Ruta d’aquí: La Peirana de Vilamajor

Map Peirana

Mapa: 1- Terra Blanca, 2- Runes de can Peirana i can Xicaina, 3- Can Segarra, 4- Forn d’en Segarra, 5- Cal Nen, 6- Can Vacota, 7- Can Santana, 8- El Forn d’en Ribes, 9- Can Marquesó, 10- Torre Guillera

Aquesta ruta ha estat publicada al número 53 de la revista d’Aquí – juliol 2016

La Peirana de Vilamajor

Des del sot de l’Om a la serra Llarga de Vilamajor

Les muntanyes són indrets menys accessibles que les planes o les valls i això fa que la gent que hi viu sigui més agresta, seca i tancada, però, quan la coneixes bé, també molt entranyable. Un exemple del que us explico és en Quico de les Vernedes o del Montseny. Era un homenet molt baixet, una mena de rodamón que quan parlava costava d’entendre, reservat, tímid però bona persona. El coneixia la gran part dels montsenyencs i es feu estimar per tothom.

A Vilamajor hi havia una dona similar, que va viure una vida dura i va recórrer camins, cases i pobles per poder sobreviure. Fou coneguda com «la Peirana» i la ruta que farem serà pels camins que ella sovintejava.

Començarem i acabarem a Terra Blanca de Vilamajor. Molts ja coneixeu on es troba aquest indret perquè hi hem passat ja en algunes rutes, però no pas tots. Així que abans de res us explicaré com arribar-hi.

Primer de tot heu d’anar fins a Sant Pere de Vilamajor. Un cop entreu al poble per la carretera des de Sant Antoni, agafeu a mà dreta l’avinguda de Sant Elies. Seguiu tot recte i aviat es transformarà en un camí de terra. Ens endinsem al veïnat agrícola del Pla de Vilamajor. Deixem enrere els trencalls de can Sunyer i del restaurant de can Pau Nadal. Al fons, veurem que s’alça, majestuosa, una magnífica i robusta masia amb teulada a quatre vents: és can Llinars. Allà mateix trobarem una cruïlla i girarem a la dreta seguint les indicacions del «Camí de Sant Elies». Continuem una estona més per la pista forestal. Després de deixar enrere can Vidal i can Pujades, trobarem un cartell que ens donarà la benvinguda al Parc Natural del Montseny. Entrem. No deixem el camí de Sant Elies, que ens seguirà per una carena amb unes vistes excel·lents: a l’esquerra, el veïnat de Canyes; al front, les muntanyes de Vilamajor; a la dreta, imponent, el massís del Montseny, i, avall, el Montnegre-Corredor o, com li diuen aquí, «la muntanya de baix». Sabeu com es diu aquesta carena? La serra de can Peirana. La protagonista de la nostra ruta!

Seguim la pista forestal amunt per la carena i al cap de poc el terra es tornarà d’un color blanquinós fruit d’una llesca de sauló poc habitual en aquesta zona, que els vilamajorencs anomenem «Terra Blanca», així, en singular. La pista s’eixampla i podem aprofitar per deixar el cotxe i començar la ruta. Som-hi?

Tirem amunt fins a la primera cruïlla i agafem el camí en direcció a Vallserena que trenca a mà dreta. Tot just començar el camí trobarem a mà esquerra una torre elèctrica. La torre ens indica l’inici d’un camí mig desaparegut i gairebé tapat pels arbustos. Compte amb les gatoses, que esgarrapen! Si intentem endinsar-nos pel camí, aviat trobarem una cadena. Jo us aconsello que ens enfilem pel corriol que puja i, un cop a dalt, a la dreta veurem que s’alcen les runes d’una casa vella: és el poc que queda de can Peirana.

