M’ho he passat pipa sota les faldilles!

Aquest cap de setmana, Sant Esteve de Palautordera estava de festa major i ens han convidat a participar-hi amb els gegants de La Força. Fa vint anys que vaig a les cercaviles i, els darrers quinze, tocant la gralla. Aquesta vegada he volgut experimentar la sensació de gaudir de la cercavila des d’un altre punt de vista: el dels gegants. M’he posat sota les faldilles… i he de dir que m’ho he passat pipa! 😀

Em pensava que poca cosa veuria des dels forats tan petits de la reixeta… però la visió d’un gegant és extraordinària. Posar-te sota el gegantó, alçar-te i donar-li vida. Ballar al ritme de les gralles i tabals, saltar, córrer o passejar. Esquivar els gegants més grossos i seguir les instruccions del geganters: “Compte amb la branca! Aquí hi ha un graó!”… Seguir els nens que amb la mirada et demanen que juguis amb ells o mantenir distàncies amb aquells que els espanta un ésser tan gros caminant per davant de casa. Perseguir la canalla que s’amaga darrera el pare o saludar la senyora de dalt del balcó. Recollint somriures.

I no és un gegant qualsevol. És en Quico! Petit i eixerit, com ho era en Francesc Ribas. I a Sant Esteve tothom el coneixia. “Mira’l! És en Quico!”. I enmig de la gentada… Ostres! Ha vingut gent de casa a veure’ns: La Lurdes, en Jordi, l’Estel·la, en Jaume… Has vist quines fotos més xules va fer en Jordi Rodoreda? 😀

Advertisements

7 thoughts on “M’ho he passat pipa sota les faldilles!

  1. No t’han dit mai que posar-se sota les faldilles d’algú és demanar ajuda? I que a la vegada és una falta de respecte?

    Canvies gralla per faldilles definitivament?

    David ja t’ha enganxat a fer de geganter? Quin portes tu?

      • Demanar ajuda?? 😯 Això no ho sabia jo! M’imagino a BCN ficant-me sota la faldilla d’alguna dona abans de demanar-li una direcció… 😀

        Pep, jo ja porto el pes del món a l’esquena. No em vulguis carregar amb més pes encara… 😉

          • Quan ets petit,i tens por i/o vergonya d’alguna cosa habitualment et poses sota les faldilles de les mares o àvies, i agafats de les cames dels pares que no són escocesos… I demanes que et protegeixin d’allò que et fa por o vergonya. A part mireu l’iconografia de la Mare de Déu de la Misericòrdia.

            I falta de respecte quan ja ets una mica més grandet…

            Vosaltres dos què us penseu , perquè un sigui historiador de l’art no té coneixements de llengua? Un estudiant d’arquitectura i l’altre de filologia romànica no us converteix en expert en llengua.

            Voleu tornar a tastar el pastís de xocolata que no podeu fer?

            • Ei, pensa que sóc estranger i que la immersió cultural —allò que et permet conèixer els costums i la cultura en què et vols integrar— és un procés lent. En qualsevol cas, no et corregia …tot i que ho podria fer perquè JO tinc el nivell D de català, a part d’un talent innat per a les llengües i l’expressió escrita! Sort que els déus m’han fet humil… 😈 Però si la condició de tornar a tastar del teu pastís és passar per alt les teves “particularitats” lingüístiques —que no eren, repeteixo, el tema del meu comentari—, l’accepto amb molt de gust! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s