Totes les enquestes sobre les eleccions catalanes

Actualitzat 15/11/2010. Fa gairebé dos anys que els mitjans de comunicació (televisions, ràdios i diaris) publiquen enquestes sobre la intenció de vot a les eleccions catalanes del proper 28 de novembre. A continuació teniu un recull de totes les que s’han publicat fins ara i les conclusions que se’n poden desprendre: (clica la imatge per veure-la més gran)


Resumint, segons les enquestes:

  • CiU menja vots del PSC, ERC i PP i s’acosta a la majoria aboluta.
  • El PSC de Montilla baixa i nota el llast d’Hereu i Zapatero.
  • Iniciativa, que es mantenia inmune al descens dels seus dos socis del Tripartit, comença a baixar.
  • Ciutadans es mantindria al Parlament.
  • Solidaritat catalana només entraria al Parlament si la participació és baixa.
  • Reagrupament, Alternatva de Govern, UPyD, la CORI… no entrarien al Parlament.
  • Les enquestes no recullen el vot ocult de PxC i no li donen representació parlamentària.

➡ Les enquestes acostumen a donar resultats esbiaixats alhora d’analitzar les seves dades. T’aconsello que facis una ullada al mètode d’enquestar les enquestes del professor Xavier Fernández (UPF), amb el qual es minimitza les desviacions provocades pel mètode, per les mostres o per la línia editorial del mitjà que les publica. [aquí]

➡ Segons el mètode d’enquestar les enquestes, a data de 5/11/2010: el resultat seria el següent: CiU 38’7%, PSC 20’3%, PP 11’1%, ERC 8’7%, ICV 7’7%, C’s 3’1%, SI 2’3%, RI 1’5% i els altres més el vot en blanc: 6’2%. [veure resultats actualitzats]

Advertisements

45 thoughts on “Totes les enquestes sobre les eleccions catalanes

  1. Per ajudar entendre la taula:
    A la primera columna hi ha E 2006 el Resultat de les eleccions del 2006. La resta de dades són les enquestes, primer les inicials del mitjà que les va publicar i després la data (mes i any).
    CEO: Centre d’Estudis d’Opinió (Generalitat)
    EP: El Periódico de Catalunya
    EM: El Mundo
    LV: La Vanguardia
    RAC: RAC 1
    LZ: La Razón
    PU: Público

  2. Quina panorama més desolador per a Catalunya durant els propers 4 anys:
    – El gir espanyolista del PSC (com no podia ser d’una altra manera amb Montilla, Corbacho…).
    – El CiU que continua sent el deixeble de la conservadora, cristiana, dretana i elitista de la burgesa Lliga Catalana.
    – Els perduts i barallats esquerrans independentistes republicans de pa sucat amb oli
    – L’esquerra verda amiga dels enemics de la seguretat ciutadana.
    – El espanyolistes catalans mal anomenats ciutadans
    – Els espanyolistes racistes i casposos populars propers al feixismes tòpics d’entreguerres mundials
    – El malgastador i egocèntric Laporta
    – El que no se que vull ni sé el que sóc però ens hem agrupat
    – Els xenòfobs que manquen i que volen titulars.
    Cap a on anem????
    Val la pena entrar en el lloc i participar en aquesta comèdia?
    Realment creieu que vivim en una democràcia?

    JO NO PENSO VOTAR

    • T’has deixat un tòpic: el del ciutadà tot-ho-veig-negre-tots-són-mentiders-tots-ho-fan-malament-menys-jo,-que-sóc-dels-pocs-il·luminats-que-no-es-deixen-enganyar. (No t’ho prenguis malament: jo, en un altre dia, hauria fet un comentari semblant al teu. :mrgreen: )
      Per cert, la prova que alguna forma de democràcia sí que existeix l’acabes de donar tu mateix, amb la llista tan apel·lativa que has fet. Potser el problema és aquest, que hi ha una democràcia… De fet, m’atreviria a dir que si tots penséssim com jo penso seríem molt més feliços! 😉

      • Ostres David, et creia més revolucionari i no pas tant conservador.

