Avui algú, potser tu, ha fet la visita número 50.000

Doncs, sí. De mica en mica s’omple la pica. El dia de Reis del 2009 vaig obrir el bloc i el dia 7 vaig publicar la primera entrada. Des de llavors, al llarg d’aquests dinou mesos ja heu fet 50.000 visites per llegir més de tres-centes entrades publicades o veure algun dels més de seixanta vídeos. A més, alguns de vosaltres també m’heu fet algun comentari… Què dic algun!? Més de mil tres-cents!!! Oi que quan et poses a comptar-ho fa patxoca?😉

Enquesta: Catalunya, Espanya, Ibèria o les Espanyes

Ara més que mai s’està parlant d’independència. La sentència del Tribunal Constitucional, les consultes sobiranistes, la proximitat de les eleccions catalanes, l’aparició de nous partits com el Reagrupament de Carretero o la Solidaritat Catalana de Laporta, les reaccions de la coneguda brunete mediàtica… han centrat tertúlies i enquestes als diaris. Uns defensen una Catalunya independent, d’altres quedar-se com està, alguns tornar enrere i algú fins i tot proposa solucions intermitges que ningú no explica i pocs entenen. I enmig de tants grisos, creix la crispació i l’alternativa del blanc o negre.

Si puguessis escollir la relació que haurien de mantenir Espanya i Catalunya, quina escolliries?

Un Estat espanyol centralitzat. Consisteix en un Govern Central fort amb la totalitat de les competències i que es subdivideix amb regions sense poder polític més enllà de la gestió dels serveis públics. El Govern Central pot cedir i revocar les competències atorgades a les regions. El model d’Estat Central és el que s’aplica a molts països del món (és el majoritari), com els nostres veïns de Portugal i França, i és com també s’organitzava Espanya abans de la Constitució del 1978. A Espanya, alguns partits demanen retornar a aquest model, com UPyD i un sector del Partit Popular.

Un Estat espanyol semi-centralitzat. Aquesta és l’organització actual de l’Estat Espanyol, coneguda com “l’Espanya autonòmica”. Aquest sistema és una versió del sistema centralista, ja que el poder el cedeix l’Estat Central a les regions i el pot revocar si ho creu necessari. Té un sol Poder Judicial i una sola Constitució. No obtant això, té un grau molt elevat de cessió de competències a les regions anomenades “comunitats autònomes”, les quals gaudeixen d’Assemblees legislatives i, en el cas de Catalunya, també de policia i dret civil propi. És un pas intermedi entre Estat centralista i Estat federal tot i que la Constitució espanyola prohibeix la federació de les seves regions. A Espanya defensen mantenir aquest model el Partit Popular i un sector del Partit Socialista.

Un Estat espanyol federal descentralitzat. Un Estat Federal està constituït per un poder Federal de competències limitades i per regions amb poders legislatius pròpis reconeguts a la seva Constitució i que l’Estat Federat no pot revocar. Les regions que formen un Estat federal, tot i que es poden considerar sobiranes ja que tenen competències exclusives en alguns temes, no estan considerades Estats independents per la comunitat internacional. Les regions cedeixen al Govern Federal la representació exterior i no sempre gaudeixen del dret a l’autodeterminació. Alguns països que estan organitzats amb aquest model serien els Estats Units d’Amèrica o Alemanya. A Espanya, Izquierda Unida, Iniciativa per Catalunya i el Partit Socialista demanen avançar cap al model federal.

Un Estat espanyol confederat a un Estat català. La relació confederal entre Estats sobirans independents s’esdevé quan les potències decideixen  associar-se lliurement en el marc d’algun tema en concret, ja sigui compartir competències, la moneda o el cap d’Estat. En tot moment mantenen el dret a autodeterminar-se. La relació confederal és la que tenien entre si els regnes d’Aragó, Velència, Mallorca i el principat de Catalunya durant l’edat mitjana, ja que eren sobirans amb lleis pròpies però compartien la figura del monarca. També es podria equiparar als Estats de la Commonwealt, on Canadà, el Regne Unit, Autràlia… són països sobirans malgrat que comparteixen el cap d’Estat. A Catalunya defensen aquesta opció Unió Democràtica de Catalunya i alguns sectors de Convergència. A Portugal, el Nobel José Saramago defensava una confederació ibèrica entre Espanya i el seu país.

Un Estat espanyol independent d’un Estat català. Aquesta opció seria l’antítesi dels lligams que suposa un sol Estat centralista i representaria un pas més de la confederació, ja que establiria una independència total entre dos Estats sobirans: l’espanyol i el català. Una Catalunya independent sense cap més relació amb Espanya que la que puguin tenir ara Portugal o França és defensada per Esquerra Republicana de Catalunya, alguns sectors de Convergència Democràtica de Catalunya, Reagrupament i Solidaritat Catalana, entre d’altres.

.

Quina és la teva opció?

.

029 NEWS HIGINI TV – Braus no tan braus

Avui el Parlament de Catalunya ha aprovat una iniciativa popular que prohibeix, a partir del 2012, les curses de braus al nostre país. Aquesta decisió també té efectes, com no podia ser d’una altra manera, a Sant Pere de VIlamajor.

I és que la casa que dóna la benvinguda a la gent que ve al nostre municipi es diu can Brau. I no només hi ha un brau esculpit a la finestra que dóna nom a la masia, no… Literalment hi ha un brau viu amagat darrera la finestra de la masia que es nega a sortir a pasturar pel camp per por a ser torturat.

Coneixarem en Brau i les seves pors. Endavant amb les notícies.

Top 10: Topònims estranys de Vilamajor

Aquest rànquing és evidentment personal. Els he triat només perquè em van sobtar la primera vegada que els vaig sentir. En un Top 10 només n’hi caben 10, aquesta és la seva gràcia però també comporta la dura decisió de deixar-ne fora altres noms que també hi podrien o hi haurien de ser. Quina seria la teva llista o quin nom hi afegiries?

