En Ferran ha guanyat el premi del sisè Cofre de les 7 Claus! Enhorabona!

:arrow: Sisena partida (066-072)

Com que han estat 5 raconaires els que han pogut obrir el cofre: (en Joan E, en FS, en Baldrick, en Josade i l’Esteve), ha calgut fer un sorteig per veure qui s’emporta el premi. Per fer el sorteig he emprat una web anomenada random.org per a generar un resultat aleatori. He introduït el nom dels nou raconaires donant-los un número de l’1 al 5. Tot seguit, el sistema ha elegit aleatòriament un número de l’1 al 5 i ha sortit el 3, que corresponia a en FS. Enhorabona! :D

Aquí pots veure el procediment del sorteig:

➡ En FS ha guanyat (*):

  • Per esmorzar a casa pensant on deuen ser els racons: dues tasses amb un dibuix de Vilamajor.
  • Per agafar forces després de trobar tots els racons: un berenar per a dues persones a l’Engruna de Sant Antoni de Vilamajor. (gentilesa de l’Engruna)
  • I encara n’hi ha més! Per celebrar-ho: un sopar per a dues persones al restaurant “Can Noguera” (gentilesa de Can Noguera)

(*) Aviat em posaré en contacte amb tu per quedar com fem el lliurament del premi

:arrow: Els altres raconaires que també heu pogut obrir el cofre: en Joan E, en Baldrick, en Josade i l’Esteve podeu passar per la Mongia un matí de cap de setmana i us lliuraré una tassa!

Si hi ha disciplina de vot, no sobren 127 diputats?

El diputat Ernest Maragall en el moment de la votació del Pacte Fiscal

Fa pocs dies, el Parlament de Catalunya va aprovar demanar un pacte fiscal amb Espanya similar al concert econòmic. El diputat socialista i exconseller Ernest Maragall va trencar la disciplina de vot i va donar suport al pacte fiscal proposat pel Govern i els grups de CiU, ERC i ICV. Ara el PSC s’està plantejant si el castiga amb algun tipus de mesura disciplinària. Maragall no ha estat el primer diputat díscol, ni en serà l’últim (tots els partits en tenen i tots són perseguits).

La llei diu que el Parlament és inviolable i que els representats electes no poden ser perseguits per les seves opinions polítiques expressades al Parlament. Per què s’ha de castigar a en Maragall? Potser els votants socialistes haurien de poder triar també quin diputat socialista els representa: un Maragall o un Collboni, una Tura o un Iceta, una Geli o un Joan Ferran… Un partit que opta a ser majoritari ha de tenir diverses corrents d’opinió amb múltiples matisos. L’única veu que es pot sentir del partit és la de la direcció? Només pot parlar el seu president o portaveu?

En un moment de crisi on es demana austeritat a tothom, si els il·lustres diputats no tenen llibertat de vot, què hi fan a l’hemicicle? No seria més barat tenir un Parlament amb només 8 diputats: L’Artur Mas (CiU) tindria un vot amb 62 punts; en Joaquim Nadal (PSC), un vot de 28 punts; l’Alícia S. Camacho (PPC), un de 18; en Joan Puigcercós (ERC), un de 10 punts; en Joan Herrera (ICV), un de 10 també; l’Albert Rivera (C’s), un de 3; igual que en López Tena (SI) i, en Laporta un vot d’un punt.

El problema és que encara és més important el partit que la persona. El cas d’en Maragall (i d’altres) hauria de ser la norma, no una excepció. Llistes obertes i que cada representant es degués al territori que l’elegeix. Aquest canvi és de voluntat política, no cap inversió econòmica. De diners està clar que no n’hi ha, però voluntat per canviar el sistema, lamentablement, tampoc.

Els gegants celebren la festa d’estiu de les Faldes del Montseny

El dissabte 28 de juliol, la colla gegantera i acompanyats del gegants: el rei Alfons el Trobador, la dida Loreto i en Quico del Montseny, es van afegir a la festa d’estiu del barri de les Faldes del Montseny de Sant Pere de Vilamajor. Els gegants van començar amb una plantada davant del local social on els més petits van poder observar què hi havia sota les faldilles, mentre que els més grans ho immortalitzaven amb les seves càmeres fotogràfiques. A continuació, els grallers de Sant Antoni van fer sonar les gralles i tabals per acompanyar els gegants en cercavila. La festa va acabar altre cop al local social.