        Només aclarir-te que la llibertat de pensament no és igual a democràcia. Tens una visió molt simplista del que és una democràcia amb majúscules

          • Gràcies, Javier! Jo també m’he inventat un nou tipus de democràcia: m’estic plantejant fer-me dictador vitalici i arreglar el món. Que tinc el teu vot? 😉

        • Ostres, Ferran, tothom et decep, fins i tot jo!!…
          Jo diria que la pluralitat de propostes electorals (sembla que 114!), sí, és igual a democràcia, encara que aquesta sigui coixa, manca i imperfecta. Et remeto a l’etimologia de la paraula “democràcia”, per si de cas.
          Sobre la meva visió simplista, t’he de dir, com a estudiant de filologia, que “democràcia” significa el mateix en majúscules com en minúscules. No busquis tres peus al gat. El que també t’he de dir és que deus ser mooolt intel·ligent perquè si amb el poc que hem parlat i sense conèixer-me ja m’has sabut definir…!
          Una cosa per acabar: només aclarir-te que l’abstenció significa la renúncia al sistema democràtic per se. El vot en blanc, en canvi, demostra descontentament pel que fa a la classe política. Si el que desitges és una democràcia de qualitat –amb majúscules, que dius tu– en què la classe política representi veritablement els ciutadans, en què prevalgui la formació, la integritat, la visió de futur, el respecte i tot el ventall de qualitats que ara mateix li trobes a faltar, implica-t’hi. Sigues proactiu. Fes un balanç d’allò que els partits proposen i tria’n el que més s’apropi als teus ideals. Perquè arrelar-se als tòpics i dir que tots ho fan malament pot ser tot, menys revolucionari…

          • David, recordo que el primer que m’ha definit has estat tu, per tant, sigues benvingut al club dels intel·ligents!!! Però deixem els mals rotllos i passem a l’interessant debat i crec que la millor forma d’explicar el penso de la democràcia és mitjançant un exemple.

            Imagina una societat on la població tingui una alimentació exclussivament carnívora. Això si, es pot escollir entre menjar animals terrestres o animals aquàtics. I per què és així? per què hi ha dos poders: els ramaders i els pescadors. Ells dominen el mercat alimentari i impedeixen que entri altres formes d’alimentació.
            Cada quatre anys la comunitat escolleix quina serà la seva alimentació en els següent 4 anys: peix o carn.
            Jo formo part d’aquesta comunitat però resulta que sóc vegetarià. Intento formar i consolidar una aternativa, però els carnívors no em deixen (per normativa, per lleis, per domini absolut), per tant només tinc dues opcions a votar: carn o peix. Que faig si cap de les dues em satisfà? Votar per votar? Doncs no, la meva opció és senzillament no participar en aquesta “democràcia” i mostrar el meu descontent del “sistema”.

            Efectivament no votar significa “per se” renunciar al sistema democràtic imperant. Però potser la discussió que hauríem de tenir és: realment creus que vivim en uns sistema democràtic? Democràticament estàs satisfet exercint el teu dret cada 4 anys? Realment creus que no patim la dictadura de la democràcia? Jo no. El que vivim, com ha succeït al llarg de la història de la humanitat, és el domini d’una elit (política) la qual fa i desfà sense el nostre permís ni consentiment (llegeix Kant). En una societat on la informació e stroba en mans d’uns pocs, estem totalment manipulats i fem el que ells volen (malgrat que diguis que ets sobirà en els teves decissions).
            Finalment he dir a Javier que no he inventat un nou sistema democràtic però si que crec que és pot millorar l’existent, i molt!!!. Reflexiona i pensa quin és el teu paper dins d’aquesta democràcia i veuràs que realment nosaltres només exercim la democràcia cada 4 anys i durant el temps que dura posar la papereta dins de l’urna.

