042 NEWS HIGINI TV – Les polèmiques de CiU

Només ha passat una setman des de que el president Montilla convoqués les eleccions al Parlament que ja ha començat la guerra electoral. Hem tingut dues polèmiques al voltant de Convergència i Unió: La primera, la visita al programa la Noria de telecinco i, l’altra, l’entrevista a Pasqual Maragall en una revista interna de CiU on diu que ara li toca a Mas guanyar les eleccions.

La polèmica està servida. Endavant amb les notícies. 😀

.

..

.

.

.

Anuncis

11 thoughts on “042 NEWS HIGINI TV – Les polèmiques de CiU

    • Tot i que s’ha retractat públicament diverses vegades, particularment al seu blog…

      De totes formes si que se la tenia ben guardada al PSC (i normal…).

  1. T’has oblidat de l’altre polèmica convergent: Tremosa acusant a Montilla de franquista!! Tenint en compte que Montilla era maoista i del PSUC mentre Mas militava a ESADE a cos de Rei durant el franquisme i que la majoria d’alcaldes falangistes de pobles petits van passar a CIU el 1975… va ser una ocurrença tan divertida com el DVD que va catapultar el segon tripartit!

  2. Estem en temps de blanc o negre i entrar en matisos sembla que no li agrada a ningú… però per ser honestos amb la veritat ara cal fer-ho. Tot i que es pot interpretar com un comentari desafortunat, em sembla que per fer-hi punta, com els socialistes, ho has agafat per la tangent: en realitat, Tremosa no va acusar Montilla de franquista (no s’ho creuria ningú), el va acusar d’actuar sense ambició nacional, tal com ho faria el president que somniava Franco per una Espanya democràtica.

    És una qüestió de matís, però que canvia el missatge. Una altra qüestió és si cal arribar a fer servir aquestes estratègies i comentaris. Crec que no. 😦

    Una altra qüestió de matís. A ESADE no s’hi milita, s’hi estudia. 😉

    Amb això del DVD tens tota la raó. 🙂

    • És que aquell Confidencial CAT va ser ridícul! De fet l’actitud de CiU en aquella campanya va pecar de prepotent i de veure’s guanyadors abans d’hora. I si no recordem aquell numeret de signar davant de notari que no pactarien res amb el PP…

  3. A veure, jo no entenc aquesta cosa de les controversies en temps d´eleccions. No sería molt millor que cada partit mostressi al el.lectorat el seu programa i les seves realitzacions?. En Democracia no tindría que succeir una baralla en una alternancia de govern.

  4. Aquesta dinamització de les declaracions i controversies polítiques en temps d´eleccions mostren la mateixa unanimitat que quand després dels comicis torna la calma. Aixó pot demostrar que hi es una convenció del món polític. A lo millor pensen que als ciutadans n´hi ha que agitar-lis las seves emocions a determinat moment i després que es distancien de la cosa pública.
    Desconfien els polítics del pensament reflexiu i tranquil dels ciutadans?. Potser que una decisió de votar amb reflexió i desapasionament, seguida d´una de participació a la cosa pública no hi es recomanable?.
    El Segle XX es va carateritzar per aquest art de movilització emocional i així ens va anar. A veure si al Segle XXI les emocions podem ocupar els seu lloc més adient per no interferir a l´hora de actuar en situacions trascendents, com es ara unes Eleccions Autonómiques.

    • Les campanyes electorals són moments decisius pels partits tot i que poc més d’un 15 o 20% canviarà el seu vot segons els que ens diguin o fàcin. La gran majoria ja el té decidit. Però per aconseguir uns vots més sentirem a dir de tot. I no sempre bo.

      Voler arribar a un públic tan diferent i amb missatges de no més de 20 segons perquè entri en un telenotícies i en un titular no és fàcil. I rarament s’aconsegueix proposar res que no sigui banal o una simple, com bé dius, apel·lació als sentiments. La simplificació a l’extrem fa que, de vegades, ens pensem que ens prenen per tontos.

      Un exemple seria el possible cara a cara entre Montilla i Mas. Independentment de si convé fer-lo o no… si es fa, tots esperem una batalla dialèctica de primer nivell, que ens exposin els seus dos models de societat. Les seves receptes, per saber quines volem o quines no ens fan gens de gràcia… Però el més trisit és que el primer debat sigui qui l’ha proposat primer. Potser sí que ens prenen per tontos… 😦

  5. Els debats aquests em semblen focs d´artifici, espectacle televisiu, joc d´actors. Els polítics es caratteritzen per les seves qualitats histrióniques. Amb un gest saben transmetre més que amb paraules. Peró, el ciutadá avisat i informat no necesita pas d´aquests espectacles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s