➡ Des de la colla gegantera volem agrair a l’Associació de Veïns el seu tracte exquisit en tot moment i als grallers de Sant Antoni de Vilamajor que ens acompanyessin amb la seva música. Moltes gràcies a tots!:)

➡ També volem agrair l’assistència dels veïns de Les Faldes del Montseny i desitjar-los que hagin passat una bona festa!😀

Les bruixes de Vilamajor també es pentinen quan plou i fa sol?

Diu la cançó popular que si plou i fa sol, les bruixes es pentinen. Quines bruixes? En tenim a Vilamajor? Hi ha llegendes de bruixes que venien de Cànoves, travessaven la carena de Palestrins i venien a Sant Pere de Vilamajor a fer les seves malifetes i si les descobrien fugien en forma de gat negre. Eren dones malèfiques? O només pobres trementinaires que sabien les propietats medicinals de les plantes i fruits silvestres? Hi havien bruixes a Vilamajor? Què en sabem? Encara hi són?

El que sí sabem són dues coses:

a) Els vilamajorencs han tingut por de les bruixes i dels seus maleficis. La por que una bruixa t’assequés una font, t’infectés les aigües del pou, et propiciés una mala collita o una malaltia al bestiar… era present en la seva vida quotidiana. A més dels precs a Déu, a la Verge i als Sants, i havia altres mètodes més terrenals que et permetia tenir-les lluny de casa: la primera opció per privar que entressin a la masia era pintar les portes i les finestres amb blavet, un tint d’un color blau-lilós que encara trobem en més d’una masia, com can Gras d’Amunt, per exemple. L’altra opció era clavar una flor de carlina seca a la porta. Les carlines neixen als prats de les parts altes de la muntanya com el turó de la Cova.

b) Els vilamajorencs les han perseguit i torturat. Si alguna dona sabia massa o feia mala espina sempre es podia denunciar a les autoritats. Als arxius de l’arquebisbat de Barcelona encara es conserva documentació del segle XVII de l’interrogatori a una dona de seixanta anys de Sant Pere de Vilamajor que va ser arrestada i portada al castell de Fluvià per ser interrogada. Primer, evidentment, refusà les acusacions de bruixeria i es declarà innocent. Després de ser vexada i torturada, detallà amb fils i senyals les seves relacions carnals amb el diable però les exagerà tant perquè paressin la tortura que no se la van creure i la van cremar per mentidera…

Carlina al turó de la Cova de Sant Pere de Vilamajor

Així doncs, potser es pentinarien si els nostres avantpassats n’haguessin deixada alguna…😦

Del “Ara no toca” al “O ara o mai i, el mai, no ens el podem permetre”

Ahir es va celebrar el Ple del Parlament més important de la legislatura: la votació del Pacte Fiscal. Tant, que ja es pot dir que la legislatura s’ha acabat. Ara només queda rebre el cop de porta de Madrid i convocar eleccions i fer un salt endavant. El moll de l’os de la proposta de Pacte Fiscal va rebre els vots de Convergència i Unió, d’Esquerra Republicana, d’Iniciativa per Catalunya, del diputat Joan Laporta i, inesperadament, també, del diputat socialista Ernest Maragall. El grup socialista es va abstenir. Mentre que el Partit Popular, Solidaritat i Ciutadans van rebutjar-lo. Òbviament, no tots pels mateixos motius.

Per primera vegada, el Parlament de Catalunya ha demanat un pacte fiscal equivalent al concert econòmic. Diu l’articulista Toni Soler al diari ARA que “Mas anirà a Madrid amb una proposta que Espanya no pot assumir. No li quedarà més opció que fer un pas endavant o dimitir”.