            Continuem el debat

            • Ferran, la democràcia perfecta és una utopia però negar-la és no ser realista. La negació de la democràcia equival o bé a un règim absolutista o bé a una anarquia nihilista, i l’Espanya actual, que ja ha travessat períodes de negació de la democràcia, per sort no es troba en cap de les dues situacions, per molt malament que t’ho miris. De fet, pel que fa la teva al·legoria de carnívors versus vegetarians, et recordo que de noves formacions polítiques (amb les conseqüents variants ideològiques) en surten molt sovint i no totes es queden aclaparades pels mamuts polítics de tota la vida. És difícil, sí, però no impossible. És qüestió de tenir un programa sòlid, de respondre a demandes socials amb una certa representativitat, de posar-hi molta energia i il·lusió i fins i tot creativitat per fer-se notar. Estic pensant, concretament, en Ciutadans, però a Sant Pere mateix també n’hi ha, d’exemples. Tu descrius una realitat fossilitzada en què el ciutadà de carrer està sotmès als designis pseudodivins d’uns quants, i aquesta és la visió que qüestiono. Dius que ells fan i desfan sense el nostre consentiment i que nosaltres els seguim com a “borregos”: vols dir? Si el Goliat-PP tira endavant serà perquè molts de nosaltres ho haurem volgut. I si el PSC ara perd les eleccions serà perquè molts de nosaltres l’haurem fet fora. És a dir, hi ha una dinàmica entre ells i nosaltres, tot i que de vegades no ho sembli, i crec que és de justícia dir que som uns privilegiats: vivim l’època més pacífica de tota la història (hi ha països avui dia que no poden dir el mateix), tenim drets humans inalienables, l’esperança de vida més llarga de la història, accés a la informació… A propòsit d’informació, tampoc crec que estiguem tan manipulats. Jo tinc una certa tendència a creure’m aquestes teories de la conspiració que diuen que tot ja està decidit, que no sé què… tipus Teresa Forcades, que l’admiro moltíssim! Però estem parlant d’un tipus d’informació molt concreta. De fet, diuen els experts que on la democràcia es fa més palesa és justament a la emergent societat de la informació. Jo vull estudiar el món de les grans religions del Llibre sense condicionaments d’ordre teològic o polític, i ves per on, avui dia puc fer-ho! Fa tan sols unes dècades això era impensable!

              Per altra banda, també estic d’acord que el sistema té problemes (per això et vaig dir que jo mateix podria haver fet el teu primer comentari en un dels meus dies de tot-és-una-merda, amb perdó pel vulgarisme). Per exemple, que la força més votada no pugui governar, que els lobbies de les grans empreses privades acabin determinant la política i els mitjans de comunicació, que “legal” no signifiqui “just”, que el dret cívic a votar no comporti l’obligació cívica de formar-se adequadament, que els polítics esdevinguin professionals de la política i en comptes de fer ideologia facin ego-marketing, que “constitucional” equivalgui a “dogma”, o encara que tu puguis votar i jo no. Tinc les mateixes obligacions que tu i estic sotmès a les mateixes lleis que tu, però no disposo dels mateixos drets que tu pel simple fet que no tinc nacionalitat espanyola.

              Dius que només exercim la democràcia cada 4 anys. Jo prefereixo pensar que és com anar a l’òpera: tries anar a veure-la, gaudeixes (o no) de l’espectacle, i quan surts el critiques. Si no t’ha agradat, la propera vegada en tries una altra. No som espectadors passius, al contrari. Ara mateix, per exemple, pel simple fet d’exposar els nostres arguments, estem fent ús de la nostra democràcia i estem, alhora, generant pensament.
              Ja per acabar, pensa que no existeixen relacions perfectes: ni amoroses, ni familiars, ni professionals… ni la relació que estableix el ciutadà amb un partit polític concret, pel simple fet que els partits no representen individualitats, sinó col·lectius amb trets comuns. A mi m’agradaria votar perquè m’agrada un cap de llista (més enllà de les sigles que el circumscriuen) i m’interessa una part important del seu programa — però no comparteixo tot amb ell. Ara el balanç és positiu, però ves a saber demà…

              Perdona (perdoneu) la llargada!

  3. Ferran! T’has descuidat l’únic partit seriós que es presenta: La Cori de l’Ariel i la Carmen de MAIRENA!!!!! Tots a votar la CORI!!!
    Ah, Paula, no pateixis amb els resultats de SI… el que passa és que les enquestes encara no recullen l’efecte de la nova incorporació d’en Laporta: l’actriu porno Lapiedra!!!! hahaha… Colla de fiquis!

