El 18 de desembre, la Mongia presenta l’exposició: Les Papallones del Montseny

El Punt d’Informació de la Mongia de Vilamajor presenta una nova exposició de petit format: Les papallones del Montseny, de Constantí Stefanescu. Podrem veure un recull seleccionat de papallones diurnes i nocturnes de les papallones que voleien pel massís del Montseny. La inauguració es farà el proper dissabte 18 de desembre a les 12h a la Mongia (C/ de l’Església, 3 – davant del campanar de Sant Pere de Vilamajor). L’exposició estarà un parell de mesos i es podrà visitar gratuïtament tots els dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14h.

No us la perdeu!

Comença la IX legislatura

Convergència i Unió. A la tercera va a la vençuda: per fi, una victòria dolça. Guanya a totes les comarques i províncies i governarà sense necessitat de coalicions. Mas serà el 129è president de la Generalitat.

Partit dels Socialistes de Catalunya. Els pitjors resultats de la història del PSC en unes eleccions catalanes. Montilla ja ha anunciat que es retira i no acceptarà l’acta de diputat. Iceta serà portaveu i Nadal en serà el president del grup parlamentari socialista. Què passarà amb la Montserrat Tura?

Partit Popular de Catalunya. Al contrari que els socialistes, els populars han obtingut els seus millors resultats, superant fins i tot els resultats de Vidalcuadras. A la política catalana aquest resultat no els servirà de gaire però a ells els interessa la visió espanyola: comença el canvi.

Esquerra Republicana de Catalunya. S’ensorra a menys de la meitat del que tenia. Tornarà Carod Rovira? Es farà autocrítica? Com conviuran ERC i SI? Puigcercós sembla obligat a refundar l’estratègia d’Esquerra.

Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa. L’únic soci del tripartit fidel a aquesta forma de govern és el que ha aguantat millor l’estampida convergent. Però també ha baixat. Herrera serà moralment el cap de l’oposició?

Solidaritat Catalana per la Independència. Laporta ha entrat finalment al Parlament. O Catalunya serà independent el mes que vé o anirà a l’oposició a compartir el grup mixt amb Ciutadans. Quines relacions tindrà amb Esquerra? Ara té el faristol del Parlament a la seva disposició. L’escoltarem.

Ciutadans-Partido de la Ciudadanía. S’ha mantingut quan tothom creia que el seu partit es difuminaria després de les guerres internes. Farà forat en l’electorat descontent socialista? I en l’exaltat del PP?

T’interessarà:

Artur Mas, 129è president de la Generalitat

A la tercera va la vençuda i després de dos intents, CiU ha augmentat el suport, guanyat en totes les comarques catalanes i ha aconseguit emblavir el cinturó roig de Barcelona. Artur Mas i Gavarró serà nomenat d’aquí a 30 dies com a cent vint-i-novè President de la Generalitat de Catalunya i en les properes setmanes donarà a conèixer el seu primer Consell Executiu.

129 són molts presidents i és que la institució de la Generalitat és d’origen medieval (s. XIV). Aquí teniu el llistat dels presidents des del 1359, amb el primer president, Berenguer de Cruïlles, fins al president actual, José Montilla. (dades de la Viquipèdia)

Núm. Nom Període Ressenya Biogràfica
1 Berenguer de Cruïlles 13591362 Bisbe de Girona
2 Romeu Sescomes 13631364? Bisbe de Lleida
3 Ramon Gener 1364?-1365 Canonge de la Seu d’Urgell
4 Bernat Vallès 13651367 Canonge de Barcelona
Entre 13671375 se suspèn temporalment el càrrec de diputat resident (President de la Generalitat) per decisió de les Corts de Vilafranca (1367), nomenant un regent per a aquest període.
R Romeu Sescomes 13751376
5 Joan I d’Empúries 1376 Comte d’Empúries
6 Guillem de Guimerà i d’Abella 13761377 Regent del gran Priorat de Catalunya de l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem 

(13721396).

