La veu d’en Pelideu: L’últim pastor de Vilamajor

Ahir, quan vaig parlar sobre l’homenatge que Sant Pere de Vilamajor faria al seu últim pastor, en Ramon Puig, vaig recomanar rellegir l’entrevista que en Jordi Barenys i la Marta Miralles van fer-li al número 18 (primavera 2004) de la revista La Veu d’en Pelideu. Com que fa uns anys que no s’edita i molts no l’heu trobada, la transcric a continuació:

El nostre paisatge agrari no és complet sense ramats pasturant, no només per la imatge bucòlica que provoca la seva presència sinó, sobretot, perquè alimentant-se als erms, rostolls, marges i vores, contribueixen de manera eficient, ecològica i rendible a mantenir-lo net i endreçat. Avui, a Sant Pere només n’hi queda un de remat i en Ramon n’és l’últim pastor, un fet més que constata el canvi que està esdevenint al nostre poble amb la progressiva extinció del paisatge agrari per causa de la insaciable especulació urbanística.

En Ramon Puig Costa va néixer a Gósol l’any 1934 però ja fa molts anys que pastura les seves ovelles pel Pla de Sant Pere. Molts l’haureu vist des de la carretera, amb el seu barret de palla i el seu sarró, deixant menjar els animals a les parcel·les sense edificar d’antics camps ara urbanitzats. Aquesta tarda assolellada i neta que despunta primavera me’l trobo als camps de casa meva i m’hi acosto per fer-la petar una estona mentre les ovelles pasturen plàcidament.

Com vas venir a parar de Gòsol aquí?

Jo ja tenia ganes de marxar, perquè llavors, allà, hi nevava molt i t’estaves tot l’hivern sense poder fer gran cosa que cuidar el bestiar, i era molt avorrit. Així que vaig pensar: res, a la que hi hagi oportunitat marxaràs avall. Aleshores un home de Gòsol que feia de pastor aquí, em va dir que plegava i que si jo volia ocupar la plaça. Com que a mi aquesta feina m’agradava prou, no m’ho vaig pensar… i d’això ja fa almenys 40 anys.

Venies casat o et vas casar aquí?

No, no, em vaig casar aquí. Ben bé ja feia 4 anys que hi era.

Sempre has fet de pastor?

Quan vaig baixar cap aquí vaig anar una temporada a bosc, i també 18 mesos a la fàbrica de tints, però, ui!, que avorrit que era allò per a mi, a més, allà hi havia uns gasos que molta gent es trobava malament; jo només pensava en tornar a això, a aquesta llibertat.

Vaja, que a tu aquesta feina t’agrada…

Sí, sí. Molt perquè t’hi inclinen, però també molt perquè es porta a la sang.

Què s’ha de tenir per ser un bon pastor?

T’ha d’agradar molt l’ofici, molt! I després conèixer bé totes les ovelles perquè si no, a l’hora que crien, és un embolic saber de quina ovella és cada xai.

Vols dir que les coneixes totes una per una?

Sí, sí, una per una.

I quantes en tens?

Ara no gaire més de 100. He baixat, en tenia 240, però he anat baixant perquè vull anar plegant… És que aquí es va posant molt malament la cosa.

Per què ho dius?

Cotxes, aquestes carreteres cada cop van més plenes i és un problema travessar-les, tot i que les ovelles ja les tinc acostumades a aturar-se quan arriben a la vora. Després, també s’han arrencat tots els erms i cada cop has de marxar més lluny i, a la llarga, per aquí baix, tot ha d’acabar cobert de ciment i d’asfalt, i jo terra per tenir un ramat no en tinc… A més, és que jo ja hauria de tenir el retiro a l’edat meva, me n’he fomut un fart d’anar treballant cap aquí i cap allà.

Ja tens ganes de jubilar-te?

Sí, sí… Bé, del tot no; per tenir una vintena d’ovelles i els xais per nosaltres, per menjar carn bona, d’això en tinc ganes mentre em trobi bé per fer-ho.

Quantes hores al dia les treus a pasturar?

Ara poc perquè els dono menjar a dintre, però abans de les 10 o les 11 fins que es feia fosc.

No t’avorries?

No, d’avorrir no avorreix, com que t’agrada l’ofici…

Portes la ràdio?

Sí, porto la ràdio però hi ha dies que ni l’engego.

Pasturar els boscos, els marges, les vores dels camins és una bona feina de neteja…

És clar que sí. Ara els boscos, com que ningú no se’n cuida, les ovelles no poden ni travessar-los de bruts que són, mentre que abans les hi podies fer viure bones temporades.

I de menjar, per aquí al Pla, en sobra o en falta?

