Pany 5/7 del Cofre de les 7 claus: racó de Vilamajor 035

.

.

.

Pany 5 de 7:

La partida d’aquest cofre ja s’ha acabat. Pots saber la solució de les preguntes a l’enllaç que trobaràs més avall. Sort!

1. Societat (S): Com es diuen les tres campanes de l’església de Sant Pere que es van batejar el 29 de juny de 1988?

  • Lola; Mari Carmen i Patrícia
  • Maria; Joana i Susanna
  • Alegra; Clara i Dolors
  • Maria; Anna i Laia
  • Orila; Loreto i Peronella
  • Gran; Mitjana i Petita

2. Història (H): Diu la llegenda que un comte-rei català nasqué al castell de Vilamajor. Quin?

  • Ramon Berenguer III
  • Ramon Berenguer IV
  • Alfons I el Cast
  • Jaume I el Conqueridor
  • Pere III el Cerimoniós
  • Joan I el Caçador

3. Territori (T): Quina roca predomina a la part nord de Vilamajor?

  • La criptonita
  • La pissarra
  • El granit
  • El basalt
  • La calcita
  • El quars

4. (X) On és el racó de Vilamajor 035?

💡 La partida d’aquest cofre ja s’ha acabat. Pots veure les respostes aquí.

➡ Ja has respost les preguntes dels altres panys? Trobaràs els enllaços sobre la taula de puntuació del teu clauer.

Ressenya de “Bocaorella” de la visita guiada al castell

Mireu quina ressenya més maca han escrit els amics del Bocaorella després d’assistir a la visita guiada que vam fer el passat divendres per les Jornades Europees del Patrimoni:😀

Avui fa 50 anys de la mort de Josep Maria de Sagarra, que enllestí del poema “El mal caçador” el 1915 a can Llinars de Sant Pere de Vilamajor

El nom de Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (1894-1961) figura entre els més prominents de les lletres catalanes del segle xx, tant per la seva obra literària, extensa i variada, com també per una important activitat periodística. A Sagarra es deu, encara, algunes de les millors traduccions al català de l’obra de Shakespeare i de Dante, no debades la seva traducció de La Divina Comèdia ha estat considerada pels crítics com la millor en qualsevol idioma. El passat dimarts es commemorà l’efemèride de la seva mort, el dia 27 de setembre de 1961, ara fa 50 anys, víctima d’una malaltia agònica i de llarga durada.

No sorprèn que avui dediquem aquest espai a la persona de Josep Maria de Sagarra, ja que de motius per a recordar-lo no en falten, però a Sant Pere de Vilamajor en tenim un de molt especial. Vet aquí que els nostres paratges amb totes les seves particularitats, tot allò de singular i autèntic que conformava l’escenari del nostre poble cent anys enrere, tots aquests elements que basteixen el nostre sentiment de pertinença a Sant Pere de Vilamajor, com els cims, les carenes, les fonts, la riera, les teulades escampades per la taca blavosa del Montseny, els topònims, els noms de família, els masos — tot això i més configurava, també, el seu propi rerefons personal i afectiu, els seus records, els seus referents i la seva identitat.

Josep Maria de Sagarra era un dels descendents d’una antiga família de la noblesa catalana. L’any 1885 el seu pare, l’historiador Ferran de Sagarra i de Siscar (1853-1939), havia fundat a la masia de can Llinars, ben coneguda al municipi de Sant Pere de Vilamajor, la “Granja-Torre de Sagarra”, una important i premiada indústria lletera. La família construí les instal·lacions i quadres de manera a assegurar la seva pròpia producció de llet de vaca i cabra, amb la qual s’elaborava tot un ventall de productes lactis: formatges, cremes de llet, llet condensada, mantega… La bona marxa del negoci va estimular un augment de producció, al punt que la llet produïda a can Llinars ja no era suficient i la família va acabar adquirint la producció de llet de les masies veïnes. De la mà de la família Sagarra, can Llinars, una cabreria tradicional i senzilla, es va anar transformant gradualment fins a convertir-se en un centre agrícola-industrial premiat a nivell nacional i internacional.

La indústria lletera ocupava la planta baixa de la masia i nombrosos annexos, mentre que la família Sagarra passava algunes estades a les habitacions de la planta noble. Era habitual veure córrer amunt i avall els joves germans Ignasi i Josep Maria. L’Ignasi, futur director del Museu Botànic de Barcelona, dedicava llargues estones a la cerca de papallones i petits insectes pels voltants del poble, mentre que en Josep Maria, empès per la seva vocació literària, buscava inspiració per als seus primers poemes. De fet, a les seves memòries dedica llargs fragments a Sant Pere de Vilamajor i, concretament, al període en què, recloent-se voluntàriament a la masia de can Llinars, enllestiria la redacció del poema “El mal caçador” (30 d’octubre de 1915). Així, doncs, recentment arribat d’Itàlia, que l’havia impressionat força, compara “els marbres definitius” d’Itàlia amb “la modèstia de la riera pelada per l’hivern” i el color de “pa torrat d’aquells guarets finíssims” de Sant Pere de Vilamajor. Recorda llocs tan nostrats com can Vidal, can Gras de Vall, can Llobera, can Surell a mitja muntanya i el Samont, més amunt, els geps de Roca-roja, el Pla de la Calma, el Turó de l’Home i el Matagalls. I no es descuida de les persones que poblen el seu doble escenari, adolescent i literari, com “[…] el pubill de can Surell, que cada tarda passava a cavall de l’euga; o el vell Perera de Canyes, amb la visera cargolada de la seva gorra; o aquell gegantàs emigrat de cal Trompo de Santa Fe, que donava un cop d’ull a l’era de casa nostra, i se n’anava com un sant Cristòfol duent a coll-i-be una criatura escardalenca; i Pere el guardabosc, amb la seva barbota de color vermell i amb aquella bocassa de rap que no feia compliments per a engolir-se en cru tot un nial de botxins”. Curiosa és la descripció que fa de la Miquela, la masovera de can Vidal i “[…] una de les dones del nostre país que ha tingut més semblança física amb el ximpanzé femella”. Això sí, molt bona cuinera.

