Programa 006 – NEWS HIGINI TV – 09/11/2009 – Expedient X: El cas de la cabina misteriosa

Higini TV logo 3Un fet estrany, que molts veïns consideren paranormal, ha succeït a l’avinguda de Sant Nonet de Sant Pere de Vilamajor. La por s’ha escampat pel municipi. La gent ja no surt sola al carrer i, menys, de nit. L’equip d’informatius d’Higini TV ha enviat al seu corresponsal insigne, Sant Elies, a fer un reportatge d’investigació sobre el cas. Molt misteriós, tot pegat…

Al final…

(Ep! Hi ha final sorpresa! 😮 )

Anuncis

9 thoughts on “Programa 006 – NEWS HIGINI TV – 09/11/2009 – Expedient X: El cas de la cabina misteriosa

  1. Quan està nerviós, la veu d’en Quico… (vull dir la del testimoni anònim) no s’assembla a la d’en Quim Monzó? 😀 😆

  2. gracies per l’entrevista
    contesta aquestes preguntes:
    1.saps el context historic i social en que va viure ¿?
    2. saps si te algun fan¿?
    portes et farem alguna pregunta mes

    petons a tots
    adeu

  3. Hola Núria, Miriam i Cesar 🙂

    1. [Aquesta és la història d’en Quico de la web de la colla gegantera]
    En Francesc Ribas Planas, conegut com a en Quico del Montseny, era fill de Gaspar Ribas Soldavila i de Maria Planas Colomé. Va néixer a la masia de ca l’Estadà, al municipi del Montseny, el dia 13 de febrer de 1905. Era fill d’una família de masovers que tenia un sistema de vida de subsistència i, al llarg dels anys, van anar canviant de masoveria. Després de ca l’Estadà anaren a les Vernedes, can Real i can Maginer.

    En Quico, tenia una forma de parlar que costava d’entendre, i feia de rodamón per la muntanya. Des de la mort de la seva germana Dolors, va agafar pànic a tot allò que tingués a veure amb la mort. Mala gent, quan el volia fer enfadar cantaven simulant en so de les campanes: “Nin, nan, nin, nan, Quico mort”. Però a la gran majoria dels veïns se l’estimaven i el deixaven dormir a casa seva quan visitava el poble per la festa major. No volia dormir als llits sinó en els escons de les cases velles. L’endemà matí, a primera hora ja havia marxat.

    Li agradava molt el color vermell i es roboritzava quan veia una noia jove. La seva fama es va extendre per tota la muntanya i, per les festes majors, ja se l’esperava. Anava amunt i avall del massís caminant ajudat pel seu bastó. Quan visitava una casa, li oferien menjar, dormir, li regalaven alguna peça de roba o calçat o, també, li retaven la roba bruta i, passats uns dies, la passava a recollir.

    El 22 de maig de 1990 el campanar va sonar aquelles paraules tan temudes per ell. “Nin, nan, nin, nan, en Quico ha mort”.

    2. Fan? Fan, fan, no ho sé… En Quico era conegut per tots els pobles del Montseny, Sant Pere inclòs. Al poble del Montseny li tenien una habitació reservada a la fonda per si volia anar-hi a dormir. I tots els geganters ens l’estimem molt.

    Feu les preguntes que vulgueu 😉

  4. ai!!!

    pobre st elies!!

    on haurà anat a parar?
    si està amb l’antiga cabina telefònica potser et fa un truc perquè el recullis a Mart! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s