7 Galceran de Besora i de Cartellà 13771378 Almoiner del Monestir de Ripoll
R Ramon Gener 13791380
8 Felip d’Anglesola 1380 Canonge de Tarragona
9 Pere de Santamans 13811383 Canonge de Tortosa
10 Arnau Descolomer 13841389 Prevere de Girona
11 Miquel de Santjoan 13891396 Canonge de Girona. Morí sense acabar el mandat
12 Alfons de Tous 13961413 Rector de l’església de Santa Maria del Pi, de Barcelona. Prenguè art en el parlament per tractar de la successió de Martí l’Humà. Adquireix l’actual Palau de la Generalitat de Catalunya com a seu permanent.
13 Marc de Vilalba 14131416 Abat del Monestir de Ripoll (14081409) i primer Abat de Montserrat (1409-?)
14 Andreu Bertran 14161419 Bisbe de Barcelona (14161420). Intervingué de forma destacada en la resolució del Cisma d’Occident.
15 Joan Desgarrigues 14191422 Comanador de Masdéu (Trullars) de l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem
16 Dalmau de Cartellà i Despou 14221425 Abat de Ripoll (14101439) i també d’Amer i de Sant Cugat del Vallès.
17 Felip de Malla 14251428 Conseller reial (1419). Canonge degà d’Osca (1422), almoiner de la seu de’Elna (1423) i ardiaca major de la seu de Barcelona (14241431). Brillant orador i autor d’estil classicitzant (Lo pecador remut). Al Concili de Constança obtingué sis vots per ocupar la seu papal de Roma.
18 Domènec Ram i Lanaja 14281431 Bisbe de Lleida (14191435) i cardenal nomenat pel papa Martí V (1426). El 1429, assistí, amb el cardenal Pere de Foix, al concili de Tortosa, per tal de liquidar temes pendents delCisma d’Occident.
R Marc de Vilalba 14311434
19 Pere de Palou 14341437 Canonge de la seu de Barcelona
20 Pere de Darnius 14371440 Canonge sagristà de Girona
21 Antoni d’Avinyó i de Moles 14401443 Abat de Montserrat (14401450)
22 Jaume de Cardona i de Gandia 14431446 Canonge de Barcelona i bisbe de Vic (14421459). El papa Pius II el fa cardenal el 1461
23 Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí 14461449 Conegut com a Pedro de Urrea. Arquebisbe de Tarragona (14461489). Feu un paper important en la guerra de Joan II, a favor del rei. Anys mes tard esdevingueren famoses les seves repressions contra viles i pobles al Camp de Tarragona.
24 Bertran Samasó 14491452 Abat de Ripoll (14401458). Va ser contrari a la política populista i filoremença d’Alfons IV el Magnànim, i a favor dels privilegis de l’aristocràcia.
25 Bernat Guillem Samasó 14521455 Abat d’Àger
26 Nicolau Pujades 14551458 Ardiaca de Santa Maria del Mar, de Barcelona. Acabat el seu mandat, va fer de mitjancer entre el rei Joan II i la Generalitat.
27 Antoni Pere Ferrer 14581461 Tercer abat de Montserrat (14511472). Defensor de Carles de Viana, empresonat pel seu pare, el rei Joan II, es posà del costat de la Generalitat en la guerra civil catalana(14621472), començada ja després del seu mandat.
28 Manuel de Montsuar i Mateu 14611464 Canonge de Lleida
29 Francesc Colom 14641467 Ardiaca del Vallès a la seu de Barcelona. Oponent de Joan II, tinguè un paper fonamental en la guerra civil catalana (1462-1472).
30 Ponç Andreu de Vilar 14671470 Abat comendatari de Ripoll (14631489)
31 Miquel Samsó 14701473 Abat de Sant Salvador de Breda. Acaba la guerra civil amb la Capitulació de Pedralbes (1472), els diputats reialistes com ell, es reincorporen a la Generalitat de Barcelona.
32 Joan Maurici de Ribes 14731476 Abat del monestir de la Real de Perpinyà.