A temporades en sobra tant com vulguis, com que no hi ha ramats en un lloc o altra sempre en trobes, el que passa és que a vegades has de marxar lluny i això quan ets jove va molt bé, però ara ja empipa.

Has tingut mai problemes a causa de l’afició a ruixar amb herbicides?

Del cert no ho puc dir, però em trobo que hi ha moltes baixes que abans no tenia, i d’alguna cosa o altra ve. No es moren en sec però, ovelles que són valentes, de cop i volta comencen a no anar a l’hora fins que es moren. És clar, ho ruixen i tu no ho saps fins que al cap d’uns dies l’herba queda rostida, quan les ovelles ja en poden haver menjat. I bo no deu ser, per això aquestes productes porten la creu de verinosos. Per a mi que a llarga els prohibiran perquè s’està contaminant tot.

Quants ramats hi ha a Vilamajor?

N’hi ha un altra entre Llinars i Sant Antoni però aquí a Sant Pere em penso que no n’hi ha cap més.

Abans, n’hi havia més d’ovelles?

Ui, mare de Déu! Moltes, moltes, moltes. En Xamaní sol havia tingut tres o quatre ramats, i llavors molts d’altres. Al poble de Sant Pere podia haver-hi vint mil ovelles com si res. Abans gairebé a cada casa n’hi havia… I tots en vivíem.

I quan pleguis tindràs relleu?

No ho crec perquè de la manera que es va posant… Si tenen herba perquè no tenen corral i si tenen corral perquè no tenen herba… I a més, és que el jovent no s’hi posa, si falta el 70% dels pastors que hi havia.

I per què no s’hi posa, per què no s’hi guanya calés o per la feina?

Amb unes quantitats grans ja s’hi guanyarien la vida, però aquí és difícil tenir-ne moltes perquè no hi ha finquen massa grans. De totes maneres, tot i que ara hi ha la subvenció, no dóna com abans quan faltava carn per abastar la població, ara, amb la Comunitat Europea, ve carn de tot arreu i tan barata com vulguis. Has de comptar que 30 anys enrere, jo havia venut els xais tan cars com ara i fixa’t com ha pujat tot el demés… A més, amb aquesta feina has de ser-hi cada dia i amb les altres plegues el divendres i no tornes fins dilluns. Mira jo, l’única festa que faig és anar el diumenge al mercat.

Però vols dir que la carn que ve de fora és tan bona com aquesta?

No, això no que no ho és. El que passa és que el jovent, de la manera que han pujat, ja no n’hauran tastada de bona i mira, al final, tot és carn igual. Ara els que l’hem menjada bona sempre…

Tu on vens els xais?

Aquí, a la carnisseria de Can Fano, gairebé de sempre que hi hem tractat. El que passa és que abans hi havia l’escorxador del poble que anava molt bé, però ara els hem de portar a Palau i és més enrenou.

Per què han tancat els escorxadors com els de Cardedeu, Llinars o Vilamajor?

Molt perquè es demanen moltes millores, sobretot per qüestions de sanitat i, és clar, si les han de pagar els carnissers sols no els surt a compte.

Per acabar, si ara et vingués un jove dient que vol ser pastor com tu, què li aconsellaries?

Jo li aconsellaria que aquí, ara, no gaire, que aniria malament per aquí. Hauria de marxar, em sembla, a d’altres països, o cap aquí a la part de Girona que els recolzen més i hi ha finques més grans. Posar-se aquí de pastor, com vaig fer jo, sense tenir un pam de terra i anar fent-les viure amb lo dels altres i poder-t’hi guanyar la vida, jo no li aconsellaria… Ah, i lligat de part a part però bé, si li agradés molt tampoc li importaria estar lligat.

049 NEWS HIGINI TV – Notícia bomba! Un infiltrat a l’equip de campanya del PSC?

Ostres, ostres, ostres! Exclusiva a Higini TV. Corren rumors que un partit ha infiltat un home a l’equip de campanya del PSC per sabotejar la campanya socialista des de dins! Atenció! Les imatges que es mostren són reals i publicades a tots els mitjans. Ningú se n’havia adonat encara?

A més veurem com les accions del “talp” a can Socialista afecta els resultats de les enquestes ensorrant les espectatives de vot a mínims històrics pel partit de Montilla. Veurem els resultats del darrer Racòmetre de RAC1.

Endavant amb les notícies.😀

  • Si t’interessen les eleccions catalanes, clica aquí.
  • Per veure més emissions de NEWS HIGINI TV, clica aq.