A hores d’ara ningú sap què passarà. Algú ho ha anomenat “entrar en el terreny desconegut“. La resposta de Madrid és esperable. La de la societat civil catalana, també. Però què faran els representants catalans quan vagin a Madrid? Un Estatut II? Un cop de porta? Ben mirat, posats a especular hi pot haver diversos escenaris:

a) El Pacte Fiscal és acceptat, els nostres negociadors són la pera i els nostres arguments incontestables. Per tant, Catalunya surt de la crisi, lliguem els gossos amb llonganisses i flors i violes. Llàstima que aquesta opció ningú la creu viable. Ningú.

b) El Pacte Fiscal és rebutjat i el President convoca eleccions per fer “un pas endavant” cap a l’Estat propi. Hi ha pla “B”? I “C”?

I em temo que encara podria haver una…

c) El Pacte Fiscal és negociat i rebaixat i Catalunya és intervinguda econòmicament: “és època de crisi…”, “més val una millora que no pas el que tenim”, “mai s’havia tingut un finançament tant bo”, “ho deixem pel segle que ve”…

Sigui com sigui, aquesta tardor serà moguda. Per bé o per mal. Cordem-nos el cinturó que el setembre ja és aquí…

11 d’agost: Aplec de Santa Susanna de Vilamajor

Atenció! Última hora:

Degut a l’alt perill d’incendi, s’ha suspès l’aplec de Santa Susanna 2012

Un any més, quan arriba l’onze d’agost, celebrem l’aplec a l’esglesiola de Santa Susanna de Vilamajor, al veïnat més septentrional del municipi. Un dels indrets més meravellosos i amb millors vistes del Montseny. Tot i ser una època ben calorosa, ens col·locarem sota l’obra dels plataners i gaudir de l’airet de la vall del Tordera. Una trobada amb els amics, un dinar sobre l’herba i, en acabat, una mica de música per ajudar a pair el dinar. Tota una festa de muntanya! :)

El programa d’actes previst és el següent:

  • A les 8 del matí sortida, a peu des de l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. Porteu calçat còmode, aigua, protecció solar i ganes de passar-vos-ho bé. El camí està senyalitzat.
  • A les 12 del migdia, missa a l’esglesiola de Santa Susanna.
  • A les 2 del migdia, dinar popular (arrossada, fruita, aigua i rom cremat). Cal recollir un tiquet prèviament a l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor o als Punts d’Informació del Parc Natural del Montseny de Sant Pere de Vilamajor (La Mongia) o de Sant Esteve de Palautordera, al preu de 7 euros.
  • Després de dinar, actuació musical a l’aire lliure amb el grup de folk i música tradicional “Els d’en Samarra”, gentilesa del programa “Viu el Parc”.

Recorda que hi és completament prohibit fer foc.

Ens hi veiem! :)

Si en vols saber més…

Santa Susanna de Vilamajor. Fotografia de Feliu Añaños Masllovet. Juny 2009

Santa Susanna de Vilamajor. Fotografia de Feliu Añaños Masllovet. Juny 2009

Santa Susanna ha estat des de temps immemorials un veïnat de muntanya, on els seus habitants eren bosquerols, muntaners, carboners, pastors… que vivien d’allò que la muntanya els oferia: fusta per la llar, prats pel bestiar i, a l’hivern, una bona matança de porc. No era massa, però era tot el que tenien. Tot era feina, dia sí i dia també. Però, a l’estiu, per la diada de l’onze d’agost, arribava la festa en què tothom deixava la soledat del seu tros de muntanya i s’aplegava al voltant de l’esglesiola de Santa Susanna per celebrar la festa major.

Hi pujava gent de tota la contrada: del poble del Montseny, de Vilamajor, de Cànoves, dels Palautorderes, de Sant Celoni, del Pla de la Calma enllà… Després de la missa, alguns pujaven al Mas Joan que es transformava en fonda per un dia. D’altres buscaven una bona ombra fresca i queixalaven alguna cosa del sarró. D’altres ballaven al so de l’acordió mentre alguna parella festejava en algun racó.

El gruix de la gent feia camí cap a la font fresca del Samont, on un bon rom cremat ajudava a tirar avall el dinar. Acabada la tarda, arriben els comiats i les presses per arribar a casa abans que es faci fosc.

També t’interessarà: