Si hi ha disciplina de vot, no sobren 127 diputats?

El diputat Ernest Maragall en el moment de la votació del Pacte Fiscal

Fa pocs dies, el Parlament de Catalunya va aprovar demanar un pacte fiscal amb Espanya similar al concert econòmic. El diputat socialista i exconseller Ernest Maragall va trencar la disciplina de vot i va donar suport al pacte fiscal proposat pel Govern i els grups de CiU, ERC i ICV. Ara el PSC s’està plantejant si el castiga amb algun tipus de mesura disciplinària. Maragall no ha estat el primer diputat díscol, ni en serà l’últim (tots els partits en tenen i tots són perseguits).

La llei diu que el Parlament és inviolable i que els representats electes no poden ser perseguits per les seves opinions polítiques expressades al Parlament. Per què s’ha de castigar a en Maragall? Potser els votants socialistes haurien de poder triar també quin diputat socialista els representa: un Maragall o un Collboni, una Tura o un Iceta, una Geli o un Joan Ferran… Un partit que opta a ser majoritari ha de tenir diverses corrents d’opinió amb múltiples matisos. L’única veu que es pot sentir del partit és la de la direcció? Només pot parlar el seu president o portaveu?

En un moment de crisi on es demana austeritat a tothom, si els il·lustres diputats no tenen llibertat de vot, què hi fan a l’hemicicle? No seria més barat tenir un Parlament amb només 8 diputats: L’Artur Mas (CiU) tindria un vot amb 62 punts; en Joaquim Nadal (PSC), un vot de 28 punts; l’Alícia S. Camacho (PPC), un de 18; en Joan Puigcercós (ERC), un de 10 punts; en Joan Herrera (ICV), un de 10 també; l’Albert Rivera (C’s), un de 3; igual que en López Tena (SI) i, en Laporta un vot d’un punt.

El problema és que encara és més important el partit que la persona. El cas d’en Maragall (i d’altres) hauria de ser la norma, no una excepció. Llistes obertes i que cada representant es degués al territori que l’elegeix. Aquest canvi és de voluntat política, no cap inversió econòmica. De diners està clar que no n’hi ha, però voluntat per canviar el sistema, lamentablement, tampoc.

5 thoughts on “Si hi ha disciplina de vot, no sobren 127 diputats?

  1. Dir que vivim en una democràcia és una fal·làcia.

    Vivim en una partitocràcia (=dictadura) i el que no ho vulgui veure s’enganya

  2. John MacKay –> higini, crec q es un error voler eliminar “els politics” amb aixo. Nomes fem un gran favor al neocapitalisme. Com mes politics millor. el nombre ideal seria 100% de la població participant a partir dels ajuntments, consells del poble o assemblees de barri. i aquests tenir els seus representants en assembles i alternativament amb vots directes i indirectes fins arribar a una mena de parlament de la terra.
    Evidentment la corrupcio, la poltrona dins i fora del mon politic cal erradicar-la inmediatament

    • Jo no estic a favor d’un Parlament de només 8 diputats, però sí d’un de 135 (o els que siguin) que tinguin llibertat de vot, que estiguin escollits en llistes obertes en circumscripcions petites, que sapiguem com es diu, que el coneguem i que li puguem exigir el perquè del que fa o deixa de fer.

      • John MacKay -> si. llistes obertes i amb oficina cara els ciutadans de la seva circumscripcio. i q in nombre x de ciutadans puguin convocar referendums locals q valorin la seva actuacio parlamentaria!

  3. El que proposeu és un major control dels polítics que no ha de significar una major eficiència.

    S’ha de canviar el sistema. Eliminar els òrgans inútils com el Senat, els privilegis dels polítics, educar políticament a la població, democratitzar els partits polítics….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s