La #lonalogia: una nova ciència patrimonial?

El 12 de setembre de 2014 el Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor va iniciar sota la mil·lenària Torre Roja un projecte molt ambiciós per recuperar el patrimoni del municipi: les intervencions arqueològiques a “La Força de Vilamajor”, amb l’objectiu de trobar la primitiva esglesiola preromànica de Vilamajor i recollir més informació sobre l’origen i la forma del castell de Vilamajor.

Aquestes intervencions les realitza l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor a través del Centre d’Estudis Municipal amb el vist-i-plau de la parròquia i la supervisió del Departament de Cultura de la Generalitat. Els integrants de l’equip són arqueòlegs veïns de Vilamajor que participen en aquest projecte de forma voluntària. L’objectiu d’aquestes excavacions, com ja he dit abans, era ambiciós i els resultats obtinguts han complert amb escreix les expectatives: han canviat el relat de la història local de Vilamajor. (Properament us faré cinc cèntims dels resultats i us presentaré els arqueòlegs que ho han fet possible.)

El lloc de l’excavació no es va escollir a l’atzar. A l’hora de triar-lo ens vam servir de totes les investigacions prèvies i les informacions que teníem al nostre abast. Podríem resumir-ho dient que era el rovell de l’ou de l’antiga Força medieval. I ho vam encertar. Però també és cert que encara és el rovell de l’ou d’aquest petit poblet vallesà: els vilamajorencs hi continuem fent els casaments, bateigs, enterraments, festes, presentacions de llibres, concerts…

Així, doncs, vam creure oportú que calia donar-li un aspecte més acurat, que no semblés l’emplaçament d’unes obres provisionals però interminables amb pilons de terra, runes, cables i algun crani d’ulls penetrants. Al cap i a la fi, que unes tristes tanques d’obra no espatllessin les fotografies d’un bon casament.

Li vaig demanar al meu amic i fotògraf Enric Planas que vingués a fer unes fotografies de gran resolució a la paret del campanar que es poguessin ampliar prou com per omplir una tanca d’obra de gairebé  quatre metres. I dit i fet. En poc més d’una setmana ja estaven posades esperant el primer bateig o casament.🙂

Però la cosa no va acabar aquí. Al cap de pocs dies, rebo una menció al twitter i, vés per on, m’assabento que hi ha uns obsessionats amb el patrimoni –en el bon sentit de la paraula ;-)– que es fixen en les lones que tapen les intervencions al patrimoni, les comenten, avaluen i, quan cal, lloen o critiquen de valent.

twitter #lonologia

De seguida vaig voler saber què era això de la #lonalogia i, buscant-ho a internet, em vaig assabentar que el seu creador és en @SantosMMateos, que a la seva descripció de twitter es presenta com a: “Francotirador en #Comunicación #Patrimonio #Museos #Arte #Diseño | Museófago | Exponauta | Memoria viva del caso M[ittal]NAC | Fundador de la #lonalogía” .

El 9 de març de 2014, Santos M. Mateos publica al seu twitter una fotografia d’una horrorosa tela sobre l’edifici modernista de la Rotonda de Barcelona amb el hàstag #lonologia. El nou mot centrat en la cura que es tenia en tapar els béns patrimonials va fer fortuna i un allau de seguidors li han anat passant exemples. Les més aplaudides són les lones que són mimètiques, mentre que les més censurades són les que abusen de la publicitat. Qui havia de dir que les lones que tapen un edifici suscitarien tant d’interès?

Si us sóc sincer, darrerament sembla que la gent sigui més propensa a buscar tres peus al gat o criticar allò que no se’ls ha acudit a ells, així que, què voleu que us digui?… De tant en tant senta bé rebre una floreta. Gràcies, Santos, i gràcies, Pep! :-p

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s