    • Tu dius que Solidariat es friqui i dius que votem la Cori??????????? No em facis riura!! Vosaltres si que sou una colla de friquis!!!!!!!!!!!!

  4. Jo penso que l´enquesta més fiable es la del vot el dia d´eleccions. Al menys l´individu ha anat voluntariament a opinar. L´enquesta es un artefacte al que el públic, que no l´individu, ha de respondre necesariament, i per aixó es dona la confluencia d´una serie de factors molt poc objectius, inclós des´de el diseny mateix del questionari.

  5. No has afegit l’enquesta superfiable del meu blog!! Segons aquesta CIU es queda fora del Parlament, el tripartit es reedita amb la CORI, ERC i ICV i a la oposició es queden Laporta, Montilla i Anglada en aquest ordre!!

  6. Precíssament al meu blog estem realitzant una enquesta i surten resultats força sorprenents: Tant Solidaritat com Reagrupament estan arrassant! I el tripartit s’està fotent una cleca antològica.

    Us animeu a votar vosaltres també? Ho podeu fer a:

    almeuentendre.wordpress .com

  7. Las encuestas son una mina, un negocio, excepto para el encuestador que es todo un peón caminero, y nunca mejor dicho, a no ser que se haga poir teléfono y entonces se acaba con la oreja caliente y los pies frios…de las respuestas que se escuchan.

  8. David et responc aquí per què no surt l’opció de respondre al teu darrer comentari.

    Anem a pams.

    Vivim en una democràcia, no hi ha cap mena de dubte, però en una democràcia capada i sesgada. En una societat on tot està normatitvitzat i on el nostre marge de moviment es troba molt limitat (els seguidors diuen que per una millor convivència), la democràcia es dilueix. La democràcia es transforma en una tirania (de l’època grega i no pas moderna o contemporànea).

    Els polítics són com els empresaris del cinema: ens passen un trailer amb les millor imatges de la pel·lícula per captivar-te i animar-te anar al cinema (òpera). Però quan veus la pel·lícula, la majoria de vegades, succeeix que les úniques imatges bones són les que surten al tràilers essent la resta una “merda”. Surts desagut i enganyat i amb ganes de no tornar mai més al cinema.

    Tu proposes que apareguin fòrmules noves, però si rumies veuràs que les noves propostes han de seguir els paràmetres que marquen els grans. Com vols que una idea prosperi quan les grans partits copen tota la informació i prohibeixen que els partits petits puguin donar a conèixer la seva ideologia? A Catalunya, els mitjans de comunicació públics tenen l’obligació, cada dia, de donar notícies sobre els partits amb representació (un temps que serà major quanta major representativitat parlamentària que tinguin). I els que no tenen representativitat, no tenen dret a sortir a les notícies? I dius que no estem manipulats?

    Idees noves, idees progressistes, una nova forma de democràcia, una nova forma de pensar, idees solides i treballades; que es portin a terme significa treure poder als que manen, als polítics, i tu creus que voldran fer-ho? Però si no es posen d’acord per crear una nova llei electoral per què segons com li treuen vots a un o altre!!!!!! Això és pensar en el poble o en ells mateixos????? Això és una democràcia?????

    Dius que tenim la capacitat de treure del poder aquell que no han fet bé la seva feina. Estaria d’acord si tinguessim consciència política, si els votants sabessin el que vota, però actualment es voten a una cara, es vota a un si cau bé o malament, es vota per devoció i no pas per convicció. Però si una enquesta donava a la Belen Esteban més vots que als d’ Iniciativa!!!! Que seria la tercera força més votada!!!! Això és un sistema democràtic representatiu i just?????

    Manifestes que vivim el periode de pau més llarg de la història. Que jo sàpiga només portem 70 anys de pau, dels quals 40 van ser sota una dictadura. Que dóna pau, la democràcia o la dictadura? Rumiar-t’ho i fes cerques per la història i veuràs que han hagut períodes de pau molt més llargues que la que vivim actualment. Una altre història són els períodes de conflictivitat interna els quals abans eren més intensos i duradors. Però malgrat que et pesi, la democràcia és una font de conflictivitat. Quan ha hagut menys conflictes han estat durant els períodes de dictadures (Franco, Mussolini, Hitler, Argentina, Paraguai..etc). La democràcia és sinònim de conflictes, precissament per això, per què la gent pot dir la seva.