Demà, Vilamajor homenatjarà al seu últim pastor

Sant Pere de Vilamajor ha estat un poble eminentment agrari i forestal. La presència de l’alta noblesa en passats remots o l’obertura d’algun comerç o indústria ha estat sempre una anècdota interessant i divertida, però no ha passat d’això. En una societat agrària, el pitjor enemic del pagès després de la sequera i les glaçades és el ramader, el pastor. La por que el ramat se’t mengés el cultiu o et fes malbé els sarments era constant i feia que el pastor anés d’un lloc a l’altre vigilat de prop. Es podria dir que era l’ovella negra. Però no pas el llop, ja que com un jardiner mantenia un paisatge net, endreçat; el que tenim a la memòria i ens hem fet nostre.

Cada vegada queden menys pagesos. Potser menys d’una vintena. Però de pastors, cap. Amb la mort d’en Ramon Puig es va acabar una tradició centenària a Sant Pere de Vilamajor que l’Ajuntament va voler recuperar recentment amb l’utilització d’un ramat per netejar les zones de protecció d’incendis dels nuclis urbans. Demà homenatjarem l’últim pastor, en Ramon Puig de can Son.

Ramat a Vilamajor

➡ Demà, dissabte 30 d’octubre, tindrà lloc la inauguració de l’escultura commemorativa a Ramon Puig, pastor de Sant Pere de Vilamajor, en el Punt d’Informació de La Mongia, al carrer de l’Església número 3.

Els actes començaran a les 12 del migdia amb la pujada del ramat de cabres de Sant Pere per l’avinguda de Sant Nonet fins a la plaça del campanar. Tot seguit es destaparà la escultura, obra de l’artista australià Lawrence Gundebuka, i gaudirem de l’actuació de la coral de l’escola de música i tot un seguit de danses tradicionals amb la col·laboració del grup Croma. En acabat, se servirà un aperitiu popular.

Si teniu el número 18 de la revista La veu d’en Pelideu (primavera 2004 – pàg. 34-36) podreu trobar una magnífica entrevista a en Ramon Puig.

Disculpeu les molèsties (II)

 

Nova imatge del bloc HiginiHerrero.cat (28/10/2010)

Hola! Continuo modificant cosetes del bloc. A hores d’ara ja pots veure la nova imatge. Deixo enrere el disseny anterior “Freshy” que m’havia acompanyat des del mes de gener del 2009 fins avui. Encara podria ser que trobessis imatges fora d’escala i enllaços que no et porten allà on voldria però de mica en mica estarà a punt.

Primera imatge del bloc (Des del gener'09 a l'octubre'10)

El nou disseny és el “ZBench”, més clar, amb grisos i blancs i una capçalera més gran. He optat per dues columnes que aniré fent-me meves amb el temps. Els anteriors banners no els puc aprofitar, així que n’hauré de fer de nous. La nova capçalera està basada en la que ja tenia a l’anterior disseny, basada en els personatges d’Higini TV. A veure si m’hi acostumo aviat perquè ja feia molt que tenia l’anterior imatge.

Per cert, en aquesta versió també s’hi poden fer comentaris!😉 hehehe [Avís: això és una indirecta]

Disculpeu les molèsties

Hola! Després de gairebé dos anys amb el mateix disseny de bloc, he decidit fer-hi canvis. Això farà que hi hagi força desajustos que intentaré anar solucionant de mica en mica. És problable que trobis enllaços que no funcionin, imatges fora d’escala… és a dir: trobaràs el bloc potes enlaire!😕 Tot i així, el bloc continua funcionant (espero).🙂

Els geganters acaben la “temporada alta” amb una visita a Ripoll

Els geganters de Sant Pere de Vilamajor van visitar el proppassat dissabte 23 d’octubre de 2010 la capital del Ripollès per participar al desè aniversari dels grallers de Ripoll. El rei Alfons, la dida Loreto i el gegantó Quico del Montseny van encapçalar la cercavila pels carrers i ponts de la ciutat. Amb aquesta sortida, s’acaba la “temporada alta” de sortides d’estiu que va començar a Hostalric l’ú de maig. Des d’aleshores els gegants han visitat les viles de Ripoll, Montblanc, Canovelles, Sant Antoni de Vilamajor, Palafolls, Santa Margarida de Palautordera, La Roca del Vallès, Taradell… a més de la trobada gegantera de la Festa Major de Sant Pere de Vilamajor i la trobada de gegants medievals del Vilamagore. Ara, els geganters se centraran en posar a punt les figures fins que les sortides tornin a començar a l’hivern 2010-2011 cap a Caldes d’Estrac o la trobada de Sant Antoni de Vilamajor del mes de gener.

Per veure més fotos clica aquí.

Els gegants participants a la trobada de Ripoll (23/10/2010)