Enquesta: els partidaris de la independència superen per primera vegada els que hi estan en contra

Avui diumenge, el diari LA VANGUARDIA ha publicat una enquesta sobre la intenció de vot. Els resultats que pronostica per les eleccions catalanes de la propera tardor no aporten res de nou que no haguessin dit ja enquestes anteriors.

Però sí que hi ha una dada nova: un canvi de posició dels enquestats després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Per primera vegada, els catalans partidaris de la independència de Catalunya superen els que hi estan en contra i s’acosten al 50% de l’electorat:

Enquesta independència Catalunya

Cal esmentar dues coses; una sobre l’enquesta en si i l’altra sobre el resultat.

  • Sobre l’enquesta. Ep! Una enquesta així ens la podríem esperar del diari AVUI  però… atenció! que ha estat publicada pel diari LA VANGUARDIA, que no es caracteritza ni és coneguda pel seu sobiranisme (encara es resisteix a escriure la seva versió catalana). També cal tenir en compte que ha estat feta després de l’efervescència de la sentència, la macromanifestació convocada per Omnium Cultural i la ressaca de la victòria de la selecció espanyola. És previsible que les vacances i el mes d’agost calmin una mica els ànims.
  • Sobre el resultat. D’on han sortit aquests nous independentistes? De sota les pedres? No. Són federalistes, sobiranistes, confederalistes, republicans, utòpics d’una idea de l’Espanya plural desenganyats després que el Tribunal Constitucional hagi deixat clar que la única Espanya possible és la uninacional que coneixem ara. Aquests són els catalans que han obert els ulls davant dels fets d’aquests dies: Espanya abans preferiria una Catalunya independent que no pas una Espanya plurinacional.

Entrades relacionades:

Anuncis

18 thoughts on “Enquesta: els partidaris de la independència superen per primera vegada els que hi estan en contra

  1. És evident: Ara ja son molts, i potser majoria, “els catalans que els fets d’aquests dies els han obert els ulls: Espanya abans preferiria una Catalunya independent que no pas una Espanya plurinacional”

    Bona infografia! Gràcies!

  2. Acabo de publicar el mateix al blog, i em faig diverses preguntes:

    1. Per què és CiU qui aconsegueix capitalitzar en la seva totalitat l’onada sobiranista?
    2. Quan entendrà el PSC que estimar més Catalunya que Zapatero vol dir passar als fets i deixar-se de paraules?
    3. Per què podria ERC arribar a perdre un 40% dels vots en ple auge de l’independentisme?
    4. Com pretén el PP influir en la societat catalana fomentant la catalanofòbia?
    5. Quan entendrà ICV que fer oposició al propi govern és sempre negatiu pels propis interessos i pels dels socis?
    6. Es tornarà a despullar Albert Rivera?
    7. Han entès mai tots els grupets i grupuscles independentistes les conseqüències del sectarisme i de la manca d’unitat?

    Salut!

    • Responent a les teves preguntes:

