Guia pràctica per pair enquestes precuinades

S’acaben de publicar noves enquestes d’opinió al diari El Periódico, a les cadenes SER i RAC 1 i pel CIS [mira totes les enquestes des de 2009 aquí] i a cap es presenta el mateix resultat. Per què? Les diferents empreses utilitzen mètodes diferents (presencials, telefònics…), mostres diferents (800, 1000, 2000 persones…), corregeixen a la seva manera el “vot ocult” i, tal vegada, alguns mitjans carreguen els resultats cap a aquí o cap allà segons la línia editorial que ho publica.

Aquí tenim una guia actualitzada a 15 de novembre de 2010 (noves publicacions podrien variar lleument les dades dels biaxos) basada en els resultats del mètode d’enquestar les enquestes del professor Xavier Fernández (UPF) sobre quina és la mitjana del biaix de les diferents enquestes que ens arriben:

Per veure les dades actualitzades al moment podeu clicar aquí.

Advertisements

10 thoughts on “Guia pràctica per pair enquestes precuinades

    • Ja ho diuen, una empresa d’enquestes creu que la gent no s’atreveix a dir que vota ciutadans i multiplica els reustats per 2 i una altra empresa ho multiplica per 3…

      O també alguna intenta desmoralitzar els votants d’un partit rebaixant els resultats i fent-lis creure que no els votarà ni sa mare o confiar els d’un altre partit perquè es pensin que tot està guanyat i es quedin a casa…

      Total, que les enquestes no són per reflectir la realitat sino per canviar-la!

  1. Ull, ull, ull! A veure, una cosa són enquestes i l’altre “usted responde”.

    El racòmetre de RAC1 és una pregunta llençada a l’aire entre els oients de RAC1 i té menys validesa estadística que preguntar als compradors de l’EROSKI.

    La Ser i El Periódico han encarregat els estudis a empreses especialitzades, i en base a le ciència estdística, hauríen de ser fiables.

    Pel que fa al CIS (al igual que el CEO) són enquestes “fast food”. Sabeu quantes entrevistes ha fet el CIS per donar aquest resultats? doncs 2.966 (http://datos.cis.es/pdf/Es2852mar_A.pdf) a tot Catalunya.

    No és que estiguin cuinades les enquestes, sinó que cadascuna té la validesa de la mostra que ha utilitzat.

    (Per cert “estadística” ve en el seu origen de la ciència per estudiar “els Estats”).

    Gini, un home de ciències com tu no hauria de “demagogicar” (apunta la paraulota, David) la ciència, què té el 100% de validesa… en el seu propi context (que no vol dir que representi la realitat en el moment d’anar a votar). De fet, el 40% de la gent no anirà a votar, i en canvi, en les enquestes, la gent menteix i tots diuen a qui votaran.

    A l’Enquesta General de Mitjans -EGM- bàsica per a la premsa escrita i la ràdio, la revista mensual més llegida d’Espanya és “Digital+”, en tercer lloc la revista “Ono” que no coneixen ni els seus redactors, i en quart lloc “National Geographic”. En vuité lloc “Mi bebé y yo”. http://prueba.aimc.es/spip.php?action=acceder_document&arg=1073&cle=a8edb930ef3cd442962827046e076a2a&file=pdf%2Fresumegm210.pdf). Sóm un país de mentiders i les enquestes recullen la mentida de gairebé la meitat de la gent entrevistada. (Encara hi ha gent que llegeix cada dia “El Noticiero Universal”). Segons les enquestes, les parelles fo..en tres cops per setmana, ja, ja, ja!

    Les enquestes no es cuinen, és la gent qui cuina la seva opinió. Igual que els polítics i altre gent (sindicats, per exemple).

  2. Anem a pams:

    + Primer de tot, els biaixos que hi ha (els que realment són diferents de zero o que tenen el zero fora del rang d’incertesa) poden ser deguts a múltiples factors, i la intencionalitat política -si existeix, que no n’hi ha evidència- hauria de ser al final.