En el número 1, hi ha can Patirem: una casa abandonada i enrunada fa més de cent anys. Té un nom poc acollidor, no et sembla? En segon lloc, trobem la Font de les Febres amb un raig d’aigua ple d’arsènic i mercuri… mmm… Oi que fa passar la set sense haver de beure? En tercer lloc, el misteriós Pla de la Dona Morta… Qui era? Com va morir? Calia posar-hi aquest nom…? No podia faltar una mostra d’enginy a l’hora de batejar un indret: el turó de Més Amunt! Senzillament genial! Dalt de la serra de Palestrins, entre Vilamajor i Cànoves hi ha el turó de Calabruixes. S’amagaven allà dones amb berrugues al nas per fer pocions i fer volts amb escombres? Can Saltimbanqui és un nom modern per rebatejar la casa nova de can Vidal del Puig. Nom curiós… No és l’única amb nom estrany: també tenim can Xiriboia a Brugueres. En novena posició tenim can Derrocada. El nom no és estrany; sí que ho és que la tingui la casa més gran i senyorial de la contrada! I per acabar el rànquing he triat un sufix -ell, molt recorrent: Can Planell, can Surell, el Borrell, el Collell, el Pi Novell, el Polell… Quin significat voldrà dir? Petit? Algun lingüista a la sala?

Per a veure més llistes de Top’s, clica aquí:

Gini

Breus (III)

11 d’agost: Aplec de Santa Susanna. Per què l’aplec de Santa Susanna té menys tirada que l’aplec de Sant Elies? Potser és la calor del mes d’agost? Potser que no té la satisfacció de pujar a cap cim? Potser és que està més lluny? Potser que no té cap llegenda de sequeres centenàries? Tant se val. El proper dia onze, celebrarem una tradicional festa de muntanya: Un bon àpat a l’ombra dels platans de l’era, la magnífica vista del Montseny, música en viu alegrada amb rom cremat, el misteri d’una esglesiola mig abandonada… Potser la gràcia de l’aplec de Santa Susanna és que manté aquest aire rural i autèntic. S’escau en dijous i fa calor. Ho sé. Però ens ho passarem bé, ja ho veuràs. Vine!😀

Què vols que et respongui? El diari la Vanguardia publicava la setmana passada una enquesta on es reflectia que el 47% dels catalans optarien per la independència davant d’un referèndum oficial. La setmana següent, el diari el Periódico respon amb una altra enquesta que diu que els independentistes a Catalunya només representen el 16%. En una setmana un 31% dels catalans ha deixat de ser independentista?😯 Les enquestes no diuen la veritat?😕 O diuen el que volem que diguin?😐 Et recomano que vegis aquest vídeo de Sí Ministre sobre com es fan les enquestes.😉

Prioritats i inversions. Estem en crisi: no hi ha diners per a totes les inversions previstes, ens diuen els tècnics del Ministeri d’Economia. D’acord. Totes les inversions previstes eren importants però no es poden fer totes. Cal retallar: els polítics hauran de prioritzar quines tiren endavant i quines s’aparquen “sine die”, ens diuen els tècnics del Ministeri de Foment. D’acord. Titulars: Catalunya, la més afectada per les retallades de Foment. Conclusió: per l’Estat, Catalunya no és una prioritat. Si et plau, no em diguis: I ara te n’adones?👿

Breus (II)

Cares ocultes. Sorpreses agradables. Quan et sembla conèixer molt bé algú, et sorprèn encara més descobrir una faceta que desconeixies. Era una part amagada, oculta? O no m’hi havia fixat? Estic davant del desvetllament d’un misteri o de la constatació que sóc un mal observador? Potser totes dues coses. Doncs, m’ha passat i val a dir que estic molt gratament sorprès. En David li ha agafat per escriure relats curts i -renoi!- se’n surt molt bé! Escriure amb destresa, imaginació i en una llengua nova! (És portuguès però ha après el català molt ràpid). Aquí en tens un tast: “De natura phantasmatum”. Oi que és xulo?:)

Un crit: Som aquí perquè ens utilitzis. El meu poble està a baix de tot del rànquing espanyol de comerç urbà. Vaja, que no hi ha botigues. Bé, per ser estricte, no hi ha gaires botigues. Perquè n’hi ha! Tot i que hi ha gent del poble que tot i fer anys que estan obertes no hi han entrat mai. Per donar-se a conèixer i col·laborar entre ells, s’acaba de constituir l’Associació de Comerciants i Petita Empresa del Centre. De moment ja són onze establiments i set parades del mercat. Tot això tenim al nucli de Sant Pere de Vilamajor? Sí, sí, comença a comptar. I si no et surten els números, la nova associació ja s’ocuparà de fer-te’n memòria! Endavant!😀

Massa tacticisme. Ho confesso, m’agrada la política. Aquests dies, però, tinc la sensació que m’aixequen la camisa. O bé m’he tornat desconfiat o bé les tàctiques actuals són molt maldestres. I tot plegat, cansa. Un exemple recent. Laporta, Tena i Beltran fan una crida a la unió de tots els partits independentistes a agrupar-se en una candidatura conjunta: Solidaritat Catalana. Oh! Ja era hora! Però demanar-ho també als partits parlamentaris? En algun moment van pensar que CiU, ERC i ICV s’hi afegirien? O bé van fer l’oferiment per poder bramar contra la previsible negativa i quedar com els únics vetlladors de l’autèntic sobiranisme? Tot plegat, massa tacticisme. No demano un lliri a la mà. Tacticisme, d’acord. Però amb gràcia, que sou professionals!