      1. Els catalans estan descontents amb la situació actual. Cal un “I ara què?” Cal un canvi. Això diuen les enquestes. I un canvi acostuma a comportar el relleu d’una cosa per una altra. Els membres del tripartit (PSC-ERC-ICV) són des de fa 7 anys els gestors de la situació actual i CiU l’alternativa. Sí, ja sé que el PP també és oposició, però he dit que els catalans estaven descontents, no pas bojos.
      2. No crec que ho faci mentre els millors resultats els obtingui en les eleccions espanyoles; però si ho fa serà el dia que el PSC vulgui dir realment Partit Socialista de Catalunya i no pas Partit Socialista a Catalunya. Avui només actua com una sucursal catalanadel PSOE.
      3. La gran pregunta que m’estranya que no es faci la direcció actual d’ERC. Si no han fet res malament, per què aquests pronòstics? Quan el teu electorat potencial creix, cal unitat i lideratge. Expulsar a en Carretero per proconvergent i desterrar a en Carod per prosocialista no ha estat la millor decisió de Puigcercós…
      4. Qüestió de números. Cada vegada que emprenyen un català, se’ls afilien deu militants nous a les espanyes profundes. Burros si no ho fessin.
      5. Aprovar una cosa al Consell de Govern i sortir de pressa perquè s’ha d’anar a una manifestació per protestar-la és poc coherent. Si s’està dins d’un govern o s’està d’acord amb les polítiques que aplica o es marxa. Una exepció s’entén; però fer-ne norma, no. Però si els funciona… ells mateixos. L’electorat d’ICV és un dels més fidels.
      6. El que faci falta pels nens torturats a aprendre català a les aules de primària…
      7. No i aquest és el punt dèbil de l’independentisme. Ara cal agrupar a una gran majoria de la societat catalana cap a la idea d’un Estat català propi. Començar a fer exàmens de puresa ideològica del tipus:”Qui no pensi com jo és un espanyolista, unionista, traidor i botifler…” és ser bastant curt de mires.

    • Em permeto la llibertat de dir-ne la meva, si no us fa res. 🙂

      1. Per què és CiU qui aconsegueix capitalitzar en la seva totalitat l’onada sobiranista? No crec que CiU aglomeri tot el sobiranisme, tal com ho planteges tu, però sí que en representa una part important, no només en nombre sinó també en criteris. ERC sempre ha defensat una Catalunya sobirana però ho feia sobretot basant-se en criteris històrics i identitaris. Eren, per dir-ho d’alguna manera, els “gals irreductibles” del catalanisme. En canvi, CiU respon a una necessitat actual. És fàcil sentir empatia amb CiU en aquest sentit perquè molts haurem passat pel mateix procés i farem servir els mateixos arguments: “ho hem intentat tot per tal de conciliar els nostres legítims interessos sense trencar els lligams que ens uneixen amb Espanya, però estem farts que ens prenguin el pèl, farts de témer per la nostra llengua, la nostra identitat, la nostra qualitat de vida, i farts de sentir constantment els mateixos discursos anticatalanistes. No ens queda altre remei que un Estat propi i parlar d’igual a igual amb Espanya.” CiU, per tant, representa un col·lectiu catalanista preocupat amb els temps que corren i que demana a crits un canvi important, decisiu, fonamentat en arguments seriosos, més enllà dels passionals (que no són menys legítims, però…)

      2. Quan entendrà el PSC que estimar més Catalunya que Zapatero vol dir passar als fets i deixar-se de paraules? El PSC necessita un líder, per començar, cosa que ara per ara no té. En segon lloc necessita definir-se. En la línia del que diu l’Higini, em sembla que no hi ha un únic socialista a Espanya que sàpiga ben bé si PSC és una filial del PSOE o si té un cervell propi… Mentre segueixi jugant a les dues bandes i això els rendeixi vots, que fins ara és el que ha passat, no passarà als fets. Quan tingui un líder que sàpiga on es vol posicionar en el mapa polític, suposo que aleshores serà un partit realment vàlid. Ara per ara li falta menys pes, menys quantitat, i més qualitat, més ideologia, més línia d’acció.

      3. Per què podria ERC arribar a perdre un 40% dels vots en ple auge de l’independentisme? Crec que això es deu, en part, al que comentava a la 1a pregunta. A més, crec que ERC està patint els efectes del descrèdit que s’ha guanyat a pols durant aquests tripartits.

      4. Com pretén el PP influir en la societat catalana fomentant la catalanofòbia? Suposo que no en són conscients, sobretot si parlem del PPC …o potser és que són males persones. Prefereixo pensar que la majoria és gent ben intencionada però ignorant del mal que està fent a la gent i al país. Em temo que el còmput final de l’acció del PP, ja sigui a Espanya com a Catalunya, serà això precisament: la instauració de fòbies de tota mena.