    + Sí que els resultats es ponderen. Però no es fa “perquè sí” o sense cap bona raó.

    Penseu quin interès pot tenir una empresa que fa enquestes a donar resultats adulterats o esbiaixats a voluntat. Quin? Que no la tornin a contractar perquè no encerta? S’hi estan jugant el prestigi, les empreses. Viuen d’això, de predir els resultats, de fer una fotografia acurada.

    Però és que si això no fos prou, si hi hagués intencionalitat política no ja de l’empresa sinó del redactor del mitjà, aquesta no hauria de ser necessàriament sistemàtica. Els interessos partidistes varien amb el temps, i l’anàlisi està fet amb una sèrie prou llarga com perquè aquests interessos hagin variat. I tot i així hi ha biaixos sistemàtics.

    Es podria dir, però, que l’interès de les empreses és el prestigi i els diners, i que això no passa als organismes sota control polític (CEO i CIS). Però precisament per això aquests organismes són més transparents. El CEO no dóna intenció de vot “cuinada”, sinó simplement els percentatges que ha obtingut a la pregunta de a qui votaria vostè. Com diu en Ricard, sabem que la gent no sempre diu la veritat. Però com que sabem també quin és el resultat i el biaix, el podem controlar. És com qui té un termòmetre que sap que no marca la temperatura correcta, però que sap que marca sempre de mitjana 3 graus per sota. Podem corregir el biaix. I això és el que es fa: hi ha vot ocult, indecisos…. Tot això es pot cuinar de tal manera que pugui ser aproximat a la realitat.

    El CIS, per la seva banda, dóna tant el percentatge de resposta (cru) com la predicció “cuinada” del centre.

    + El CEO no dóna, al contrari del que ha comentat en Ricard, la intenció de vot cuinada, sinó simplement el percentatge cru.

    + El CIS té un equip propi per a fer les enqueses. El CEO, en canvi, contracta a empreses per a què les facin (alguna d’aquestes empreses també les fa per altres mitjans de comunicació)

    + Finalment, els biaxos, doncs d’on vénen?

    Poden venir del mètode emprat: hi ha enquestes telefòniques i enquestes presencials. La tendència a dir la veritat pot variar.

    Poden venir de la qualitat de la base de dades amb què treballa l’empresa. Si es treballa amb una base de dades antiga o basada en el telèfon, o basada en el cens, els resultats poden ser diferents.

    Poden venir de diferents maneres de fer les quotes de sexe, edat, residència i les ponderacions de província.

    Poden venir també del qüestionari. La pregunta d’intenció de vot ve abans a després de demanar a l’entrevistat quins són els principals problemes del país? Se li ha demanat a l’entrevistat si coneix en Laporta, els títols que va guanyar amb el Barça, si va fer una bona gestió del club, si s’estaria disposat a votar-lo, si sap que encapçala Solidaritat…. just abans de la pregunta d’intenció de vot? (sensacional i clar el fragment de Sí Ministre: http://www.youtube.com/watch?v=yi5BTrk0ORA)

    I poden venir del fet que la incertesa d’una enquesta no es té en compte: en Ricard ja ha parlat de la mida de la mostra.

    Per tant, havent dit tot això, cada cop que hom es plantegi mirar una enquesta, que s’oblidi del número concret que surt al diari o al mitjà. Primer, que posi el número en relació a la incertesa d’aquest resultat (la ciència té un marge d’error, però que hi hagi error no és un problema, és una virtut, perquè fins i tot el marge d’error es pot calcular). I segon, que es miri el qüestionari i el context on es va fer l’entrevista.

  3. És molt bona aquesta feina estadística, la veritat, una vegada fas una ullada a les enquestes te’n adones de que tothom escombra cap a casa… ja veurem qui ho clava més…

    • No tots els biaixos són ideològics però els que ho són no sempre es deuen fer pels mateixos motius. Pots pujar als “teus” per donar ànims i dir: “no ho tenim perdut! Som-hi” o pujar els contraris per dir: “Vota o mira què passarà!”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s