Carta de un maestro extremeño mandado forzoso a un pueblo de Cataluña

Escola de nens de Sant Pere de Vilamajor

Ahir vaig rebre un correu electrònic inesperat: d’un mestre jubilat extremeny! Qui era? Ni més ni menys que el senyor Lucas Lorenzo, que fou professor fa gairebé 50 anys on ara hi ha la Mongia just on ara jo faig d’informador. Quina casualitat!😀 De seguida vaig avisar a la meva mare i li vaig llegir. Ella encara se’n recordava! Fins i tot un cop que va anar a Càceres va intentar trobar-lo i jo sense saber-ho! Després de tants anys d’haver marxat del seu destí “forçat” a Sant Pere de Vilamajor, aquell jove mestre encara se’n recorda del poble, la seva gent i de com el van acollir.

El correu diu així:

Hola, Geni:

En primer te pido disculpas por no escribir en catalán, aunque después de 43 años de haberme venido de Barcelona, después de haber permanecido allí solamente 4 cursos escolares, desde el 1965 hasta 1969, que tú ni habías nacido, aún soy capaz de traducir y comprender del orden del 80 % del catalán.

Seguramente te sorprenderá que me ponga en contacto contigo, pero, como he visto que eres muy activo y quieres mucho a tu pueblo, he decidido hacerlo porque soy Maestro Nacional ( jubilado ) y cuando aprobé las oposiciones en Cáceres, pues, soy nacido en un pueblo de esta provincia: Torrecillas de la Tiesa, me mandaron forzoso a, nada menos, que a tu pueblo. En aquella época era San Pedro de Vilamajor ” carrer y braç de Barcelona”. Ya he visto que la evolución ha sido impresionante. Yo fui soltero y me hospedaba en una casa de la plaza, cerca de la iglesia y la escuela. Sólo estábamos una maestra de Cardedeu, para las niñas y yo, para los niños. En mi clase había 18 niños de 6 a 12 años, la mayor parte procedentes de las masias próximas. Te voy a detallar los componenetes de la familia en donde me hospedé. Los padres se llamaban Juan y María y tenían un hijo, el mayor Juan y dos hijas: Nuria y Carmen. Ellos tenian la centralita de teléfonos, comercio y bar y mataban un cerdo casi todos los jueves del año, para hacerlo butifarra y llevarla a vender a Barcelona, sobre todo a los veraneantes y visitantes que se desplazaban hasta San Pere de Vilamayor, a coger caracoles, setas y otras cosas. Estando yo allí inauguraron una cafetería con habitaciones para dormir en la planta de arriba. También vivía el padre de la señora María, ya muy mayor y que preparaba las setas con ron de maravillas y se fumaba caliqueños sin parar. Si alguno de los familiares que te comento estuvieran viviendo en ese pueblo, me gustaría que en alguna visita que hicieras, les comentaras que aún les recuerdo con mucho cariño y sigo muy agradecido de lo bien que me trataron todos.

He utilizado este medio porque no he sido capaz de hacer un comentario a través de tu blog ni en facebook. Perdona otra vez por haberme extendido tanto y recibe un cordial y afectuoso saludo de

Lucas Cerezo Mendoza. Adeu y bona nit.

Evidentment, li he contestat de seguida, li he dit que encara el recordaven i enyoraven i que sí coneixia la gent que el va acollir, la fonda de can Pau era avui un restaurant i els ho faria saber.

💡 Si algú de vosaltres recorda al professor Lucas Cerezo, el va tenir de professor o sap d’algú que li va fer de mestre, us pregaria que li féssiu saber que ell encara us recorda amb estima.🙂

Només per coses com aquesta, ja val la pena dedicar hores i hores en aquest bloc!😉

T’interessarà:

Els “pares” d’en Quico del Montseny a la contra de la Vanguàrdia

En David Ventura i la Neus Hosta han restaurat els capgrossos de Sant Pere de Vilamajor

Si feu una ullada a la contra de la Vanguardia de l’edició de Girona trobareu de una entrevista als mestres geganters de Navata (Alt Empordà) David Ventura i Neus Hosta. Qui són? Doncs ni més ni menys que els “pares” d’una de les figures gegantines més entrenyables i estimades de la contada: en Quico! Aquests artistes del fang i el guix van crear el 1991 el gegantó Quico del Montseny i els capgrossos de Sant Pere de Vilamajor: el rei Joan i el rei Pere. Actualment, podeu veure els capgrossos i el Quico original exposats permanentment a la Mongia de Vilamajor (C/Església, 3 de Sant Pere de Vilamajor), mentre que una còpia d’en Quico també feta a Navata és la que acompanya als gegants Alfons i Loreto per tot Catalunya.

➡ Aquí la teniu: (via Maria José Sànchez Martin, gràcies!)🙂

El grup de folk Marsupialis actuarà el proper dissabte 25 d’agost a l’església de Sant Pere de Vilamajor dins del cicle de concerts d’estiu

El proper dissabte dia 25 d’agost, a les 20:30h del vespre, actuarà el grup Marsupialis oferint un conjunt de músiques de sobretaula i folk, tot plegat en un ambient ben resguardat pels xipresos i les parets centenàries de la Torre Roja i l’església. El grup de folk està format per Eduard Casals – clarinet, viola de roda; per Cati Plana – acordió diatònic; per Marc Figuerola – guitarra; per Boris Pi – percussions; i per Paco Pi – baix elèctric.