Can Peirana

Can Peirana

Can Peirana era una casa rònega de petites dimensions en un indret pedregós i de mal llaurar i hi malvivia gent amb pocs recursos. De fet, la petita casa ja es va dividir en dues parts per albergar-hi dues famílies: els de can Peirana a una banda i els de can Xicaina a l’altra. Els habitants de can Xicaina, de seguida que van poder, van fugir per buscar un lloc millor. A l’altra meitat de la casa hi visqué un matrimoni gran. Quan ella quedà viuda i sola, necessità de trobar la manera de sobreviure. «La Peirana», com la coneixia la gent, sortia de casa amb un cistell, recorria les pinedes del voltant i n’arreplegava els pinyons. També l’acabava d’omplir de cacauets, de sabons i de tot allò que cregués que algú li podria comprar. Aleshores, xino-xano, visitava totes les cases escampades per la muntanya i la plana per vendre alguna cosa i també baixava al poble de Sant Pere i de Sant Antoni. El dia gran era diumenge, quan es feia cinema a Sant Antoni. Ella baixava amb el cistell ben carregat i organitzava una petita rifa entre els assistents, però mai no anava com ella havia previst. La Peirana no sabia llegir, així que quan treia una bola per anunciar el guanyador sempre deia el mateix número. La canalla –i d’altres de més grandets– li prenien el pèl i rarament feia cap negoci. Ella fou la darrera habitant de can Peirana ara deu fer poc més de cinquanta anys, i, des de llavors, la casa abandonada ha anat enrunant-se i desapareixent de mica en mica, com el record que la gent tenia d’aquesta pobre dona.

Tornem al camí, perquè recorrerem els camins i les pinedes que feia amb el seu cistell: anem, doncs, pels camins de la Peirana de Vilamajor!

Girem a mà esquerra i baixem per la pista. Aviat veurem un camí amb un senyal de circulació prohibida (excepte veïns) que neix a mà dreta i baixa cap al sot de l’Om. L’agafem i baixem. Al cap d’una llarga baixada trobarem els que probablement foren els seus primers clients: can Sagarra. El camí fa un giravolt a l’esquerra i baixa cap al sot, un indret més fresc i agradable. Seguim el camí ribera avall fins que ens deixarà en una cruïlla davant l’entrada de cal Nen. Som al veïnat del Sot de l’Om. Girem a l’esquerra i anem avall pel camí paral·lel a la riera de Vallserena. Passarem per les entrades d’altres possibles clients de la Peirana: can Vacota i can Santana. Seguim avall fins que trobem un camí que s’enfila a mà esquerra cap a la casa coneguda com «el Forn d’en Ribes». Deixem la casa a mà dreta i seguim pel camí fins a dalt d’una carena. Som ja a la serra Llarga, just en una cruïlla on, si giréssim a la dreta, aniríem cap a Vallserena i al pla de la Dona Morta, mentre que si anéssim recte, baixaríem cap al sot de l’Aigua a Torre Guillera. Nosaltres, però, girarem a l’esquerra i pujarem suaument per la serra Llarga, entre els pins carregats de pinyons que omplien les reserves de la nostra protagonista. El camí és llarg (uns 2 km) però la pujada és suau.

Gairebé sense adornar-nos-en tornarem a trobar la cruïlla per on abans hem baixat cap al sot de l’Om. Nosaltres seguim amunt, aquest cop deixant enrere can Peirana, i tornarem fins on hem començat: a Terra Blanca.

Ja heu vist que el Montseny no només tenim éssers fantàstics com gegants, bruixes, follets o dones d’aigua; també hi ha personatges ben reals com la Peirana, o en Quico del Montseny, en Pere Brut, en Pelideu… i a cada poble us en diran quatre o cinc més. La majoria ja no hi són i les cases o barraques on malvivien gairebé tampoc. Cadascun a la seva manera, amb les seves peculiaritats, virtuts i defectes, acostumaven a ser bona gent que van protagonitzar una època en què es malvivia a la muntanya que també forma part de la nostra història local. Avui n’hem recordada una. I tu? Fes memòria. En recordes cap?

El mes vinent ens tornem a trobar per fer una nova ruta i descobrir nous racons, històries i indrets d’aquí. Tingues les botes a punt. Ens veiem!

Salut!

 

Recomanacions:

Dificultat: Baixa.

Recorregut: Circular, d’uns 5 km.

Desnivell: Inici i final a Terra Blanca (420 m). Can Peirana (450 m). El sot de l’Om (300 m).

Durada: Aproximadament entre una hora i quart i una hora i mitja.

Els excursionistes, sobretot a muntanya, hem de ser responsables a l’hora de fer una ruta. Hem de tenir en compte les pròpies possibilitats, dur l’equip adequat i preveure unes condicions meteorològiques sovint canviants.

 

Més informació:
Centre d’Informació La Mongia de Vilamajor

C/ Església, 3 de Sant Pere de Vilamajor

Obert: dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 14h

Tel. 938610418 – mongia@vilamajor.cat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s