    Per acabar i com dius, no hi ha relacions perfectes. I que fas quan una relació no funciona? Doncs trenques amb ella. Això és el que jo faig, trenco amb el sistema polític no votant. És la meva forma de queixar-me. Que no serveix de res? Seguramanet però al menys sé que el meu vot no anirà a ningú.

    Intento ser congruent amb la meva forma de pensar.

    • Ok, m’ha quedat clara la teva postura.
      Només voldria aclarir tres coses:

      1. Sobre el teu paràgraf “Tu proposes que apareguin fórmules noves…”, com a mínim aquest debat existeix i és actual. No ets l’únic que es planteja aquest problema: avui mateix llegia una crònica a La Vanguardia on l’autor deia alguna cosa com “quan els periodistes de casa nostra hagin après a treballar amb la neutralitat que caracteritza la BBC, potser no serà necessari posar-los límits”. Faig meves les seves paraules. Per altra banda, em sembla que estem mal acostumats. El ciutadà vol seure’s davant la tele i rebre passivament tota la vomitada televisiva. Som nosaltres, com a marmotes intel•lectuals que som, en una immensa majoria, que ens fem la idea que si no surt a la tele és que no existeix. Però això és fals! Si tenim el privilegi de ser conscients que ens donen informació esbiaixada, limitada, tendenciosa, ¡sortim del cercle, deixem de ser víctimes! Només hem d’anar a Google que allà hi ha tot! Qualsevol nou partidet tindrà, com a mínim, un blog. Amb això ja n’hi ha prou! La vida té d’aquestes coses: injustícia, gent estúpida… però si ens quedem amb les anècdotes i les generalitzem, home, al final entren ganes de tallar-nos les venes! Jo de vegades també desitjaria desaparèixer de tota aquesta estructura social que ens hem inventat, viure en un no-lloc, sense comptes bancaris, publicitat o pol•lució, sense gent, però després he d’aterrar perquè la vida és molt més que tots aquests planys, i perquè les coses dolentes hi són perquè algú les arregli. Hi ha gent que amb ben poc fa grans coses! És gent excepcional, no pas com jo, però són la prova que no tot està perdut, no tot és impossible, i que perquè hi hagi una derrota t’has d’haver proposat a fer alguna cosa. Jo t’aconsellaria (si em permets que et doni un consell) que fessis una buidada de tot el que has après, que et fixessis en les (poques) coses bones que tenen algunes forces polítiques i que provessis d’estar més receptiu a apreciar-les.

      I torno a dir: sí que hi ha punts febles, molts! A un ja m’he referit abans i té a veure amb el que dius: que els polítics acaben pensant més en ells mateixos i en la seva carrera, la seva imatge, el seu sou i el seu poder. Jo li dic el “síndrome del professional polític” (és diferent de “polític professional”, que aquests ho són tots).

      2. Sobre el teu paràgraf “Dius que tenim la capacitat de treure del poder…”. Aquesta és, per a mi, la gran perversió de la democràcia, i també m’hi he referit abans quan he dit que el dret cívic de votar hauria d’anar acompanyat de l’obligació cívica de formar-se adequadament. Poder implica responsabilitat, i si és cert que molta gent hauria posat la Belen Esteban al govern, això vol dir que molta gent no es mereix el dret a anar a votar. És completament antidemocràtic i políticament incorrecte el que acabo de dir, però ho crec sincerament. Ara bé, la solució no és treure el carnet electoral a tota aquesta gent: és formar-la. Ens estem fent una societat molt evolucionada tecnològicament però som cada vegada més infantils.

      3. Sobre el teu paràgraf “Manifestes que vivim el període de pau més llarg de la història.”, jo no t’he dit això. T’he dit, literalment, que “vivim l’època més pacífica de tota la història”. Em refereixo al fet que la pau sempre havia estat un període entre dos moments de crisi, però ara, com a mínim al nostre entorn, la pau s’ha institucionalitzat. Ha deixat de ser una circumstància per passar a ser el model en què vivim. És un període recent, com ben dius, però ara hi ha organismes internacionals de control, hi ha acords internacionals, les fronteres estan gairebé totes definides i ja no hi ha lloc per a guerres d’ocupació ni coses per l’estil (repeteixo que estic parlant del nostre entorn. Hi ha molts indrets al món que viuen realitats ben diferents).