      5. Quan entendrà ICV que fer oposició al propi govern és sempre negatiu pels propis interessos i pels dels socis? És fer això, amb la falsa convicció que així es mantenen íntegres, o passar a l’ombra, i estaràs d’acord que el poder —o la proximitat del poder— és temptador… “Mi tesoooroooo”… :mrgreen:

      6. Es tornarà a despullar Albert Rivera? Va haver de fer-ho per cridar l’atenció al començament de la seva vida política i potser haurà de tornar a fer-ho, ara que les enquestes no li auguren res de bo… Però si vol convèncer, aquesta vegada haurà d’ensenyar una mica més de cuixa! 😉

      7. Han entès mai tots els grupets i grupuscles independentistes les conseqüències del sectarisme i de la manca d’unitat? És el problema de les revolucions fallides: molts grups volen el mateix però ho volen de maneres diferents amb líders diferents i marxes diferents. A més, hi ha el problema de la professionalització del polític. La unió exigeix humilitat, i ells hi són, al cap i a la fi, per la cadira…

  3. A les eleccions de veritat, i no de xocolatada a la tarda, veurem si aquesta fal·lera banderillera és un cop de sòl o es tradueix en una victòria aclaparadora dels grupuscles independentistes autèntics.

    • Em sembla que confons els independentistes amb un club culinari. Per tu les consultes sobiranistes són botifarrades, les enquestes que no t’agraden són xocolatada a la tarda…

      😉

  4. Doncs si tenim aquests resultats perquè ningú vol un referèndum vinculant perquè la gent opini i digui el que pensa? És que tenim uns polítics que ni s’atreveixen a què la gent opini.

      • La gent també opina en els espais d’opinió de la premsa, en els blogs i en una terrassa fent un cafè, però ja poden dir el que vulguin de la sobirania de Catalunya perquè aquest tema no ha entrat mai a l’agenda de cap partit polític, ni tan sols en el d’ERC, encara que aquests es defineixin ideològicament independentistes. És la primera vegada que, a la història més recent de Catalunya, es qüestiona seriosament el model de nació i, alhora, el de l’Estat espanyol.
        Per cert, en el si del moviment independentista hi ha molts matisos. Quan parles de “barretina” jo no aconsegueixo veure-hi, per exemple, el projecte de CiU… I per algú a qui no li agrada gens la bipolaritat, el teu NO em sembla perfectament proporcional al meu SÍ… 😉

      • Potser voldries un referèndum amb matisos tipus: Voldria que Catalunya fos?
        a) Una regió d’Espanya centalista
        b) Una regió autònoma d’Espanya
        c) Un Estat-república federat a Espanya
        d) Un Estat sobirà confederat a la monarquia espanyola
        e) Un Estat sobirà confederat a Europa
        f) Un Estat-república independent
        g) Una República Bananera
        h) Un Imperi amb l’Arquèoleg com a diví emperador
        i) Una comarca d’Andorra
        j) Un departament francès
        k) Una macro-associació de veïns
        l) Un parc temàtic
        m) Un paradís fiscal
        n) _______________(una altra opció)

  5. He arribat tard al post, però també vull dir la meva. Si “La Vanguardia” apunta cap aquí vol dir que la cosa comença a res seria, tot i així dubto que la independència per si sola canviés gaire coses a part de temes estètics.

  6. Ara mateix el principal punt fort de la independència és el seu principal punt dèbil. Encara no he trobat ningú que m’expliqui com seria aquest estat independent, que m’expliqui com quedarà el PIB, les relacions comercials, els fluxes de capitals si, tal i com marca el Tractat de Lisboa (vigent actualment) la secesió d’una part d’un estat membre no té dret a entrar de forma automàtica com a membre de la UE. És a dir: la Catalunya independent no seria membre ni de la UE ni molt menys de l’Euro.