El preu de l’entrada és de 8 euros i es pot compar anticipadament a l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor o el mateix dia del concert.

Per a més informació clica aquí.

El divendres 7 de setembre farem una visita guiada i nocturna al passat de Vilamajor: del castell a la catedral

Com que la tarda de la diada de l’onze de setembre hem de ser tots a Barcelona, la visita guiada de la diada la farem el divendres 7 de setembre. Aquesta vegada, també nocturna, ens aprofundirem en com van construir el castell i l’església.

Quina funció tenia la Torre Roja? I la Torre Negra? Visitarem les muralles ocultes i descobrirem on eren les seves portes i fossats… Per què no es va reconstruir el castell després del terratrèmol? On vivien els comtes-reis i on vivia la gent de La Força? Qui eren els senyors del castell? On era el pati d’armes? Per on passaven les mines subterrànies d’aigua? Sabem on era l’antiga església de Sant Pere? Com es comunicava amb el territori? Visitarem l’església de Sant Pere i reviurem com es va construir! Què guardaven al cofre de les 7 claus? Què vigilaven els dotze soldats armats a la porta del temple? Quan es va conventir la Torre Roja en campanar? Van conviure dues esglésies una al costat de l’altra? Quantes esglésies hi havien? Qui era el constructor de l’església? Per què es va barallar el mestre d’obres amb els clergues? Què li va passar a la primera campana de la torre?……

Divendres 7 de setembre de 2012, a les 20h, us espero per resoldre, plegats, a moltes d’aquestes preguntes… Només cal que porteu una ampolleta d’aigua, una llanterna i la vostra curiositat! ;)

Dissabte 11: Concert de Jazz amb Laia Boixadós quartet a l’església de Sant Pere de Vilamajor

Dissabte 11 d’agost, Laia Boixadós (veu) amb el seu quartet: Adrià Plana (guitarra), Vic Moliner (contrabaix / baix) i Andreu Moreno (bateria) ens oferiran un concert de jazz les 20:30 als jardins de l’església parroquial de Sant Pere de Vilamajor. El cicle de concerts d’estiu a l’església estan organitzats per l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor i dirigits per Jordi Piccorelli.

Més informació i venda d’entrades a l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor i a la Clau de mi bemoll. El preu de les entrades és de 8 euros (7 euros si ets soci dela Clau de mi bemoll). També es pot comprar un abonament per tot el cicle per 32 euros. Part de l’entrada anirà destinada a la Parròquia de Sant Pere per la conservació.

:arrow: Més informació: Cicle de concerts d’estiu a Sant Pere de Vilamajor

Els propers concerts del cicle que dirigeix Jordi Piccorelli són:

Dissabte 25 d’agost. Músiques de sobretaula amb el grup “Marsupialis”. Marsupialis és un grup amb experiència en el camp de la música tradicional, que s’ha trobat, després de moltes i moltes aventures, amb la voluntat d’oferir-nos i compartir d’una manera fàcil i senzilla, una selecció d’aquelles melodies que ens han seduït durant tots aquests anys de voltar, ara aquí, ara allà… Als Marsupialis els agraden els racons amables, els espais càlids, agradables; ser ben a prop de la gent, tot fent-la còmplice d’un seguit de músiques d’arrel tradicional de força parts del món: Brasil, Grècia, Israel-Palestina, Catalunya… interpretades amb acordió diatònic, guitarra, baix elèctric, percussions i clarinet o viola de roda. Músiques petites que es faran grans a qualsevol indret acollidor. Està format per Eduard Casals – clarinet, viola de roda; Cati Plana – acordió diatònic; Marc Figuerola – guitarra; Boris Pi – percussions i Paco Pi – baix elèctric.

Dilluns 10 de setembre (vigilia de la diada). Quartet Jadin. El darrer concert del cicle és a càrrec del quartet de cordo Jadin, que ofereix un programa clàssic. Està format per María Ramírez i Andrea Chao (violins), Isabel Juárez (viola), Nicolás Cobo (violoncel).

El servei de visites guiades a l’església de Sant Pere de Vilamajor surten al 9 Nou

Si feu una ullada al diari el 9 NOU d’avui veureu que es fa ressò del nou servei de visites guiades que es realitzen des de la Mongia. Els visitants que vulguin visitar l’església s’hauran de dirigir al Punt d’Informació del municipi, situat davant mateix del temple, al carrer de l’església, número 3. Les visites al temple seran gratuïtes i guiades a càrrec de l’informador de la Mongia (o sigui, jo :P ).

El 9 NOU, 10/08/2012

Tipologia de les visites

  • Les visites regulars, d’una durada aproximada d’uns cinc o deu minuts, es realitzaran dins de l’horari d’obertura del punt d’informació: dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14h i no caldrà reserva prèvia.
  • També es podrà concertar visites guiades per a grups o escolars fora de l’horari de la Mongia trucan al 938610418 o bé al correu electrònic mongia@vilamajor.cat
  • A més a més, el punt d’informació també continuarà organitzant puntualment visites completes, d’una hora o hora i mitja de durada, per donar a conèixer el patrimoni del municipi. La propera serà el divendres 7 de setembre de 2012.