33 Miquel Delgado 14761478 Abat de Poblet (1458-1478). Havia participat a la guerra civil del costat del rei, mentre la seva comunitat feia costat a la Generalitat.
34 Pere Joan Llobera 14781479 Monjo sagristà de Sant Joan de les Abadesses, substituí a Miquel Delgado al morir aquest abans d’acabar mandat.
35 Berenguer de Sos 14791482 Canonge degà de la seu de Barcelona i bisbe electe de Sàsser (Sardenya). Va destacar per la seva actitud favorable al bàndol ciutadà de la Biga, de nobles i cavallers.
36 Pere de Cardona 14821485 Bisbe d’Urgell (14721515). Acumulà els càrrecs de canceller (14791530), administrador de l’abadia de Solsona (14791515), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523). Fou un dels personatges mes influents a la Catalunya del seu temps.
R Ponç Andreu de Vilar 14851488
37 Juan Payo Coello 14881491 Abat de Poblet (1480-1498), nomenat President per Ferran II.
38 Joan de Peralta 14911494 Cinquè abat de Montserrat (14831493) i bisbe de Vic (14931505)
39 Francí Vicenç 14941497 Prior de la catedral de Tarragona. El 22 de juliol havia estat elegit Pere Terrades, canonge sagristà de Girona, que morí de pesta sis dies mes tard sense haver jurat el càrrec. Durant el seu mandat i a causa de la pesta, la seu de la Generalitat va ser traslladada a MataróVic.
40 Pedro de Mendoza 14971500 Abat de Santes Creus (14791519). Parent de Ferran II, li devia -probablement- l’abadia i el càrrec de President de la Generalitat.
41 Alfons d’Aragó 15001503 Bisbe de Tortosa (14751513) i arquebisbe de Tarragona (15131514)
42 Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls 15031504 Canonge de la seu de Barcelona i ardiaca del Vallès. Mort prematurament l’1 de març de 1504.
43 Gonzalo Fernández de Heredia 15041506 Arquebisbe de Tarragona (14901511), residí habitualment al monestir d’Escornalbou.
44 Lluís Desplà i d’Oms 15061509 Ardiaca major de la seu de Barcelona, havia estat home de confiança de Joan IIFerran II. Ocupa la casa canonical que havia habitat Felip de Malla i que ell convertí en palau, l’actualCasa de l’Ardiaca, seu de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona.
45 Jordi Sanç 15091512 Paborde de la catedral de València.
46 Joan d’Aragó 15121514 Castellà d’Amposta
47 Jaume Fiella 15141515 Substituí Joan d’Aragó per incompatibilitat en el càrrec.
48 Esteve de Garret 15151518 Ardiaca de la seu de Tortosa.
49 Bernat de Corbera 15181521 Ardiaca de la seu de Tarragona i canonge de Barcelona
50 Joan Margarit i de Requesens 15211524 Ardiaca de la seu de Girona. Fou reelegit al 1524.
51 Lluís de Cardona i Enríquez 15241527 Abat de Santa Maria de Solsona (15141531). Després fou arquebisbe de Tarragona (15311532)
52 Francesc de Solsona 15271530 Canonge de la seu de Lleida
53 Francesc Oliver i de Boteller 15301533 Canonge de la seu de Tortosa
54 Dionís de Carcassona 15331536 Canonge de Lleida
55 Joan Pasqual 15361539 Canonge de la Seu d’Urgell.
56 Jeroni de Requesens i Roís de Liori 15391542 Bisbe d’Elna (1533-1542), bisbe de Tortosa (1542-1548).
57 Miquel Puig 15421545 Comendatari del monestir de Serrateix.
58 Jaume Caçador 15451548 Bisbe de Barcelona (15451561), després d’haver estat canonge de VicGironaTarragonaBarcelona. De la nissaga dels Caçador que donà quatre Presidents de la Generalitat, aplicà a Catalunya la contrareforma de Sant Ignasi de Loiola, de qui fou amic.
59 Miquel d’Oms i de Sentmenat 15481551 Canonge d’Elna
60 Onofre de Copons i de Vilafranca 15511552 Canonge de Tarragona
61 Miquel de Ferrer i de Marimon 1552 Gran prior i cavaller de l’Orde de Sant Joan