    Mentre aquest punt no l’expliqueu i es segueixi venent fum i bombolles de sabó, l’independentisme anirà en augment. Quan passi com a Flandes i s’hagi d’explicar el projecte amb números i dades reals i no amb bombolles de colors, aquí pasarà com allà. L’independentisme a Flandes ha passat del 45%-50% al 2004 a l’actual 9%. Ara, això no vol dir que Flandes hagi optat pel centralisme, ni molt menys. S’opta per la via confederal, però mantenint la unió Belga, un projecte realista i assumible en el marc de la UE.

    Salut.

    • Estic d’acord amb tu en què cal explicar més la possible independència com un procés i no pas només com un objectiu difús. Qui negocia, què passa amb el fons de la Seguretat Social, les propietats de l’Estat, els tractats internacionals, els funcionaris…

      No estic d’acord amb tu en el teu diagnòstic. Això de la UE i l’euro uns diuen una cosa, d’altres l’altra. Si Escòcia s’independitzés de la Gran Bretanya continuaria estant dins la UE. Per què no Catalunya? Quan Alemanya es va reunificar no va caldre cap votació per acceptar l’Alemanya de l’Est a la Unió Europea. Ni tot és tant blanc ni tot és tant negre. Al cap i a la fi, tot dependrà de la voluntat política i qui es pot oposar a la voluntat d’un poble? Tant en una direcció com en l’altre.

      Parlem-ne doncs. Amb dades i no pas amb futuribles.

      • La diferència entre Escòcia i Catalunya és que Escòcia es troba ara sota un ‘règim especial’ reflexat a l’article 1 del Tractat de Lisboa: no està a la zona Schengen, ni a l’Euro, ni s’aplica la jurisdicció especial de la UE i naturalment no està a l’Euro.

        Quan es va fer la reunificació de Alemanya es va crear un entramat juridic-militar anomenat ‘Pacte 2+4=1’ (RFA + RDA)+(EUA+UK+FRA+URSS) = Alemanya unificada. Procés lent i laboriòs que va ser l’assaig de l’actual marc europeu económic i social. Ja que primer es van integrar les dues economies sota una moneda única (Deutsche Mark) i després sota un únic gobern federal.

        Crec que a la independència de Catalunya, ja que parlem d’Alemanya, li pot passar com al Sarre. Al 1948 es va independitzar d’alemanya quedant sota protectorat francès. L’any 1957, a causa de la inviabilitat de l’economia del Sarre i la probabilitat d’entrar a formar part de la República Francesa, aquest estat va retornar a la República Federal Alemanya, precisament allò que volia evitar.

        També crec que si tot i sortir de la UE i de la zona Euro el poble de Catalunya vol la independencia, ho haurem d’acceptar. Pero deixa’m-ho duptar.

        • I tant que et deixo dubtar-ne, només faltaria! 😉 hehe

          Veus? Si van ser capaços de fer aquesta martingala del 4+2=1 ja ens inventariem alguna altra cosa per aquí. Això rai. Cap d’aquests exemples val perquè sempre es fa un vestit a mida. Ni Catalunya és Sarre ni Espanya és la Gran Bretanya.

          Sortir de l’euro? Què faran? Prohibir als estancs que s’accepti la moneda europea? Però si Catalunya sola posria complir els criteris de convergència molt millor que Polònia, Portugal o Grècia! Europa no està per fer fora països que podrien estirar del carro després d’haver incorporat tants països de l’Europa de l’Est. I si ser surt de la UE, doncs es torna a entrar. Pressuposar que la nostra germana Espanya ho vetaria és acusar-la mala llet i mala fe. No ho crec que ho fés pas. Diuen que Espanya ens estima. Ho sap tothom i és profecia…

          El que cal, crec, és fer pedagogia. Dir que amb la independència vindrà poca cosa més que la fi del món no és cert com tampoc ho és creure que amb la independència lligarem els gossos amb llangonisses.

          Hi ha debat per anys. Comunitat autònoma, estat confederat, regió federada, país independent… ja ho verem, ja ho decidirem. 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s