L’independentisme a Catalunya ja és majoritari a les enquestes oficials

Resultats del referèndum segons els resultats de l'enquesta

El proppassat dia de Sant Pere, 29 de juny, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya va presentar la segona Onada d’Opinió del 2011 d’on destaco els resultats de la pregunta: “Si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què votaria?” El resultat mostra, en una enquesta oficial, que l’independentisme ja és majoritari a Catalunya. Un 42% votaria sí, un 28’2% votaria no, mentre que la resta votaria en blanc o s’abstindria. És a dir, el referèndum tindria demà una participació d’un 70% i el votaria afirmativament 6 de cada deu.

.

Si ens fixem en els motius per votar que sí ens adonarem que els d’ordre econòmic hi tenen un lloc destacat, en front dels motius que anomenaríem de “sentimentals”: per capacitat i desig d’autogestió econòmica (recursos, impostos), per un sentiment d’incomprensió amb la resta de l’Estat amb Catalunya, pel convenciment que Catalunya milloraria (major prosperitat, llibertat…), per sentiment identitari, per la conceptualització identitària de Catalunya com a nació, per guanyar capacitat de decisió i nivell d’autonomia, per capacitat d’autosuficiència (disponibilitat de recursos), per desig de model de país (s’ho mereix, és pel que hem lluitat…), per ser l’única via de millora…

En canvi, els motius per votar que no són majoritàriament sentimentals: la preservació de la unitat d’Espanya, la defensa d’un sentiment identitari, la inviabilitat del projecte independentista, la defensa d’un procés globalizador/inclusor i contrari a les divisions territorials, la preferència d’un model federal…

Per què aquest canvi de tendència? No fa gaire temps l’independentisme era minoritari i els arguments en pro i en contra eren just els contraris. Els arguments a favor pivotaven entorn del sentiment nacional, la història i la llengua, mentre que els motius contraris voltaven sobre la seva viabilitat econòmica, la por als boicots o, fins i tot, a un conflicte armat. Això ha canviat. Per què?

Jo diria que han coincidit en el temps 4 factors clau:

a) La crisi econòmica. Aquest fet ha desencadenat un interès per l’economia i el finançament de les administracions que, unit al gran esforç didàctic d’experts per explicar el dèficit fiscal, ha multiplicat el nombre d’independentistes “econòmics” ampliant-ne la base. És a dir, aquest factor ha fet que sorgeixin separatistes de catalans amb arrels a la resta de l’Estat i votants de partits com PSC, ICV, CiU o fins i tot el PPC.

b) La sentència del Tribunal Constitucional. Si per una banda la sentència ha estat la icona del tracte de l’Estat cap a l’autogovern, la manifestació del 10J fou la icona de la reacció catalana, i així es va destacar a les enquestes. Però ambdós fets no són més que la punta de l’iceberg. La suma del no al català com a llengua oficial a Europa, al Congrés o a l’etiquetatge, el no al corredor ferroviari mediterrani, el no a la gestió catalana de l’aeroport, el no al CAT a les matrícules, el no a les seleccions catalanes, el no a TV3 al País Valencià, el no al retorn dels papers de Salamanca i el més que probable no al Concert Econòmic han sumat massa negatives, tantes que molts catalans i cúpules de partits polítics han enterrat ja la vella aspiració d’una Espanya plural o federal.

c) El canvi generacional. La nova generació de catalans -i també els seus polítics- ja no va viure la Guerra Civil i el franquisme comença a ser més una lliçó del llibre d’història que no pas un record proper. Dirigents com Jordi Pujol, Artur Mas, Raül Romeva ja són obertament independentistes. Qui ho hauria dit fa tan sols uns anys! Però el temps també passa per als polítics espanyols. El sentiment de culpa per la dictadura dels sectors més rancis es va difuminant a marxes forçades i ara ja no s’amaguen i surten de sota les pedres, sense complexos, per alabar l’espanyolisme del règim franquista.

d) Els mitjans de comunicació. Aquest, crec, que ha estat el principal catalitzador ja que no ha deixat de ser un gran amplificador dels motius anteriors. Rebre cada dia el recull d’insults als catalans via APM, o poder veure o escoltar algunes tertúlies d’Intereconomia, COPE, EsRadio, TeleMadrid… han encès els ànims a més d’un. Una gran màquina d’independentistes, vaja.