62 Joan de Tormo 15521553 Bisbe de Vic
63 Miquel de Tormo 15531554 Prior de Sant Pere de Besalú
64 Francesc Jeroni Benet Franc 15541557 Ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona
65 Pere Àngel Ferrer i Despuig 15571559 Darrer abat comendatari de Sant Cugat del Vallès (15391558)
66 Ferran de Lloaces i Peres 15591560 Bisbe de Tortosa
R Miquel d’Oms i de Sentmenat 15601563
67 Onofre Gomis 15631566 Canonge i cabiscol de la Seu d’Urgell
68 Francesc Giginta 15661569 Abat d’Amer
69 Benet de Tocco 15691572 De nom Marco Antonio di Tocco, adoptà el nom de Benet en fer-se monjo de Montserrat (1542) i fou abat del monestir (1556155915621564), bisbe de Vic (15641572), de Girona(15721583) i de Lleida (15831585).
70 Jaume Cerveró 15721575 Canonge de Tortosa.
71 Pere Oliver de Boteller i de Riquer 15751578 Canonge de Tortosa.
R Benet de Tocco 15781581
72 Rafael d’Oms 15811584 Ardiaca de la seu de Tarragona.
73 Jaume Beuló 1584 Canonge de Vic.
R Pere Oliver de Boteller i de Riquer 15841587
74 Martí Joan de Calders 1587 Prior de Sant Marçal de Montseny
75 Francesc Oliver de Boteller 15871588 Abat de Poblet (15831598)
76 Jaume Caçador i Claret 15901593 Bisbe de Girona (15831597). Hagué d’imposar la contrareforma de Trento als seus canonges, que hi eren contraris.
77 Miquel d’Agullana 15931596 Canonge de Girona, ardiaca de l’Empordà.
R Francesc Oliver de Boteller 15961598 Es construeix la façana renaixentista del Palau de la Generalitat.
78 Francesc Oliveres 15981599 Canonge de Girona
79 Jaume Cordelles i Oms 15991602 Canonge de Barcelona. En el seu mandat, les Corts Catalanes es la darrera vegada que elaboren legislació específica, amb la qual cosa el dret català resta estroncat.
80 Bernat de Cardona i de Queralt 16021605 Abat de Sant Miquel de Cuixà i de Camprodon.
81 Pere Pau Caçador i d’Aguilar-Dusai 16051608 Canonge de Barcelona i baró de Mur. Darrer dels Presidents de la Generalitat de la nissaga dels Caçador.
82 Onofre d’Alentorn i de Botella 16081611 Ardiaca de Benasc i canonge de Lleida. Els del seu llinatge i els Agullana, s’oposen violentament als impostos arbitraris que pretenien d’imposar Felip IIFelip III.
83 Francesc de Sentjust i de Castre 16111614 Abat d’Arles.
84 Ramon d’Olmera i d’Alemany 16141616 Comanador de Vilafranca del Penedès, de l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
85 Miquel d’Aimeric i de Codina 16161617 Abat del monestir de Sant Cugat del Vallès
86 Lluís de Tena Gomez 16171620 Bisbe de Tortosa (16161622)
87 Benet Fontanella 16201623 Abat del monestir de Besalú.
88 Pere de Magarola i Fontanet 16231626 Bisbe d’Elna (16221627) i abans prior de Santa Anna de Barcelona (16181622). Posteriorment, bisbe de Vic (16271634) i de Lleida(1634)
89 Francesc Morillo 16261629 Canonge ardiaca de la Seu d’Urgell.
90 Pere Antoni Serra 16291632 Bisbe de Lleida (1621-1631). Mort en exercici del càrrec.
91 Esteve Salacruz 1632 Abat del monestir de Sant Pere de Galligants
92 Garcia Gil de Manrique y Maldonado 16321635 Bisbe de Girona (16271633) i de Barcelona (16331651). Després de l’assassinat del comte de Santa Coloma a l’inici de la Guerra dels Segadors (1640) fou nomenat lloctinent. Contrari a la Generalitat, la qual intentà dissuadir de posar-se sota la protecció del rei de França, va excomunicar els responsables de les atrocitats a les tropes castellanes durant la guerra.
93 Miquel d’Alentorn i de Salbà 16351638 Abat d’Amer i de Roses.
94 float 

