’altres valors tan efímers com la bellesa, la joventut, l’immediatisme… Però com ens podem atrevir a plantejar-nos canvis tan radicals quan ni tan sols tenim el valor de replantejar-nos la qüestió de la identitat nacional?! Tanta por ens fa el canvi?? Bé, a jutjar per la situació actual, potser sí: en ple 2009 encara vivim sota la ègida d’una monarquia masclista i retrògrada, encara ens regim per una Constitució redactada amb la pistola al clatell i encara som una població majoritàriament catòlica. La veritat és que molt agosarats no som perquè amb la de coses que tenim pendents de reclamar…

  9. Jo creuría una mica més en aquest entusiasme colectiu per la Independencia de Catalunya si fossi unit a la lluita per els drets dels treballadors, per que la crisis económica es gestioni des.de instancies populars i no per afavorir als rics i als poderosos, per que la corrupció no s´amaguessi a sota de moltes catifes. I quand vegi que es tan important tot aixó com la lluita per l´Independencia, doncs començaré a creure que no es pas una manera de desviar la nostra atenció de problemes més greus com potser la llibertad, el dret el treball, a la vivenda, a l´educació pública en condicions, a una sanitat de qualitat, etc…
    I si de calés parlem, n´hi ha a les arques de la nostra administració catalana de sobres per afrontar greus problemes de pobresa, de necesitats reials de la població, més importants que l´incesant despilfarro de diners a infraestructures, conmemoracions i demés parafernalia que enriquixi als que ja van sobrats.
    I repeteixo ho mateix, després d´aixó anirem a pedir la independencia caminant sobre segur, no pas per repetir les mateixes polítiques de afavorir als rics.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s