      Salut!

      • Entesos.

        Ha sigut un plaer poder intercanviar impressions.

        Un dels aspectes que més valoro d’una persona és la capacitat de transmetre coneixements, estiguin o no equivocats. Tu tens aquesta virtut i has de saber aprofitar-la.

        Fins la propera

    • Ferran, dius: “[…] trenco amb el sistema polític no votant. És la meva forma de queixar-me. Que no serveix de res? Seguramanet però al menys sé que el meu vot no anirà a ningú.

      No seria més coherent votar en blanc?

      • Per dues raons:
        1. El vot en blanc beneficia als partits majoritaris
        2. Participar en el sistema suposa la seva acceptació. Seria incongruent amb les meves idees.

        • Si el vot en blanc es comptés com un partit polític i es deixessin els respectius escons buits, segur que els polítics s’espavilarien!

            • A les autonòmiques del 2006:

              El vot en blanc fou un 2% del total
              L’abstenció fou un 44%
              El partit amb més vots fou CiU amb un 31%

              Està clar qui va guanyar: els que estaven descontents amb la política.

              Els polítics es van donar per al·ludits? No. Ells al seu rotllo. Només busquen legitimitat al poder que volen exercir.
              Els polítics han fer alguna cosa per canviar al situació? No. Continuen important-los una merda els que no han votat. Atribueixen l’abstenció no pas a un vot de càstig sinó a la desídia . Són així d’intel·ligents.

    • No fins quin punt Solidaritat traurà o no diputats, però estic convençut que les enquestes estan manipulades (no pas el resultat sinó la forma de fer-les)

  9. És evident que les enquestes no són fiables. Tot depén del número de persones enquestades. I també de si la mostra és suficientment transversal, és a dir, si la mostra pot considerar-se internament proporcional als grups socials. Si veieu l’enquesta del meu blog (www.almeuentendre.wordpress.com) veureu que entre Solidaritat i Reagrupament quasi tenen la meitat dels vots emesos, mentre que PSC, ERC i ICV són quasi inexistents. Però això no és significatiu per dos motius: perquè han votat cent persones i escaig (us animo a fer-ho també vosaltres) i perquè els votants de Reagrupament i Solidaritat són més militants, i s’esforcen més en fer-se notar (justament, si es té en compte que no disposen de propaganda electoral com els altres partits), mentre que d’altres, com els del PSC acostumen a pertanyer a estrats socials diferents, sovint gent més gran, que no opinen tant els blogs, però que aniran a votar el 28 de novembre.

    Anyway, passeu a votar pel meu blog si teniu un moment i de par feu un cop d’ull a l’article d’anàlisi de les eleccions (i comenteu el que volgueu).

    almeuentendre.wordpress.com

    Salut!

  10. Els que protesten dels polítics jo els diría que son un reflex de la nostra societat. No son ni millor ni pitjor que qualsevol votant, que qualsevol abstencionista. Tenim el sistema poític que hem creat, que recoltzem cada dia a la nostra vida quotidiana.

    • Ni tu ni jo hem creat res. Ens ha vingut donat

      Avui tenim un exemple de com els polítics només pensen en ells i no pas en els seus electors: “PSOE aparca el tema de la jubilació als 67 anys per després de les eleccions” (El Periodico).

      Però no dèien que si no prenien aquesta decissió elsistema de pensions s’anava a pique? Vergonyós.

      NO ANEU A VOTAR

  11. Ferran, fas una mica de trampa: Dius: “El vot en blanc fou un 2% del total; l’abstenció fou un 44%; el partit amb més vots fou CiU amb un 31%. Està clar qui va guanyar: els que estaven descontents amb la política.

    Quan afirmes que el 44% que es va abstenir és perquè estan descontents amb la política no és veritat. Conec molta gent que ja li està bé com està i no vota. Els que no hi estan d’acord voten en blanc. Per mi el 44% ja els està bé el sistema independentment de qui mani; un 54% també estan contents amb la política però, a més, es decanten per una opció concreta. I només un trist 2% està descontent amb la política.

