Breus (VI)

Els racons. Demà divendres arriba un nou racó. El quart. Quan vaig començar aquest “joc” no tenia gens clar com havia de funcionar (puntuació, dates…) i molt menys si hi participaria algú! La veritat és que estic gratament sorprès per tots els qui esteu buscant i trobant racons. Si descobriu nous racons que no coneixíeu ja em dono per satisfet. Als que hi participeu moltes gràcies; als qui, de moment, ho seguiu a distància us animo a fer el pas. En gaudireu. 🙂 Atents amb el de demà! 😀

El bloc d'en David

Magnificat. Escriure i mantenir un blog és una feina més feixuga del que pot semblar. Trobar la idea, la forma de comunicar-la i, sobretot, el temps per fer-ho. En David ho sap molt bé perquè té dos blocs i, ocupat com està, li costa trobar prou temps. Escriu poc. Però quan publica una entrada és un caramel. I ara acaba d’obsequiar-nos amb una perla molt ben escrita: “Magnificat“, que vull compartir amb vosaltres. Bravo! [Bloc d’en David]

Reflexions de Vilamajor

Pals del paller. Ningú dubta que el pal de paller, el teixidor d’aquesta xarxa cada vegada més extensa de blocs i pàgines web de Vilamajor és en Ricard Camprubí. Fa dies que no escriu i se’l troba a faltar a ell, a les seves dades i a les seves opinions, valuoses per si mateixes però també perquè produeixen debat i esperonen als altres a dir-hi la seva i, en definitiva, a participar. Que d’això es tracta. En Ricard ja ens ha dit que aviat tornarà amb l’energia de sempre. Estem expectants! 🙂

Llengües cooficials al Senat. Volia desfogar-me contra les actituds de sempre contra la pluralitat lingüística. Especialment les que han voltat aquests dies per la nova possibilitat de poder parlar en llengües cooficials diferents de la castellana als plens del Senat… però no ho faré. No. Estic fart de defensar obvietats, que “ser” català sigui un esforç continu. Passo. És un cas perdut on no hi vull gastar més temps. Espanya no vol ser plural i potser els catalans hem d’acceptar que no som ningú per dir-los com ha de ser Espanya. No volen canviar l’Espanya on parlar català no és “normal”. Doncs, apa, siau!

Altres breus: aquí

Anuncis

2 thoughts on “Breus (VI)

  1. La veritat és que l’actitud espanyola (generalitzada) enfront de les llengües i les identitats és patètica. Abans era cosa de la “mitja Espanya” pepera, ara, des que s’hi ha sumat el PSOE, ja és cosa de tots excepte de quatre gats que encara pensen (cosa que no està gens de moda). En resum: patètic.

    • En moments així cal recordar la frase de l’Ovidi:
      “Hi ha gent que no els agrada que es parli, s’escrigui i es pensi en català; són els mateixos que no els agrada que es parli, s’escrigui i es pensi”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s