I ara, què? Tot plegat ha canviat com un mitjó el sentiment dels catalans. Les reaccions espanyoles també es van repetint cada vegada més airades i, aquestes, arriben alhora i amb immediatesa als catalans via premsa, televisió, ràdio i internet. Ha començat una gran bola de neu que sembla que ja no tingui aturador, que cada vegada anirà més ràpida i s’anirà fent més i més gran. La fruita ja madura és a punt de caure de l’arbre. Ara més que mai, sobretot perquè els tempos polítics s’escurçaran més i més, caldrà gestionar amb precisió de rellotger cada pas per no fer-lo ni massa d’hora ni massa tard. Ara ens calen estadistes i activistes, seny i rauxa, lideratge i treball.

Si fa deu anys els nostres avis temien que no veuríem mai una Catalunya independent, avui els seus nets ja creiem que ells potser encara hi seran a temps.

Potser també t’interessarà:




10 thoughts on “L’independentisme a Catalunya ja és majoritari a les enquestes oficials

  1. Higini,

    No nego que els teus quatre motius són certs però em sembla que hi manquen alguns matisos. Que l’independentisme hagi estat governant (no dic d’ERC, de CiU, de la CUP…) sinó independentisme de tots els colors, a la proximitat, als ajuntaments, ha palesat que no és una ideologia freak. Que un partit independentista governi ajuntaments de municipis que sociològicament no ho són, potser també té a veure amb el fet de la bona gestió. Vaja, que ens sabem governar.

    I en el capítol dels mitjans de comunicació, a banda de mostrar els més colpistes, que certament hi han influït molt, a Catalunya hi ha periodistes que han decidit, amb molts riscos, i de tota mena, tractar la qüestió de manera desacomplexada. No ho hem guanyat tot, però, A TV3, avui, encara és més notícia un succés a Càceres que una exposició a Perpinyà. I això, subjectivament, als espectadors, els crea un marc de relacions.

    Sigui dit això perquè coincideixo majoritàriament amb la teva anàlisi… Però amb alguns afegitons i matisos que són molt llargs d’explicar i que, assumeixo, com a comunicador no sóc capaç de resumir aquí.

    Una abraçada!

    • Quan parles de TV3 no t’estàs referint a l’espai del temps, oi? Perquè hi surt el mapa dels Països Catalans!

    • Tens raó Pep, no fa pas gaire que la visió d’un independentista era d’algú amb barretina i trabuc perdut dalt de la muntanya. Ara ja no, ara ja ho són tertulians, catedràtics, botiguers i fins i tot en Justo Molinero…

      I ara que ho dius, si que fa temps que no sento cap crònica d’en Pere Codonyan des de Perpinyà!

      Salut!

  2. Ara manca que els polítics tinguin el valor de celebrar la consulta. Hi podeu estar ben segurs que els polítics de CiU no el convocaran mai, per què tenen mases interessos econòmics amb Espanya com per pensar avanç amb el seu pais.

    • Quanta demagògia Ferran! Mentre els catalanistes ens anem autodestruint amb estèrils guerres internes mai farem res de bo. Mentre la principal preocupació dels independentistes sigui titllar de botiflers els que no volen anar tant de pressa com nosaltres, serem espanyols durant molt de temps…

      Divideix i venceràs, diuen…😦 Què se n’ha fet de la unitat? O aquesta paraula fa massa pudor a Duran?

  3. Tot i les nefastes conseqüències que hauríem de patir els valencians, dessitge de tot cor que aquestes xifres es materialitzen ben prompte en forma d’un nou estat. Catalunya ho mereix per tot el que ha hagut de patir, i Espanya també per com ens ha tractat, tracta i seguirà tractant a tots plegats.

    • Ei Andreu, com a valencià, per què sempre arrassa el PP a València? Abans no era un feu socialista? Què ha passat? Diuen que el País Valencià deixà de ser socialista quan el PSOE de Felipe Gonzalez apostà per l’AVE Madrid-Sevilla en comptes de l’eix Mediterrani… És cert?

  4. Què se n’ha fet de l’esperit del 10J? Acabada la manifestació els dirigents van abandonar la capçalera i encara no han tornat…😦

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s