    Això és el que vol dir el vot en blanc: descontents amb la política. L’abtenció és per tansemenfotistes que els hi sembla bé passi el que passi.

    He dit. (amb carinyu)

    • Ep!!!! Estàs utilitzant els arguments dels partits polítics.

      No t’enganyis. Que gairebé la meitat de la població no vagi a votar es un símptoma que alguna cosa passa. I el que passa és que la majoria de la població passa de la política, entre d’altres raons, per què creuen que el seu vot no serveix per res, per què creuen que el sistema polític és tan hermètic que no serveix de res votar, per què senzillament no els importa ni els interessa qui governarà el país per què donen per fet que, sigui qui sigui, ho farà malament. I això és un problema que els mateixos polítics haurien de solucionar. I no pas amb bones paraules com “heu d’anar a votar” sinó amb canvis en el sistema.

      Et poso un exemple: la darrera enquesta sobre les creences de la població espanyola, deia que la majoria de la població era catòlica però només una minoria practicava. No és una incrongruència? Ser catòlic significa practicar (ha de ser així per nassos). El que passa és que la majoria de la població creu que hi ha un “més enllà” després de la mort, que algú ha hagut de crear el lloc on vivim, però no creuen en l’església com a institució.

      Doncs igual passa amb la societat actual nostre: tothom té unes preferències polítiques (esquerres o dretes, liberal o conservador, nacionalista o federalista, monàrquic o republicà) però pocs les porten a terme. I gairebé ningú les practica

      Si l’església fa campanyes per captar o concienciar a la població, per què no ho haurien de fer els polítics?. Si ens animen a pagar els impostos, per què no ens animen a votar?.

      Reitero, el millor que podem fer és NO ANAR A VOTAR

      • Aquest exemple dels catòlics no em serveix. Ser catòlic no té perquè voler practicar (ni per nassos o sense). De la mateixa manera que a un partit polític tampoc el voten només els militants. Puc votar un partit sense ser-ne militant i ser catòlic i només anar a l’església per casaments i enterros. Jo reso i practico la meva espiritualitat en privat.

        • Ok, Joan tens raó fins a cert punt.

          Ser catòlic significa acceptar les consignes catòliques (ortodòxia) i entre aquesta està la de practicar. Una altre història es ser creient.
          Utilitzant el teu exemple, es cert que un pot votar a un partit sense ser militant, però aleshores no es pot dir que siguis del partit només que n’ets un simpatitzant el que significa que no segueixes l’ortodòxia. Vaja que estàs d’acord en el contingut però no pas en les formes.

          En tot cas el teu argument és molt vàlid i l’accepto. Potser no he estat encertat en l’exemple. Demano disculpes

      • Més del mateix. Es tornaran a repartir el pastís com els roti, mantindran la corruptela i es taparan les vergonyes entre ells, i al dia 29 s’oblidaran dels vots que han rebut. Es l’hora de votar massivament en blanc. http://www.esconsenblanc.org. Aquest blanc si que és de càstig i útil

        • Sí, de càstig a la societat… Votar massivament en blanc, sobretot en la conjuntura actual, és tan útil com fer una rabieta massiva…
          Francament, si creus que d’entre 114 candidatures no n’hi ha cap que t’ofereixi absolutament res de vàlid, cap amb què tinguis absolutament res en comú, jo em pregunto si el problema no el trindràs tu… I encara que fos cert, en comptes de queixar-te que els altres són tots uns dolents, sigues productiu i presenta-t’hi tu!

  12. 1500 persones al palau de congresos, 800 a tarragona, 400 a igualada, 250 a solsona, 500 a figueres, 300 a salt,300 a sant cugat, Vilanova 300, 600 a la universitat de la pompeu, i 20.000 amics a facebook EL MITINGS DE SOLIDARITAT CATALANA SON UN EXIT i nomes necessita 90.000 vots per entrar mes o menys a barcelona i poquet per girona, tarragona i lleida.

    SERAN LA GRAN SORPRESA, LAPORTA ETS MOLT GRAN ENTRAREM MOLT FORTS

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s