A tall de conclusió, no sé si aquest és un apunt sobre la figura de Josep Maria de Sagarra o si, en canvi, és un més dels que dedico a Sant Pere de Vilamajor. La meva convicció és que tots dos són meritoris d’esment i record: el primer, pel seu lloc innegable a la constel·lació de grans conreadors de les lletres catalanes, com Frederic Soler, Verdaguer, Guimerà o Maragall; el segon, perquè la història social de Sant Pere de Vilamajor insisteix a sorprendre-nos amb nous motius per a estimar-la i voler conèixer-la millor. Celebro, doncs, l’efemèride del passat 27 de setembre com a català i com a vilamajorenc.

Aquest article me’l van publicar a l’Actualitat del Baix Montseny el 30 de setembre de 2011.

Et deixo aquí un dels seus poemes més coneguts és “Vinyes verdes vora el mar” musicat per Lluís Llach:

Ja has trobat les claus dels quatre primers panys?

Els quatre primers panys:

.

.

.

.

.

..

.

.

.

Cal que responguis correctament a les 4 preguntes següents per obtenir la clau de cada cofre:
Clica sobre el pany que vulguis per poder accedir a les seves preguntes. 

d

.

.

.

.

Recorda que entre els que aconsegueixin aconseguir les set claus sortejarem aquest premi!

.

Moltes gràcies a tots els que em vau acompanyar a la visita nocturna al Castell de Vilamajor!

Aquest passat divendres, quan el sol tot just s’havia post i els racons de La Força de Vilamajor s’omplien de foscor, un grup de caminaires intrèpids armats amb llanternes va omplir de gom a gom aquests carrers estrets cercant d’endinsar-se en el passat del nostre poble i arribar a veure més enllà del que a simple vista és possible: les torres del castell de La Força i les seves muralles, els patis d’armes, els baluards, els fossats, els ponts, els recs, les fargues i els molins.

Espero que tots els que em vau acompanyar a la visita guiada hagueu gaudit d’un passeig ben interessant i amè, i que el noble passat del nostre poble s’hagi deixat veure sota una llum poc habitual: la d’una senzilla llanterna i uns polsims d’imaginació.

És una llàstima que al llarg dels anys (sobretot les darreres vuit dècades) s’hagi permès que gran part d’aquest patrimoni es perdés. Només cal que agafem una fotografia antiga i la comparem amb el poble actual. Cada època té els seus criteris propis i valora les coses de manera diferent, però hem de ser autocrítics, assumir la nostra responsabilitat davant de la situació actual i canviar algunes idees preconcebudes. Una paret de pedra vella i torta, per exemple, és molt més que un munt de runa sense importància: és un testimoni directe del nostre passat col·lectiu. Tampoc no hi busquem mala fe en algunes de les actuacions que s’han fet sobre el poble. El que cal és escampar la boira de desconeixement sobre l’enorme potencial que ha tingut –i encara té– Vilamajor i donar-li el seu merescut valor.

Protegir el patrimoni no ha de ser feina exclusiva de l’Administració, sinó que des de la societat civil ens hi hem d’implicar de valent. Com que només protegim allò que estimem i no podem estimar allò que desconeixem… caldrà fer un munt de visites més per conèixer cada pam del nostre poble!😀

Començo a preparar una propera visita. Us hi espero!😉

➡ També aprofito per agraïr a en Jordi Rodoreda que fes aquestes magnífiques fotos:😀

➡ Per als que vau arribar tard i us vau perdre la introducció del principi, us deixo aquí dos dels vídeos del bloc que vam veure:

Pany 4/7 del Cofre de les 7 claus: racó de Vilamajor 034

.

.

.

Pany 4 de 7:

La partida d’aquest cofre ja s’ha acabat. Pots saber la solució de les preguntes a l’enllaç que trobaràs més avall. Sort!

1. Societat (S): Com es coneix popularment el campanar de l’església de Sant Pere de Vilamajor?

  • Campanar d’espadanya
  • Torre de les Hores
  • Torre del Rellotge
  • Torre Negra
  • Torre Roja
  • Torre dels Moros

2. Història (H): Què demanen els vilamajorencs a Sant Elies quan pugen en aplec a la seva ermita?

  • Fertilitat per a les dones de Vilamajor
  • Pluja abundant pels cultius
  • Que no es produeixi cap terratrèmol
  • Que l’alcalde no apugi els impostos
  • Que l’aigua no faci malbé els camins
  • Que no plogui el dia del seu casament

3. Territori (T): Quin d’aquests cims es troba fora del terme de Sant Pere de Vilamajor?

  • El Suí
  • Turó de Sant Elies
  • Turó de Palestrins
  • Turó del Pi Novell
  • Turó del Samont
  • Turó de la Cova

4. (X) On és el racó de Vilamajor 034?

💡 La partida d’aquest cofre ja s’ha acabat. Pots veure les respostes aquí.

➡ Ja has respost les preguntes dels altres panys? Trobaràs els enllaços sobre la taula de puntuació del teu clauer.