Pau Claris i Casademunt

16381641 Canonge de la Seu d’Urgell
95 Josep Soler 1641 Canonge de la Seu d’Urgell
96 Bernat de Cardona i de Raset 16411644 Prior de Sant Miquel del Fai i ardiaca major i canonge de Girona, d’on fou bisbe posteriorment (16561658)
97 Gispert d’Amat i Desbosc de Sant Vicenç 16441647 Abat del monestir de Sant Pere de Galligants. Protestà airosament per les arbitrarietats dels francesos i fou empresonat el 1646 pel virrei del rei francès a Catalunya, Henri Harcourt de Lorenacomte d’Harcourt.
98 Andreu Pont 16471650 Abat d’Amer.
99 Pau del Rosso 16501654 Canonge degà de la seu de Barcelona.
100 Francesc Pijoan 16541656 Ardiaca de l’Empordà i canonge de la seu de Girona
101 Joan Jeroni Besora 16561659 Canonge i síndic del capítol de Lleida, que visqué a RomaBarcelona. A la fi del seu mandat escrigué en nom de la Generalitat a Joan Josep d’Àustria i a d’altres personatges protestant per la cessió del Rosselló i part de la CerdanyaFrança pel Tractat dels Pirineus. Humanista i bibliòfil, reuní una biblioteca de mes de 5000 volums.
102 Pau d’Àger i d’Orcau 16591662 Batlle de Mallorca, de l’orde de Sant Joan de Jerusalem.
103 Jaume de Copons i de Tamarit 16621665 Canonge de la Seu d’Urgell i ardiaca d’Andorra. Posteriorment fou bisbe de Vic (16651674) i de Lleida (16731680)
104 Josep de Magarola i de Grau 16651668 Abat del Monestir de Camprodon
105 Joan Pagès i Vallgornera 16681671 Canonge.
106 Josep de Camporrells i de Sabater 16711674 Canonge de la Seu d’Urgell, ardiaca d’Andorra.
107 Esteve Mercadal i Dou 16741677 Canonge i ardiaca de Vic.
108 Alfonso de Sotomayor 16771680 Bisbe de Barcelona (16631682), després d’haver-ho estat d’Arborea (Sardenya) (16571663). Autor d’un curiós “Edicte en què se prohibeix menjar, berenar i beure en les esglèsies..”(1681).
109 Josep Sastre i Prats 16801683 Abat de Sant Pere i Sant Pau del Camp, de Barcelona.
110 Baltasar de Muntaner i de Sacosta 16831686 Paborde de Berga, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (16961711) i bisbe de la ciutat de Mèxic (17111712).
111 Antoni de Saiol i de Quarteroni 16861689 Canonge de Barcelona.
112 Benet Ignasi de Salazar 16891692 Bisbe de Barcelona (16831692), antic monjo benedictí, abat general de la congregació de Valladolid del seu orde. Durant el seu mandat destaca l’actitud pacificadora davant els conflictes que li va tocar viure.
113 Antoni de Planella i de Cruïlles 16921695 Abat de Besalú.
114 Rafael de Pinyana i Galvany 16951698 Canonge de Tortosa.
115 Climent de Solanell i de Foix 16981701 Paborde de la col·legiata d’Àger.
116 Josep Antoni Valls i Pandutxo 1701 Ardiaca de Sant Llorenç de la seu de Tarragona
R Antoni de Planella i de Cruïlles 17011704
117 Francesc de Valls i Freixa 17041705 Cambrer del monestir de Sant Pere de Camprodon
118 Josep Grau 17061707 Degà del capítol de la seu de Solsona.
119 Manuel de Copons i d’Esquerrer 17071710 Monjo cambrer del monestir de Santa Maria de Banyoles, nascut al Castell de Malmercat [2].
120 Francesc Antoni de Solanell i de Montellà 17101713 Monjo benedictí, prior d’Àger, visitador de l’orde i abat del monestir de Sant Pere de Galligants. Havia assistit a les Corts de Barcelona de 1702. A les darreries del seu mandat assistí a la Junta de Braços (1713) que decidí de prosseguir la resistència armada contra Felip V, tot i que ell resta al marge de la decisió. La seva timidesa política fa que tampoc col·laborés amb els borbònics. Abandona Barcelona abans d’acabar el mandat i durant el setge. Es nomenat abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, però els filipistes el desterren.
121 Josep de Vilamala 17131714 Sacristà de Sant Esteve de Banyoles
1714 (15 de setembre): Abolició de la Generalitat per decret del duc de Berwick, com a conseqüència de la derrota de l’ 11 de setembre. El Decret de Nova Planta, aprovat en 1716, defineix el nou règim que regula el funcionament polític i social de Catalunya

19141925: Sense haver-se restablert encara la Generalitat, Catalunya té els presidents de la MancomunitatEnric Prat de la Riba i SarràJosep Puig i CadafalchSantiago EstapéAlfons Sala

1931 (17 d’abril): restabliment de la Generalitat de Catalunya, dos segles més tard, arran de la victòria de Francesc Macià a les eleccions del 12 d’abril.

122 float 

Francesc Macià i Llussà

19311933 Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya
123 float 

Lluís Companys i Jover

19331940 Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya
1938: La dictadura del general Franco, abans i tot d’acabar la guerra civil, aboleix per segona vegada la Generalitat de Catalunya

El Presidents IrlaTarradellas mantenen la institució des de l’exili.

124 float 

Josep Irla i Bosch

19401954 Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya
125 float 

Josep Tarradellas i Joan

19541980 Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya
1977 (29 de setembre): segon restabliment de la Generalitat de CatalunyaJosep Tarradellas torna de l’exili com a president.
126 float 

Jordi Pujol i Soley

19802003 Membre de Convergència Democràtica de Catalunya
127 float 

Pasqual Maragall i Mira

20032006 Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya
128 float 

José Montilla i Aguilera

2006– 2010 Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya

Què els cal als partits petits per entrar al Parlament?

Quants vots necessiten Ciutadans, Solidaritat, Reagrupament, Alternativa de Govern, Plataforma per Catalunya, Pirates de Catalunya, la CORI, Escons en blanc… per aconseguir representació parlamentària?

Per entrar al Parlament cal arribar, com a mínim, al llindar del 3% dels vots vàlids emesos. Si les enquestes l’encerten, es preveu una participació mitjana d’entre un 50 i 55%. Això implicaria que per aconseguir el primer diputat caldria 66.000 vots per la circumscripció de Barcelona. A Tarragona en caldrien uns 16.000 vots. A Girona, uns 15.000 vots; i a Lleida, uns 12.000.

Valoració del debat a 6 de les eleccions catalanes

Pim, pam, pum! Després de la proposta de cara a cara Mas-Montilla ja no s’ha parlat de res més, quan el que vam poder veure fou a un gran debat a sis bandes àgil i constructiu. A continuació teniu una valoració no pas dels continguts i programes (ja els valorareu cadascú segons la vostra visió de la societat catalana) sinó de la forma d’expressar-se, de comunicar-se, la seva actitud i estratègia. Parlem-ne!

Artur Mas. En l’anterior debat (2006) fou un 4 contra Mas i ell, en voler respondre a tots els atacs, va acabar donant una imatge de prepotència. En aquesta ocasió portava la lliçó apresa. L’objectiu era no cometre cap error. Va demostrar que domina el debat, la dialèctica i va fer gala d’agilitat de reflexos. Tots els candidats li proposaven pactes de país com a un president in pectore. Excel·lent.

José Montilla. Molt fluix però en la seva línia. Ja ha dit que es presenta a la presidència de la Generalitat i no pas a un concurs d’oratòria, però es va trobar a faltar lideratge. Llegia massa. Montilla es va guardar un as sota la màniga fins a l’últim minut del debat: accedir a fer el cara a cara amb Mas “només en català on i quan Mas volgués”. Mas el va descol·locar volent fer-lo immediatament. Montilla va declinar i va preferir fer-ho dilluns, dimarts o dimecres…

Joan Puigcercós. Mesurat i crescut. El president d’Esquerra va donar molt bona imatge, més de la que ens tenia habituats. Portava la lliçó apresa: promocionar-se com a partit valedor de la independència per evitar fugues cap a Solidaritat i Reagrupament i, alhora, desenterrant l’equidistància fent l’ullet a Mas.

Alícia Sánchez Camacho. Va estar molt pitjor que en d’altres ocasions. És bona comunicadora però el dia del debat no ho va ser. Els seus intents de lluitar per un mateix espai amb l’Albert Rivera van arribar gairebé al ridícul. Ell es passava al castellà, la Camacho també. Ell era anitnacionalista, ella més… Fins i tot Herrera li va retreure en públic i en privat aquest canvi forçat de llengua. En general va estar correcte però per sota de les seves possibilitats.

Joan Herrera. Molt bo. Calmat però fidel al seu programa ecosocialista. Es va quedar sol defensant el Tripartit i va retreure a Montilla que defensés abans el PSOE que les politíques d’esquerres del seu propi govern. Va proposar pactes de país apel·lant a la unitat. Molt notable.

Albert Rivera. Va començar amb una magnífica primera part, segur de si mateix i clar en les seves exposicions. A la segona part, però, ho va espatllar completament, va perdre els papers, va ser maleducat, no va dubtar en usar la demagògia i fins i tot arguments falsos que el desacrediten com a candidat. Suspès.

Vegeu la versió integra del debat aquí.